EL CANDIDAT
51 anys, llicenciat en Dret i magister en Dret Comparat per la UAB. Resideix al Centre, esta casat i és pare de tres filles.
D’on prové la seva vocació política? Quan va començar a militar a Convergència?
Vaig començar a militar al 2004. Tota la vida he estat treballant al sector públic i sempre ho havia fet des del cantó del control a la política. Des de la Sindicatura de Comptes sempre feia anàlisi a posteriori de la gestió pública, opinant i donant recomanacions. Vaig pensar que potser fora bo fer-ho a priori i fer un canvi d’òptica. També era una manera d’aprofitar el coneixement que havia acumulat.
Quina ha estat la seva trajectòria pública?
Vaig entrar el 1986 a la Sindicatura on vaig contribuir a la seva creació. Allí vaig ser auditor, lletrat i director del servei jurídic. Paral·lelament donava classes de dret administratiu a la UAB com professor associat durant un parell d’anys. He estat regidor de l’ajuntament de Sabadell des del 2007, vaig ser conseller comarcal del 2007 al 2011 i portaveu del grup de CiU. He estat president local de CDC. Al darrer mandat he estat president de l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona.
Sabadell ha estat sacsejada pel cas Mercuri. Quins han estat els seus efectes entre la ciutadania i l’administració local?
A la ciutadania ha contribuït a generar una pèrdua d’orgull ja que Sabadell ha estat sortint per fets molt lamentables. Per a l’administració ha suposat una paràlisi total de la feina que ha de fer l’Ajuntament, tant del dia a dia com dels grans projectes a llarg termini.
Haurien donat suport a una moció de censura?
Precisament quan van decidir donar suport a la moció de censura és quan va dimitir Manuel Bustos. Nosaltres ens van resistir per què enteníem que. amb la configuració del ple, amb 13 regidors quasi una majoria absoluta socialista i altres 14 de cinc partits molt diversos, pràcticament era ingovernable. Per tant, el millor per la ciutat era que el PSC fes una renovació i canviés de persones. Això és el que volíem, però una vegada vam constatar que no era possible i que el senyor Bustos no marxaria si no es veia obligat, vam decidir sumar-nos a la moció de censura. A l’endemà mateix, Bustos va dimitir ja que, a més, ens vam encarregar de comunicar-ho a la direcció nacional del PSC.
Quines són les seves propostes per lluitar contra la corrupció a l’Ajuntament de Sabadell?
Per la corrupció es sumen dos factors. Per una banda, han d’haver-hi una sèrie de mecanismes dels quals n’hi ha molts a l’administració com ara les auditories, una a l’entrada i l’altre a la sortida, passar comptes dels programes, donar publicitat i tota la informació possible a la ciutadania dels processos de subvenció, de contractació… Tot això són mecanismes útils i que s’han de fer, però que tampoc són un antídot. S’equivoca qui pensi que incrementant els mecanismes de control s’acabarà amb la corrupció. Al final, és fonamental l’ètica de les persones que governen. Pot haver pocs mecanismes de control i persones molt ètiques gestionant-los i no haver corrupció i viceversa. En aquest temes no s’ha de fer demagògia. Es diu que la presentació de la Declaració de Renta demostra l’honestedat de un polític, però no hi cap casella que digui xoriçades o robatoris.
Si fos alcalde quants càrrecs de confiança anomenaria? Què vol dir que els sotmetria a un procés d’hearing?
El procés de hearing existeix a molts parlaments europeus. Es tracta que les persones que han d’ocupar un càrrec de confiança han de passar una espècie d’examen. No tant de coneixements, que també, sinó a nivell personal. Al capdavall, es tracta d’una persona que no ha estat elegida en un procés electoral, però que tindrà importants responsabilitats públiques. Per això ha d’acreditar que després no tindrem sorpreses desagradables. Una bona forma de fer-ho és que representants de tots els grups municipals li puguin fer unes quantes preguntes.
Sincerament, no m’he plantejat el tema dels càrrecs de confiança. Primer s’hauria de mirar quina és la configuració del nou Ajuntament. Ara bé, crec que és un error el discurs que han de desaparèixer, com també ho és la seva proliferació exacerbada. Al final, hi ha una sèrie de llocs que són com un interface entre els polítics i el cos tècnics i que participen del projecte polític.
