La Guàrdia Civil va detenir David Budria i la seva parella el passat 23 de setembre al seu pis a Sabadell en el marc de l’operació Judas. El mateix dia, set persones més van ser detingudes acusades de terrorisme. Tant Budria com la seva companya van ser posats en llibertat amb càrrecs el mateix dia 23 acusats de terrorisme. Els altres set detinguts van ser traslladats a Madrid i es troben en presó provisional a la presó de Soto del Real.
David Budria va ser veí de Cerdanyola fins que fa una mesos es va traslladar a Sabadell. Aquest 9 d’octubre ha participat en una xerrada organitzada per la Coordinadora d’Assembles de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha respós a les preguntes del TOT Cerdanyola i Bellaterra Diari.
En quina situació està ara mateix?
Tant la meva companya com jo estem en llibertat amb càrrecs a l’espera d’anar a declarar a Madrid davant el jutge.
De què els acusen?
De terrorisme.
Són les úniques dues persones detingudes aquell 23 de setembre que han sortit en llibertat. Quina explicació troben?
Cap ni una. Primer, perquè hi ha secret de sumari i no sabem exactament. Però et queda aquesta pregunta al cap: per què estem dos fora? Per què dos dels empresonats estan en un règim o situació diferent que els altres cinc? Entenem que tot plegat és la seva jugada. Primer n’agafen nou, després ens deixen a dos fora, posen nom a l’operació…
Dues setmanes després d’aquell dilluns 23 de setembre. Què recorda?
L’entrada de la Guàrdia Civil és brutal. El vídeo de la porta l’hem vist en bucle i des de dins van semblar 30 segons. Quan van entrar ens van emmanillar i ens van encanonar. Després vam demanar que vingués la nostra advocada i va arribar en mitja hora. A partir d’aleshores comença el procediment normal d’escorcoll i comencen a posar la casa en l’aire. Els moments més durs d’aquell dia són, evidentment, la preocupació per veure com estava la meva filla. En veure que estava bé i forta, el següent moment més dur és la lectura dels càrrecs. El primer moment és dur però després ja veus clarament què estan fent i què intenten muntar. Nosaltres no teníem cap informació de fora, no sabíem res. Podíem pensar que hi havia altres companys i companyes detingudes, però realment no sabíem si érem els únics. Un cop a la caserna, ens fiquen als calabossos, hi estem dues hores, arriba el nostre advocat i no declarem davant la Guàrdia Civil. Després de tota la burocràcia ens diuen que ens deixen en llibertat amb càrrecs. Jo em vaig queda ‘flipant’, i l’advocat encara més perquè ell sabia que hi havia set persones que anaven a Madrid. Com pot ser que siguis terrorista a les sis del matí i ja no ho siguis a les sis de la tarda?
Fins al moment, estava pendent del cas de Lledoners, però quan el detenen i l’acusen de terrorisme, què va pensar?
Lledoners és el primer que et ve cap quan tiren la porta. Després veus que és la Guàrdia Civil i 30 segons després ja descartes que es tracti d’aquest tema perquè el cas el porten els Mossos i la Generalitat. Aleshores ja no ho relaciones amb Lledoners, sobretot quan et diuen “Audiencia Nacional” i “terrorismo”. En aquell moment busques el perquè t’ha tocat i altres mil preguntes que et passen pel cap.
Els va tractar bé la Guàrdia Civil?
A banda del moment de l’entrada en què et sents malament, en el nostre cas particular el tracte és correcte. Tampoc van tenir tracte amb ells perquè l’advocada va arribar molt d’hora perquè sabem els nostres drets i la vam demanar des del primer moment. Per tant, no vam tenir tracte amb Guàrdia Civil o la secretaria judicial.
En algun moment els informen si han d’anar a Madrid?
Això és el que estem denunciant. Hi ha secret de sumari però alhora des d’alguns diaris i mitjans de comunicació t’informen que hauràs d’anar a declarar en un mes i altres informacions sobre els companys detinguts.
Hi ha secret de sumari només per a alguns o per a tots? Hi ha filtracions a la premsa o directament són mentides dels mitjans? No sabem res. Els advocats no sabem quan haurem d’anar a declarar la meva companya i jo. No hem rebut cap citació. Aquest és el neguit que tenim. No saps com et vindran a buscar per anar a declarar. Tenim clar que algun dia haurem d’anar a declarar davant el jutge, però no sabem com ens vindran a buscar. Ho faran bé amb una citació, amb els advocats i donant-nos temps? Picaran a la porta un dia i ens ficaran en un cotxe?
