- Teresa Mira ha estat escollida nova presidenta.
- A l’assemblea s’ha aprovat el Pla de Treball.
Durant el matí d’aquest dissabte l’auditori del carrer de Lacy ha estat l’escenari de l’Assemblea General ordinària de l’entitat que ha comptat amb la presència del seu vicepresident Marcel Mauri.
A la reunió s’ha procedit a la renovació de la meitat de la Junta Directa d’Òmnium Sabadell que compta amb uns 4.800 socis a la ciutat, que s’han duplicat en els darrers cinc anys. La presidenta, Montserrat Mateu, que exercia el càrrec de 2013 i que continuarà a la direcció com a vocal, ha cedit el testimoni a Teresa Mira, urbanista, funcionaria municipal i ex militant d’ICV. El nou tresorer és l’administratiu i treballador jubilat, Joan Ignasi Prunés. Les vocalies estaran ocupades per Laura Santamaria, professora de traducció a la UAB, Jordi Carbonell, doctor en Dret per la UAB, Isabel Dulcet, administrativa i Ferran Roig, funcionari de l’ajuntament de Cerdanyola. Continuen a la Junta, el vicepresident, Josep Boltaina, el secretari Manel Aljama i els vocals Assumpta Jané, Eulàlia Llargués, Míriam Pagés, Miquel Ribera i Carola Camps.
Així mateix s’ha aprovat el Pla de Treball que consta de cinc eixos: cohesió social, llengua i educació; país i memòria; cultura i art; Països Catalans i tradicions i creixement i dinamització. També s’han donat llum verd als Pressupostos de l’entitat pel 2018 que ascendeixen a 50.089 euros.
Tres aprenentatges
L’acte ha conclòs amb les intervencions de la presidenta sortint, Montserrat Mateu qui ha incidit en el gran creixement i els nous reptes de l’entitat davant dels “moments excepcionals, difícil i tristos” que viu el país. Per la seva banda la presidenta entrant, Teresa Mira, ha propugnat “solucions polítiques” per al conflicte, ha dubtat sobre si “som un sol poble” i ha defensat el dret a l’autodeterminació de la “nació mil·lenària” catalana, que caracteritzat com la “darrera colònia d’un imperi decadent”.
Finalment ha pres la paraula, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, qui ha denunciat que “no som lliures per a dir el que pensem” davant “l’onada repressiva” de l’Estat espanyol. Mauri ha subratllat el gran creixement de l’entitat que ha passat del 20.000 socis de l’etapa de Muriel Casals, als 70.000 de la presidència de Jordi Cuixart, als vora de 100.000 de l’actualitat. Un període en què, sota la presidència de Muriel Casals, s’ha passat de la defensa de la llengua i cultura catalanes, a propugnar la independència dels país. En aquest sentit ha indicat la importància de la secció sabadellenca d’Òmnium amb més de 40 anys d’existència i amb presidents vinculats a la ciutat com Muriel Casals i Jordi Cuixart a qui va visitar divendres passat a la presó de Soto del Real.
Així mateix, ha plantejat un anàlisi de la situació actual en torn aquesta contradicció: “Per primera vegada en 300 anys no ens han guanyat, però nosaltres tampoc hem guanyat”. De les experiències dels darrers mesos ha extret “tres aprenentatges”: el primer relatiu a l’error que l’Estat acabaria negociant, el segon sobre la previsió que la repressió de l’1 d’octubre significaria la derrota de l’Estat i no ha estat així i finalment que la Unió Europea intervindria en favor de la causa catalana. En aquest sentit, ha emfatitzat que “no ens aturarem”. Al seu parer, el camí de la independència és “irreversible, però potser més lent del que ens pensaven”
Mauri ha insistit en el caràcter “democràtic i no violent” del moviment independentista. Respecte a la situació actual ha demanat als partits independentistes que “parlin clar” i s’ha mostrat partidari de “restituir el govern” i alhora “recuperar les institucions” d’autogovern. En aquest punt ha recordat les paraules de Muriel Casals, del paper d’Òmnium com el “superglue” dels partits polítics. En aquesta línia, ha animat al públic a “seguir treballant per la República”, però sense terminis, ni “discursos simplistes”.
El vicepresident d’Òmnium ha finalitzat la seva intervenció apuntant a les tasques de donar suport a les famílies dels presos, denunciar la repressió de l’Estat i continuar amb les activitats de l’entitat. Després d’insistir en què no reben cap subvenció de la Generalitat per preservar la seva independència, ha apel·lat a “no normalitzar la repressió” i defensar que el seu projecte és inclusiu. “El camí és llarg, però irreversible. No renunciem a res” –ha rematat.
