Per primera vegada en anys, el Ple municipal va haver d’aturar-se dimarts passat per la protesta d’un grup de ciutadans. Es queixaven, uns per l’incompliment del conveni col·lectiu de la plantilla municipal, i altres pel que consideren poca implicació del consistori en el problema dels desnonaments.
Després de vint minuts llargs de discussió amb els manifestants, l’alcalde, Manuel Bustos, va suspendre el ple breument. Els treballadors municipals van marxar i el ple es va reprendre amb normalitat. Per a alguns les queixes van constituir un atac a la democràcia local. En canvi, altres ho veuen com una protesta legítima.
Després de més de sis hores i gairebé una trentena de punts en l’ordre del dia, l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va tancar la sessió agraïnt als regidors el seu comportament i definint el que s’havia viscut a la sala com una “manca de respecte democràtic intolerable”. “Vingui d’on vingui i insulti a qui insulti”. Per primer cop en anys el Ple s’havia aturat perquè no era possible seguir amb normalitat.
La protesta de part de la plantilla municipal per l’incompliment del seu conveni amb la de persones de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell amb xiulets, crits i algun insult van aturar el ple minuts després d’iniciar-se. L’alcalde va entrar en un diàleg amb els manifestants però al cap d’uns minuts van haver d’aturar la sessió. Finalment, però, va ser represa amb normalitat.
Els fets han estat definits per algunes persones com un atac a la democràcia; altres però veuen una protesta legítima. Aquest és un recull d’opinions de les parts implicades.
Josep Ayuso, portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya: “Van ser uns fets lamentables i greus”
Van ser uns fets lamentables perquè el que fèiem els regidors era exercir els drets democràtics que tenim i que són la nostra obligació. Feiem la nostra feina. Aturar una sessió plenària és un fet greu, que en els últims dotze anys ha passat molt poc, només dues o tres vegades. Normalment els sindicats venen, passen a la sala, col·loquen les seves pancartes, donen el manifest i al cap d’una estona marxen.
En aquest cas, pels moviments personals dels afectats per les hipoteques, no es van tenir en compte els límits habituals. Es va passar el límit de la lògica. Aquest no és el camí, hi han altres vies. És com interrompre el Parlament o el Congrés dels Diputats per un tema personal. Desvinculem els fets dels sindicats, que no van poder entrar perquè a dins de la sala ja estaven els afectats per les hipoteques, que són els que van trencar les regles.
Carles Rossinyol, portaveu de Convergència i Unió: “Es van creuar les línies vermelles”
La gent té tot el dret a queixar-se, a manifestar davant les institucions els seus desacords i la seva indignació però per damunt de tot hi ha una cosa més important, que no tots els paísos tenen, que no ha estat fàcil que arribi aquí, que es basa en unes eleccions, uns partits, uns representants i uns ciutadans que voten. El respecte a la democràcia, al bon funcionament de les institucions democràtiques, és la línia vermella que no es pot passar.
En el ple hi havia una sèrie de persones que segur que tenen molts arguments i que se’ls havia d’atendre i de fer cas. Però, sense posar en dubte això, el que no poden fer és impedir el funcionament del ple. Es va creuar la línia perquè es va haver d’aturar el ple. Poden fer arribar les queixes als grups, fer les manifestacions que creguin necessàries als mitjans de comunicació o altres coses. Ara, aturar per la força, i fer soroll és aturar per la força, impedeix que la democràcia funcioni. No ens ho podem permetre perquè la democràcia al final és un sistema més feble del que ens pensem. Les raons personals no se solucionen així. Això és una forma intransigent. Aquest sistema ens porta a altres tipus de règims.
Oriol Sorolla, portaveu Plataforma d’Afectades per la Crisi i la Hipoteca de Sabadell: “Ens donaven llargues a les reunions”
L’acció d’anar al Ple es va acordar en l’assemblea de la Plataforma perquè després de la moció aprovada a l’ajuntament fa mesos es va acordar mantenir una reunió entre la Plataforma i l’equip de govern cada mes. Feia dos mesos que no ens reuníem i a l’última ja no va venir el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Joan Manau. Els vam trucar, ens van donar llargues i vam decidir anar al ple. Volíem mostrar la nostra disconformitat pel poc compromís amb la moció aprovada. La situació social és insostenible i és normal que hi hagi molt malestar social. El Ple és un espai on es pot assistir i entenem que la democràcia no només és votar sinó també participar col·lectivament.
No se’ns pot titllar d’antidemocràtics ni d’haver creuat cap línia. Treballem per a que hi hagi més compromís social. El Ple és l’espai on es visualitzen els polítics i si no creen cap espai de participació ciutadana on la ciutadania i els col·lectius puguin expressar les seves propostes o les seves queixes, no poden pretendre que la gent no traslladi les reinvindicacions al ple perquè és l’única forma possible.
Quina casualitat que després de donar-nos llargues tant de temps, justament dos dies després del Ple ens truquen per tenir una reunió. Al final s’ha demostrat que aquestes protestes serveixen.
