Corria el 2012 i a Sabadell es jugava la partida del contracte més gran de l’Ajuntament. La neteja de carrers, la recollida i el transport dels residus assegurava prop de 20 milons d’euros a l’any durant 15 anys a l’empresa guanyadora. Tres empreses el volien: SMATSA, Fomento de Construcciones y Contratas i Valoriza. Però mentre l’alcalde volia aparentar transparència, els Mossos creuen que en realitat membres del consistori i de l’empresa SMATSA van maniobrar per assegurar-se l’adjudicació.
Llavors a Manuel Bustos “allò de la transparència” li agradava (“la transparencia es lo mío“, diu en una conversa interceptada) i buscava que el procés aparentés totes les garanties. Ho volia tot “súper súper transparent i fiscalitzat”. Per això havia dit, fins i tot al ple, que prohibia als tècnics parlar amb representants de les empreses.
I per això va buscar elements addicionals de transparència. A través del Col·legi de Periodistes de Catalunya, volia dos professionals com a observadors de la Comissió Especial de Contractació. Això sí, “periodistes raonables”. Finalment, en van tenir un de sol, i ‘raonable’ o no, sí era ben conegut per a Bustos: Josep Mercadé, llavors cap de redacció del Diari de Sabadell i autor de la biografia de l’alcalde Passió per Sabadell. Bustos també va demanar la participació de la Diputació a través de dues observadores, Petra Mahillo, de la Secretaria General de la Diputació, i la jurista Maria Teresa Moratel, que mai van passar per la Comissió. En tercer lloc, es va buscar l’aquiescència del Col·legi Oficial d’Enginyers de Catalunya però finalment el seu paper es va limitar a fer un informe d’un informe, sense accedir a tot el procediment, i tant CiU com llavors el PP van muntar un pollastre sobre aquest episodi.
Mentre l’alcalde esmerçava esforços en donar aparença de transparència a l’adjudicació, per sota d’ell, i segons els Mossos d’Esquadra, amb més o menys coneixement de Bustos, es va crear una “associació il·lícita” formada pel regidor Paco Bustos, tècnics municipals i representants de l’empresa SMATSA per assegurar l’adjudicació. Els principals protagonistes, per banda municipal són el regidor i germà de l’alcalde, Paco Bustos, i el coordinador d’Espai Públic, Xavier Izquierdo. Per part privada, el delegat de Vendex a Catalunya, Eugenio Diaz, i el president del grup Vendex, Gervasio Rolando Rodríguez Acosta.
Trucades a diari
Segons els informes policials que consten al sumari del cas, Paco Bustos i Xavier Izquierdo van disposar d’informació rellevant abans i al llarg de tot el procés, que posaven en coneixement de l’empresa a l’instant. Les dues parts interaccionen “quasi a diari”, palesen els investigadors. Entre altres esborranys, els Mossos sospiten que Izquierdo va enviar a Díaz el plec de clàusules tècniques dos mesos i mig abans de fer-se públic al Butlletí Oficial de la Província o li va fer saber la puntuació d’un sobre abans que es fes oficial, així com la diferència de punts amb l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas. Izquierdo “quadra qualsevol entrebanc” segons els investigadors, i també remava a favor del grup empresarial en el contracte que estava a concurs a Barberà del Vallès.
Viatges, sopars i feina
A canvi, els informes dels Mossos veuen indicis de suborn en el pagament a regidors i tècnics municipals de viatges a fires professionals i altres esdeveniments. N’hi ha un bon grapat. Preguntada per aquest assumpte per aquest digital en diverses ocasions, l’empresa SMATSA ha reconegut els fets. Però els contextualitza en una pràctica habitual al sector de les concessionàries, fins ben entrada la crisi econòmica. Així es van pagar viatges d’avió i estances d’hotel a regidors, assessors i funcionaris a Alemanya, Melilla, Madrid o Bilbao. Entre els viatges professionals, els Mossos també en troben algun més aviat d’oci, pagat sempre per SMATSA, com un viatge a París i Lió la tardor de 2010, on hi assisteixen Paco Bustos i Eugenio Díaz acompanyats d’altres persones.
