El nou portaveu d'ERC, Gabriel Fernàndez. Autor: David B.

20 coses que no sabies de Gabriel Fernàndez (ERC)

Esquerra Republicana de Catalunya estrena portaveu municipal aquest mandat. Es tracta de Gabriel Fernàndez, el primer regidor extracomunitari de la ciutat, que va ser regidor d’Acció Social els darrers quatre anys. 

Fernàndez, a més de ser la cara visible d’ERC a l’Ajuntament amb el permís de Juli Fernàndez, serà a partir de dijous diputat provincial al ple de la Diputació de Barcelona, on també coincidirà amb el portaveu municipal de Cs, Adrián Hernández. Aquest és un perfil personal i polític del nou portaveu republicà a la Casa Gran.

1. Gabriel Fernàndez va néixer a Montevideo (Uruguai) el 27 de desembre de 1972. Té, per tant, 46 anys. És el primer regidor extracomunitari de Sabadell.

2. Una de les seves àvies era basca, de Biscaia, i va emigrar a l’Uruguai després de la Guerra Civil: “Uruguai i el río de la Plata eren llavors una zona d’oportunitats”. L’àvia va morir quan ell era petit però recorda d’anar amb ella a la Casa d’Euskal Herria, al centre de Montevideo, on recollien productes i diners que enviava el govern basc a l’exili.

3. El pare de Fernàndez era restaurador d’antiguitats i va ser comerciant. “Classe mitjana treballadora”, diu ell. El pare va morir l’any 2009. La seva mare encara viu a la capital uruguaiana i va estar a Sabadell durant la darrera campanya electoral, el passat mes de maig.

4. Tenia un germà, que va morir amb 16 anys quan l’ara regidor en tenia 17. Va agafar estafilococ daurat i va morir en tres dies. “M’ha marcat molt: em va fer madurar d’una altra forma, valorar l’important de la vida, ser conscient que la vida és efímera”. I va marcar la seva família: “fixi’s que no existeix una paraula per definir un pare que ha perdut un fill. Si un fill perd el pare és orfe. Si un home o una dona perd la parella és vidu o vídua però no hi ha paraula per definir el pare que perd un fill. És contra natura, un tema tabú, una de les pitjors situacions de la vida per a la qual no estem preparats”.

5. Té tres fills. Juan Manuel, de 26 anys, Jose, de 20 anys, i Camila, 19 anys. Tots amb la mateixa dona. “Ens vam conèixer a la universitat junts, vam estudiar junts, anàvem als escoltes junts i hem viscut la vida junts des de fa 27 anys”, assegura.

6. El moviment escolta ha marcat la seva vida. “Vaig entrar amb vuit anys i en vaig sortir amb 30 passant per totes les etapes de l’escoltisme i vaig arribar a ser el director executiu del moviment juvenil més important del meu país, amb 6.000 joves i voluntaris”. Gràcies a l’escoltisme també va viatjar molt i, de fet, el seu vincle amb Catalunya ve per aquí.




7. És cristià i “d’arrels catòliques”. Però “en aquest moment de la meva vida no sóc un bon catòlic però crec que sóc un bon cristià”. Se sent proper a la teologia de l’alliberament “i això no ho he trobat aquí”. Però manté que “els valors cristians són la meva base”.

8. Aficions: dibuix i la muntanya. Però les té mig abandonades des de fa temps. “Trobo a faltar el contacte amb la natura i ara ho vull reprendre”. Li agrada molt el futbol: Peñarol i Barça.

9. A començaments del segle, en una trobada a Canàries per la seva tasca amb els scouts, Fernàndez va rebre una oferta de la Fundació Autònoma Solidària, que va rebutjar d’inici. L’any 2002, de la mà de la sabadellenca Muriel Casals, qui després seria presidenta d’Òmnium Cultural i diputada. “Jo estava molt bé, guanyava molt bé a l’Uruguai i tenia una posició còmoda. No era el moment professional ni personal per venir a Catalunya”, recorda. Però uns mesos després esclata la crisi del corralito a Argentina i també al seu país. Es queda sense feina perquè la multinacional on treballava, Alcan Inc, es replega al Canadà. Al plegar rep una segona oferta de la UAB i es decideix a emigrar. És l’any 2003. Arriba a Sabadell el 15 octubre. “Vaig baixar a l’estació de la Rambla i vaig caminar cap a l’Ajuntament. Hi havia una cabina telefònica i tenia un anunci d’un pis de lloguer de quatre habitacions. Vaig trucar i me’l vaig quedar”. El dia de Nadal, dos mesos i 10 dies després de la seva arribada, arriben la seva dona i els seus tres fills.

10. Només ha tornat un cop a l’Uruguai en 15 anys i mig. Quan el seu fill va fer un stage futbolístic. Però res més: “l’únic familiar que tinc és la meva mare i ha anat venint. No tinc la necessitat imperiosa de tornar a l’Uruguai”.