Al seu programa parlen de uns Consells de Districte amb “capacitat real de gestionar”. Com es concretaria la seva proposta?
Agafant el que preveu la llei per grans ciutats. Sabadell legalment no ho és, ja que no està per sobre del 250.000 habitants, ni és capital de província, ni se l’ha donat aquest caràcter. No obstant això, Sabadell té moltes de les figures de gran ciutat. Tenim un Consell de Ciutat i un Síndic de Greuges. A les grans ciutats els Consells de Districte tenen capacitat de decidir una part del pressupost per al manteniment del seu districte. És això el que volem implantar. S’han de repensar tot el tema dels Consells de Districte que no poden funcionar com fins ara.
Al seu programa defensen la modificació el Reglament Orgànic Municipal? En quin sentit?
Urgentment. Per una banda, actualitzar-lo d’acord amb la normativa municipal que ha canviat notablement en molts aspectes. Per l’altre, s’hauria d’aconseguir que el ple fos molt més àgil. Uns plens que duren sis o set hores no tenen sentit, més que res pels ciutadans. L’important és que les diferents forces polítiques expressin, concretin i publicitin les seves opinions. Les discussions tècniques ja s’han fet a les comissions informatives. Per tant, el ple ha de ser l’espai per a la discussió política i l’argumentari fonamental. També, s’haurien de buscar altres mecanismes de participació, simplificar-los i fer-los més efectius.
Quines mesures proposa per redreçar la delicada situació de les finances i el deute municipal?
Sobre aquest tema és molt difícil fer una valoració sense disposar d’una auditoria. El paper ho aguanta tot i cal saber quina és la situació real. És cert que existeix un endeutament important. Però a mi, més que l’endeutament, el que em preocupa són aquelles coses que poden anar sorgint i encara no han aparegut. Per exemple, sentències sobre expropiacions, responsabilitats civils, factures que desconeguem… Per això una de les primeres mesures que plantegem és l’auditoria. A partir d’aquí sabrem què ens trobarem.
Al seu programa planteja una sèrie de bonificacions de impostos com l’IBI, IAE i de taxes com la de residus. Quin objectiu volem assolir? Considera excessiva la pressió fiscal a Sabadell?
La pressió fiscal està vinculada amb els serveis que reps. Aquesta és alta si pagues molt més del que reps i baixa a l’inrevés. Aquí a Sabadell és alta. La nostra obligació serà adequar aquesta proporció. Respecte a la taxa de residus hi ha una il·legalitat que consisteix en vincular una taxa amb el valor cadastral. La taxa de residus s’explica pel cost de la recollida del kilogram de brossa, això no té res a veure amb que una finca tingui un determinat valor. Si algú ho impugna a l’administració de justícia, ho guanyarà. El valor cadastral també és feia servir per a la taxa de residus de les empreses i quan aquestes van amenaçar en interposar un contenciós-administratiu, l’Ajuntament ho va canviar. Com que cap ciutadà no ha plantejat ho han mantingut. Crec que hem de ser escrupolosos amb la legalitat i que existeixi una compensació entre el que pagues i els serveis que reps.
CiU contempla un paquet de mesures per reactivar l’economia i fomentar la creació d’ocupació. Entre elles les Àrees de Promoció de l’Economia Urbana. Podria concretar-les?
La creació d’ocupació no és la funció de les administracions públiques. El que sí que poden fer és facilitar a les empreses, botigues, emprenedors… l’entorn adequat per crear o ampliar una activitat econòmica. Aquí tenim una feina impressionant d’agilització i simplificació de tràmits. Crec que haurà un abans i un després si som capaços de fer-ho.
Les Àrees de Promoció de l’Economia Urbana (APEU) no són una invenció. Existeixen en altres llocs d’Europa, per exemple a Liverpool. Es tracta d’un procés de concertació entre l’Ajuntament i els comerciants d’un àrea econòmicament potent -que a Sabadell m’imagino al Centre i Ca n’Oriac- i on tothom hi posa alguna cosa per dinamitzar la zona. L’Ajuntament proporciona recursos i una sèrie de competències, com ara vialitat, senyalització, campanyes de promoció i els comerciants, recursos amb l’increment de l’IBI o alguna contribució. Tots plegats decideixen com dinamitzen aquella àrea, quin tipus de política s’hi fa, de peatonalització, de vialitat, de promoció… Es fa un pla, amb un termini determinat, un pressupost i unes actuacions molt concretes. Posteriorment es valora si això ha funcionat. La gràcia d’això és que administració i comerciants no van pel seu cantó, sinó que treballen en comú.
