Berlanga (Sabadell en Comú): “mirem a l’esquerra i a organitzacions no vinculades a les vicissituds del procés”

Joan Berlanga Sarraseca, nascut el 1972, resideix al barri de Gràcia. És llicenciat en Història Contemporània i ha estat professor en un institut de secundària. Està separat i té dos fills. Abans de militar en Sabadell en Comú ho havia fet a Iniciativa per Catalunya i Unitat pel Canvi. És membre de l’Associació de Veïns de Gràcia, de la Cooperativa El Rodal i del Club Natació Sabadell.

Es defineix com a membre de l’esquerra rigorosa i de tradició federalista en l’eix nacional.

Al seu programa vostès propugnen la redacció d’un nou Pla General d’Urbanisme i la creació d’una Oficina Estratègica 2030. Quins són els objectius d’aquesta proposta?
L’objectiu és iniciar una nova etapa. Políticament considerem que la ciutat ha tingut dues etapes: la liderada per Antoni Farrés amb el PSUC/ICV i la de Manuel Bustos amb el PSC. Després d’aquest govern de transició, entenem que cal iniciar una nova etapa de llarga durada, amb l’horitzó al 2030 que ha de tenir instruments que no solament siguin la gestió del dia a dia i que tinguin mirada estratègica. Un element és aquesta oficina i l’altre és un nou Pla d’Urbanisme que ha abordar els reptes que té la ciutat en la propera dècada. Fixem la data del 2030 perquè creiem que és un temps suficient per posar una base per desenvolupar el plantejament de ciutat que tenim.

Plantegem tres grans acords de ciutat. Un relacionat amb la mobilitat interurbana; és a dir, com ubiquem Sabadell en el mapa de Catalunya i al nostre espai geogràfic, cap on mira Sabadell davant un model de país molt centralista al voltant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Entenem que Sabadell no pot quedar diluïda aquí, que ha de tenir una molt bona relació amb Barcelona i la seva àrea metropolitana, però ha de tenir una mirada transversal vallesana. De retruc, això té algunes conseqüències a nivell d’infraestructures. Un altre acord és sobre la mobilitat urbana i tot el que és la transició cap a la mobilitat sostenible. El tercer és sobre el model sòcioeconòmic. El nostre programa pivota sobre aquests tres grans acords i una sèrie d’equipaments que cal resoldre i desencallar a la propera dècada. Per tant, el període respon al temps que considerem que dona sentit a una etapa que va més enllà d’un mandat.

Vostès proposen que la Rambla sigui per a vianants i bicis, transport públic i mercaderies. Quin és el sentit d’aquesta proposta? Es plantegen l’ampliació de les zones per a vianants a altres zones de la ciutat?
La ciutat té un problema greu de contaminació atmosfèrica i de mobilitat al Centre. En aquest sentit, entenem que no és una bona idea de fer arribar el cotxe al rovell de l’ou. Per tant, cal crear una xarxa d’aparcaments a l’entorn del Centre per aquells que vulguin venir al Centre ho puguin fer, però hem de buidar el Centre de cotxes. Una manera és traient el trànsit de la Rambla només per a les mercaderies i els comerciants, vianants, bicicletes i patinets amb la qual cosa l’autobús guanyaria molta competitivitat. Tindríem un espai més agradable i l’eix central de la ciutat amb menys contaminació atmosfèrica. A la vegada, això ha d’anar acompanyat per l’ampliació de zones per als vianants. No només estem pensant en el Centre sinó que en cada barri ha d’haver un nucli d’eix comercial, un espai públic de referència emblemàtic. Per a què hi hagi aquest eix comercial han d’haver-hi espais per a vianants i agradables de passeig en cada barri.