11. Mai s’ha sentit víctima del racisme ni la xenofòbia excepte “comptades excepcions tant a la dreta com a l’esquerra. M’he trobat amb gent molt inclusiva”, assegura.

12. Quan va arribar a Catalunya, treballava com a investigador a la UAB. La seva família venia com acompanyant d’investigador i la seva dona tenia permís de residència però impedit el dret al treball. A la tarda Fernàndez complementava el sou amb una segona feina per una empresa de Sabadell durant els primers anys. Després va treballar a la Fundació Escolta Josep Carol o a Stop Sida.

13. Ara viu en un dels Ravals del centre de Sabadell. Un habitatge de propietat. Però matisa que “no tinc un pis, tinc un deute amb el banc”.




14. A casa parla en “uruguaià, que és castellà amb el nostre accent” però “tot el que faig fora ho faig en català”. A l’inici només escoltava a casa Catalunya Ràdio i TV3 per “acostumar l’oïda al nou idioma” i pensa que “igual que els gallecs que van anar al río de la Plata es van integrar, integrar-se també és conèixer una nova llengua, apreciar-la i valorar-la. Vaig començar amb coses molt senzilles com comprar el pa i després em vaig anar animant. A mi no em va costar molt i a més el català és molt agraït. Tot i que a vegades t’equivoquis o conjuguis un verb d’una forma que no toca la gent ho valora molt, t’ajuda i t’obre portes”. Se sent uruguaià: “sempre dic que Uruguai sempre serà la meva terra i Catalunya és el meu país, i al país se’l cuida”. “Podria viure perfectament en castellà però m’hagués perdut una llengua”, concreta.

15. Va militar a Ciutadans pel Canvi, que tenia una coalició amb el PSC. De la mà de Toni Comín, van fer una proposta per reformar la llei electoral a finals de la passada dècada. “El plantejament federal semblava una cosa correcta i vam presentar una proposta que incloïa la lliure federació dels estats, cosa que respectava el dret a l’autodeterminació dels pobles i la gent es federava o desfederava a voluntat”. Allò no va sortir. “Em vaig adonar que els únics federalistes érem nosaltres. No hi havia un desig real federalista i desil·lusionat començo a donar suport a la plataforma Catalunya Sí i a Oriol Junqueras. Gent independent que creiem que l’única sortida és un estat propi”.

16. L’any 2013, amb ERC fora del ple de l’Ajuntament, coneix Juli Fernàndez, qui ja havia estat candidat republicà a Sabadell dos anys abans. S’implica amb la secció local d’Esquerra, que guanya les europees de 2014 a Sabadell. Un any després, Gabriel Fernàndez és el seu cap de campanya a les municipals de 2015 i el número 4 a les llistes. ERC queda tercera, Fernàndez (Juli) és alcalde i Fernàndez (Gabriel) regidor.

17. Durant quatre anys ha estat al govern. “Quan veus la ciutat des del govern veus les potencialitats i també les mancances”. Entre el potencial, ser una ciutat suficientment gran per tenir tots els serveis però no tant com per no tenir vida de barri ni proximitat. Destaca la tradició obrerista i d’esquerres, marcada a l’ADN sabadellenc. També una ciutat menys lletja del que diu el tòpic amb “un llocs molt macos i poc explotats” i una certa cohesió social “més enllà del tòpic de les diferències entre el centre i els barris”. En negatiu, creu que es mitifica massa l’etapa industrial del tèxtil ja que “les condicions de vida d’un moment tan esplendorós eren molt dures i allò no era cap paradís com se’ns fa creure”.

18. Fernàndez és habitual de Twitter. Té uns 4.700 seguidors a mitjans de juliol de 2019. És un dels regidors amb més seguidors a Twitter de l’actual ple. Només el superen el seu cap de files, amb 6.900, l’exalcalde Maties Serracant amb 6.500 i la portaveu de Junts i exdiputada Lourdes Ciuró, també amb 6.500.

19. ERC va passar de quatre a set regidors a les darreres municipals, el 26 de maig. Però va passar del govern a l’oposició. Fracàs? Ell és optimista: “tenim un resultat únic, hem trencat el tòpic que els partits independentistes no estan a tota la ciutat, tenim percentatges de vot alts en zones complicades i tenim un grup ampli i potent”. Prop de 20.000 vots, representació a tots els districtes, la presidència a tres dels set districtes i el 25 per cent dels regidors del ple, segueix.

20. A partir del proper dijous, a més de ser el nou portaveu municipal d’Esquerra, Fernàndez serà també diputat provincial a la Diputació de Barcelona.

Foto portada: Gabriel Fernàndez, el darrer ple municipal. Autor: David B.