Quins serien els objectius del Consell de Comerç quin són els seus objectius?
Això tampoc és una novetat. El Consell de Comerç ja ha existit i funcionava molt bé a l’època que el gestionava el regidor Albert Beltran. Es van incorporar els mercats, cosa que estava molt be. Va ser una bona eina que s’ha perdut i que tenia la funció d’assegurar l’interlocució entre l’administració i un sector econòmic molt important. El que nosaltres proposem és recuperar-lo. Aquest consell es va morir per què en comptes de ser un òrgan de debat, de generació de propostes que després s’han d’executar, es va convertir en lloc on es feia l’onada a qui estava governant.
Molts ciutadans de Sabadell pateixen una greu situació d’emergència social. Quines són les mesures per combatre aquesta situació. Quin és l’objectiu de l’Observatori Social Municipal que proposen al seu programa?
La millor política social és que la gent tingui una bona feina. Moltes persones posen molt d’èmfasi en els recursos destinats a pal·liar el dia a dia. Li posaré la sentència del peix i la canya, nosaltres apostem per la canya. La política on hem d’esmerçar més esforços és generar les circumstàncies per què la gent pugui tenir una bona feina. Dit això, en un Estat social el que no poden fer és permetre que hagin persones que no tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques. Aquí s’han d’abocar els recursos necessaris per garantir un mínim de dignitat a totes les persones. Aquesta és la clau.
Moltes vegades es fan polítiques reactives. L’Observatori Social ha de servir per tenir una radiografia continua de la situació que ens permeti preveure cap on van les coses i poder posar solucions abans que els problemes es facin massa greus. Amb això podrem fer diagnòstics de futur per evitar arriba a situacions de crisi que després sigui molt més complicat de tractar.
Vostès es mostren partidaris de refer del Pla d’Ordenació Urbanístic. Quines serien les seves línees mestres?
L’actual pla és de 1993 estava fet pensant en un determinat model de ciutat i un context econòmic determinat del mil·lenni passat. El món ha canviat molt, la ciutat ara és molt diferent. Actualment estem parlant de Smart City, de Sabadell capital d’un àrea molt important que pot anar més enllà de la comarca. Tot això s’ha de concretar a nivell de pla urbanístic. L’actual està tan desfasat que, per qualsevol modificació urbanística gran o petita, necessita d’una modificació o un desenvolupament del pla general. Això suposa una perversió del concepte de pla urbanístic que ha d’estar concebut per planificar la ciutat del futur que delimiti clarament on situar les zones residencials, quin tipus de zones residencials, quin tipus d’activitat econòmica volem, on volem ubicar l’activitat d’oci, repensar si té sentit que convisqui residencial i indústria i quin tipus d’indústria.
Aquesta seria una de les meves prioritats pel proper mandat. A més crec que, com haurà molta pluralitat al Consistori, serà el millor moment de fer-ho. Com és tracta d’una eina que ha de servir per a molts anys, no és bo que sigui l’obra d’un partit, sinó el projecte de tota la ciutat.
És partidari de traslladar els locals d’oci de la Zona Hermètica a Sant Pau de Riu-sec?
Estic absolutament d’acord amb treure’ls de la Zona Hermètica. Sant Pau de Riu-sec era una de les opcions. Si resulta que aquesta no és vàlida, haurem de buscar altres similars que no afectin a la població. Potser es podria fer una divisió, crear dos o tres nuclis amb ambients diferents, per tal d’evitar una macroconcentració que ha estat perniciosa per la ciutat.
Què pensa de la situació del polígons industrials?