Enric Quílez. President Junta Personal Ajuntament de Sabadell (Comissions Obreres): “Les protestes també són democràcia”
Els treballadors municipals van tenir un comportament exemplar, molt correcte. Va ser un acte de mitja hora i jo no sabia ni que haguessin aturat el ple. Quan abans de les set de la tarda vaig dir que ja havíem acabat, vam marxar tots sense cap problema. Jo recordaria als polítics que, com deia Jordi Pujol, les protestes van en el sou i han d’estar a l’alçada. Vam fer un acte de protesta per expressar el nostre malestar i això també és democràcia. Les protestes són part de la vida democràtica, i la democràcia té una salut de ferro. Que no pateixin tant. Quan una persona té un càrrec, ha d’estar a les dures i a les madures.
Esteban Gesa, portaveu del Partit Popular: “El Ple no pot ser un galliner”
Hi ha unes línes que no es poden creuar. Clar que la situació econòmica és molt difícil i hem d’estar al costat de la ciutadania però nosaltres som els seus representants a la institució. Al cap i a la fi, en el problema dels desnonaments hem d’ajudar, hem de mediar, hem d’atendre, i em consta que s’està fent, però l’ajuntament no té competències per solucionar el problema. Entenem la desesperació de la gent, algunes persones de les que hi havia poden perdre el seu pis en setmanes, però el ple no és un lloc per cridar. És un acte institucional i entenent la situació dura per la que passen moltes famílies, el ple no pot ser un galliner. Tampoc és de rebut que alguns grups segons la protesta que sigui aplaudeixin.
Carme Garcia, portaveu d’Iniciativa per Catalunya Verds: “L’alcalde no pot parlar en nom de tots els regidors sense consens previ”
Els fets van ser excepcionals i inesperats per a nosaltres. Els regidors quan estem al ple hem de tenir una actitut institucional perquè si no t’has de baixar a la grada. Però no pot ser que l’alcalde quan li interessi parli en nom de tots els regidors sense consultar-nos. Hauria d’haver aturat el ple a l’inici i acordat amb els portaveus municipals un posicionament conjunt.
Tot i no compartir les formes de la protesta, entenem que les raons que la motiven són plenament legítimes. Les línies vermelles s’estan traspassant a molts nivells: les dels drets socials, les dels recursos amb els que viu la gent, les de la cohesió es traspassen per qui governa a tots els nivells. Entenem les protestes però no les justifiquem. La crispació en aquests moments és enorme i la ciutadania utilitza els espais on saben que tindran més ressó. Que l’alcalde Manuel Bustos es vagi acostumant perquè si les coses no van a millor, això serà el pa nostre de cada dia. La ciutadania hauria de tenir altres espais on sentir-se escoltada.
Josep Santcristòfol, secretari comarcal UGT: “Hi ha un cert disgust entre els treballadors perquè no anaven a reventar res”
La protesta era legístima perquè el conveni col·lectiu dels treballadors està a la corda fluixa. A més, s’han produït en molts altres llocs protestes similars. Pot ser que algun delegat a nivell individual es passés de la rosca però va ser minoritari. Es va impedir el ple perquè hi havia quatre que anaven a una altra cosa. Hi ha un cert cabreig entre els treballadors perquè no anaven a reventar res. Hi un cert disgust perquè no és el seu tarannà anar a insultar perquè en definitiva insultar els regidors és insultar a la ciutat.
S’hi va barrejar la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que són gent molt normal i amb la que ens hem reunit i hem parlat. El problema és que quan surten moltes plataformes legítimes de seguida s’infiltren elements estranys i s’enverinen els moviments. Han de tenir molta cura perquè per no ser controlats ni pels partits ni pels sindicats ni per ningú al final acaben sent controlats per quatre gamberros que creen rebuig.
Virgínia Domínguez, portaveu de l’ Entesa per Sabadell: “L’equip de govern incompleix els compromisos”
La protesta és legítima. La situació actual és molt dura i la ciutadania veu que no es donen respostes. Per un costat, l’equip de govern té una actitut tancada amb els treballadors municipals amenaçant-los d’incomplir el conveni actual. Ja no parlen de retallar el proper conveni sinó de no complir el que ja està signat. Per una altra banda, la gent que està en perill de perdre l’habitatge està en una situació molt crítica i veu com l’equip de govern incompleix els seus compromisos perquè els van deixar plantats en la reunió que tenen cada mes. Esclar que no és agradable el nivell de pressió sobre el ple però tampoc cal exagerar. No s’ha creuat cap línia vermella.
Juan Miguel Mena, regidor d’Esquerra Unida i Alternativa: “La gent no té perquè saber de qui són les competències”
És una protesta comprensible perquè hi ha més necessitats que mai i des de l’esfera pública no es donen solucions. La Generalitat retalla drets i ajudes i ja hem dit que les retallades a més de més pobresa portaran més conflictivitat i malestar. En quant al problema dels desnonaments, és veritat que sovint es reclama a qui es té més a prop encara que no tingui competències, com en aquest cas l’ajuntament, però la gent no té perquè saber de qui són les competències. Pel que fa a la plantilla municipal, reclamem que es compleixin els compromisos concrets en el conveni i que l’ajuntament liquidi el deute concret que té amb la plantilla. A la protesta del ple no es va creuar cap línia vermella.
One Comment