Des de l’esclat del crisi financera el país i la ciutat han experimentat un gran creixement de les desigualtats socials. Quines serien les mesures, des de les competències municipals, per revertir aquesta situació?
Aquesta és una de les nostres raons de ser a nivell polític. Les desigualtats que crea el sistema capitalista ens indignen, ens preocupen i ens empenyem a actuar. Entenem que aquesta és de les parts que s’han fet millor des d’aquest govern pel nombre de beques o ajudes a les persones amb necessitats. Nosaltres creiem en la redistribució. Han d’haver-hi polítiques fiscals que permetin garantir aquesta redistribució. A l’hora de gestionar els recursos municipals la nostra aposta és l’equitat més que la igualtat. Tal com hem fet en Educació, les atencions han d’anar encaminades a produir aquesta equitat, aquesta igualtat real d’oportunitats. Per tant hi ha persones que necessiten accés per arribar al món laboral, amb plans d’ocupació i formació i d’altres que tenen la sort de tenir recursos. Hi ha nens que tenen entorns educatius molt favorables i nens i nenes que tenen situacions més complicades. Aquí és on nosaltres hem de posar els recursos públics per revertir aquestes desigualtats.

Al seu programa plantegen obrir un procés deliberatiu per a revisar i millorar els actuals processos de participació ciutadana. Quines serien les mancances i les alternatives que proposen?
L’actual model de districtes no ha funcionat en aquests quatre anys. Veníem d’una inèrcia d’anys on participaven poques persones amb poc dinamisme. Pensem, per una banda, per l’experiència que tenim, que els processos participatius funcionen al voltant d’un tema. Primer fer els processos participatius per temes; per exemple, el Parc del Nord i que afecta als veïns que hi viuen. Per altra banda, tal i com es feia a l’època de Toni Farrés amb el PSUC i Iniciativa, retornar a les assemblees de barri per posar el termòmetre i conèixer la realitat de la ciutadania. No anar a veure un dia l’associació de veïns, sinó tenir espais oberts on les persones s’hi sentin útils per agafar compromisos o per a dir no i dir honestament d’aquella cosa no es podrà fer.

Vostès critiquen el model participatiu Construïm Ciutat. Què falla en aquest model i quines serien les seves alternatives?
Creiem que ha estat una experiència interessant amb aspectes positius que ha generat una certa il·lusió en certs col·lectius i una participació acceptable de la gent. Però, per a nosaltres, no és el model més adequat. Primer, perquè al funcionar de manera digital crea una segregació, una desigualtat amb les persones que no tenen accés a les noves tecnologies; a Sabadell hi ha persones que no tenen internet i han d’anar a la biblioteca. Potser hi ha ciutadans que no són conscients que això succeeix, l’anomenada escletxa digital. L’altre és el criteri d’acceptació dels projectes. Som partidaris d’escoltar la ciutadania, en aquest sentit hi ha hagut projectes que responen a interessos personals o molt particulars d’entitats i que queden lluny del que podem entendre com el bé comú. Per tant, nosaltres fem la proposta alternativa de fer un procés de pressupostos participatius, però demandat. Un altre dèficit que té Construïm Ciutat és que si una entitat o associació considera que necessita educadors de carrer, que pot estar molt bé i que la ciutadana ho vota, el que no pot ser que al cap d’un any els educadors de carrer desapareguin perquè no han tornat a guanyar el Construïm Ciutat. Nosaltres volem fer, en clau de mandat, que si un barri o zona es detecta que calen educadors de carrer, s’agafi aquest compromís pels quatre anys de mandat; però els volem fer conjuntament amb la ciutadania. La nostra proposta és un procés participatiu amb un part del pressupost i que pugui haver un acord amb la ciutadania per tota la durada del mandat.