Així mateix els Mossos també veuen indicis de suborn en la gran quantitat de convits, dinars i sopars que representants de l’empresa, bàsicament Díaz, paguen a representants municipals. El més onerós és un dinar al restaurant Zalacaín de Madrid entre el màxim representant de Vendex, el seu delegat a Catalunya i el germà de l’alcalde. 11 d’abril de 2012. Tres persones, 500 euros. Pel que fa a la quantitat d’àpats, molts es feien al ja tancat Migas, propietat de Paco Bustos.
A més dels viatges i els àpats, la policia veu indicis de col·locació de persones properes al bustisme a les empreses del grup Vendex a Catalunya. Per tot això investiga a Paco Bustos i Xavier Izquierdo de suborn i a Eugenio Díaz i Gervasio Rolando Rodríguez Acosta d’inducció al suborn. Tot entre altres presumptes delictes en tres tipologies. En primer lloc, els delictes contra l’administració pública, com tràfic d’influències, frau i exacció il·legal, violació de secrets, negociació i actes prohibits a funcionari públic. En segon lloc, delictes contra el patrimoni com falsedat comptable, blanqueig de capitals i falsedat documental. Finalment, un tercer bloc, de delictes contra la Constitució, per una presumpta associació il·lícita.
El paper de Manuel Bustos
Els investigadors no tenen tan clar el paper de l’alcalde. Està investigat des del primer dia per tràfic d’influències però les converses palesen que Bustos va donar ordres que no hi haguessin contactes entre empreses i tècnics i, almenys el seu germa se’l creu. Paco Bustos expressa temor de ser descobert per l’alcalde quan es reuneix amb representants de Vendex. “Tengo prohibido desde el mes de noviembre que ninguno hable con ninguna empresa“, diu Paco Bustos al febrer de 2012.
No obstant, segons declaracions dels emissaris de l’empresa, van demanar a l’alcalde que cessés a un enginyer perquè amb ell “estaríamos perdidos”. “Hablé con el número 1 y con el número 2, montamos un plan y nos lo cepillamos“, diu Rodríguez Acosta. El número 1 seria Bustos (se l’anomena així en altres converses) i l’enginyer ‘raspallat’ seria Salvador Serrat, qui va ser cap del servei de residus.
Els Mossos tenen indicis, però no són concloents, que Manuel Bustos i Gervasio Rolando Rodríguez Acosta es van veure nou dies abans de l’adjudicació del contracte. I creuen que Bustos utilitzava un telèfon diferent quan parlava de l’assumpte. L’exalcalde, que ja té una condemna per tràfic d’influències al cas Montcada i espera sentència pel cas Multes, està cridat a declarar la setmana vinent.
El sopar de la campanya
La instructora busca dilucidar també si SMATSA va pagar un acte electoral de Bustos el 30 d’abril de 2011, que no queda reflectit a la comptabilitat electoral ni a Hisenda. El PSC només ha pogut acreditar una despesa de 9.000 euros. Van haver-hi més de 2.000 convidats i es calcula que l’àpat va costar uns 100.000 euros. El màxim dirigent d’SMATSA a Catalunya ha rebutjat en aquest digital haver finançat aquell acte i assegura que en tot cas qui ha de donar explicacions seria el PSC.
La digestió del sopar han portat als exregidors Cristian Sánchez i Anna Carrasco a estar investigats (abans imputats). La policia creu que Sánchez va entregar més de 15.000 euros en efectiu, no fiscalitzats, com a avançament a l’empresa Civit Control, que va servir el càtering. El representant de l’empresa va cobrar uns altres 14.000 euros en efectiu, i els 45.000 restants en un xec. Al concepte de la factura va posar que era un càtering per a dotze municipis a la Festa de la Rosa. Per la seva part, Carrasco hauria pagat part dels serveis de l’acte a una empresa, Apso Serveis d’Interpretació, que li va facturar la feina que van fer per al PSC.
Marató de declaracions
Aquesta setmana han començat les declaracions als jutjats de Sabadell per esclarir els fets. Es tracta de la peça 28 del cas Mercuri, que segueix sota instrucció gairebé sis anys després d’esclatar el macrocas de corrupció. En els propers dies, setmanes i mesos (els representants d’SMATSA declararan al gener) passaran pels jutjats treballadors de l’empresa, tècnics municipals, tres exregidors i l’exalcalde Bustos.
