- “És intolerable que el senyor fugat i el senyor empresonat estiguin dirigint partits que no admeten que ho van fer malament i diuen que ho tornaran a fer”.
- “El discurs de determinats líders del separatisme ha derivat a l’identitarisme i la xenofòbia”.
L’advocat Carlos Carrizosa és el cap de l’oposició a Catalunya i el president del grup parlamentari més nombrós del Parlament de Catalunya, Ciutadans. Aquest dimarts ha estat a Sabadell, on s’ha reunit amb l’associació de veïns del Poblenou de la Salut, en lluita per la reobertura del consultori del barri.
Després d’una roda de premsa estrictament telemàtica, Carrizosa ha atès iSabadell a la plaça de Xavier Sanahuja del Poblenou quan falten dos mesos i mig per les eleccions parlamentàries del 14 de febrer de 2021… si la pandèmia ho permet. Carrizosa es mostra preocupat per l’abstenció de l’electorat constitucionalista, que es va mobilitzar com mai l’any 2017, i els alerta: el PSC pactarà un tripartit amb Esquerra Republicana.
Diumenge passat va ser el 42à aniversari de la Constitució Espanyola de 1978. Des del seu punt de vista, quin és l’estat de la salut del text?
El consens constitucional es percep en risc perquè s’estira aquell consens des dels populismes i els separatismes. Aquella Constitució va ser aprovada pel 91 per cent dels catalans amb una majoria aclaparadora i per la resta dels espanyols amb molt suport. Va ser un consens que ens ha portat la major època de prosperitat i estabilitat. Ara, per molt que suporti atacs des d’alguns fronts, cal recordar que per modificar-la ha d’haver-hi també consens.
Diumenge van haver-hi diversos actes commemorant l’aniversari. Un d’ells a la plaça Sant Jaume de Barcelona va acabar amb càntics feixistes i ensenyant banderes nazis. Fets similars als que van succeir el passat 12 d’octubre davant el monument a Colón, al final de la Rambla de Barcelona. Els preocupa?
Són grups que no tenen cap tipus de suport ni implantació a Espanya. Aquesta radicalitat no té suport i estic convençut que mai arribaran a les institucions aquests grups neonazis als que es refereix.
Em preocupa més la irrupció de populismes, tant d’esquerres com de dretes, i em preocupa també la deriva ultra i xenòfoba de la dreta identitària catalana. El senyor [Josep] Costa es va reunir l’altre dia per integrar-los a les seves llistes. Però el discurs de determinats líders del separatisme ha derivat a l’identitarisme i la xenofòbia: Aragonés va dir ‘Espanya ens roba’. Junqueras que ‘el nostre ADN s’assembla més als dels francesos que al dels espanyols’. Forcadell va dir que Ciutadans i el PP no són part del poble de Catalunya. De Gispert va dir-li a Arrimadas que se’n tornés a Cadis o el senyor Torra que els castellanoparlants són com bèsties tarades. El senyor Torra té contactes amb el senyor Espot que es posa a cridar als metges que parlen en castellà als dispensaris o a les forneres que despatxen el públic en castellà…. en fi, tenim un problema greu amb la ultradreta a Catalunya.
Ja els tenim a les institucions i em preocupa molt més que els grupuscles que m’esmentava amb ideologies tan rebutjables com condemnables.
Què li sembla el famós xat dels militars, del que es parla molt, fins i tot preocupant el govern central?
Em sembla fatal que es faci aquestes expressions en xats, encara que siguin privats. Espero que les forces armades no estiguin farcides d’elements així. Cal dir que aquests militars ja estaven fora de la institució perquè són militars jubilats. Cal acotar aquest tipus d’expressions quan són conegudes, com ha estat el cas ara. Però escolto el senyor Monedero carregant contra aquestes expressions i recordo que el senyor Iglesias en un xat privat també va dir que ‘azotaría a Marilo Montero [una periodista] hasta que sangrase’. Si en un cas el senyor Iglesias va dir que era una intolerable broma masclista segurament ara també pot ser una intolerable broma feixista.
