Resseguim la trajectòria de dos sabadellencs, Josep Manuel Suàrez i Manuel Manonelles, que van desenvolupar un paper clau en la campanya internacional a favor de la independència de Catalunya des de la direcció de les delegacions de la Generalitat a Gran Bretanya i Suïssa respectivament.
Aquest mes de febrer s’ha publicat el llibre del periodista Juan Pablo Cardenal, titulat La telaraña. La trama exterior del procés (Ariel, 2020). Es tracta d’un treball d’investigació a càrrec d’un periodista i escriptor, que ha estat durant 10 anys corresponsal a Àsia on va investigar la internacionalització de la política de Xina a més de 40 països per exemple al volum La silenciosa conquista china.
Aquesta obra realitza una rigorosa, exhaustiva i minuciosa investigació sobre la construcció del lobby polític, acadèmic i mediàtic en l’estranger impulsat per la Generalitat per tal de generar un clima d’opinió favorable a la secessió de Catalunya. El llibre dedica una especial atenció al paper jugat per dos sabadellencs, Joan Manuel Suárez Iborra i Manuel Manonelles Tarragó, des de les delegacions –conegudes popularment com ambaixades- de la Generalitat a Londres (Regne Unit) i Ginebra (Suïssa) i que nosaltres amb ampliem amb altres dades.
Josep Manuel Suàrez: del Banc Sabadell a l’ambaixada de Londres
Josep Manuel Suàrez, nascut a Tarragona el 1948, s’arrelà a Sabadell el 1967 quan va venir a estudiar Empresarials i començà el mateix any a treballar al Banc Sabadell. En aquesta entitat financera ostentà la direcció de Recursos Humans entre 1986 i 1995. Aquest mateix any va marxar a Londres per tal de d’assolir la direcció de l’oficina del banc a la capital britànica fins el 1999 quan va tornar a Sabadell per responsabilitzar-se del Gabinet de Presidència i Comunicació, justament quant l’entitat financera sortia a borsa. L’any 2003 va tornar a Londres per dirigir l’oficina del Banc Sabadell que va ostentar fins el 2009 quan es va prejubilar i on va ser confundador del Casal Català de la Gran Bretanya-Catalans UK que presidí fins el 2009.
Aquesta entitat va registrar-se legalment el 2007 en el mateix domicili de la delegació de la Generalitat en Londres. Malgrat al seu petit nombre de socis, 150, ha desenvolupat una intensa activitat propagandística a favor de la independència. A la seva seu s’han organitzat nombrosos sopars-col·loquis que han comptat amb la participació d’Andreu Mas-Colell, David Madí, Carme Forcadell, Artur Mas, Marta Rovira o Carles Puigdemont. L’entitat va rebre el 2013 una subvenció de la Generalitat de 4.750 euros que s’incrementà fins a 21.000 euros el 2016.
Suàrez milità a Convergència des del 1979. El 2011 fou nomenat delegat de la Generalitat a Gran Bretanya e Irlanda del Nord al front de la qual va estar-s’hi fins al 2016. La designació va fer-se a instàncies de l’aleshores conseller d’Economia Andreu Mas-Colell pel seu coneixement del funcionament de la City londinenca. La delegació està ubicada al número 17 del carrer Fleet de Londres, en plena City. Es tracta d’un edifici centenari d’estil Tudor, de tres plantes, conegut com Catalonia House, i que és el mateix que va acollir el 1938 la delegació catalana presidida per l’empresari independentista Josep Maria Batista i Roca.
Com molts convergents Suàrez va evolucionar des de posicions autonomistes a l’independentisme. El punt d’inflexió, segons va declarar a diversos mitjans de comunicació, fou la sentència de l’Estatut: “comprendí que de España no te puedes fiar y no había más alternativa que marcharnos”. Des de Londres, va desenvolupar una intensa campanya a favor de la secessió a través d’influents diaris com The Independent, The Daily Record, Financial Times i The Scotsman. A més, va prestar especial atenció al món parlamentari, a través del All-Party Parlamentary Group (APPG) on Catalonian. Una agrupació de 37 lores i diputats, dominada pels nacionalistes gal·lesos i escocesos, que defensen el dret a l’autodeterminació de Catalunya i que al març del 2017 crearen un grup de discussió sobre la situació de Catalunya al parlament britànic.
Suárez va desplegar una intensa activitat entorn al referèndum d’Escòcia celebrat el 17 de setembre de 2014, dos mesos abans del 9-N del 2014. Així va visitar-la en sis ocasions, fou observador de la consulta escocesa i va realitzar nombrosos contactes amb polítics i diputats independentistes. En aquest sentit, va elaborar 52 informes sobre el tema que enviava puntualment a Barcelona. Poc abans del 9-N organitzà una xerrada de l’aleshores conseller d’Economia Andreu Mas-Colell al parlament britànic.
Així mateix, va treballar amb estret contacte amb el Consell de Diplomàcia Pública Catalana (Diplocat), creat al 2012 i una peça clau en la projecció internacional del procés sobiranista. D’aquesta manera, organitzà el 2014 dos viatges de nou i tres parlamentaris britànics a Barcelona, amb despeses pagades, per un valor de 16.305 euros.
