Fa tres dècades que els principals dirigents franquistes no tenen noms dedicats als carrers de Sabadell. Però sí queden representants del franquisme local. La reforma del nomenclàtor anunciada per l’actual govern d’esquerres havia de buscar una sortida a aquesta paradoxa. Però no és senzilla. És com la frase del president dels Estats Unitats F.D.Rossevelt en relació al dictador nicaragüenc Tacho Somoza: “Sí, és un fill de puta, però és el nostre fill de puta”. En translació al debat local: ‘Sí, són franquistes, però són els nostres franquistes”. La proximitat dona matisos, tenen defensors i detractors i, en alguns casos com el de l’alcalde Marcet, han estat figures respectades. Sabadell els ha de depurar del nomenclàtor?
La reforma del nomenclàtor remou l’interès i el debat ciutadà, més enllà dels despatxos dels historiadors. L’alcalde Marcet ha de mantenir la plaça que li van dedicar? I el seu successor, Antoni Llonch? Un centenar de persones s’han acostat aquest divendres i dissabte al Casal Pere Quart per assistir a unes jornades que, de forma tàcita, tenien en aquest punt el principal interès.
Sobretot Josep Maria Marcet, el gran alcalde franquista de Sabadell. En segon lloc, el seu successor, Antoni Llonch. I després altres figures: l’alcalde de la dictadura de Primo Esteve M.Relat o el Doctor Argemí, regidor amb Marcet. Han de tenir un carrer dedicat a la seva memòria? En aquests aspectes s’havia de centrar la reforma del nomenclàtor a Sabadell, si no hagués estat per l’informe que en va donar el tret de sortida amb el segell de la regidoria de Cultura, escrit per l’historiador Josep Abad i que a més de proposar suprimir les places a Marcet, Llonch, Baygual, Arnella i a persones vinculades a la dictadura de Primo de Rivera, proposava revisar molt més.
Què volia revisar Abad?
Segons Abad, calia revisar, almenys plantejar-s’ho (i a Cultura li va semblar bé), els carrers d’Antonio Machado i Quevedo per anticatalanistes, els d’Osca, Bailén, Numància, Covadonga, Albarrassí, Albaicín, Alcarria, Arousa, Candanchú, Bujaruelo, Fuerteventura, Santiago de Compostela, Tenerife, Colòmbia o Uruguai, el passeig Dos de maig o el carrer de la Independència per fer referència a “mites de la historiografia espanyolista”, els carrers de Diego de Almagro o Pizarro per conqueridors, a més de vies dedicades a verges, sants i religiosos (Sardà i Salvany, Sant Ferran, Sant Baldomer, Sant Honorat, Almudena, Begoña, Guadalupe, Macarena, Verge de la Paloma o Papa Pius XI), canviar de nom barris com Campoamor o Espronceda, també Cifuentes, i altres vies com Calderón, Garcilaso, Góngora, Gustavo Adolfo Bécquer, Juan Valera, Larra, Goya, Lope de Vega, Moratín o Tirso de Molina per formar part d’una sobredosi del “model pseudo-cultural franquista”. Abad també volia suprimir la plaça de Dolores Ibárruri, per estalinista, de Sallarés i Pla per favorable al treball infantil, o dels militars liberals Riego, Gurrea o Lacy.
La polèmica sobre el seu informe, més conegut com a Informe Machado a partir d’aquell moment, va ser tan majúscula que el govern municipal, dividit al respecte, el va deixar al calaix (més info: ‘Podeu llegir aquí l’Informe Abad o Informe Machado‘)
Amb una jornada aquest cap de setmana, el quatripartit ha intentat reprendre l’assumpte, a vuit mesos de les eleccions municipals. I en certa manera, el debat ha tornat al punt de partida: ‘Sabadell ha de mantenir els carrers dedicats als ‘nostres’ feixistes?’. Sense esmentar-la directament, el centenar de persones assistents esperaven les propostes en relació a aquesta pregunta. A tal efecte, l’última taula rodona de la jornada era el punt de més interès. La taula ha estat formada pels historiadors Josep Maria Benaul i Jordi Serrano i el periodista Josep Ache. Aquests han estat els seus pronunciaments.