Ciutadans sempre s’ha autodefinit com un partit reformista. Quines reformes farien a la Constitució i en concret respecte la figura del cap d’Estat o la monarquia, ara en entredit?
Les reformes importants van lligades a nous drets i deures fonamentals: el dret a la suficiència energètica, garantir els mínims de subsistència als més desfavorits, regular millor el dret a un medi ambient sa. Petites millors que es podrien realitzar en quant a drets i deures vistos des d’una perspectiva més moderna un cop fa 42 anys que s’ha aprovat la Constitució. Penso que estaria bé tancar de forma definitiva el capítol competencial entre l’Estat i les autonomies amb el consens de tothom. Afinar bé el nostre estat descentralitzat per deixar clares quines competències són de cadascú. Seria una reforma útil.
En quant a la corona, aquesta reforma no la faria per donar gust a aquells que es volen carregar un dels símbols de la unitat i la permanència d’Espanya. No està clar que un règim republicà amb una presidència sigui més barata. El que sí crec és que caldria regular molt bé com respon el monarca en quant a transparència durant el seu regnat: els fons destinats a la Casa Reial i la forma com se’ls gasten. No ens ha d’espantar. Crec que l’actual Rei ja s’atén a les normes a les que s’han d’atendre tots els servidors públics sense excepció. Es podria ajustar el concepte de família reial per acotar al màxim aquest concepte i les despeses. En definitiva sí es poden fer reformes però el règim de monarquia parlamentària pot funcionar com funciona als països democràtics més avançats i no hem de deixar que el separatisme i els populismes ens organitzin al seu gust com ha de ser l’estat.
D’aquí a dos mesos i mig en principi hi ha eleccions al Parlament. En plena pandèmia i amb tota la incertesa del moment. Com han de ser les eleccions: el més semblant possibles a les de sempre o amb canvis?
Les eleccions s’han de celebrar en condicions d’absoluta garantia sanitària. Tothom ha de poder fer ús del seu vot i al govern de la Generalitat li correspon arbitrar les mesures necessàries perquè el dret a vot sigui universal. Però tot s’ha d’adequar a la nostra normativa.
Votar en dos dies no està contemplat a la LOREG [Llei Orgànica del Règim Electoral]. Tan de bo ho estigués però hi ha problemes amb la custòdia d’urnes, recomptes parcials… pel moment no és possible. Donarem suport a fer tot el que estigui dins la normativa, però mai a invents no acords a la normativa que tenim. A Catalunya en 40 anys no hem aprovat una llei electoral; ara no és moment de fer invents parcials.
Per tant opten pel plantejament habitual malgrat la pandèmia.
Hi ha la possibilitat de fer col·legis electorals menys concorreguts, fer cues d’entrada i sortida, arbitrar mesures de distància entre els electors, prendre mesures sanitàries com els dispensadors de gel… el que calgui.
Totes les enquestes coincideixen des de fa temps, almenys un any, que Ciutadans tindrà un resultat molt pitjor del que va tenir al 21 de desembre de 2017. Què farà per mitigar la caiguda?
Fa un any vam tenir una ensopegada gran a les eleccions generals. Però des de llavors no hem deixat de créixer en la nostra intenció de vot. És veritat que mai arribem als 36 escons que vam tenir a les eleccions de 2017. I per això sempre es diu que Ciutadans baixarà. Però si mirem la situació de l’any anterior, no hem fet més que pujar en intenció de vot.
Si hi ha una baixada en les expectatives s’explica perquè al 2017 va haver-hi una participació del 80 per cent, tothom es va mobilitzar per aquelles votacions i ara es preveu gairebé 20 punts menys de participació. Entre aquesta abstenció hi ha molt ciutadà constitucionalista. Ja veurem si al final els ciutadans independentistes, els partits dels quals estan molt dividits, aconsegueixen mobilitzar el seu electorat. Li dic que cap força s’endú els vots que suposadament Ciutadans perdria segons les enquestes sinó que els votants de Ciutadans van a l’abstenció. Si mobilitzem l’abstencionisme, millorarem molt els resultats. I per acabar dic que les enquestes a falta de dos mesos i mig poden donar la volta.
