- MAR Sabadell demana a l’alcaldessa més “empatia” amb les famílies i repensar la retirada de la pancarta dels ‘presos polítics’.
- Farrés: “l’independentisme és pacífic” però “tothom té els seus greuges”; encara espera que condemnin la “intolerància” de la presa de possessió.
Una trentena de membres del nou col·lectiu Mares i Àvies per la República (MAR) s’han presentat aquest dijous a la tarda per l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. Una trobada per obrir una línia de contacte entre la corporació municipal i un col·lectiu independentista sorgit a l’escalf de les protestes per la sentència del procés.
Inicialment els serveis de Protocol de l’Ajuntament només havien permès una petita delegació del col·lectiu reunir-se amb Farrés. Però la pròpia alcaldessa amb mà esquerra les ha fet entrar a la sala de govern a reunir-se en un debat obert amb ella i el regidor Eloi Cortés. La trobada s’ha allargat 45 minuts i ha resultat satisfactòria segons fonts de les dues parts. S’ha obert una línia de diàleg entre el col·lectiu i la corporació municipal.
A grans trets les anomenades Mares i Àvies per la República se senten dolgudes per la manca “d’empatia” que consideren ha tingut el govern municipal amb els investigats, detinguts i empresonats en les darreres setmanes. Encara cou molt la retirada de la pancarta ‘Llibertat presos polítics’ de la façana principal de l’Ajuntament. L’exdiputada i exregidora Carme Garcia demana l’alcaldessa que eviti criminalitzar l’independentisme.
“El que ens sap més greu que és l’Ajuntament va veure que tot és normal i no ho és”, assegura Isabel Casals, germana d’expresidenta d’Òmnium i diputata Muriel Casals. “Ha faltat humanitat. Ens falta sentir-nos protegits pel nostra ajuntament, un acostament. No cal ser independentista. És el que ens ha indignat”, ha assegurat.
La històrica activista veïnal de Gràcia Tere Lamas ha sostingut que “hauries d’haver sortit a dir que a Sabadell no hi ha terroristes perquè saps que no n’hi ha”. La portaveu del col·lectiu, Carme Salvans, ha manifestat en relació als detinguts el 23 de setembre en l’operació Judes que “sense el Xavi Duch [un dels dos sabadellencs detinguts] la Festa Major d’aquest any no hagués estat possible i em sap greu que no hi ha hagi un mínim posicionament envers aquesta persona”. Salvans també ha assegurat que el Grup de Suport dels Detinguts del 23 de setembre han demanat un local municipal al carrer Emprius per fer un acte i el consistori els ha denegat el permís.
Per la seva part, l’alcaldessa ha recordat que la pancarta es va retirar després de dues votacions. Van tenir majoria i va complir el resultat. “Si la votació hagués estat una altra, o ara es fes una votació i el resultat fos diferent, la tornaria a posar”, s’ha compromès. “Assumeixo la part que em toca com alcaldessa: la vaig retirar sabent que una part estaria a favor i una altra en contra”. A preguntes de Casals, ha assegurat que la pancarta està “custodiada” pels serveis de protocol. En relació a les detencions del 23 de setembre, defensa el seu posicionament: presumpció d’innocència però investigació oberta que cal veure com evoluciona.
“L’independentisme és pacífic però com a qualsevol moviment hi ha gent que no ho és”. En aquest sentit, ha assegurat que mai s’ha sentit “vexada” per la manifestació diària que reclama la pancarta però sí el dia que va prendre possessió com alcaldessa, quan van haver-hi actes “d’intolerància” i “es van traspassar les fronteres” (més info: ‘Crits de “feixistes” i “corruptes”; Farrés surt escortada el dia que és investida alcaldessa‘). “Tothom té els seus greuges i encara espero que alguns partits condemnin aquells fets”.
Farrés s’ha compromès a tenir una “línia oberta” amb el nou col·lectiu, ha rebut el manifest de Mares i Àvies per la República i s’ha compromès a fer-ne difusió entre els portaveus dels sis grups municipals amb presència a la Casa Gran.
En una segona ronda d’intervencions, Bibiana Larrosa, vinculada a Sabadell per la Independència històricament, ha assegurat que no patir la “repressió” és signe de “manca d’empatia” i en relació a la pancarta ha recordat que a la plaça del doctor Robert hi ha moltes pancartes en relació a col·lectius o reivindicacions que potser tampoc acontenten tothom: poble gitano, refugiats o contra la LGBTIfòbia. Farrés ha precisat: com va passar per retirar la pancarta dels presos, totes les pancartes passen per votació entre els portaveus municipals.
En clau de cloenda, la portaveu Salvans ha demanat Farrés tenir clar que “això va de drets i llibertats i no d’independència” mentre que Carme Garcia ha reclamat que “no ens deixeu de banda” i sobre la pancarta ha recordat que PSC i Podemos van votar a favor de retirar-la de la mà de Ciutadans. “Uns vots dolen més que altres”, ha lamentat.
Famílies dels presos i pancarta, les qüestions clau
45 minuts després la trobada s’ha donat per finalitzada. A la sortida Salvans ha assegurat que “l’hem vista predisposada a parlar” i assegura que “ha anat molt bé”. Això sí demana més “implicació” i sobretot “empatia” a Farrés. Quin tipus d’empatia? Més comunicació, acostament, escalf, a les famílies dels investigats, detinguts o empresonats (les famílies de Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Ros, Xavi Duch o la jove de 21 anys ara en llibertat amb càrrecs Andrea). I també “valorar de nou” el tema de la pancarta, potser (Junts per Sabadell ho va deixar caure fa algunes setmanes) a la façana de la plaça del doctor Robert. “És un tema de llibertats i igual que portem una polsera lila per les dones o una pancarta pels refugiats es pot penjar una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics”, convé Salvans.