Un dels grans temes del mandat ha estat la municipalització dels serveis públics. Quina és la seva postura? És partidari de les municipalitzacions i si fos així a quins serveis en concret les aplicaria?
Com a punt de partida pensem que els serveis públics no han de ser un negoci i alguns ho són i molt. Som partidaris del retorn d’aquests serveis públics a la ciutadania. Això no depèn tant dels municipis com de les administracions europees i estatals. Els nostres grups parlamentaris a les càmeres legislatives a Catalunya, Espanya i Europa remen i treballen en aquesta direcció. A nivell municipal som responsables dels serveis públics que han de funcionar i la nostra prioritat és que els serveis públics funcionin, és la nostra obligació. Davant aquesta realitat municipal, nosaltres prioritzem: u, la qualitat del servei públic; dos, la fiscalització i el control de les empreses privades que fan aquesta gestió i, tercer, obligar al seu compliment o denunciar-los en cas d’incompliment.

En aquest sentit, tal i com ha anat el mandat, estem satisfets del que hem fet amb la gestió de l’aigua. A nosaltres ens agradaria que algun dia la gestió de l’aigua fos pública, però és un concessió que acaba al  2047. Per tant el que hem fet és: u, vetllar per a què el servei de l’aigua funcioni adequadament; dos, hem fet complir les seves obligacions a l’empresa; tres, hem vetllat per a què el preu de l’aigua no pugi, de vegades amb tensions, sense crear incerteses als treballadors ni més gesticulació de la deguda. Aquest és el model amb el qual nosaltres treballem.

Com a serveis que en el futur voldríem que fossin municipals, entre ells hi ha l’aigua; però en aquest moment hi ha una concessió que té un termini. En aquest sentit, hem teixit complicitats amb altres municipis mitjançant l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) per avançar cap un model públic de la gestió de l’aigua.

Tanmateix hi ha serveis com els de menjadors escolars, la neteja d’edificis municipals o l’atenció domiciliària que havien exhaurit la concessió i no s’han municipalitzat. Per què no ha estat possible?
Hem de tenir present que totes les directives europees i tots els marcs legals ho posen en contra. Per tant, el que cal canviar són els marcs legals, sinó difícilment ens em sortirem. El que no farem nosaltres és posar en perill la qualitat d’aquests serveis per agafar vies exprés que creïn incerteses entre els treballadors i puguin deteriorar el servei. Vull subratllar la importància de ser rigorosos i, en aquests temes més ideològics, prioritzar sempre la qualitat del servei per a sobre de la gesticulació política de cara a l’exterior.

Joan Berlanga - Sabadell en Comú. Autor: David B.
Joan Berlanga – Sabadell en Comú. Autor: David B.

Al seu programa proposem una sèrie de nous equipaments que a més ubiquen sobre els barris i districtes. Ens les podria explicar breument?
En el proper mandat s’haurien d’acabar alguns grans parcs com el Parc de les Aigües i el Parc del Nord. Hem de ser capaços d’engegar el Parc de Can Rimblas que sigui la connexió de la cornisa Sol i Padrís-Termes amb el riu. Així com una reforma important del Parc Central del Vallès, que ha d’estar endreçat i net i que a la zona sud es complementaria amb les inversions al Mercat de Campoamor. També, proposem uns quants equipaments municipals que són importants. Un és la construcció de la biblioteca del districte 5 que proposem vincular-la al castell de Can Feu com un punt de dinamisme cultural a l’oest de la ciutat, entre Can Feu, Gràcia i Merinals, amb molt bona entrada a Sabadell, amb un parc, amb un espai per a concerts i amb una biblioteca. Per tant, és un equipament que s’ha d’estudiar a fons per fer-lo possible. Una de les nostres apostes fortes és la construcció de les escoles bressol en aquesta dècada. En aquest mandat s’ha de fer la de la Concòrdia i arrencar les de Covadonga i Gràcia que s’haurien de fer-se abans del 2026. També apostem per l’habitatge públic i per la descentralització de l’Escola de Música, ara estem redactant el projecte de l’Escola de Música del Sud i l’ampliació de l’Escola de Música del Nord al centre cívic de Ca n’Oriac. Al Vapor Turull proposem la Plaça de les Arts per ubicar-hi l’Escola Illa i el Conservatori.

