Ciuró propugna un Junts per Sabadell desde el PDeCAT. Autor: David B.

Lourdes Ciuró (PDeCAT): “Sabadell necessita menys ideologia i més ciutat”

L’advocada Lourdes Ciuró i Buldó serà la cap de llista del Partit Demòcrata a Sabadell l’any vinent, després de guanyar les eleccions primàries del seu partit. Tornarà així a la política municipal, després de ser regidora entre 2007 i 2011. 

Llicenciada en Dret per la UAB, i professional de l’advocacia abans de política a temps complet, Ciuró va ser escollida cap de llista del Partit Demòcrata a Sabadell el 7 de febrer. Com explica en aquesta entrevista, s’ha marcat com a objectiu “eixamplar” els marges del PDeCAT a la ciutat, cercant “militants del sabadellenquisme”. Creu que té opcions reals de ser la primera alcaldessa de Sabadell. No té gaires “línies vermelles” ideològiques però res a pactar amb Ciutadans ni el PP.

Com veu Sabadell?
Des de la meva percepció individual, que he pogut compartit amb algunes entitats en una primera fase de contactes, la diagnosi és que hi falta vida. No és una ciutat vital, amb empenta. A més a més, la meva opinió és que l’actual govern és una suma de projectes de partit, no una suma pel bé comú. Conjuminen projectes ideològics per poder governar però per no fer massa res. En tres anys no ha sortit cap forma d’enfocar la ciutat.

No ens mereixem això: necessitem passar pàgina i no retre comptes amb el passat. Entre una cosa i una altra portem deu anys de paràlisi. Som una ciutat potent i hem d’arrenglerar els objectius. Com? Menys ideologia i més ciutat. Ens hi va el present i el futur.

Què significa a nivell electoral menys ideologia i més ciutat? Fer una coalició entre el seu partit i independents? Trascendir les sigles?
Vaig ser escollida dient que sóc candidata del Partit Demòcrata amb la intenció que el partit s’obri. És el nostre repte: buscar el talent de dins i de fora. Gent que vulgui militar en el sabadellenquisme. La nostra marca, el PDeCAT, ha de ser generosa.

La seva idea és fer una llista de Junts per Sabadell?
És la filosofia de Junts per Catalunya traslladada a Sabadell. El que té més sentit és militar en el sabadellenquisme.

Aquesta idea li compra el PDeCat?
No és res nou. De forma repetitiva diferents candidatures han sumat gent del partit i gent independent. Ferran Bel, exalcalde de Tortosa, diu que quan es va presentar hi havia dos militants de Convergència i els 11 regidors restants eren independents.

Com valora l’arrencada del PDeCAT a Sabadell? En aquests temps hi ha hagut moltes eleccions i mai s’ha tastat la fórmula PDeCAT, de la que ara vol fugir de nou.
No vull fugir. La nostra essència és la que és. Representem el que representem. Però la fórmula és d’èxit contrastat elecció rere elecció. Ara es tracta de veure com posem el millor de nosaltres mateixos pel bé de la ciutat. I si vol dir renúncies, les farem.

Lourdes Ciuró. Autor: David B.
Ciuró, fa uns dies. Autor: David B.

Quin segell personal vol marcar en aquest Junts per Sabadell?
Jo vinc de fer una ‘mili’ al Congrés durant set anys. Sense aquesta ‘mili’ no hagués tingut l’audàcia de presentar-me a cap de llista en una ciutat tan important. Liderar Sabadell necessita saber fer i jo he après política i tinc contactes. No he perdut mai de vista el que podia fer al servei de la ciutat. La prova més palpable és la reivindicació de l’estació Sabadell Centre. I a Correus malauradament, per culpa del sectarisme i la malfiança dels governants, no s’ha fet servir la influència que teníem. Des de Correus ens van dir que farien el que Sabadell necessités amb l’edifici de la Via Massagué.

Pel sectarisme de qui s’ha perdut aquesta oportunitat?
De qui ha governat Sabadell.