Quina resposta es troben quan són posats en llibertat?
La resposta de la gent i, evidentment, del nucli més proper, és aclaparant. Bé, ja es va veure que a Sabadell es van reunir més de 12.000 persones… Una passada! Tothom fent-nos suport. Un grup de suport grandíssim i que fan coses molt interessants. Llavors, el tracte va ser molt bo. Després no hem tingut cap retret de ningú. No és un moment per trobar a faltar que algú digui res o que deixi de dir, sinó que necessites que la teva gent entengui la situació, i per aquí no hi ha hagut problema. El nucli més proper, però alhora allunyat com poden ser veïns, veïnes, a la feina i tot això han reaccionat molt bé des del principi, i inclús veïnes o veïns que no estan políticament actius… Al principi potser van preguntar-se què era tot això, i podien pensar que no podia ser, que era una broma… Dia rere dia intenten que la gent pensi una altra cosa i intenten intoxicar per aquí i per allà, però sembla que la gent, a poc a poc, se’n va adonant que tot és una jugada i tot el que té a veure amb la política té un altre vessant i un altre punt de vista.
Han tingut algun tipus de problemàtica o represàlia a la seva vida professional?
Jo ara mateix estava aturat i no estava treballant. Espero no tenir problemes en el futur per això, perquè evidentment és el que volen: tenir la paraula “terrorista” en gran, amb la teva foto. I després, quan es desmenteixi el titular, serà una informació molt més petita i correrà molt ràpida, no? La meva companya no ha tingut cap problema i s’ha trobat una acollida molt bona a la feina. Però, en aquest cas particular, ella ha tingut molta sort, però poden haver-hi companys que no tinguin tanta sort. Et poden arruïnar una carrera professional.
Des del dia de les detencions s’ha denunciat que l’operació és una estratègia per desmobilitzar l’independentisme i criminalitzar-lo.
Penso que és clarament això. Des que prenem consciència a casa, un cop que fan la lectura de drets, comences a pensar. Tu ets allà emmanillat i et vénen al cap l’Adri, la Tamara, el cas Pandora… Clarament, tot això és el mateix. Abans ho has viscut des de fora, com a companyes, i ara ho vius a la teva pròpia pell, però al final tenim claríssim que tot això és pel que és: tenien polítics a la presó i ara necessitaven tocar a la gent del carrer, perquè semblava que la gent del carrer no necessitava als polítics i es podia autoorganitzar. Doncs au, anem a per la gent del carrer, no? I això és el que han volgut fer. Per això, el nostre discurs és que, com més repressió hi hagi més s’ha de sortir al carrer, més s’ha de mobilitzar a la gent. I no ens hem d’aturar, perquè és la nostra manera d’autoprotegir-nos: no parar.
Aquests dies, entre la classe política hi ha un debat sobre si els set empresonats detinguts el dia 23 de setembre són presos polítics o no ho són. Són presos polítics?
Per nosaltres clarament són presos polítics, i amb majúscules, perquè formem part d’un muntatge polític. I el perquè de tot el que estan fent correspon a una finalitat política. Si a tu et fiquen a la presó per poder aturar un moviment per ficar por a la gent, és clarament un objectiu polític. Per tant, ets un pres polític amb totes les lletres i amb majúscules
Coneix l’Edu Garzon, empresonat i veí de Cerdanyola?
Està clar que ens coneixem i participem en actes de la ciutat que es feien al poble. Coincidíem amb moltes associacions i teixit social del poble i, evidentment, sí que ens coneixíem.
Com encara el què ve ara?
Com que no ens han citat cap dia i no tenim cap paper, intentem fer vida normal: sortir, estar amb les famílies dels companys detinguts, estar amb la teva pròpia família -tu també t’has de fer les teves cures-… I seguir, i continuar al carrer, denunciar la repressió… Intentar que la gent entengui què és el que volen. És lògic tenir por: tens por perquè “hòstia, aquest era un veí meu, ja no era un polític, i llavors jo tinc por de sortir a una manifestació”. No! A l’inrevés, és el que ens queda: hem de sortir, sortir i sortir”.
