És el moment de retirar els carrers del Marqués de Comillas i de Güell i Ferrer?

28 de febrer de 2019. El ple municipal aprova amb el 85 per cent de vots a favor i només un en contra, del Partit Popular, retirar del nomenclàtor de Sabadell una dotzena de noms. Els titulars se’l va endur sobretot la plaça Marcet, que recordava l’històric alcalde de la ciutat durant el tram central del segle XX, tan franquista com respectat per molta gent: Josep Maria Marcet.

Va ser un gest que ni l’alcalde comunista Antoni Farrés havia fet en els seus 20 anys com alcalde. El de Marcet va ser un cas de màxima complexitat que ha remogut tot un debat sobre els límits de la memòria durant anys a la ciutat. També es va destacar la retirada de la plaça Antoni Llonch, el successor de Marcet.

Però la moció amagava altres noms, alguns ara d’actualitat i vinculats al comerç d’esclaus. Aquella moció aprovava retirar 12 noms del nomenclàtor. Els més destacats eren Marcet i Llonch, que de fet són els dos únics noms que s’han retirat des d’aquell moment. Però entre la dotzena de persones hi havia altres vinculats a la dictadura de Franco, com Feliu Pla, el filonazi Josep Maria Arnella, o les dictadures de Primo de Rivera, com Alfons Sala, Esteva Relat o Josep Comas.

El debat antirracista i el comerç d’esclaus

Hi ha dos noms ara també d’actualitat a causa de l’onada d’indignació que ha causat la mort del ciutadà nord-americà George Floyd a mans d’un policia. Es tracta de Antonio López, nascut pobre i mort multimilionari i íntim del rei Alfons XII, més conegut com el Marqués de Comillas, qui es creu (hi ha debat historiogràfic encès) que es va fer ric a causa del comerç d’esclaus. López no té estàtua a Sabadell com sí hi tenia a Barcelona, però manté un carrer a la ciutat, en un cèntric tram de la Gran Via.

I del dirigent liberal, regidor a Barcelona, diputat i senador a Madrid, precursor de la gran patronal catalana Foment del Treball i empresari de la Maquinista entre d’altres però que es fa ric de jove a Cuba a causa del comerç d’esclaus a Cuba Joan Güell i Ferrer.

Sabadell per la República: “és el moment”

Aquella moció va arribar al ple de la mà de l’entitat memorialista Sabadell per la República. Dins el sorgiment del moviment Black Lives Matter (Les vides negres importen), l’entitat recorda ara que la moció s’ha de complir i que es marcava un termini inferior a un any. Però ja n’ha passat prop d’un any i mig.

“L’any ja ha passat i només s’han retirat dos dels 12 noms”, assegura l’entitat. “És el moment de retirar els noms del carrer del Marqués de Comillas i del carrer de Joan Güell i Ferrer”, argumenten.

El moviment antirracista sorgit després de l’assassinat de George Floyd ha arribat a mig món, i per exemple a Barcelona milers de persones es van concentrar fa uns dies en solidaritat amb ell, malgrat l’estat d’alarma. S’han enderrocat escultures dedicades a diverses personalitats vinculades a l’esclavisme a un bon grapat de ciutat. A Sabadell es prepara un acte contra el racisme per aquest dissabte al migdia, que coordina la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès, que s’ha presentat aquesta tarda a la seu del Casal Cubà.

“És inadmissible que Sabadell reconegui al seu nomenclàtor dos esclavistes clau en la història dels greuges contra la humanitat”, prossegueix Sabadell per la República, qui reclama al consistori que es retirin els noms a la major brevetat.

Propostes: Rosa Parks i Miriam Makeba

I així mateix proposen sortides: que el carrer de Marqués de Comillas passi a ser el carrer de Rosa Parks, l’activista pels drets civils. I que el carrer de Joan Güell i Ferrer passi a ser el carrer de Miriam Makeba, més coneguda com Mamá África, activista contra l’apartheid a Sudàfrica.

Foto portada: la grua retirant l’estàtua de l’esclavista Antonio López del monument que hi ha al final de la Via Laietana de Barcelona, el 4 de març del 2018. Autor: ACN.

Comments are closed.