Els d’ara o els d’abans?
Dels diferents governs. Tots han tingut el meu guant de que hi havia voluntat per part de Correus. Ens havien dit literalment que no volien l’edifici, que valia molts diners arreglar-lo i que no ens el donarien. Però sí que el cedirien pel que convingués a la ciutat. Això ho vaig traslladar als alcaldes que hem tingut. Quan un té un diputat a Madrid o al Parlament l’ha d’exprimir i veure com pot influir.

Lourdes Ciuró. Autor: David B.
Ciuró, fa uns dies. Autor: David B.

L’han exprimit els governs locals?
He estat poc escoltada. Volia estar al servei de la ciutat i la comarca perquè m’ho he sentit molt sempre. Qualsevol demanda que m’han fet arribar per ser traslladada al Congrés s’ha atès: pantalles a Sant Cugat, soterrament a Montcada, temes de Sentmenat i sobretot de Sabadell. Però no tenim la cultura d’aprofitar els diputats de la demarcació a les àrees on poden influir.

Falta un any i dos mesos per les eleccions. Quina coordinació vol tenir amb el grup municipal actual?
Continuaran els mateixos regidors fins a finals de mandat perquè el grup és sobirà i la feina meva serà deslliurar-los de la càrrega ‘d’obrir mercat’. Les persones i les formes de ser seran diferents i hi haurà un temps nou. El grup municipal ha fet la seva tasca durant 12 anys. Però ara cal eixamplar. Primer Sabadell, més enllà de personalismes o de partits.

Compta amb ells per les llistes? Sobretot amb Sílvia Renom, que es va presentar a les primàries.
Li vaig dir que comptava amb ella si volia. Em va dir que no tenia ganes, que havia viscut una època dura i que no volia seguir.

Sobre els tres regidors restants, els ‘veterans’, que van entrar al ple quan va començar també vostè com a regidora, entenem que no seguiran?
Han dit que no repetien. Són actius que no volen estar en primera línia. Tots tenen un capital de 12 anys i coneixen temes; no els podem apartar. Però és veritat que no hi seran.

Veient la importància que li dona a tenir un diputat a Madrid, la seva línia seria seguir al Congrés. Fins quan?
Em presento a Sabadell per guanyar l’alcaldia. Quan sigui alcaldessa, a Madrid no hi continuaré perquè la ciutat requereix la màxima dedicació.

I si és regidora però no alcaldessa?
No contemplo aquesta possibilitat. Jo sóc una persona determinada, advocada de professió, i m’agradava la meva feina. M’agradava pledejar perquè sóc advocada de ‘xiruca’, de fer judicis. Vaig deixar-la per anar a Madrid. No tinc una xarxa al darrera: no sóc funcionària, per exemple. I ara em focalitzo a ser alcaldessa. No contemplo cap altra possibilitat, i penso que tinc possibilitats certes de ser-ho: hi ha un camp a córrer molt important. Hem sigut capaços de que fins a 26.000 sabadellencs confiessin en nosaltres en algunes eleccions. Per tant, entre els 11.000 vots de les darreres municipals i fins els 26.000 que en algun moment ens han votat hi ha camp a córrer. Podem enamorar de nou la gent que ens ha vist útils. Sabadell es troba en un atzucac i vull tenir la confiança de la gent que cregui que cal un temps nou.

Amb la polarització actual considera possible eixamplar el marge del PDeCAT fora de les forces independentistes?
No contemplo cap suma amb persones de Ciutadans o del PP. Amb qui gaudeix empresonant gent per les seves idees no poden sumar per un projecte de ciutat obert i progressista.

Deixa al marge el PSC.
Té un problema superior que és el PSOE. Si el PSC pogués ser ell, pot sumar. És actor principal en fer la Catalunya d’avui. No és Ciutadans, que va néixer per acabar amb el nostre model de societat, ni el PP, que és incapaç de dialogar quan hi ha un problema territorial greu. Fora d’això ningú ha de quedar fora, des de la CUP al PSC. Hi ha una forquilla molt àmplia de gent que ens podem posar d’acord: primer és la ciutat. No podem estigmatitzar ningú obert de ment democràticament.

