- El jutge haurà de decidir si se suspèn l’ingrés a presó d’un dels dirigents de l’entorn de Manuel Bustos.
- Fernández tornarà els diners, serà inhabilitat sis anys i haurà de fer serveis comunitaris.
Acord per condemnar l’exgerent dels consorcis comarcals i càrrec de confiança de Manuel Bustos Paco Fernández per malversació de fons públics i falsificació documental. Fernández reconeix el delicte, retornarà els diners, serà multat, farà feines en benefici de la comunitat i se’l condemna a tres anys de presó. El jutge del cas decidirà si ha d’entrar a presó.
El més habitual és que tots els condemnats sense antecedents a menys de dos anys eludeixin l’entrada a presó. Pels condemnats a més de 24 mesos, la mesura reverteix ja de caràcter extraordinari i s’ha de motivar en funció de causes excepcionals, per exemple, per la reinserció de l’acusat, la seva avançada edat o el seu estat de salut. En tot cas, qui haurà de decidir finalment si Fernández entra a presó o l’esquiva serà el jutge i abans caldrà fer una vista amb totes les parts afectades, que han tancat l’acord.
L’acusació popular, la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, demanarà el compliment de la pena. També ho farà finalment l’acusació particular, el Consell Comarcal, després de la polèmica d’aquesta setmana. En un comunicat d’aquest divendres, el Consell Comarcal defensa que l’acord del a Comissió Permanent del 30 de setembre va plantejar l’execució de la condemna. Segons el grup comarcal d’ERC, el govern comarcal estava a favor que se suspengués l’entrada a presó. Fiscalia, en canvi, demana que se suspengui l’ingrès a presó.
No hi haurà vista oral
Amb l’acord, Fernández s’estalviarà el judici oral en una peça que investigava com va carregar al Consorci de Residus un munt de despeses personals o que ni tan sols es van produir. Entre altres despeses, va percebre dietes de 43 viatges que no va realitzar (més info: ‘El Consorci de Residus obre un expedient per aclarir les despeses de l’exgerent‘). Va cobrar un desplaçament a Jaén quan estava a Polinyà o un altre a Santiago de Compostela quan estava a Barberà. Va fer un ús il·lícit de Teletac per desplaçaments privats de cap de setmana i vacances. Va cobrar per duplicat i triplicat quilometratge i dietes i també va disposar il·lícitament de diners en efectiu mitjançant la targeta del Consorci de Residus i del Consorci de Turisme entre els anys 2011, quan se’l va començar a investigar, i 2012. Entre altres, també va pagar viatge i estada, a càrrec del Consorci de Residus, a diferents actes del PSOE. Entre altres dirigents secundaris, una de les estades era per a Manuel Bustos. És a dir, l’hotel de Bustos a Sevilla amb motiu del Congrés Federal del PSOE el va pagar el Consorci de Residus. En seu judicial, Bustos va assegurar que Fernández li va avançar part dels diners, 200 euros, per una “urgència personal”. L’exalcalde de Sabadell estava imputat a títol lucratiu i també se suma a l’acord. Bustos ja va tornar els diners fa temps.
Tornarà 33.000 euros i serà multat
Ara, Fernández reconeix els fets i dos delictes: malversació de fons públics i falsificació documental. Es compromet a retornar prop de 33.000 euros al Consorci de Residus i al Consell Comarcal, que va absorbir els extints Consorci de Turisme i Consorci d’Ocupació. Fernández va arribar a ser gerent dels tres consorcis comarcals a la vegada. A més, serà multat i haurà de fer feines en benefici de la comunitat.
La condemna, de tres anys, queda lluny del que demanava l’acusació popular, 12 anys, o la fiscalia, 9,5 anys. Però si hi hagués judici s’haguessin aplicat atenuants que haguessin rebaixat la condemna: Fernández repara el dany causat (retorna els diners) i a més s’haguessin aplicat dilacions indegudes a causa de la lenta instrucció de la peça separada del cas Mercuri, en aquest cas la peça número 25.
No hi ha encara sentència. Per tant, el cas no està tancat del tot. I ha fet un gir en la darrera setmana. Però l’únic interrogant pendent a la vista és si Fernández ha d’entrar o no a presó. La pilota estarà sobre la teulada del jutge del tribunal popular que hauria hagut de jutjar Fernández.
