- Gibert (PSC) acusa Serracant i Fernàndez d’escudar-se darrera dels tècnics i veu clara la mala gestió del quatripartit.
- El secretari defensa la legalitat del procediment i els exalcaldes denuncien l’afany “partidista” de la comissió.
La comissió informativa de Transparència monogràfica sobre l’Artextil no aclareix gaire l’operació. No ha comportat novetats importants. Segons el primer tinent d’alcaldessa, Pol Gibert, els anteriors alcaldes s’han escudat en els tècnics quan s’entra al detall de l’operació. Per la seva part, Esquerra i la Crida asseguren que sense els testimonis dels tècnics no es pot aclarir tota l’operació i denuncien l’ús “partidista” d’aquest òrgan municipal.
La comissió informativa de Transparència es va crear el mandat anterior. Abans no existia. Es reuneix cada tres mesos. En formen part representants de tots els partits. I, si cal, es pot reunir de forma urgent. Ha estat el cas d’aquest dimarts, ja que l’executiu socialista la va convocar quan van sortir les informacions periodístiques sobre la investigació policial del clan Jodorovich que afecten la nau Artextil, fa tot just una setmana.
Aquest dimarts estaven citats els quatre màxims dirigents del govern municipal anterior. L’exalcalde Juli Fernàndez i regidor d’Urbanisme i Economia després per Esquerra, l’exalcalde Maties Serracant per la Crida, l’extinent d’alcalde Joan Berlanga, qui sí ha anat però ha palesat que no va tenir res a veure amb l’operació, i l’extinenta d’alcalde Marisol Martínez, que no ha assistit. Esquerra havia demanat que compareguessin els principals tècnics que van intervenir en la compra però es va rebutjar per fer-ho amb poca antelació. La sessió ha durat dues hores i mitja, centrades en els testimonis de Serracant i Fernàndez. Belanga ha estat un vist i no vist. No és una comissió d’investigació, ni un judici, sinó una informativa, tot i que Serracant sí ha tingut la sensació de ser “jutjat”.
El secretari valida els tràmits
Del contingut, poques novetats més enllà d’un informe del secretari municipal (màxim responsable a aquests efectes) que valida els procediments tècnics emprats “amb tot luxe de detalls” diu Juli Fernàndez (ERC) i convé també Pol Gibert (PSC). El secretari ha assegurat que el consistori tenia eines per saber que la nau estava en subhasta, i per conèixer el preu pel qual va ser comprada l’any 2017. Però aquelles eines no són obligatòries ni s’havien emprat mai en cap compra anterior, ha vingut a dir després Juli Fernàndez (ERC). Potser s’hauran d’activar a partir d’ara, vist el presumpte sobrecost de la compra, de 500.000 euros oficials a 3,2 milions pagats per la Casa Gran. Serracant ha reconegut que no sabia que la nau havia passat per concurs de creditors ni el preu pel qual la van comprar els després venedors. Fernàndez insisteix en el mateix. Els dos constaten que si algú ho sabia, hauria de constar als expedients, cosa que no succeeix. Emplacen l’actual govern a buscar i fer constar la informació si la tenen.
“Com a deutor que era l’Ajuntament, quan hi ha el concurs de creditors se li ofereix la compra”, diu Gibert, “però ells no coneixien res segons han dit, no tenien cap tipus de coneixement sobre el que passava”, ha argumentat el primer tinent d’alcaldessa.
El secretari s’ha compromès a buscar el document on l’administradora concursal ofereix la compra al consistori. De moment no ha aparegut.
La cronologia dels fets entre 2017 i 2018
La versió de Serracant i Fernàndez és complementària en la cronologia. Hi havia interès en l’Artextil abans del 2017? Sí. Fins al punt de comprar-la a escot? No. La primavera del 2017 la Comissió Europea atorga a l’Ajuntametn 9 milions de fons comunitaris, que s’han de completar amb 9 milions més de l’Ajuntament. És l’anomenada estratègia DUSI. Es preveu comprar patrimoni. A les mateixes alçades es reactiva l’interès per Artextil a la societat local arran de perill de l’enderroc imminent de la nau del sector nord, venuda fa anys al Banc Sabadell.
El juny de 2017 Serracant, llavors tinent d’alcalde d’Urbanisme, fa una roda de premsa a les portes de l’Artextil per explosar què vol fer l’Ajuntament amb les nau. Un cop acaba, surt un dels nous propitaris (l’havien comprat pocs mesos abans per 500.000 euros).
