El portaveu municipal de l’extinta Convergència i Unió, Carles Rossinyol, transita pel seu tercer mandat com a regidor decebut amb el nou govern. Després de conviure vuit anys amb el bustisme, els mals resultats a les municipals i els pactes entre les forces d’esquerres el van deixar de nou a l’oposició.
La trencadissa socialista ha fet, però, que sigui de nou la veu de l’oposició amb més regidors. Rossinyol valora en aquesta entrevista els dos primers anys del mandat.
A nivell general, com veu la ciutat?
Quan no es fa res, el temps fa que les coses empitjorin. No es fa el manteniment ni les actuacions necessàries ni hi ha projectes nous de veritat. Per una banda, els ciutadans podem veure que el Passeig de la plaça Major està igual o que el manteniment de les voreres, els bancs o els parcs està pitjor. No dic pas que s’ho trobessin bé, però no han fet gran cosa i per tant està pitjor.
Però és que fins i tot hi ha un reflex en els números. Per segon any consecutiu tenim uns romanents de tresoreria importants. Què vol dir això? Que vam aprovar un pressupost de 200 milions per fer despeses per 200 milions i quan hem liquidat no han estat capaços de gastar 34 milions. El que és més greu és que, per una normativa espanyola, 20 milions han d’anar directament a amortitzar deute. Si haguessin fet la feina quan tocava, ara no caldria haver de prescindir de diners per amortitzar deute. I a sobre ara el gran anunci és que demanen un préstec de 15 milions per fer una sèrie de coses. Per què no les feien al 2016? Ara haurem de pagar interessos a uns bancs que diuen que són horribles. Tot plegat és un despropòsit.
El problema bàsic del govern és que tenen poca capacitat de gestió. Tenen bones intencions, segur, i ganes de fer coses, també. Però han passat dos anys i no han fet res. Es veu a peu de carrer i es veu en la comptabilitat.
Quines haurien de ser les prioritats d’aquí fins a finals de mandat?
La primera obligació és mantenir la ciutat: arreglar les voreres, els parcs, garantir l’enllumenat, tenir projectes per tots els espais com el Passeig o el que ha quedat a Gràcia després de soterrar les vies. És una altra pista d’aterratge! Sabadell semblarà El Prat amb tantes pistes d’aterratge. Tant lluitar per deixar aquest resultat? Han posat grava, quatre bancs i poca cosa més. L’altra cosa important és fer fàcils les coses. Això ja no passava amb el PSC i ara tampoc està passant. Si no són capaços de gestionar, demanem que almenys baixin impostos.
Quins?
L’IBI, que afecta una gran quantitat de persones. En segon lloc, la plusvàlua perquè creiem que és de justícia. I després l’Impost de Construccions i Obres per afavorir l’activitat econòmica. Que sigui menys car fer coses.
Les eleccions de fa dos anys van configurar nou un ple, amb un canvi d’etapa, més grups que abans i una certa atomització. Quin és el rol que estan jugant en aquest mandat?
No som gent del ‘no perquè no’ o de ‘tot contra el govern’. Sempre que hem vist que hi ha coses positives hi hem donat suport. Fem propostes: policia, civisme i altres temes.
I després hi ha el tema del procés independentista. Tenim un alcalde d’Esquerra Republicana. El seu únic argument durant les eleccions va ser que tot s’arreglaria amb la independència i que seríem punta de llança de l‘independentisme a Catalunya. I ens trobem que totes les propostes d’aquest àmbit han vingut de la mà del PDeCat. En el punt més culminant del procés, tenim un govern que no és totalment independentista: la meitat sí, l’altra meitat no. Tant Esquerra com la CUP s’ho han de plantejar. Ara no valen mitges tintes ni discursos ambigus. Aquí hem tingut problemes pel tema de l’AMI. Per no tenir, no tenim ni una estelada al Racó del Campanar. Tenim un govern que no pot, no vol, no sap agafar el lideratge.
Quin hauria de ser el paper de l’Ajuntament en un hipotètic referèndum d’independència?