Una qüestió molt important per aconseguir la creació d’ocupació és que els polígons industrials funcionin. Per això, han de ser atractius per les empreses. Han de tenir bons serveis, estiguin ben comunicats, sigui un lloc agradable i segur. El preu no és el més important. Hi un rànking que va fer la Cambra de Comerç de Barcelona on s’analitzava que miraven les empreses per instal·lar-se en un polígon industrial. El primer, la ubicació i Sabadell està en un lloc privilegiat, en una cruïlla d’autopistes i ferrocarrils, amb un aeroport i al costat d’una universitat. Segon, els serveis, és a dir seguretat, que estiguin ben cuidats, ben il·luminats, que disposin de wi-fi i tercer, el preu. A Sabadell, no falla el primer element, falla el segon estrepitosament. Els nostres polígons industrials estan fets una autèntica porqueria, com la resta de la ciutat. Estan deixats, sense asfalt, mal pintats, malament senyalitzats, no hi ha seguretat… Aquí hauríem d’invertir i fins i tot ens podrien posar d’acord amb els propietaris per què no fos tan onerós per l’Ajuntament.
Quins són les seves propostes en matèria de mobilitat? I en particular què proposen per millorar el transport públic?
Sabadell sempre ha estat molt complexa en el tema de la mobilitat. Existeix un Pla de Mobilitat que ara s’acaba, però que no s’ha aplicat. Nosaltres proposem actualitzar aquest pla, recollir moltes de les molt bones idees que havia i aplicar-les amb les noves concepcions existents. Nosaltres plantegem les anomenades “illes àgora” que, de fet, és el que es demana a Salut-Creueta. Es tracta de les zones 30 del Pla de Mobilitat, pensades per què siguin accessibles als residents a la zona. Es busca treure els cotxes dels carrers i fer places, amb arbrers i bancs, creant petites illes com les que ja existeixen a Amsterdam, Nova York o Barcelona i que acaben creant espais de convivència entre els veïns.
Pel fa al transport públic, amb el Metro del Vallès, s’ha de redissenyar tot l’entramat i s’ha de treure a concurs públic la concessionària d’autobusos. Es tracta d’una concessió esgotada, amb pròrrogues legals. S’han de repensar des dels itineraris a les connexions amb altres mitjans de transport. Mai he entès per què els autobusos han de creuar la ciutat de nord a sud passant pel centre. El centre s’hauria de fer absolutament peatonal, les línies d’autobús han d’anar allà on a la gent l’interessa anar, per què hi ha serveis, per què hi ha un hospital, per què hi ha un tren, una biblioteca o un centre comercial.
La ciutat pateix una greu crisi habitacional, amb centenars de desnonaments i milers de pisos buits. Quines són les seves propostes en matèria d’habitatge? Com valora la tasca de VIMUSA?
El problema de l’habitatge és gravíssim i posa de manifest la part més tràgica de la bombolla immobiliària i especulativa. Des de l’Ajuntament s’han de buscar respostes per tal que cap persona estigui sense sostre. Per l’altre banda, crec que les ocupacions no són la solució. Aquesta ha de venir d’un Estat social i democràtic com el nostre i per què des de Serveis Socials es garanteix a tothom que tingui un sostre, d’una qualitat o un altre, temporal o definitiu.
El paper de VIMUSA hauria d’anar en aquesta direcció. No té sentit que, si han casos de gent que no té sostre, paral·lelament l’administració municipal que disposa d’habitatge no doni resposta a aquestes persones. Exigir als altres el que un no està fent no té massa sentit. Hauria d’haver una pressió molt forta a totes les entitats de crèdit per evitar que fessin desnonaments d’habitatges que després no podran omplir. Si som capaços de racionalitzar les coses i de parlar, serà molt més fàcil d’arribar a acords fins i tot amb les entitats de crèdit per evitar desnonar persones que no tenen un altre lloc per anar.
No estic d’acord de cap manera amb les ocupacions. De la mateixa manera que. en els processos per adjudicar vivendes des de l’administració, se’ns demanen criteris clars i transparents, resulta que quan ho fan via ocupació aquest criteris es perden.
Es refereix a la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca?
Sí, directament. No poso en dubte la seva bona intenció, que hi ha un problema i han volgut incidir. Fins i tot, ho podria entendre, en determinades situacions i on hi ha hagut una inoperància absoluta de l’Ajuntament, que la gent s’organitzi i actuï. Però aquesta no és la solució. M’agradaria molt que la PAH em digués quin són els criteris per adjudicar aquests habitatges, voldria saber quin és la llista d’espera i per què s’han donat pisos a uns i no a uns altres.