En l’àmbit econòmic hem d’adequar la nau Sallarès i Deu com un punt complementari al Vapor Llonch i al Pau Vila per empreses vinculades a les noves tecnologies. En el cas de l’Artextil apostem per la Formació Professional perquè és un dels eixos principals on Sabadell  ha de tenir una capitalitat pel que als temes de Formació Professional per cobrir la llacuna que tenim al país entre els professors de Formació Professional i els professionals que estan treballant en el món industrial. Hem de tenir un punt de trobada vinculat a la formació i la innovació i creiem que l’Artextil pot ser un espai adequat. Així mateix apostem, en relació al Taulí, per la creació del Parc de Salut. La caserna de la Guàrdia Civil ha d’anar vinculada a la Universitat Autònoma i al Taulí en un pla director de formació. També caldrà fer inversions en l’àmbit del riu Ripoll a través d’un pla integral.

Serem molt combatius en els equipaments que ha de fer la Generalitat en els propers anys com ara els dos centres integrals de FP. el Ribot i Serra i l’Agustí Serra són dos centres que han de créixer. La màxima celeritat en la construcció de l’institut de Can Llong i el centre escolar,  la residència del sud i de Can Llong amb dues residències. A nivell de transport públic, l’allargament dels Ferrocarrills de la Generalitat fins a Castellar i l’obertura de l’estació de la Renfe a Can Llong, en la perspectiva d’una dècada.

Tenim un gran coneixement del que necessita la ciutat i som molt conscients de la importància de l’equilibri territorial per tal que qualsevol veí, visqui al barri que visqui, disposi de la mateixa qualitat en els serveis.

Quines serien les seves propostes en matèria de mobilitat en general i per la Gran Via en particular?
El tema de la mobilitat no es poden prendre actuacions per separat. És un puzle que té varies peces que han d’encaixar. Cal endreçar els pàrkings al Centre per treure cotxes. Millorar les línies d’autobús en funció de les noves zones de vianants; ens agradaria que el carrer Sant Joan fos com el carrer de Gràcia; ara és un carrer trinxat pels autobusos i el trànsit i volem fer-ho peatonal i comercial.

Apostem per a què l’autobús passi per l’eix central, pel Passeig, fins i tot que pugui ser de dos sentits, de pujada i de baixada, per la gent dels barris és molt important poder arribar a la Rambla i al Passeig en autobusos.

També propugnem preus econòmics pels autobusos i en algunes línies com la 80 i la 7 i la 11 més freqüències. Per això, ha d’haver-hi un gran acord. On posem els pàrkings? Què fem amb els autobusos? Com abordem la transició al cotxe elèctric? Que encara té incògnites, arribarà, però no sabem el ritme; no sabem quin serà el millor model de càrrega. També caldrà abordar el tema de la mobilitat personal, el patinet, les bicicletes per als quals necessitem una ordenança, establir uns carrils i unes normes de funcionament perquè alguns patinets no poden anar per la vorera i així evitar riscos.

Tots aquests elements necessiten un acord amb els comerciants, el grups polítics i la ciutadania. Aquest acord ha de passar per un millor transport públic, intentant baixar els preus als usuaris diaris. El servei que ofereix la TUS és un dels serveis millor valorats de la ciutat i volem que tingui uns preus molt competitius. Caldrà propiciar un canvi de cultura en la ciutadania respecte a la mobilitat urbana als hàbits de fa 30 o 40 anys. Aquell model de ciutat és insostenible per la contaminació i per a la salut. Apostem per l’augment de les zones de velocitat 30 i algunes zones que potser han de ser de plataforma única per a vianants i cotxes amb velocitat molt lenta.

Respecte a la Gran Via el quid de la qüestió és treure els cotxes de Castellar mitjançant la connexió entre la carretera de Castellar i la Ronda Oest. Aquesta és la infraestructura prioritària. Fins que no es faci aquesta ronda, difícilment es podran fer actuacions a la Gran Via. No estem en condicions de fer grans canvis estructurals a la Gran Via fins que no hi hagi aquesta infraestructura. Proposem al nostre programa, com a cosa possible, tenir un autobús llançadora des de l’estació de Renfe Nord al Taulí i des del Taulí a Renfe Centre per a un nus de mobilitat que és el Taulí amb molta concentració de cotxes i facilitar un autobús directe a les dues estacions per als treballadors i les persones.