Des d’aquest punt de vista de fer una ciutat oberta, va ser un error de l’alcalde actual baixar la bandera d’Espanya el dia de la DUI?
Són gestos simbòlics i puc entendre el sentiment, que demana baixar banderes. Però si no la va baixar el Parlament ni el Palau de la Generalitat, no sé a Sabadell perquè sí. No cal fer bandera dels símbols. Vull accions tangibles i efectives. No m’hi trobaran en la política de cara a la galeria. Tampoc sóc persona de quedar bé amb tothom. El meu model de ciutat no agradarà a tothom, en sóc conscient.

Quina és la prioritat número 1 de Sabadell?
La feina. Cal buscar recursos perquè la feina arribi a Sabadell. Tota la comarca va reeixint i recuperant-se malgrat Sabadell. La capital no tira; no és tractora. Tenim un problema. No podem tenir les llicències aturades. L’altre dia vaig trobar una persona atenent al departament d’Urbanisme. Per una ciutat de 200.000 habitants, una persona. Les llicències són vitals per als comerços, per a la promoció econòmica. Si no hi ha activitat no hi ha feina. Cal feina. I cal arribar-hi en transport públic, fent-lo més eficient i comunicar-lo amb els polígons.

L’actual govern ha tingut algunes idees sobre la mobilitat: pacificació del centre, una certa prioritat per als vianants, la nova entrada a la Rambla d’Ibèria-Ronda Ponent… Què li sembla?

La mobilitat no és cap frivolitat, cal planificar-la: no podem posar carrils bici a la Ronda Ponent i que per descarregar mercaderies calgui envair-los. No podem tenir el Centre sempre en obres. Cal planificar, dialogar i tenir poques línies vermelles. Sobretot en la mobilitat no hem de tenir cap línia vermella. Tenim una Gran Via que necessita descongestionar-se i cal demanar amb força que es faci la Ronda Nord d’una vegada. Són temes que hem de tirar endavant entre tots.

Quines accions destacaria de l’actual govern?
No farem política de terra cremada. Coses bones: posar en solfa el potencial esportiu de la ciutat. Un equip campió de waterpolo, un de futbol en primera línia, més una JAS, una UES, un Falcons. És bo potenciar l’esport. És bo tenir una marca de ciutat. És positiu. Però cal donar-li contingut.

Els darrers resultats electorals del 21-D han mostrat una dualització de Sabadell. Per exemple, el 63 per cent dels votants van optar al districte 1 per opcions independentistes mentre que dos de cada tres votants del districte 3 ho van fer per Cs, PSC o PP. Com afronta aquesta dualitat?
Les eleccions del 21-D van ser de ‘blanc o negre’. Va haver-hi gent d’esquerres que va votar a Ciutadans que diuen: “ja sé que són la dreta extrema pero me daban mayores garantías contra el procés’. Aquesta dualitat a les municipals no funcionarà. Ens equivocaríem si no fem arribar un projecte a tota la ciutat sense amagar-nos del que som. La independència és una oportunitat de futur però des de Sabadell no la proclamarem. El que hem de fer és fer una bona ciutat per ajudar al país.

Durant tot el mandat actual el seu partit ha reclamat a l’actual govern ser la punta de llança de l’independentisme. Amb vostè ho serà?
Difícilment ho serem quan ens hem d’obrir a molts pactes i hi ha forces no independentistes. La nostra prioritat és la ciutat. No podem perdre més oportunitats. Ens enganyaríem si apostem per altres qüestions més enllà de vestir-nos com a ciutat. Fer ciutat ja és fer país i aquest és el nostre repte.

Foto portada: Ciuró, fa uns dies. Autor: David B. 

Comments are closed.