Benaul: “Marcet era un franquista rematat però no es pot posar al nivell d’un cap de les SS”
“Els noms a canviar són faves comptades”, ha destacat Benaul. “El nomenclàtor va ser modificat l’any 1979 i 1985. Per què llavors no va canviar de nom la plaça Marcet? Perquè hi havia un cert consens. Marcet va formar part del règim, en va ser un acèrrim, però gent antifranquista formava part del consens per mantenir-lo”.
Benaul, com explica en un article acadèmic publicat per aquest digital (més info: ‘Marcet: el franquista polièdric‘) argumenta que Marcet va temperar la “repressió” i creu que a dia d’avui ja no queda al nomenclàtor local “cap nom infame”, potser amb l’única excepció del conqueridor Pizarro, a la Creu de Barberà. “Marcet era un franquista rematat però no es pot posar al nivell d’un cap de les SS. És incomparable”. És favorable a la continuïtat de Marcet, però n’albira algun dubte. En té menys cap al seu successor, Antoni Llonch:
“Llonch no va donar suport a l’alçament, va ser xofer de l’exèrcit republicà i durant el seu mandat no hi va haver repressió: és el punt d’origen de les Comissions Obreres o del moviment veïnal. El seu entorn no té res a veure amb el feixisme”.
Benaul manté que el nomenclàtor és conseqüència de les contradiccions de la història. “El nomenclàtor de Sabadell és producte de tres moments: la construcció del liberalisme al segle XIX, la guerra civil i el moment actual. Té incoherències però en som part. Per exemple, no podem jutjar amb els criteris d’avui en dia els emperadors romans August i Adrià! El mateix també val pels patrons explotadors de les fàbriques de Sabadell. No els podem jutjar amb els ulls actuals”.
L’historiador no ha estalviat crítiques cap a Josep Abad (“si cal revisar el nomenclàtor perquè és tan castellà caldria dir també que ha fracassat perquè hi ha més independentistes que mai a Sabadell. Relativitzem la importància del nomenclàtor”). També ha assegurat que sovint la crítica a Marcet té “falta de rigor”, en un dard dirigit al seu company de taula, Jordi Serrano.
Serrano: “Quin missatge donem a les escoles?”
“Alemanya tindria una plaça dedicada a un alcalde nazi? No, i segurament qui la demanés s’hauria d’enfrontar amb la llei”. És el posicionament de l’historiador Jordi Serrano, clarament favorable a retirar la plaça Marcet i totes les referències franquistes i feixistes dels carrers de Sabadell. Creu que debatre sobre el nomenclàtor va més sobre l’ètica que sobra la història i creu que cada generació mira el passat d’una manera diferent.
“Ningú va queixar-se mai sobre el ‘negre de Banyoles‘ fins que va arribar un dia i va passar? Quin missatge donem a les escoles? El franquisme no va ser només Franco, va ser un règim amb responsables, també a Sabadell”.
Serrano manté que és “inconcebible” que tingui una plaça i una escola dedicada algú que va donar suport a un cop d’Estat i protagonitza la “pitjor etapa de la història de Sabadell: mai hi ha haver tanta repressió, tantes detencions, tanta fam i tantes coves”.
Per a Serrano si aquestes aspectes no s’han debatut fins ara és per la por dels vençuts i el silenci de la postguerra i la transició. “Ara ens trobem amb la revolta dels nets contra l’oblit dels pares i la por dels avis. Estem fent el debat que tocava l’any 1979”. Expeditiu, i en el cos a cos amb Benaul, ha definit la Llei de Memòria Històrica del 2007 com d’una “merda”.
“Sabadell va ser un referent de l’antifranquisme i no es pot limitar a complir aquesta llei de mínims. Farrés i el PSUC, del que jo en formava part, van fer malament. Vam oblidar el republicanisme i la gent de la resistència va morir en silenci”.