A Sabadell existeix una elevada taxa de fracàs escolar. Què plantegen per resoldre aquest greu problema?
És evident que hi ha un gap entre els centre i els barris en aquest tema. Les competències en aquesta matèria són de la Generalitat, però més enllà de la qüestió competencial, l’Ajuntament sí que pot tenir un paper en els factors d’ordre socioeconòmic. Estudiar en quins col·lectius es produeix un fracàs escolar tan notable i procurar d’incidir-hi. Potser l’Observatori Social pot aportar una mica de llum en aquest problema.
Què proposa per millorar la qualitat hospitalària al Hospital Taulí i a la sanitat pública de la ciutat?
Una cosa són les competències de la Generalitat i altres les de l’Ajuntament. Això no vol dir que des de l’administració local no s’hagi de fer tot el que es pugi pels interessos dels ciutadans. Per que respecta al Taulí s’ha de pressionar tot el que es pugui a la Generalitat, aprofitant –i espero que sigui així- que el govern de Sabadell i Catalunya siguin del mateix partit per fer més pressió i exigir molt més. S’ha de donar resposta a una situació realment injusta, doncs el Taulí està donant cobertura en un àrea molt àmplia en comparació d’altres. Aquí hi ha un diferencial al qual s’ha de donar resposta des de la Generalitat.
Hi ha diverses maneres de fer pressió. Alguns consideren que és la pancarta. Jo crec que la millor manera és amb arguments, amb dades, amb xifres, posant en evidència la realitat. En aquest sentit, l’alcalde Joan Carles Sánchez va tenir una molt bona actuació en tot el tema de les retribucions dels treballadors. L’Ajuntament ha de fer coses en aquesta línea.
A molts barris hi ha un greu problema sanitari del que ningú parla que són les rates. No sé per quin motiu no es van fer les campanyes de desratització. I això sí que són competències municipals i és sanitat.
Sovint s’acusa a CiU i al govern de la Generalitat per la seva responsabilitat en les retallades en serveis públics i socials. Què respondria a aquestes crítiques?
La crítica demagògica és molt fàcil. D’entrada, no hi ha cap govern, de cap signe, que li agradi, fotre –per dir-ho malament- al ciutadà. Amb un context de recessió econòmica, amb l’elevat deute que havia deixar el tripartit. Què s’havia de fetr Si es mira en percentatge, s’ha invertit més en sanitat que mai, més en serveis a les persones que mai. Percentatge del diner que hi ha, en números absoluts és menys perquè n’hi menys a tot arreu. L’aposta per les persones, per la sanitat és innegable. Això ha suposat treure recursos d’altres parts. Les inversions han caigut quasi en picat per què s’ha potenciat l’altre. Crec que és pura demagògia i ganes de traslladar un tremendisme que no es correspon amb la realitat. En l’àmbit sanitari, Catalunya continua sent malgrat tot una de les zones del món on la sanitat és millor i amb més serveis gratuïts. Atribuir que es vol destruir el model de la sanitat catalana a aquells que som els principals artífexs –per què aquest model de concertació amb els recursos i privats ha estat una creació dels governs de Pujol- no té sentit.
Creu que Sabadell ha perdut vitalitat cultural als darrers anys? Quines són les seves propostes en matèria cultural?
Sabadell ha perdut el plus, en l’àmbit cultural, que li hagués donat l’Ajuntament. Els agents culturals no són l’administració, són la ciutadania, les entitats que existeixen igual amb o sense l’administració. Ara bé, si a darrera, hi ha una administració que els potencia, els hi dona suport, possibilitats d’expandir-se…els hi dona una força que és la que ara manca.
Quina valoració fa de l’espai comunicatiu local, particularment el de titularitat municipal com Ràdio Sabadell. És partidari d’un canal de TV municipal?