Al seu parer quina hauria de ser la relació entre la ciutat i l’Aeroport?
L’Aeroport és un actiu per la ciutat que ja voldrien altres ciutats mitjanes. La ciutat no pot viure d’esquena. Entenem que és molt bo per la ciutat tenir d’un centre d’emergències pels helicòpters. També tenir un espai de formació que generi llocs de treball. Caldrà assumir les màximes condicions de seguretat per al trànsit aeri.

D’ençà el tancament de la Zona Hermètica, Sabadell no disposa d’una oferta d’oci nocturn. Són vostès partidaris que la ciutat disposi d’una oferta d’aquestes característiques i si fos així on l’ubicarien?
Malauradament el tancament de la Zona Hermètica no va anar acompanyada, com hagués estat convenient, d’una alternativa. Nosaltres apostem perquè Sabadell disposi d’una zona oferta d’oci nocturn diversificada i dimensionada a les necessitats de la ciutat i no com havia estat la Zona Hermètica que va tenir una dimensió metropolitana. Creiem que aquesta s’hauria de concentrar en la zona del portal sud de Sabadell, concretament a l’indret on no hi ha habitatges del polígon de Gràcia.

L’habitatge és un dels problemes més greus de la ciutat. Els preus del lloguer s’han disparat, entre 800 i 900 euros al mes molts joves no poden emancipar-se per això i paradoxalment hi ha una un gran parc de vivendes buides, al voltant de 7.000. Quines són les seves propostes davant d’aquesta qüestió?
Per a nosaltres aquesta és una autèntica prioritat i certament és un dels principals problemes que té la ciutadania i en particular els joves en el moment d’emancipar-se. El preu mitjà del lloguer és inassumible per moltes economies. Nosaltres proposem; u, desenvolupar el Pla Local d’Habitatge (2019-2024) que ha aprovat aquest govern i que contempla la construcció de 360 habitatges. Dos, fer les modificacions urbanístiques per fer possible el que ha fet Ada Colau a Barcelona en el qual les promocions privades han de destinar un 30 per cent a habitatge social. Tres, comprar habitatge als bancs i als grans tenidors. Quatre, posar les màximes dificultats possibles a què a Sabadell hi hagi pisos buits i finalment, amb molta urgència, ser capaços de donar resposta a les situacions d’emergència social.

En aquesta qüestió m’està sorprenent la frivolitat d’algunes formacions que asseguren poder construir un miler de pisos al proper mandat, quan això és impossible. Mil pisos són els que ha fet Ada Colau, com a prioritat política número u i amb tota la maquinària de l’Ajuntament de Barcelona. Animo als lectors estar atents a les propostes que fem tots i totes perquè hi ha moments que sembla una subhasta.

Molts veïns dels barris de la ciutat manifesten la seva preocupació per les deficiències de la neteja i el manteniment de la via pública i per la creixent sensació d’inseguretat. Quines serien les seves iniciatives per a resoldre aquests dos problemes?
Jo també he detectat aquestes preocupacions entre el veïnat. Hi ha certa confusió entre el que són problemes de convivència i de seguretat. En qualsevol cas, les dues són dos reivindicacions legítimes, encara que de vegades es barregen el que és convivència i civisme amb estrictament delictes. Els indicadors de delictes a Sabadell han millorat, per a sota de les ciutats de la nostra dimensió. Estadísticament no tenim uns indicadors especialment preocupants. Certament hi ha zones de la ciutat on hi ha veïns que viuen aquest tema a flor de pell. Partim d’un punt de vista en què l’educació i les polítiques socials i la prevenció han de ser prioritàries. La nostra aposta és treballar sempre amb mesures preventives.