El 27 de març de 2014 va impartir una conferència a la sala d’actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, on es va palesar el caràcter de les seves activitats a Gran Bretanya:
“España està totalment desprestigiada i és considerada internacionalment com el paradigma de la corrupció, la ineficàcia i la prepotència. Per això cal utilitzar les marques Catalunya, Barcelona i Barça, que gaudeixen d’un merescut prestigi i que ens obren les portes al comerç, al turisme, al coneixement, a la tecnologia i a les relacions internacionals necessàries per millorar la nostra economia, propagar la nostra cultura i aconseguir la independència”.
A parer de Cardenal, la penetració independentista en Gran Bretanya consta de tres potes: Catalans UK, la delegació de la Generalitat i ANC-England que convocà diverses concentracions de protesta davant l’ambaixada espanyola a Londres i on va tenir un gran protagonisme el seu fill Carles, com a portaveu de l’entitat. Carles Suàrez va ser molt actiu a les televisions angleses després de l’1 d’octubre. ANC-England està formada per un cinquantena de membres, la majoria menors de 40 anys, però amb gran capacitat de convocatòria i molt actius a les xarxes socials.
Des del 2016, Josep Manuel Suàrez presideix la fundació Atendis-Associació Pro Disminuits Psíquics de Sabadell.
Manonelles: la connexió helvètica
El sabadellenc Manuel Manonelles ha desplegat, des del 2014, una intensa activitat, des de càrrecs institucionals, a favor de la independència de Catalunya. Manonelles va néixer a Sabadell el 1975 i és llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB. Va formar-se en l’ambient de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell i va fer carrera acadèmica en l’àmbit de les relacions internacionals de la mà de Federico Mayor Zaragoza qui va encarregar-li, entre 2004 i 2015, la direcció de l’oficina de Barcelona Fundación Cultural de la Paz creada per l’ex director general de la UNESCO.
Entre 2013 i 2017 fou professor associat de Relacions Internacionals de Blanquerna-Universitat Ramon Llull des d’on va donar el salt a la política. Primer, com a director general d’Afers Multilaterals i Europeus de la Generalitat que acabava de crear-se el juny de 2014; després, el 2017, com a representant de la Generalitat en les organitzacions internacionals a Ginebra, Estrasburg, París i Viena. L’abril del 2017 fou designat delegat del govern de la Generalitat en Suíssa, amb seu a Ginebra, que acabava de constituir-se . Aquesta ciutat helvètica és un dels epicentres de l’acció exterior independentista de la Generalitat. Una plaça important atès que és seu de la ONU i una de les principals places financeres fora de la Unió Europea. De fet, Suïssa és un dels països europeus on l’independentisme gaudeix de majors suports polítics, acadèmics i mediàtics i no és causal que hagi estat l’elegit per Marta Rovira i Anna Gabriel al fugir d’Espanya.
Manonelles va prendre possessió del càrrec quan encara la delegació no disposava d’una seu. Un problema que se solucionà contractant una empresa de lloguer de despatxos a la qual es pagaren, entre juliol i desembre, 40.072 euros, a més de 12.064 en concepte de dipòsit. Aquesta seu, tancada per l’aplicació del 155, fou reoberta el juliol del 2018, i Manonelles va ser restituït com en el càrrec. Als pocs mesos d’estar al front de la delegació helvètica va organitzar amb motiu de la Diada una festa que reuní a més de 400 persones. Segons Cardenal, té fama de ser un home “discreto y eficiente” i se’l considera un dels integrants del nucli de dur de confiança de Puigdemont. Potser l’èxit més rellevant de la seva tasca a favor de la independència va ser l’oferta de mediació del govern suís a l’executiu espanyol, dies després de l’1-O, però que fou ràpidament desactivada per la diplomàcia espanyola.
En resposta a una pregunta parlamentària de Ciutadans, l’actual conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, va reconèixer es van pagar cinc viatges a Manonelles, el darrer i més car a Estrasburg, entre el 24 i el 26 de juny, per celebrar “reunions sobre el context institucional del Consell d’Europa”. Manonelles i el tècnic que l’acompanyà gastaren 1.140 euros en concepte de dietes, hotels i transport. A més, es destinaren altres 1.409 euros per dos viatges, en gener i abril, al Parlament Europeu i 1.288 euros per dos visites a Brussel·les el setembre del 2108 i juny de 2019.
Manonelles està investigat (abans imputat) des de juliol de 2019 en la causa de l’1-O que instrueix el jutjat número 13 de Barcelona per malversació de cabdals públics, desobediència i prevaricació per la seva presumpta participació en el pagament de les despeses als observadors internacionals de l’1-O, a través del think tank holandès The Hague Center for Strategics Studes, que ascendiren a 123.500 euros. Manonelles s’ha acollit al seu dret a no declarar a les dues compareixences davant la jutgessa, Alejandra Gil, al juliol i desembre de 2019.
El 11 de febrer d’aquest any el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicà l’acord de govern, mitjançant el qual Manonelles era cessat com a delegat de la Generalitat a Suïssa.
