Com que el manifest institucional no parla dels presos, la violència policial ni del dret a decidir, l’independentisme ha impulsat un manifest alternatiu aquesta Diada Nacional a Sabadell. L’han presentat en un acte els tres partits independentistes amb presència a la sala de plens, acompanyats d’Òmnium i l’ANC. La intervenció més aplaudida, la de la representant de l’ANC, quan ha reclamat “unitat”.
El manifest ha estat impulsat per Esquerra, la Crida i Junts per Sabadell, que sumen el 48 per cent dels regidors del ple tot i que a les eleccions municipals van obtenir el 40,4 per cent dels vots, el 41,6 sumant-hi els de Primàries. El text s’ha presentat a la passarel·la del parc de Catalunya només acabar l’acte institucional (més info: ‘Diada aigualida‘). S’hi han sumat les dues principals entitats socials independentistes: Sabadell per la Independència (SBDxI) i Òmnium. Ara l’obren a adhesions.
Alsina (SBDxI): “quan convé tots anem a una”
La intervenció més aplaudida ha estat la més curta. L’ha pronunciat Neus Alsina, coordinadora de SBDxI, i ha dit: “estem molt contents de la unitat. Quan convé veiem com tots anem a una”. Abans els representants dels tres partits amb presència al ple han explicat els motius d’impulsar un manifest alternatiu a l’institucional, un fet inèdit, almenys amb aquesta força.
“El manifest institucional és anacrònic i no assumible”, ha assenyalat el portaveu d’ERC, Gabriel Fernàndez. “Calia oferir una alternativa a un manifest del tot insuficient perquè no recull aspectes bàsics com les agressions que es van produir a Sabadell l’1 d’octubre [de 2017], el dret a decidir o una crítica a la repressió”, destaca el regidor de la Crida i alcalde fins fa tres mesos, Maties Serracant. “El manifest institucional destil·la la concepció que l’independentisme és intolerant quan la majoria de la població està a favor del referèndum”, ha abundat des de Junts el regidor Francesc Baró.
La Crida va presentar esmenes al manifest institucional proposar pel govern, que les va desestimar. ERC no en va presentar, perquè “calia fer un text de bell nou” en paraules del seu portaveu. Junts sí en volia presentar però finalment no ho van fer en temps i forma i no van ser estudiades pel govern.
Què diu el manifest independentista?
El text impulsat denuncia la repressió de l’Estat espanyol contra “el poble de Catalunya”, recorda que l’escola Nostra Llar va ser “vandalitzada” per la Policia Nacional el dia 1 d’octubre, denuncia l’empresonament preventiu i el “forçat exili” de dirigents independentistes, qualifica el judici al Tribunal Suprem com de “judici farsa ignominiós” i sosté que l’Onze de setembre de 1714 va ser un atac a la llibertat del poble de Catalunya com ho és la “injusta presó” dels sabadellencs Jordi Cuixart i Carme Forcadell, que es considera un atac a la democràcia.
Retirar la pancarta va ser una “ofensa”
A escala local, considera una “ofensa” la retirada de la pancarta amb el lema ‘Llibertat presos polítics’ de la façana de l’Ajuntament. Es va decidir llavors per majoria a finals de juliol a la Junta de Portaveus (amb els vots a favor de PSC, Ciutadans i Podemos). Però el fet “visualitza el menyspreu cap a les persones empresonades però també cap a la ciutadania que defensa la llibertat, els drets i la democràcia”, diu el manifest independentista.
Front ampli
El text demana per a Catalunya el dret a decidir i d’autodeterminació per al poble català. I finalitza demanant un front ampli que denunciï la judicialització de la política, defensi que el català és la llengua pròpia del país i l’escola catalana, demani l’alliberament dels presos, no criminalitzi la dissidència política i la mobilització pacífica i demani una solució política que doni veu a la ciutadania de Catalunya per decidir el seu futur col·lectiu.
Foto portada: Alsina (SBDxI), Ciuró (Junts), Serracant (Crida), Fernàndez (ERC) i Mira (Òmnium), aquest matí. Autor: J.d.A.
