Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha dut a terme un acte d’inici de campanya a Sabadell marcat pel record constant als polítics presos. L’estratègia que sembla que segueix el partit per a les eleccions del 28 d’abril, que té en compte les enquestes electorals, passa per posicionar-se com l’única força capaç de controlar el PSOE davant de la hipotètica victòria dels socialistes. En aquesta ocasió han rebaixat el discurs i han parlat més de llibertat i de referèndum, no tant d’independència.
El segon tinent d’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, ha començat l’acte parlant d’una república lliure que hauria de garantir els drets fonamentals. Ha parlat de pensions dignes, d’educació pública i de qualitat, de la necessitat de derogar la LOMCE, i de “plantar cara a l’oligopoli energètic de l’ÍBEX 35”.
Fernàndez també ha carregat contra l’immobilisme del PSOE i ha recordat el recolzament d’aquest partit a l’aplicació del 155, juntament amb Ciutadans i PP. Per demanar el vot sabadellenc, a més de dedicar un record especial als polítics presos nascuts a Sabadell, o als que hi tenen algun vincle, ha definit la ciutat com a “far de l’antifranquisme, treballadora, obrera i que s’ha alçat davant la injustícia i la vulneració de drets”.
En acabar de parlar, alguns membres del CDR Sabadell han irromput en l’acte, portant pancartes que posaven en dubte les accions polítiques d’Esquerra. No obstant, això no ha impedit continuar amb normalitat. I ha estat el torn de Eugenia Parejo, una sevillana amiga de Junqueras, que assegura que ell personalment li ha demanat la seva participació, i que ha posat el toc d’humor a l’acte. Ella no és independentista, ho ha reconegut obertament, però sí és d’esquerres, republicana, demòcrata, i “de la gent que ho farà bé”, assegura.
El tercer en parlar ha estat el diputat i número quatre a la llista d’ERC, Joan Josep Nuet, que ha assegurat que aquesta és “la batalla de la llibertat”. Anomena Esquerra com una esperança per a que els polítics presos estiguin més a prop de sortir de la presó. Seguint el discurs dels seus companys, Nuet també ha parlat del PSOE.
“La victòria del PSOE pot tornar-se en vergonya. Quan el PSOE està sol i fa el que vol, sempre va en contra de Catalunya”, ha lamentat el diputat.
No obstant, ha rebaixat la cruesa del discurs que el partit havia tingut, argumentant que esquerra és una força que intentarà dur a la ciutadania catalana a un futur referèndum.
La diputada Carolina Telechea ha estat la cara nova de l’acte. L’ex socialista s’ha reafirmat en el discurs de que Esquerra constitueix una esperança pels polítics que són a la presó. També ha parlat de convertir Catalunya en una república necessàriament feminista, i ha argumentat que va deixar de ser del PSC perquè és un partit que “ha legitimat la repressió, la violència i l’apuntalament del règim”, assegura.
L’últim en parlar ha estat el candidat que ocupa el segon lloc en la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya, Gabriel Rufián. Un esdeveniment d’última hora ha trencat l’ordre del seu discurs: la mort de Neus Català. El candidat ha volgut dedicar unes paraules a Català, tot recordant la seva frase més mítica: “Mai em vaig agenollar front un franquista”.
Rufián ha fet esmena a les declaracions de Pablo Casado, que assegurava que la monarquia havia estat votada per tothom. Així replicava el candidat:
“Pablo, tens raó. Perquè sí que és cert que al pare el va votar un: Francisco Franco Bahamonte”.
També ha assegurat que no han d’acceptar cap mena de lliçó com les de Meritxell Batet, que els ha acusat de no ser d’esquerres: “no sou socialistes ni sou obrers”. Rufián ha carregat contra l’Estat, que ha titllat de venjatiu. Però ha assegurat que els polítics independentistes no seran els únics, sinó tots aquells que comportin una amenaça a “l’estatus quo”. En aquest sentit, assegura que “qui calla, oblida que potser o segurament el següent és ell”.
Rufián ha contestat a aquells que diuen que l’independentisme català aviva l’auge de les opcions d’extrema dreta, assegurant que en gran part és conseqüència de l’abstenció del vot d’esquerra que no s’ha sentit representat pels seus partits.