L’abstenció afectarà més l’electorat constitucionalista?
Em preocupa. És possible que el ciutadà constitucionalista pensi que el perill d’involució democràtica que vam patir l’any 2017 ja no existeix ara. Fa tres anys uns senyors amb una majoria parlamentària molt minsa, sense majoria de vots, van decidir abolir el nostre Estatut i la nostra constitució. Això és extraordinari i va mobilitzar molt la gent: els polítics separatistes pretenien deixar-nos sense drets i sense lleis de forma unilateral.
Aquest perill sembla que no s’apreciï tant però vull recordar dues coses: els que ho van fer diuen que ho tornaran a fer i per tant el perill no ha acabat. I sobretot: patim una de les pitjors crisis econòmiques, sanitàries i socials dels últims decennis. Arriba el moment de superar la divisió que ens van portar els partits independentistes per sumar esforços i sortir de la crisi. No és moment d’abstenir-se ni de desentendre’ns de la política per molt defraudats que es pugui estar.
Vostè alerta contra un tripartit d’esquerres entre ERC, els PSC i els comuns. Quina és la seva proposta?
Tan de bo haguéssim pogut comptar amb el PP i el PSC en una coalició que vam demanar malgrat les diferències de sigles lògiques perquè som tres partits diferents. A Catalunya el règim electoral perjudica les zones més constitucionalistes, el primer i segon cinturó metropolità. Els vots valen dos cops i mig menys que a altres llocs més nacionalistes. El nacionalisme tradueix els seus vots en més escons. Així que nosaltres volíem una confluència electoral per plantar cara a aquesta desavantatge.
Hi ha un precedent de coalició, a Euskadi, entre PP i Ciutadans. Però les coses no els van anar bé.
Sí va funcionar. Les enquestes donaven només 5 diputats al PP al gener i al final PP més Ciutadans van aconseguir set diputats. A Catalunya l’electorat constitucionalista hagués entès que era el moment de donar carpetada al procés. Però no van voler. Espero tendir ponts entre el constitucionalisme després de les eleccions. Sóc pessimista amb el PSC. Em sembla que sempre voldran pactar, com a Sabadell, amb el separatisme. Aquí PSC i Podemos han escollit pactar amb Puigdemont que té tres regidors abans de fer-ho amb els tres regidors de Ciutadans. També ho han fet a la Diputació. Els socialistes han fet tripartits amb Esquerra, han pactat a nivell nacional amb Esquerra… em temo que en aquesta ocasió el PSC defraudarà de nou els seus electors constitucionalistes per pactar un tripartit. Nosaltres ens oferim com la casa comú del constitucionalisme a tothom qui no vol perpetuar els governs nacionalistes a Catalunya.
La suspensió del tercer grau a polítics que han complert una quarta part de la pena i han deixat la política ajuda o complica la distensió després dels fets de 2017 a Catalunya?
No se li pot demanar al Tribunal Suprem que adopti resolucions polítiques com estava fent la conselleria de Justícia d’Ester Capella, d’Esquerra, concedint aquells tercers graus. El Suprem al final el que diu és que els òrgans administratius que concedeixen els graus penitenciaris no poden erigir-se en una mena de tercera instància que no existeix ni modificar les sentències que no els agraden. Segons el Suprem s’estaven donant privilegis a uns determinats presos catalans.