Som conscients que cal augmentar el nombre d’agents de la Policia Municipal, cal desenvolupar el model de policia de proximitat, que ha arrancat en aquest mandat, però cal acabar-ho de desenvolupar. Cal, també, una organització policial que ho pugui permetre amb els canvis que siguin convenients en la formació i l’organització del cos policial.

Així mateix, cal posar en valor la feina dels agents i prestigiar la feina de la seguretat. Per a nosaltres la seguretat és un dret social, com l’educació o la salut, i on són molt importants els professionals. Per això, els agents han de tenir el suport de tots per a una feina que és difícil. A la vegada, creiem convenient desenvolupar una ordenança de convivència i civisme en la qual les actituds reprovables en l’espai urbà, que degradin la convivència, tinguin uns mecanismes de sanció i control.

Respecte a la segona qüestió és evident que la ciutat no està prou neta i la raó està en els incompliments de la concessionària SMATSA tal i com s’ha denunciat des del govern.

Quines són les seves propostes en matèria de model econòmic?
Nosaltres hem tingut responsabilitats en aquesta matèria en aquest govern i les nostres actuacions ens avalen. Hem aconseguit que el Vapor Llonch hagi batut tots els rècords en subvencions en temes formació i ocupació. En aquests quatre anys la taxa d’atur ha baixat en 1.200 persones a l’any. Fira Sabadell ha incrementat la seva activitat comercial. Hem liderat projectes de col·laboració públic-privat com, per exemple, en l’àmbit de disseny i innovació en col·laboració amb l’Hospital Taulí, l’ESDI, la Universitat Autònoma i l’Ajuntament de Sant Quirze. Hem aconseguit dos milions d’euros de subvenció per al Polígon de Can Roqueta. Per primera vegada, s’ha donat un impuls a les polítiques de Formació Professional creant el Consell de Formació Professional i la Fira de Formació Professional que han esdevingut un referent comarcal. Hem teixit aliances en polítiques d’ocupació amb les sectors empresarials i polítics de la riera de Caldes i del Ripoll.

Joan Berlanga - Sabadell en Comú. Autor: David B.

Creiem que aquest és un balanç molt positiu i un bon punt de partida per posar en línia les necessitats dels sectors empresarials, les necessitats formatives de la ciutat i les actuacions de l’Ajuntament per anar en la mateixa direcció a partir d’acords i consensos.

Com valora l’acció de l’equip de govern del que vostè ha format part?
La nostra valoració té llums i ombres. Per una banda hem aconseguit l’objectiu principal que era tancar l’etapa del Mercuri i fer-ho amb polítiques d’esquerra i des de l’honestedat. En la part sòcioeducativa, de promoció econòmica de transparència, de transport públic hem fet canvis importants i, per la part que ens toca la nostra responsabilitat l’hem assumida. Per altra banda, també hi ha dèficits en els quals no hem tingut una mirada estructural i on el govern no ha tingut tota la cohesió.

Els dèficits del govern han vingut en gran mesura perquè els alcaldes no han assumit el seu rol de donar cohesió al govern i la coordinació. Això no ha passat perquè, per una banda, han estat molt pendents de l’agenda del procés, distraient l’acció política de l’element principal pels quals els ciutadans ens han portat al govern de la ciutat; l’altra perquè han estat molt pendents de la seva projecció personal més que de cohesionar un autèntic equip de govern.

Això ho ha notat l’obra de govern, encara que l’objectiu principal s’ha aconseguit, no hem estat capaços de crear un govern estable per marcar una etapa duradora.

Per què sent vostè la segona força política de la ciutat i la primera del quatripartit no ha estat l’alcalde, tenint per això dues oportunitats?
Això no ha succeït per falta de voluntat política nostra, ni per una manca d’habilitat negociadora. Això ha passat perquè som l’espai hereu directe d’Antoni Farrés i s’han fet mans i mànigues perquè no recuperem l’alcaldia. Això s’ha fet bloquejant en un primer moment el nostre accés a l’alcaldia i després incomplint un acord de govern, en el qual ha quedat explicat quin paper ha tingut cada organització. De retruc, va acabar fent que la quarta força política tingui l’alcaldia.

