- “No volem ser un país lliure a qualsevol preu ni ser qualsevol tipus de país”.
- “Haurem de tornar a insistir, insistir i insistir en que més de dos milions de persones demanen urnes”.
L’exconsellera Àngels Chacón serà la cap de llistat del Partit Demòcrata (PDeCAT) a les properes eleccions al Parlament, previstes pel 14 de febrer (si la pandèmia ho permet). Chacón es mostra convençuda que entrarà a la cambra catalana malgrat el cisma entre Junts per Catalunya i el Partit Democràta.
Chacón va ser consellera fins el passat mes de setembre. Era l’única consellera del Govern que es va mantenir al PDeCAT sense passar a Junts per Catalunya i va ser cessada per Quim Torra. En aquests mesos, el PDeCAT ha buscat el seu espai de nou, tant al Congrés com al Parlament. Un partit “de centre”, liberal a escala econòmica (“defensem la propietat privada”, diu Chacón) i socialdemòcrata a escala social. Pel que fa al procés, aposten per insistir amb un referèndum d’independència pactat, vist el mal final de l’aventura unilateral d’octubre de 2017. Chacón ha atès les preguntes d’iSabadell aquest dijous a la tarda.
Quan han passat tres mesos de la seva sortida, quins creu que van ser els motius reals del seu cessament com a consellera?
Hi va tenir molt a veure que em mantingués com associada al Partit Demòcrata.
Es va parlar de purga.
Cadascú que ho entengui com vulgui. Se’m va preguntar si em mantindria al partit o canviaria. I vaig dir que no canviaria. A partir d’aquí que cadascú actués com cregués. Sempre he defensat que al moviment independentista el fa gran la suma de molts matisos i ho he intentat aplicar al meu departament: tenia molta gent de Junts per Catalunya al departament. Però aquest no és el criteri de tothom.
De cara a aquestes possibles eleccions del 14 de febrer, l’independentisme es presenta més fraccionat que mai, amb una certa confusió. Podria aclarir quines són les diferències entre Junts per Catalunya i el Partit Demòcrata?
Junts per Catalunya era el fruit de dues ànimes: el Partit Demòcrata, que va fer una renúncia i una obertura perquè entressin tot un munt de persones independents en el moment excepcional de l’any 2017. En aquell moment, vam fer un projecte més transversal. A partir d’aquí som el que érem al 2017. Ens hem mantingut fidels al partit. I han nascut dos partits més: el Partit Nacionalista Català de Marta Pascal i Junts per Catalunya.
Del PNC ens diferencia que no sé si d’entrada es defineixen com a partit independentista. Ho haurien d’aclarir bé. I de Junts per Catalunya ens diferencien dues coses. Primer que no sabem el seu marc ideològic: tenen tanta transversalitat i perfils tan plurals que això està bé per un dia o per unes eleccions però que a l’hora de legislar no sabem quin marc tenen. I l’altre és l’estratègia respecte al full de ruta per assolir la independència.
Ells estan per la ‘confrontació intel·ligent’ però haurien de definir que és la confrontació. Si la confrontació és proclamar però no arribar a res això ja ho hem fet. Nosaltres sense renunciar a ser independents en absolut, no tenim més via que un referèndum pactat i reconegut internacionalment. Costarà temps? Sí. Però el primer que hem de fer és una unitat d’estratègia independentista. Si no tenim la mateixa estratègia, com volem fer un país?
Junts és tan transversal que no se sap que pensen. Què pensa el PDECAT? És un partit liberal clàssic?
Som liberals en l’econòmic i socialdemòcrates en el social. Un partit de centre.
Sobre els fets del 2017, i passats tres anys, què haurien fet diferent?
No vam preveure, no ho va fer ningú, la desproporcionada reacció de l’estat espanyol en quant a repressió policial, judicial. També moltes ganes que la nostra economia es veiés perjudicada. Repressió a tots els àmbits. No ho sabíem. Per altra banda, no havia quallat un pla sòlid per materialitzar la independència.
Els fets d’octubre de 2017 van perjudicar l’economia catalana?
L’excessiva càrrega policial i la imatge de tercer món que es va donar va ser el que va perjudicar l’economia. Repressió absoluta: porres versus urnes. Una vergonya ho mirem com ho mirem. I van perjudicar-la moltíssim els missatges que ens atribuïen d’inestabilitat jurídica. Jo era directora general d’Indústria i sé que fins el dia 1 d’octubre amb les càrregues policials però sobretot fins després del discurs del rei del 3 d’octubre les empreses no manifestaven cap mena de preocupació. He voltat molt pel món i he visitat moltes empreses. Els asseguro que tan els hi fa si som independentistes o no. Només volen saber que som competitius.
Diu que va faltar previsió i un cert full de ruta. Fan autocrítica sobre la Declaració Unilateral d’Independència i el que va passar després de l’1 d’octubre? Vostès també ho tornarien a fer?