Facilitar-ho absolutament tot. Si estem d’acord que la consulta és un tema de democràcia, que no té res a veure amb la ideologia sinó amb els valors més elementals de la democràcia, no hi ha altra opció que facilitar-ho absolutament tot: posar espais i posar funcionaris a disposició d’aquest procés. Això és el que com a PDeCat esperem d’un govern que té a ERC a l’alcaldia i un partit tan radical en les seves formulacions com la Crida-CUP.
Està a favor de les municipalitzacions? Al seu parer quins serveis públics haurien de ser municipalitzats?
S’ha fet un tractament demagog d’aquest tema. El que és elemental és que es faci de la forma més òptima en termes d’eficiència, economia i eficàcia del servei. En realitat, el que cal és un estudi econòmic que tingui en compte el personal, el canvi de tecnologia necessari, la variabilitat de personal. Elements tècnics.
S’ha passat d’una discussió eterna sobre el Passeig a anunciar una reforma de tot el Centre, de l’anomenat ara Espai Central. Quin seria el seu projecte?
Plantejar un Centre ampli és molt interessant i el que cal. Es va començar a apuntar un plantejament valent, a través d’un treballador municipal [l’arquitecte i exregidor Pere Vidal]. Era un projecte coherent: mobilitat, urbanisme, cultura, com dinamitzar el Centre, com entendre el conjunt de la ciutat i el rol del Centre a la ciutat… anava molt més enllà de quatre rajoles o quatre fanals. Però no hi hagut valentia ni lideratge polític per tirar endavant la proposta i millorar-la. Ara diuen que s’està reformulant. Em fa por que sigui una cortina de fum.
Com valora la solució que s’ha donat a la ZH o el model d’oci nocturn.
És un exemple del que ha passat: l’oci nocturn ha acabat morint per inanició. Nosaltres apuntàvem alguna solució: disseminar l’oci nocturn en àrees més petites amb la garantia que no poguessin créixer, més un canvi de normativa per la música en viu. Però, enlloc de fer propostes, el govern no ha parlat, no ha arribat a acords, la gent se n’ha anat i se n’ha cansat. Ara per ara, tenim una mancança evident en oci a Sabadell.
Al seu parer què caldria fer per revitalitzar el teixit productiu de la ciutat?
La gent ens diu que cada cop hi ha més problemes per obrir un negoci, fer obres, adequar locals, carregar i descarregar mercaderies. No és una ciutat business friendly. I només que canviéssim això, ja hi guanyaríem.
Per la via dels fets, s’ha anunciat recentment una revisió del nomenclàtor dins un programa de memòria història. Hi estan d’acord?
Estaria bé si fessin altres coses. Però és una cortina de fum per tapar la inactivitat en temes més profunds. Quan no fas res, cal fer coses vistoses. Estaria d’acord en revisar tots aquells carrers que portin nom de persones amb delictes de sang, de la ideologia que siguin, que hagin estat figures importants violentes en el franquisme. Però no és un problema principal de la ciutat.
Però concretant com a mínim en els dos noms que s’han anunciat, l’alcalde Marcet i l’exalcalde Antoni Llonch, estan d’acord en retirar les places?
Jo ni hi estic d’acord. Al principi de la democràcia, el primer govern de Farrés van canviar molts noms i aquests no els van canviar.
ERC faria bé de parlar amb la gent gran del seu partit i que els expliquin que Marcet, que sí que va ser un alcalde franquista sens dubte però era molt bona persona i que estimava la ciutat en uns moments difícils va ser alcalde, va ajudar a molta gent d’Esquerra per exemple, avalant-los en un moment en que no era senzill… no fa cap mal que la ciutat li mantingui un reconeixement amb una plaça. No era un falangista ni una persona bel·ligerant a favor del règim. Inclús en moments complicats és bo que des de dins hi hagi gent que intenti millorar la vida dels ciutadans. Hi havia gent a qui no els podia agradar gens el franquisme ni la dictadura però que venien d’una República on els venien a buscar a casa i els mataven. Hi havia molt gent que volia viure en pau i que la ciutat prosperés. Algun d’aquests van donar el pas al capdavant de la ciutat. Si no ho haguessin fet potser hi hauria hagut més radicals al capdavant. Se’m fa difícil mesurar les persones amb les vares de mesurar d’avui en dia. No oblidem que Franco era un dictador que va morir al llit. I molta gent molt crítica tampoc vaig veure que en aquell moment fessin gran cosa i alguns ja tenien edat per fer coses.