Anant a la pràctica, el rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya proposa suprimir ara sis noms del nomenclàtor (les places de l’Alcalde Marcet, la d’Antoni Llonch, el carrer del Doctor Relat (alcalde durant la dictadura de Primo), el carrer dedicat a Concha Espina, la plaça Sant Roc (recuperant-ne l’històric nom de plaça de Pi i Margall) i el carrer de la Mare de Déu de les Neus). I de cara al proper mandat fer un debat més serè.
Ache: una comissió tècnica per estudiar el cas de la plaça Marcet
El periodista Josep Ache proposa modificar una vintena de carrers que incompleixen les actuals lleis. En relació al debat sobre la plaça de l’Alcalde Marcet, s’ha posicionat amb Benaul tot i que ha proposat que una comissió tècnica dilucidi si li van dedicar la plaça com conseqüència de ser alcalde durant el franquisme, cosa que es podria entendre com a exaltació del franquisme i provocaria la seva retirada, o més aviat com una persona amb un full de serveis destacats en favor de Sabadell, el que en faria recomanar la seva continuïtat. Marcet, a més d’alcalde, va ser industrial, president del Gremi de Fabricants, del Centre d’Esports Sabadell o de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell.
També ha destacat que, tot i ser un franquista de pedra picada, Marcet va deixar l’alcaldia després de caure en desgràcia a la jerarquia franquista. “L’últim Marcet està fora del règim i dedicar-li una plaça, en el seu moment, va ser un cert homenatge de la ciutat cap a Marcet”. Ache també destaca que el darrer alcalde republicà, Josep Moix, des de l’exili va veure en Marcet un “interlocutor”, més monàrquic i oligarca que no pas feixista.
Desgreuge a Abad
La jornada sobre el nomenclàtor també ha servit per escoltar l’historiador Josep Abad, després de la polèmica sobre el seu informe. Ell defensa el resultat, basat en la metodologia emprada per Andreu Castells als anys 80 del segle XX. Reitera que el nomenclàtor de Sabadell té una sobredosi d’elements vinculats a la cultura castellana, que responen a l’intent per implantar un “model pseudo-cultural franquista” així com molts elements religiosos, pocs de relacionats amb la cultura catalana i amb una presència de dones de només el 8 per cent. Per tant, cal augmentar-ne el percentatge i tenir més referències laiques, figures destacables per la lluita per la justícia social, els valors humans i nacionals.
Així mateix, ha assegurat que la polèmica sobre el seu informe es va basar en “mentides”, que el seu estudi va ser tergiversat i va ser utilitzat a nivell polític en el context dels mesos anteriors al referèndum de l’1 d’octubre.
Les intervencions de part del públic han donat un cert caire de desgreuge a l’acte. Joaquim Clusa ha destacat que va fer una feina “excel·lent” i ha deplorat que l’Ajuntament suspengués el procés. Les conclusions, explicades per Mercè Argemí, també han destacat la tasca d’Abad, assegurant que l’historiador va ser “víctima del moment polític”. En l’obertura de les jornades, la regidora de Cultura, Montserrat Chacon, ha assegurat que en el moment de la polèmica es van “espantar” per la polèmica.
I ara, què?
La jornada s’ha tancat sense un full de ruta clar per a la reforma del nomenclàtor. Hores d’ara no es pot dir si hi haurà canvis o no abans de les properes municipals. Preguntat per la qüestió, l’alcalde, Maties Serracant, ha assegurat que el govern vol “escoltar” les propostes sortides del debat i emplaça a futures decisions.
La reforma està coordinada per grup de treball format per entitats com Sabadell per la República, Òmnium, el Centro Cultural de Torre-romeu, CC.OO, la Fundació Bosch i Cardellach, la UPS o la UES.
FE D’ERRATES
Josep Maria Benaul s’ha posat en contacte amb aquesta redacció després de publicar-se la crònica. Ha assegurat que, al contrari del que es deia inicialment en el text, la seva participació en la reforma del nomenclàtor de 1985 va ser “inexistent”. Serveixi aquesta fe d’errades per a rectificar l’errada.
