El diari digital de Sabadell ha publicat abundant informació al respecte del cas Mercuri. No ara. Des del primer dia. Si aprofitant els sis anys de l’esclat del cas, us voleu posar al dia ràpidament, us oferim aquestes sis claus.
Però si més enllà de la mirada ràpida voleu aprofundir en el cas trobareu prop de 300 notícies a la secció ‘Cas Mercuri‘. Si voleu veure amb més detall el sumari del cas podeu consultar la secció ‘El sumari del cas Mercuri‘. I encara podeu comprar, a les llibreries (si no el trobeu ens el podeu demanar a redaccio@isabadell.cat), el llibre El final de la era Bustos. Sabadell más allá del caso Mercurio, que els periodistes de iSabadell Jordi de Arriba i Antonio Santamaría van publicar pocs mesos després d’esclatar el cas. Tornant a la mirada ràpida, aquí teniu les sis claus.
1. Una sentència
Del macrocas de corrupció només hi ha fins el moment una sentència. És de la peça Montcada, que investigava si els germans Bustos, amb la complicitat del llavors número 3 del PSC Dani Fernández, van pressionar amb èxit l’alcaldessa de Montcada per endollar Carmina Llumà (urbanista propera a l’exconseller Joaquim Nadal i dona del cap de serveis jurídics de l’Ajuntament de Sabadell). El Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència de culpabilitat, i el Suprem la va ratificar. Els Bustos van ser condemnats a 16 mesos de presó per tràfic d’influències. No han entrat a presó perquè no tenien antecedents i la pena és inferior a 24 mesos. La pena s’ha suspès després de fer un curset a distància de bones pràctiques a l’administració.
2. Dos judicis
A banda de la peça Montcada, només ha arribat a judici una altra investigació: el cas multes. Es va dur a terme aquest estiu i s’està a l’espera d’una sentència que, per cert, s’està demorant més del previst. El cas investiga si Bustos va cometre tràfic d’influències per retirar dues sancions per aparcar de forma indeguda. El cas esquitxa Bustos però especialment l’anterior cap de la Policia Municipal, Josep Miquel Duran, per qui es demanen diversos anys de presó.
Que es destaquin aquests dos judicis no vol dir que altres del macrocas, que no afecten càrrecs públics, no s’hagin jutjat ja. I és que les punxades de telèfon van comportar tot un seguit de derivades de corrupció fins i tot domèstica, per exemple, una presumpta estafa a una assegurança. “Hi ha corrupció per tot arreu”, va venir a dir en un escrit judicial el primer fiscal del cas, Fernando Bermejo.
3. Tres grans investigats
Inicialment el cas Mercuri va tenir tres grans protagonistes, els que més imputats estaven. En primer lloc, l’exportaveu del PP Jordi Soriano, qui hauria cobrat a empresaris a canvi de compromisos d’obra pública a Sabadell. Ell, entre 2007 i 2011, no governava però incidia, o ho feia veure. De fet, Soriano és Mercuri, la figura que comerciava amb uns i altres a la mitologia romana, que dona lloc al nom del cas.
El segon protagonista és Manuel Bustos, totpoderós alcalde de Sabadell a qui se li va ensorrar la carrera política a partir del cas. Ha hagut de declarar prop d’una vintena de vegades als tribunals, sigui a Sabadell o a Barcelona. L’última fa un parell de setmanes. Se sent condemnat i reitera fins la sacietat que no ha cobrat comissions, com si no haver estat subornat l’eximís de la resta presumptes delictes.
El tercer gran protagonista és Melquíades Garrido, president del Gremi de Constructors i tiet de l’alcalde. El sumari mostra com tenia grans tentacles a la regidoria d’Urbanisme, i feia i desfeia a la seva voluntat. Sis anys després Garrido segueix com a president dels constructors locals i investigat per un bon grapat de casos.
Fora d’aquests tres investigats, l’acusació popular comptabilitza que el cas ha tingut 65 investigats, bàsicament, càrrecs públics, funcionaris i també empresaris.
4. Quatre perseguidors
El cas té altres protagonistes, alguns d’ells vinculats a les acusacions. En primer lloc, Raúl García Barroso, advocat de l’acusació popular, que segueix des del primer dia com avança el procés. El paper de l’acusació popular ha estat molt contestat per les defenses, que la defineixen com una plataforma política. En alguns casos, han hagut d’encarar grans fiances, amb algunes col·lectes populars, per personar-se a les peces. L’acusació popular és acompanyada ara en alguns casos per l’acusació particular, que exerceix l’Ajuntament. Però les acusacions segueixen liderades més aviat per la plataforma, i per la fiscalia, que no pas pel propi ajuntament. Barroso alerta ara del risc de prescripció de bona part del cas.
El gran flagell dels acusats va ser Fernando Bermejo, fiscal anticorrupció de maneres tòpicament aragoneses però gran fermesa. Va portar tota la investigació i va estar el 27 de novembre de 2012 coordinant l’operatiu policial a l’Ajuntament. Bermejo va deixar el cas al ser ascendit després de la sentència del cas Montcada. Amb una espineta clavada: la investigació sobre les dietes i regals de la Federació de Municipis, que va implicar mig centenar d’alcaldes, es va arxivar amb la seva total oposició. Després de la marxa de Bermejo, la fiscal del cas és Teresa Duerto, qui va mostrar les seves capacitats al judici del cas multes, amb interrogatoris extremadament educats però llargs i incisius. Duerto és una fiscal de gran prestigi.
Fora de l’acusació, el cas també està significant tot un repte per a la jutgessa instructora, Beatriz Faura. Va arribar a Sabadell substituint Ramón González, qui va iniciar el cas Mercuri i va autoritzar les punxades de telèfon. I compagina com pot el dia a dia del jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell amb el macrocas.
5. Els propers judicis
A hores d’ara, hi ha dues peces amb la instrucció acabada i pendents d’anar a vista oral. En primer lloc, la peça 18, que investiga si va haver-hi tràfic d’influències en unes obres irregulars del carrer de Fernando Poo, que esquitxa el tiet de Bustos i el llavors arquitecte municipal Manuel Somoza. La segona peça pendent de judici gira al voltant de l’ús de la targeta corporativa del Consorsi de Residus que feia el seu gerent a l’època Paco Fernández. Fernández havia estat regidor d’ICV-EUiA però va acabar al PSC i molt a prop de Bustos, qui també està esquitxat pel cas.
6. Dotze peces obertes… i la de caça major
Segons l’acusació popular, que exerceix la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, sis anys després de l’esclat d’un cas que es va començar a investigar l’any 2010, encara hi ha 12 peces actives. La peça que va donar lloc al cas, la del suborn, no ha avançat gaire. De Soriano cap amunt no es poden demostrar els suborns.
Ara per ara, la peça viva més important rau en l’adjudicació del contracte de residus i neteja a l’empresa SMATSA. S’investiga una vintena de càrrecs públics, els principals dirigents de l’empresa (Gervasio Rolando Rodríguez i Eugenio Díaz), a més de funcionaris per una col·lecció de presumptes delictes. Entre ells, suborn, tràfic d’influències, falsificació documental, delicte electoral o associació il·lícita. El cas està ara mateix en instrucció i en declaracions dels investigats. A més del contracte, que podria ser anul·lat, també es vol dilucidar si l’empresa va pagar 100.000 euros per un míting socialista l’any 2011.