Jo diria ‘deixem-nos de tonteries i mirem al futur’. Si al nomenclàtor hi ha algú que va bombardejar Barcelona o va donar ordres de matar gent, doncs fora i busquem gent de consens. Però ni Farrés va canviar la plaça Marcet.
Una de les principals crisis d’aquests dos anys, pel seu valor simbòlic i perquè és una empresa municipal, ha estat la gestió de Ràdio Sabadell. Què opina de la situació de la ràdio? Quines serien la seves propostes per sortit de l’atzucac?
Ha estat una ocasió perduda com altres. La ràdio tenia molts problemes quan va entrar l’actual govern. Va haver-hi una possibilitat de consens, que es va aprofitar amb el nomenament de la nova directora. La llàstima és que l’equip de govern va posar la confiança política en un regidor que va estar més pendent de mirar el passat que de mirar al futur. Ara han passat dos anys i estem igual: una ràdio sense direcció. Però pitjor: hi ha uns quants treballadors menys que fa dos anys. I per tant una ràdio sense projecció de futur i amb menys personal. Aquest és el resultat de la gestió. Què caldria fer? Despolititzar la ràdio, deixar que els tècnics treballin, que els periodistes facin bé la seva feina i dotar-la dels mitjans indispensables perquè pugui funcionar.
Al pacte de govern, hi ha un acord per negociar un relleu a l’alcaldia a meitat de mandat. Seria positiu per la ciutat tenir dos alcaldes en el mateix mandat?
Tenint en compte el que han fet crec que no es notaria res. Si hi haguessin polítiques potents endegades, no seria bo interrompre coses. Però ara què s’interromp? Jo crec que res perquè no hi ha cap projecte gran ni petit. Crec que tenim un govern molt de transició, que no fa res. El canvi d’alcalde seria indiferent.
Del 0 al 10 quina nota li posa al govern?
La veritat és que un tres i mig.
Carles Rossinyol s’ha presentat tres vegades com a candidat. Està apurant els seus darrers anys com a regidor o apunta a un quart mandat?
Inicialment no tinc intenció de presentar-me per un quart mandat. Penso que després de tres vegades és bo que hi hagi relleus. Tot el que podia aportar ja ho he aportat, sigui molt o poc. M’hagués agradar fer-ho des de l’alcaldia. Haguéssim pogut fer feina. Però no ha estat la voluntat de la ciutadania ni dels pactes.
L’any 2015 tenien unes expectatives molt altes, que no es van complir. Com va ser la digestió del resultat?
L’element del procés va pesar molt. En aquest aspecte el candidat d’Esquerra va sortir beneficiat tot i que Convergència ja havíem apostat rotundament pel procés. Val a dir que els únics condemnats pel procés són gent de Convergència. I d’Unió. D’Esquerra no hi ha ningú, de moment. En aquell moment la gent va fer unes opcions clau més que local.
Els pactes posteriors sí que van ser decebedors. Pensàvem que si hi havia forces que apostaven pel procés, que anàvem junts a la Generalitat, i que era important anar junts a tot arreu. Però Esquerra va preferir uns altres aliats. Explicaran el que vulguin, però el primer govern va ser de vuit regidors, i aquí podríem haver estat 12 fàcilment. Nosaltres hi estàvem disposats. O ser vuit però uns altres [es refereix a un possible pacte ERC-CiU sense la Crida]. Qui va decidir va ser Esquerra, que era qui estava al mig. Ells van optar. I es van equivocar. El temps ens està donant la raó. El govern hagués estat més executiu, amb més capacitat de transformar la ciutat de debò. Cadascú és lliure de prendre les seves decisions, però també és responsable de fer-ho.
