Santiago Guerrero. Autor: M. Tornel.

Santiago Guerrero (UAB): “si no posem remei a la segregació escolar ho pagarem caríssim”

Continua la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell. Continua la sèrie el delegat de la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona al Campus de Sabadell, Santiago Guerrero. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.

Santiago Guerrero és el delegat de la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona al Campus de Sabadell. A més, és professor titular del Departament d’Empresa a la mateixa universitat. Durant la seva trajectòria professional ha estat director de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell i vicerrector d’Economia. 

Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de Sabadell?
En principi, jo diria que a Sabadell hi ha un repte important, potser ho dic perquè al ser de la universitat i jo mateix soc professor de la facultat d’Economia i Empresa, que és com abordar la revolució industrial que tenim per davant. Aquests aspectes de la nova industrialització, robòtica, i com la universitat, que s’ha transformat clarament en una universitat de serveis, quin paper ha de tenir en aquest ecosistema humà. Jo ho plantejo d’aquesta forma. Perquè els reptes que té com a ciutat jo crec que són prou coneguts. La segregació escolar és una qüestió claríssima, i d’altra banda té problemes d’igualtat.

Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
Soc delegat des de fa relativament poc i a qui he conegut és a l’actual alcalde, el Maties. El que sí que he pogut comprovar, i imagino que amb l’anterior segurament seria similar, és molt interès en vincular projectes que tingui la Universitat Autònoma amb Sabadell. A diferència d’altres èpoques on potser no hi havia tan d’interès, que era una mica més freda la relació. Jo diria que ha hagut diverses etapes. L’etapa de l’alcalde Farrés va ser molt lluïda des del punt de vista universitari, després va venir una etapa més freda de consolidació, sense nous projectes, i ara jo el que he notat, des del punt de vista d’alcaldia, que jo he viscut, hi ha hagut molt interès. De fet, s’ha signat un contracte amb la Universitat Autònoma, per nous projectes, i fa poc vam tenir una reunió amb la rectora i l’alcalde i persones del seu equip, per mirar un projecte de futur.

Sent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
Si parlem des d’un punt de vista universitari, està igual. Potser una mica millor, perquè s’ha consolidat el grup de Medicina que tenim de l’Autònoma, el grup Taulí. Més aspectes educatius? No ho puc dir, no tinc dades. Sí que conec dades de segregació escolar, agregades, i de fracàs escolar, que això és una cosa molt preocupant. Però no podria dir que fossin extraordinàriament diferents de les del 2005.

Les nostres demandes, poden semblar simples però de vegades donen problemes. La Universitat Autònoma ha demanat millor senyalització, problemes que de vegades tenim de seguretat al voltant del nostre campus, a les nits. Totes aquestes qüestions han estat sempre resoltes amb molta diligència. No hi ha cap tipus de queixa. No hem tingut un tracte preferent, però sí un molt bon tracte. Les demandes de la universitat han estat mol ben ateses.

Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023?
Em preocupa moltíssim la segregació escolar. Crec que ho pagarem caríssim si no hi posem remei. No podem tenir col·legis i instituts que es van guetitzant. Una altra seria que els ajuntaments necessiten donar resposta a tota la gent jove, als nens, que estan en situació precària. Si en algú s’ha d’invertir és en els nens, perquè s’ha demostrat que això, fins i tot des del punt de vista econòmic, és una de millors inversions que es pot fer. És a dir, estar pels nens petits, les famílies que tenen problemes. I jo diria que el problema de l’habitatge és un problema recorrent. En aquestes tres coses l’Ajuntament hi pot fer coses, però no té totes les atribucions. Estan massa fraccionades les competències, però, jo diria que s’hi podrien fer més coses, sobretot si hagués més coordinació amb la Generalitat. És tot molt complicat. Crec que s’han d’intentar recuperar tots aquests nens de famílies molt vulnerades, vulnerables, i posar una altra vegada a les vies de l’educació, perquè sinó tindrem uns problemes gravíssims.

Si vostè vos alcalde, quina seria la primera decisió que prendria?
Jo em preocuparia, com deia, per les qüestions de l’educació. És a dir, cap nen, sobretot en edats primeres, fins l’ESO, pot tenir menys oportunitats. La gent ha de tenir les màximes oportunitats possibles. Perdem massa talent. Faria un pla per recuperar tots aquests nens i veure com fem per què no se’n perdi ni un. Perquè les conseqüències seran gravíssimes.

Què li demana al proper govern?
Jo li puc demanar que sigui exigent a la universitat, que li demani coses. A la universitat de vegades tenim un problema, que som molt autònoms. Però això té una part molt positiva, som molt lliures per fer el que vulguem fer, i per tant això és bo per la ciència. Però en l’aspecte de la integració de la universitat en la ciutat i els reptes que tenen els ciutadans, i com els hi podem ajudar, d’això rebem relativament poca demanda. Una cosa que es pot observar des de fa molts anys és que la societat ens demana poc, a nosaltres. Jo crec que el govern municipal ens hauria de demanar coses. Ens hauria de demanar explícitament que ens impliquéssim més en els problemes que té la ciutat. Nosaltres formem gent per fer tot això, sabem molt de moltes coses, i no se’ns acaba d’aprofitar. Formem gent, la posem al mercat i formem tots els professionals de tots el serveis públics, però una demanda explícita de dir: ‘escolta, feu-nos un pla de com podríem evitar la segregació escolar’ no se’ns demana. Jo crec que podríem fer un paper aquí nosaltres. Si més no, això també ens faria millorar per dins, perquè sinó tenim problemes massa endògens, estem aïllats a la universitat. Necessitem obrir-nos més a la ciutat.

Completi la següent frase: ‘Sabadell necessita…’
Millorar tota la infantesa vulnerable. Ja sé que l’Ajuntament fa tot el que pot, però necessita fer-ho més, més i millor.

Foto portada: Santiago Guerrero, al campus de la UAB. Autor: M. Tornel.