La configuració de les llistes, el cas Mercuri i el procés sobiranista marcaran la política local.
Bustos i els 40 alcaldes imputats de la FMC tenen cita als Jutjats aquesta setmana.
La celebració del ple municipal abans de la Festa Major, amb la renúncia del que ha estat alcalde de la ciutat durant més de 13 anys, i la desfilada d’alcaldes imputats pel cas de les dietes de la Federació de Municipis durant quatre dies dóna el tret de sortida al curs polític a la ciutat. Sobre la taula, les eleccions municipals i les derivades del cas Mercuri marcaran un curs amb molts interrogants i un monopoli informatiu al voltant del procés.
El ple municipal d’aquest dimarts dóna el tret de sortida al curs polític. Quan aquest acabi, a finals de juliol de 2015, la ciutat tindrà nou alcalde i nou govern i a nivell català, els interrogants són encara majors amb el procés sobiranista en el taulell i els interrogants al voltant del 9 de novembre cada cop més a prop.
Sigui com sigui, la primera setmana de setembre comença amb intensitat en tres escenaris: ple municipal, Jutjats i Festa Major. Obre boca aquest dimarts el ple aprovant els comptes de l’any passat, entre altres aspectes políticament menors. No obstant, la notícia estarà al darrer punt de l’ordre del dia, amb la renúncia del regidor i alcalde durant més de 13 anys de la ciutat, Manuel Bustos (PSC). Bustos va anunciar a mitjans de juliol que deixava la política. Aquest dimarts ho farà efectiu tot i que diverses fonts consultades asseguren que renunciarà per escrit i, per tant, no assistirà al que serà el seu darrer ple com a regidor des que va entrar a l’Ajuntament l’any 1991. Més de dues dècades després, Bustos surt assetjat pels tribunals per una desena d’imputacions al cas Mercuri, totes per delictes contra l’administració pública. El polític socialista va demanar a finals de juliol el reingrés a la Diputació de Barcelona, on és funcionari.
Manuel Bustos i els 40 alcaldes passen visita als Jutjats
La persona que ha marcat la vida política de Sabadell des de 1999 tindrà una nova cita, si la seva defensa no ho impedeix, dimecres als Jutjats. Obrirà les declaracions de la quarantena d’alcaldes que estan imputats per malversació de fons públics en el cas de les dietes de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Un club municipalista presidit per Bustos fins l’any 2012 i des del que, segons la Fiscalia, s’haurien pagat sobresous en forma de dietes sense justificar a tots els membres de l’Executiva. Pels Jutjats de Sabadell passaran entre altres, l’alcalde de Tarragona i actual president del PSC, Josep Félix Ballesteros, l’històric alcalde d’ICV a El Prat, Lluis Tejedor, o càrrecs de CiU, com l’alcalde de Mataró, ERC, com l’alcalde de Solsona, i el PP, com el batlle de Castelldefels. També les alcaldesses de Sant Quirze, Barberà, Santa Perpètua de Mogoda i Matadepera, imputades. I fins i tot un parell de diputats al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. Les declaracions s’allargaran durant quatre dies, si la defensa de Bustos i la seva mà dreta a la FMC no aconsegueix dilatar el procés, com algunes informacions periodístiques han publicat recentment. I és que segons la Cadena Ser, la defensa ha demanat que el cas sigui instruït des de Barcelona, ja que la Federació té en aquesta ciutat la seva seu.
Festa Major
Dins la desfilada d’alcaldes, i plenament al mig, donarà el tret d’inici la Festa Major, amb la recepció institucional que, malgrat la crisi i el tarannà diferent de Juan Carlos Sánchez, es continua fent. Si a l’era Bustos l’acte era anomenat de forma irònica el ‘besamans’, ja que els representants d’entitats i assistents a la recepció feien llargues cues per saludar l’alcalde, ara la recepció és més informal. No obstant, el cada cop més en segon pla, sigui per voluntat pròpia o no, J.C.Sánchez pronunciarà un discurs que acostuma a situar els reptes del consistori de cara a l’any vinent. L’any passat, en el seu primers discurs de Festa Major, cap referència a la crisi de credibilitat consistorial. Tampoc s’esperen novetats per aquest any, a l’espera de veure el paper que el consistori otorga al ‘delfí’ Josep Ayuso durant la Festa i la cursa.
Un curs amb el 25 de maig a l’horitzó
Ple. Jutjats. Festa Major. En aquests tres escenaris es comença a dibuixar un any que té en el 25 de maig de 2015 una data marcada al calendari, amb les eleccions municipals més obertes de la democràcia municipal. Pocs partits tenen definits els seus candidats. De fet, només PSC (amb Josep Ayuso) i ERC (amb Juli Fernández, que aspira a passar de no tenir representació al consistori a donar el sorpasso). CiU té encaminada la reelecció de Carles Rossinyol (però falta la ratificació d’Unió).