“Em va ensenyar la nau, hi entro, tafanejo i li dic la nostra vocació de buscar col·laboracions: ‘nosaltres tindrem un tros i ells seran els nostres veïns’. Era la nostra vocació: generar sinèrgies… ells deien de fer un museu i vam mirar de seure…Estàvem temptejant i jo no pensava que poguéssim comprar allò”.
Aquells contactes de la primavera i estiu de 2017 no van a més. Es canvia l’alcalde. Fernàndez passa de ser alcalde a ser tinent d’alcalde d’Urbanisme i Economia l’estiu de 2017. No parla mai amb els propietaris. La col·laboració queda al calaix de l’oblit.
A la primavera de 2018 es modifica el pressupost per poder comprar patrimoni. Ja és té l’Artextil a la ment. També la Sallarés Deu, a Gràcia. Sempre i quan es puguin ajuntar fons comunitaris amb el superàvit del 2017. S’inicia la negociació pel preu, que lideren els tècnics (“la meva feina no era seure a negociar”, argumenta Fernàndez). La negociació fa rebaixar el preu dels 3,7 fins els 3,2 que s’aproven al ple sense vots en contra l’octubre de 2018. Llavors, segons aquesta versió, ningú sap que la nau s’havia subhastat. Ningú sap que s’havia venut per 500.000 euros. I ningú sap que els ara venedors fan un negoci del 600 per cent.
Un any i mig més tard, la nau Artextil apareix entre la documentació dels Mossos d’Esquadra, que investiguen un membre del clan dels Jodorovich vinculat al blanqueig de capitals. I la setmana passada va esclatar el cas, que ha comportat un terrabastall polític a la ciutat.
Mala gestió?
Per part governamental, Pol Gibert assegura que el govern va fer poc seguiment de l’operació, va estar descoordinat i creu que Fernàndez havia de saber el preu inicial des de diverses vies, ja que era màxim responsable d’Urbanisme però també d’Economia. Gibert apunta més a la mala gestió que a presumptes delcites, però no descarta acudir als tribunals.
De què ha servit la comissió?
Segons Gibert, la sessió de dues hores i mitja ha aportat “poc llum” però ha deixat a la vista el “desconeixement polític del que es feia”.
“[Serracant i Fernàndez] Fan veure que eren simples electes que signaven papers i no feien cap gestió però se suposa que un regidor ha de tenir més coneixement dels expedients, més encara quan es tracta d’una compra com aquesta”, diu el també portaveu socialista a l’Ajuntament, qui obre la mà a portar el cas als tribunals “si es detecta qualsevol irregularitat” tot i que l’objectiu és “aclarir la situació el més aviat possible i passar al següent tema”.
L’objectiu de tot plegat segons els exalcaldes és ben diferent. I és utilitzar de forma partidista una investigació policial emmarcada en el presumpte blanqueig de capitals dels compradors al 2017 i venedors al 2018 per erosionar Serracant i Fernàndez. Els dos es mostren disposats a col·laborar tan com calgui amb la comissió informativa però denuncien que mai fins ara s’havia reunit per tractar temes amb aquesta urgència quan hi ha hagut regidors investigats en casos de corrupció i aquí no n’hi ha cap. També creuen que, si es volen resoldre tots els dubtes, haurien de dir la seva els tècnics que van participar en tota l’operació, tant d’Urbanisme com de Patrimoni per exemple.
“Fer una altra cosa és utilitzar de forma partidista la comissió de Transparència”, assegura Serracant, qui creu que “hem vist una escenificació d’un judici amb grups de l’oposició fent d’agents al servei del govern quan saben que tots els expedients són correctes”.
El regidor republicà Juli Fernàndez ha demanat que a partir d’ara cada cop que hi hagi informacions periodístiques, encara que no hi hagi càrrecs investigats com és el cas, es convoqui per urgència una comissió informativa de Transparència.
“Esperem que tothom faci com nosaltres, i esperem que tots els grups tinguin el mateix zel per conèixer les versions dels responsables electes davant de diferents notícies que puguin sortir als mitjans. Tindrem segur que molta feina en els propers dies i setmanes a la comissió de Transparència”, ha assegurat.
Fernàndez insisteix que el focus de la investigació està en la primera compra, en els 500.000 euros, ja que “és molt difícil de creure que no es pagués fora de l’escriptura una part perquè 500.000 euros no és un preu real per l’Artextil”.
Ningú, ni l’actual govern, ni Juli Fernàndez ni Maties Serracant han rebut cap requeriment de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos sobre aquest cas.