Jo no hi era en aquell moment amb responsabilitats per tant no sé que hagués fet. Autocrítica sí, evidentment. El pla no estava prou treballat i no hi havia prou unitat real entre les forces independentistes. El que haurem de tornar a fer és insistir, insistir i insistir en que més de dos milions de persones demanen urnes. No és un problema que es pugui amagar sota d’un calaix i el govern espanyol haurà d’afrontar-lo. Seguim insistint que cal un referèndum, sigui quin sigui el resultat, que doni veu al poble català. I que a partir del resultat aquesta qüestió quedi resolta. Fins que no hi hagi una via política amb aquesta repressió només han aconseguit incrementar el nombre d’independentistes i no anar enlloc.
De cara al 14 de febrer, per què no pacten amb altres formacions de l’entorn de l’antiga Convergència com el PNC de Marta Pascal?
Nosaltres som on érem. El que han fet altres partits ho haurien d’explicar ells. Per què van decidir marxar? Si crec que hi ha prou elements per marxar d’una associació, s’esfumen en dos mesos per tornar? Nosaltres tenim voluntat de sumar i d’integrar però ells haurien d’explicar els seus canvis de criteri. Nosaltres sí som on érem.
Qui també és on era és el president Mas [s’ha quedat al PDeCAT]. Què voldria que faci durant la campanya?
Voldria que el president faci el que vulgui a la campanya. Però el veurem per campanya.
A diferència de Junts per Catalunya, el PDeCat, com Esquerra i altres partits independentistes i nacionalistes, ha votat a favor dels pressupostos generals de l’estat per al 2021. Què n’han tret per fer-ho?
Més de 40 projectes arrel del territori en l’àmbit cultural, social, infraestructures, recerca… per mi els dos més importants són els següents. El primer és salvar la Universitat Oberta de Catalunya. Tenia molt compromesa la seva viabilitat perquè és una universitat privada i amb la normativa actual el professorat s’havia d’equiparar al de la resta d’universitats però si la UOC integrava tota aquesta plantilla en el mateix règim laboral que la resta passava a ser inviable, més en una universitat amb tantes modalitats d’ensenyament i especialitats. Calia trobar un encaix jurídic. La segona és que comencem a canviar algunes coses amb 230 milions del ministeri d’Hisenda que anaven a RENFE i ara passaran a la Generalitat. És important? Sí. Quan pagues a un operador decideixes les condicions que hi poses i si canvies o no canvies d’operador. Però no teníem capacitat d’incidir en aquest operador fins ara.
Al Parlament s’han desmarcat de Junts amb la regulació dels preus de lloguer. Per quins motius?
Estem en un país de petita i mitjana empresa, de classe mitjana on a vegades les famílies de forma individual han optat per fer una inversió comprant un pis o un local en lloguer. Si limitem el preu, i això ho hem comparat amb altres països europeus, produirem l’efecte contrari. Desincentivem posar al mercat habitatges. Pujaran els preus.
Les persones que no poden cobrir els costos qui els ha de sufragar és l’administració. Si fem el contrari, el que estem fent és repercutir en el privat el cost social. Estem a favor de la propietat privada, acompanyada de promoció d’habitatges d’ús social i altres mesures però mirem el país que som: 94 per cent de petita i mitjana empresa, classe mitja… els grans tenidors ja tenen fórmules societàries per fer mil històries i en canvi els propietaris individuals queden ara desprotegits. Què passa si un pensionista veu complementada la seva pensió amb un lloguer i ara se li limita el preu del lloguer? Això també és un cas de precarietat social. Prou de fer demagògies.
Si finalment es fan les eleccions seran en el context de la pandèmia. Es parla de com fer el dispositiu, la campanya, les votacions. Com haurien de ser?
Totes les mesures que es prenguin perquè no hi hagi contagis són poques però crec que són els experts els que han de decidir.
Vostès va ser consellera durant la primera onada. Com valora la gestió de la pandèmia que ha fet el govern català?
No diré coses diferents de les que deia quan era consellera. Hi ha hagut molt poc espai per informar, interlocutar i relacionar el Procicat o els seus representats amb els sectors econòmics i això provoca que a vegades es cometen errors. Ordenar l’aturada de l’activitat industrial d’un dia per l’altre és una errada perquè sovint comportava més temps perquè no poden aturar de cop. És desconèixer molt i molt el sector industrial i un major diàleg, que no pressió, hagués estat desitjable. Conèixer millor la realitat. I en aquesta darrera etapa crec que ha faltat molt diàleg amb els sectors, moltes explicacions i molta claredat. Hi ha incertesa i s’ha afegit confusió.
El clima preelectoral i les diferències entre socis de govern ha salpicat les mesures que es prenen per contenir la pandèmia?
És evident que es visualitza la manca d’harmonia.
Si finalment treuen representació…
La treurem.
… a favor de quina majoria la posaran? Es plantegen investir un president no independentista?
Fer hipòtesis és prematur. Ens definim com un partit independentista. Un partit que està per la defensa d’un referèndum pactat perquè hi ha una qüestió pendent a resoldre: la qüestió del referèndum pactat és una assignatura que arrossegarà tots els governs fins que no la resolguin. Aquesta és una qüestió important però també direm que no volem ser un país lliure a qualsevol preu ni ser qualsevol tipus de país.
I això com es tradueix a l’hora d’investir?
Ho veurem quan arribi el moment. Si no, no caldria fer eleccions. No pressuposem tan ràpid la configuració del Parlament perquè poden haver-hi sorpreses.