El PP no té candidat però el més coherent seria que la llista estigui encapçalada per l’actual portaveu, Esteban Gesa. Ciutadans no ha fet encara el seu procés d’elecció, però aspira a entrar al consistori, un fet que fa uns mesos es donava per fet però ara ja no tant.
A l’esquerra alternativa la situació és més complexa. Abans d’escollir candidat cal veure quantes llistes electorals es configuren i sota quins paràmetres s’articulen els molts grups político-socials que actualment hi ha (dins el consistori Entesa, ICV i EUiA; fora del consistori la CUP, Procés Constituent, els ‘nous’ Podemos i fins i tot Guanyem més moviments socials com el Moviment Popular de Sabadell o els iaioflautes). Actualment sembla clara la configuració d’un bloc Entesa+CUP+MPS, que intenta atraure nous moviments i llistes per ser alguna cosa més que el sanejament de la ferida de 2011, quan ES i CUP van anar per separat. Per altra banda, es redibuixa la coalició ICV-EUiA (trencada el 2011) amb l’esperança també d’atraure nous grups sota un paraigües com el que a Barcelona aporta Guanyem i Ada Colau. Tot i així, divergències ideològiques, històriques i fins i tot personals de l’enverinada esquerra local configuren gairebé una missió impossible.
Comicis més oberts que mai
Si l’any 1999, les eleccions es jugaven entre els successors d’Antoni Farrés i els socialistes de Manuel Bustos, 15 anys després el joc està més obert. El PSC té una gran distància, però la marca cotitza a la baixa a tot arreu des de l’any 2011 (quan Bustos va aconseguir aguantar la davallada general). S’estima a més que el cas Mercuri, de presumpta corrupció, reduirà els suports socialistes i a més el candidat Ayuso té connotacions diferents a les de l’exalcalde. Els resultats socialistes a la ciutat en les darreres autonòmiques i europees no ajuden a l’optimisme al carrer Latorre.
CiU, segona força local, amb els principals actius bolcats fora de Sabadell (Parlament, Diputació i Congrés), té dificultats per arribar a tota la ciutat, però aspira a ser l’alternativa, malgrat que els efectes del procés sobiranista i de la confessió de Pujol poden ser greus per la federació. ERC, fora de l’Ajuntament, cotitza a l’alça i a les europees va guanyar unes eleccions per primera vegada a Sabadell. A més, en un context de forta mobilització del vot sobiranista, si es vota més amb mentalitat catalana i no sabadellenca, tenen opcions. Finalment, una candidatura de confluència de l’esquerra, tot i que a dia d’avui sembla molt complexa, també podria ser la llista més votada.
Les reformes del PP i els seus efectes
A Sabadell, des de 1979 ha governat el partit que ha guanyat les eleccions. De fet, la llista més votada ja té prioritat en l’actual legislació ja que, si no hi ha una majoria alternativa a favor d’un altre alcalde, s’investeix com a tal al candidat de la llista més votada encara que no tingui majoria absoluta en el dia a dia. Però ser la llista més votada, en el context d’atomització que viurà l’Ajuntament l’any vinent, amb la reforma que planteja el PP, és encara més important. Caldrà veure com el govern central articula la reforma electoral als ajuntaments, perquè de sortir endavant, podria portar alguns moviments abans de les eleccions. Tampoc és lleu la pèrdua de capacitats que patiran els ajuntaments a mesura que es vagi aplicant la Llei de Sostenibilitat de les Administracions Locals (ARSAL).
Panorama poc il·lusionant
El panorama polític serà un consistori difícilment governable. L’econòmic és un ajuntament que, sent morós el 2011, està sota la lupa del Ministeri d’Hisenda. L’organitzatiu és un consistori amb menys competències. I, malgrat es vulgui oblidar, el judicial és un consistori sota sospita de corrupció.
El ‘procés’, sempre protagonista
Finalment, un aspecte de llarga durada que marcaran de nou el curs polític, i de ben segur el vot al maig de 2015: el procés sobiranista. De fet, si la primera setmana del curs polític està marcada pel ple, les compareixences als Jutjats i la Festa Major, la segona setmana de setembre tindrà monopoli informatiu: els actes de la Diada Nacional i les mobilitzacions a favor de la consulta, que donen lloc a una doble mobilització a la ciutat. De fet, tret de les dinàmiques locals marcades per la configuració de les llistes (sobretot de les inacabables anades i vingudes a l’esquerra del PSC) i el cas Mercuri (la instrucció del qual hauria de donar un salt endavant, amb l’obertura d’un o dos judicis orals al Tribunal Superior de Justícia abans de maig de 2015), el curs polític entre setembre de 2014 i juliol de 2015 s’estima monopolístic amb l’anomenat procés determinant-ho gairebé tot.
Pocs debats, poc paper i poca tinta, digital o no, al voltant dels efectes de la crisi a la ciutat per al nou curs.
2 Comments