Ha existit un ús sectari dels mitjans públics de comunicació. No dels professionals, sinó per la direcció i que ha estat avalada pel CAC que ha fet diverses resolucions en aquest sentit. Això s’expressa en el fet que Ràdio Sabadell no tingui director. Aquí, com en moltes altres coses, és necessari posar ordre amb tranquil·litat i sense escarafalls. A fi que els professionals puguin treballar sense pressions. Pel que fa a la televisió, crec que hauríem de buscar un mecanisme per tenir una televisió a partir de televisions que ja existeixen i pensar com fer-ho per donar-li suport des de l’administració. No té sentit que Sabadell no disposi de tota la gama de mitjans de comunicació: la ciutat s’ho pot permetre.
En certs barris existeix una gran preocupació per la seguretat ciutadana. Quines accions impulsaria per combatre aquesta situació? Com valora el paper de la Policia Municipal?
La seguretat té dues vessants. Una la part de convivència, que és social i cultural, i l’altre la policial. En aquesta segona s’ha fet molt mala gestió. La ratio de policia per habitant és equivalent a ciutats similars a la nostra. Per tant, el problema no pot ser la manca d’efectius, sinó que ve d’una altre banda. El problema està en què no tot els agents es dediquen a fer de Policia Municipal. És prioritari que tota plantilla es dediqui a aquesta tasca. Especialment en un ciutat on tenim la seu central dels Mossos d’Esquadra que poden assumir les problemes de major envergadura. D’aquesta manera ens podrem apropar a la policia de proximitat que és la clau de volta per molts temes de convivència.
Quines són les seves propostes en matèria d’immigració. Creu que existeix un problema de xenofòbia a la ciutat?
Per sort, a Sabadell no hi ha xenofòbia i s’ha de treballar per què no n’hi hagi. En aquest àmbit sí que s’ha fet una bona labor des de l’Ajuntament. Moltes persones han vingut a la ciutat des d’altres països i el que s’ha de fer és buscar mecanismes per tal que es puguin integrar en la nostra societat en un projecte comú a tots. En aquest sentit, proposem la creació d’un consell de persones immigrades per disposar d’un espai de diàleg per polir totes aquelles coses que pugin afavorir la integració.
CiU aposta per la independència de Catalunya. Quines mesures pensa emprendre des de l’ajuntament de Sabadell?
Aquest és un projecte de país que correspon a la Generalitat. El 27 de setembre la ciutadania podrà expressar la seva opinió. Des dels ajuntaments hem de facilitar que aquestes eleccions transcorreixen de la forma més tranquil·la, facilitant que totes les opcions es puguin expressar amb llibertat i promovent el debat democràtic.
Comparteix l’opinió que en aquestes municipals estem davant el final d’un cicle polític?
Estic absolutament convençut. Es palpa en l’ambient, en la societat. Crec que és indispensable per tancar una etapa que, a més, ha acabat malament. Es precís que comenci una nova etapa, amb unes noves idees, amb nous projectes, amb il·lusió i amb ganes tirar la ciutat endavant.
Vostè aspira a ostentar l’alcaldia de la ciutat. Quants regidors caldrien per assolir aquest objectiu?
Sincerament és molt complicat dir-ho. Aspiro a ser la força més votada amb els màxims regidors possibles. Això ens donarà més possibilitats, en un ple complex, per tal que algú pugi portar el timó. Per assolir l’alcaldia el millor és ser la força més votada.
Amb quines forces compte per obtenir els suports necessaris per garantir la seva eventual investidura i amb quines ho veu impossible?
Sabadell necessita passar pàgina d’aquests últims anys. Per la investidura treballarem i apostarem per què fer-ho. L’únic escenari que nosaltres desterrem és que hagi una continuïtat amb l’etapa anterior. El PSC ha d’anar al racó de pensar durant una temporada. Això és una prioritat, més enllà d’ideologies, més enllà de similituds programàtiques. El senyor Ayuso ha d’anar a l’oposició i ha d’haver-hi un canvi a Sabadell. No és un tema ideològic; és un tema de salubritat pública. A partir d’aquí ja veurem quines majories són possibles.
Quines serien les primeres mesures que adoptaria si fos elegit alcalde?
Primer l’auditoria per poder prendre decisions. Després analitzar detingudament tota l’organització municipal, ja que abans de prendre decisions has de tenir la maquinaria a punt, reestructurant tot allò que sigui necessari. I la tercera, començar a treballar immediatament en tot el que és simplificació i racionalització administrativa.
3 Comments