Com advocat que he portat penal i dret penitenciari em sembla medieval que els amics poderosos dels poderosos tinguin privilegis penitenciaris. Hi ha més de 8.000 presos a Catalunya que amb condemnes llargues no han pogut accedir al tercer grau amb la facilitat que la consellera Capella l’estava donant els seus companys de partit. És intolerable en una democràcia. I afegeixo: si ja són costosos els graus en condemnes tan llargues tan aviat, quan a més els condemnats diuen que ‘ho tornarem a fer’, ja li dic jo que no hi ha ni un sol pres a qui hagin donat el tercer grau.
El Suprem no pot fer política. Però sí els polítics. Vostès estan en contra de reformar el delicte de sedició?
Estem en contra.
I estan en contra de l’indult. I estan en contra de l’amnistia. Què proposen vostès per suturar les ferides de fa tres anys?
Aquesta pregunta que es fa al constitucionalisme se li hauria de fer al separatisme que està dient que ho tornarà a fer. Mai escolto que li facin al senyor Junqueras o al senyor Aragonès o al senyor Puigdemont aquesta pregunta: ‘escolti, què faran vostès perquè tots aquells catalans a qui treien les llibertats de forma unilateral creguin que ara accepten el marc de les lleis’?’. A l’Estatut no se li pot tocar una coma amb dues terceres parts del Parlament i ells el canvien amb la meitat més u. Amb la meitat més u fan una llei suprema amb la que el senyor Puigdemont podia nomenar els jutges… La pregunta és: ‘Què faran vostès a part de dir ‘ho tornarem a fer?’.
Per suturar ferides el primer és que els que van obrir-les estiguin disposats a tancar-les. Llavors a partir d’aquell moment tots podem i haurem de parlar. Però a partir d’aquell moment. El que és intolerable és que el senyor fugat i el senyor empresonat estiguin encara dirigint partits que no admeten que ho van fer malament, no han demanat perdó i que diuen que ho tornaran a fer.
Dues preguntes de gestió per acabar. Si vostès haguessin governat Catalunya durant la pandèmia, què haguessin fet diferent?
Qualsevol govern ho ha passat fatal per gestionar la pandèmia, sobretot a la primera onada, que va ser imprevisible. En tots els governs s’han fet coses bé i coses malament. Nosaltres governem a quatre autonomies i posaré dos exemples. Un a Madrid i un a Castella-Lleó. A Madrid les restriccions que s’han imposat a la restauració i l’hostaleria no han estat igual que aquí i la corba s’ha doblegat també. El patiment dels professionals de la restauració ha estat molt menor. El toc de queda s’ha fet a les 12 de la nit i els sopars es poden servir fins les 23.30 hores. Aquí a Catalunya és fins les 21.30. Són dues hores que permeten un torn de sopar. A Castella-Lleó malgrat que sí que es van tancar aquests sectors es va parlar molt amb ells. No se’ls va participar gairebé a la vegada que a la roda de premsa com s’ha fet a Catalunya sinó que el pla es va preparar amb ells i es van posar molts fons per a bars, restaurants i cafeteries afectats. Se’ls ha ajudat més i s’ha pactat més. Aquí a Catalunya s’ha optat per fer mesures més restrictives, fer-les de forma unilateral, no parlar amb els sectors, no fer ajudes i hem tingut un munt d’anades i vingudes i baralles entre els socis de govern. La gestió ha estat nefasta. El meu model hagués estat més com Castella-Lleó o Madrid.
Per acabar, si a partir de la primavera governessin, quina seria la serà primera acció de govern?
Hem d’intentar que sobre la taula política a Catalunya ens enfoquem en la gent, les persones, l’economia catalana. L’administració i els mitjans públics hauran de tenir un aspecte més transversal i més de tots perquè tothom es pugui veure representat per l’administració catalana. Canviarem una administració reivindicativa i en permanent confrontació per una administració d’ajuda i preocupació pels problemes. En segon lloc faríem un pla de recuperació i reconstrucció de l’economia catalana, citant tots els sectors i decidint mesures per fer tornar la nostra autonomia la que va ser: una locomotora d’Espanya, fer retornar les 7.000 empreses que van marxar i reactivar Catalunya.