Davant d’això voldria destacar dos aspectes. Primer, la dignitat i el sentit de responsabilitat que ha tingut l’espai polític que represento que ha posat pel davant l’interès de la ciutat per a sobre de l’interès del partit. La segona, la convicció que som l’espai polític amb més capacitat de representar a tota la ciutadania, érem i som nosaltres, perquè podem representar tots els barris, tots els tarannàs i una representació cultural, social i política de la majoria de la ciutadania. Al 2015 ens vam quedar a 300 vots de guanyar les eleccions. Ara confiem que la ciutadania ens doni el suport per recuperar el lideratge de la ciutat que ens veiem capaços de tirar endavant.

A les anteriors municipals l’espai que vostè representa anaven plegats a la candidatura d’Unitat pel Canvi. Ara en aquest mateix espai hi concorren la candidatura que vostè encapçala, la de Podemos liderada per Marta Morell, i Ara Sabadell de Ramon Vidal. Quins han estat els motius perquè l’espai dels Comuns no s’hagi pogut presentar en una llista unitària?
Tant a Unitat pel Canvi o a Sabadell en Comú pensem que les persones que estem a l’esquerra del PSC i no som independentistes hem de tenir un únic espai polític. Així va ser Unitat pel Canvi al 2015 i és la raó de ser de Sabadell en Comú. Aquesta unitat seria desitjable, però per raons personals o que ells sabran perquè s’ha produït aquesta fragmentació. Davant d’aquesta realitat dues consideracions. Primera, això no és cap novetat. A l’espai polític que represento sempre hi ha hagut molta fragmentació, al 1979 hi havia una multitud de partits a l’esquerra del PSUC. Segona, nosaltres som l’espai que més suma, tenim persones de militàncies d’origen diferent. Gent que ve d’Esquerra Unida, d’Iniciativa, amb gent que no ve d’enlloc o de Podemos. Hem aconseguit l’objectiu de sumar molta gent. Estem convençuts que, talment com va passar al 2015, traurem un bon resultat electoral.

Quants regidors aspiren a tenir en aquestes municipals?
Aspirem a guanyar les eleccions. Al 2015 ens van faltar 300 vots. Després de la bona feina que hem fet aquests quatre anys estem convençuts que podem repetir un molt bon resultat i guanyar les eleccions. No hem fet enquestes, ni tinc la bola de vidre per saber el resultat. Les sensacions en aquests dies de campanya són molt bones. En el 2015 no teníem referent nacional, no s’havien fet els Comuns. Jo era una persona nova i l’equip no era conegut. En aquest sentit, jo i alguns regidors repetim. Tenim una marca nacional i el millor balanç de govern on hem aconseguit més del 70 per cent del nostre pla de mandat. Hem estat el grup municipal que ha aportat més responsabilitat i més gestió i ha solucionat més problemes dels que ha creat.

A llum de la seva experiència en aquest quadripartit, amb quines forces estaria disposat a pactar per formar govern i amb quines no ho faria mai?
Volem guanyar les eleccions i liderar el proper govern que probablement haurà de ser amb moltes persones. El nostre punt de partida és guanyar-les, tenir l’alcaldia i configurar un govern fort i estable. En matèria de pactes només mirem a l’esquerra i els farem amb criteris. Per una banda, coincidència programàtica; per altra banda, el nivell de confiança que tinguem en els partits en el compliment dels seus d’acords. També, la seva trajectòria en gestió econòmica i política. Tindrem en compte d’on ve cadascú. Així mateix, serà molt important per a nosaltres treballar amb organitzacions que tinguin cap i peus a Sabadellm que centrin la seva actuació política en el que passa a Sabadell i no vinculades a les vicissituds del procés.

Fotos: David B.