Juli Fernàndez - ERC. Autor: David B.

Juli Fernàndez (ERC): “o guanya Esquerra o guanyen els hereus de la corrupció”

Juli Fernàndez Olivares, nascut el 1977 a Sabadell, resideix al Centre. Llicenciat en Farmàcia, és farmacèutic de professió. Està casat i és pare de dos fills. A banda d’ERC no ha militat en cap partit polític. És membre d’Òmnium Cultural, del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, d’Oncolliga i de l’Agrupació de Veïns de Gràcia. Fernàndez va ser alcalde de Sabadell del 2015 al 2017 i és delegat de la Generalitat a la demarcació de Barcelona.

Es defineix com socialdemòcrata radical i independentista no nacionalista.

Quines mesures s’impulsarien des d’ERC per tal que Sabadell pugi exercir la seva capitalitat?
Creiem que la ciutat té avantatges que hem d’aprofitar extraordinàriament. Una és la seva situació en el Vallès, la seva posició estratègica darrera de Barcelona com a part important del teixit productiu del país. L’altre és la proximitat a centres acadèmics. Volem que Sabadell sigui la ciutat de referència de la Universitat Autònoma. A més, de la capacitat de genera innovació amb l’Hospital Taulí i que això sigui un pol de referència. També, ser líders en la defensa dels drets i la dignitat de les persones i de les polítiques socials que creiem hem exercit durant aquest legislatura i que volem continuar exercint sent capdavanters. A més, de totes aquelles coses que fan referència al país com pot ser, en l’àmbit musical, l’Orquestra Simfònica i l’Òpera; en l’àmbit cultural, el teatre infantil i juvenil, com ara el festival El més petit de tots. Volem potenciar tots aquests espais de referència per a ser líders en tots els àmbits que podem.

En seu el programa proposem un Pla contra la Segregació Escolar. En què consistiria i quins objectius tindria?
Busquem que tothom tingui les mateixes oportunitats de desenvolupar-se en la seva vida. Això passa, fonamentalment, perquè en l’àmbit educativa l’equitat sigui extraordinària i tinguem la capacitat d’intervenir de manera diferent i amb recursos diferents en funció de la realitat sòcio-econòmica que viuen els nostres infants. Per tant, posant molt més recursos allà on calen per situar-los a la mateixa línea de sortida que d’altres infants i joves. És molt important generar projectes educatius d’èxit en entorns on hi ha possibilitats de viure situacions de major vulnerabilitat. Aquí ens cal la capacitat política de generar consensos en la comunitat educativa amb el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Sabadell, i nosaltres estem molt capacitats per fer-ho possible. A més, també ens caldran nous equipaments. El resum és: intervenir de manera diferent en funció dels entorns per donar les mateixes oportunitats tothom; és a dir, l’equitat.

Quines són les seves alternatives a l’actual model de Participació Ciutadana. El model de l’Àgora Nord seria un model de referència en aquest sentit?
Sí, el model de l’Àgora Nord és un model que creiem som capaços de replicar a diferents espais de la ciutat. El resultat que ens ha donat al nord són molt satisfactoris i més quan estaven davant un repte important. Hem anat a buscar allò que sempre buscàvem als espais de participació: generar consensos per tal que es tirin endavant projectes amb l’objectiu de millorar la cohesió social. Si en aquest espai ha funcionat i hem sigut capaços, segons els reptes que teníem, de trobar respostes, hauríem de poder replicar-lo en altres espais i en altres escales. Si ho hem fet al nord, segurament també haurem de ser capaços d’aterrar en realitats més petites, de barri, amb models similars.

Quins serien els eixos del Pla Estratègic Cultural que plantegen al seu programa?
Amb aquest Pla hem de ser capaços de fer el mateix que hem fet amb en el Pla Estratègic d’Acció Social, que ha sigut la construcció d’un consens de ciutat a l’entorn d’una qüestió cabdal. Per a nosaltres la cultura és una qüestió cabdal. Per tant, tots els agents implicats en l’àmbit cultural de la ciutat com ara entitats, associacions i grups municipals hem de ser capaços de construir aquest marc estratègic compartit per tal de posar en valor totes aquelles eines de lideratge cultural de les que li parlava abans, de generar espais de cultura viva, facilitant-ho a través de les ordenances per tal de poder fer concerts de música en directe semiamplificats als locals de la nostra ciutat. Tenim experiències com, per exemple, a Barcelona que podríem importar. Són propostes que hauríem de discutir. Per a nosaltres és important que la cultura es visqui al carrer perquè, al final, els ciutadans amb bases culturals sòlides són molt més crítics.

En el seu programa  propugnen una ambiciosa proposta en matèria de nous equipaments. Ens la podria detallar?
Molts dels equipaments que proposem al nostre programa són realitats que passaran durant la propera legislatura com la renovació del Mercat de Campoamor, el concurs d’idees del qual ja està en marxa i serà una realitat.

Un plantejament que no crec que agradi gaire a Marta Farrés partidària del seu enderroc i la construcció d’habitatges i un equipament cultural.
Crec que deu haver un cert desconeixement de la situació d’aquest mercat. Si hi ha un concurs d’idees en marxa, al qual el seu grup no s’hi va oposar… no sé a què ve. A més els pisos estan previstos al camp de futbol al davant del Mercat.

Continuï i perdoni la interrupció.
Això serà una realitat a la propera legislatura. També apostem pel Centre d’Innovació i Formació Tecnològica a Sallarès i Deu que és un espai molt interessant. El soterrament dels ferrocarrils ens ha donat una oportunitat a l’entrada de la ciutat que és molt potent per a les empreses de base tecnològica i tenir allà un centre que tiri endavant és cabdal. En el mateix espai, la biblioteca de Gràcia, del districte 5, amb un antena també a Merinals. La meitat de la població del districte 5 viu al barri de Gràcia, però a l’altra banda és important que hi pugui ser. També, la propera legislatura, serà una realitat l’escola Virolet i l’Institut Arraona on ja hi ha l’acord pressupostari per fer la licitació o l’Institut del Sud que també ho tenim en marxa. Així mateix portem una proposta, per a nosaltres clau, com és l’escola bressol de La Concòrdia o ara hi ha l’Escola d’Adults on podran compartir espai en un nou edifici. També, la transformació en un pol cultural del Vapor Turull on s’ubicarà l’Escola de Música, el Conservatori, un Auditori, una zona verda i el un espai cívic que nosaltres diem un Ateneu.

Són fases diferents. Aquesta és més de projecció a futur ja que, segurament, durant aquesta legislatura, serem capaços de tenir tot el projecte executiu al final de la mateixa perquè comenci a ser una realitat. La resta d’aquests equipaments són realitats ja que els processos ja estan iniciats.

Com s’implementaria el pacte de ciutat per dotar de més recursos l’Hospital Taulí? I si vol pot sortir al pas a les crítiques que s’han fet de la dotació de quatre milions d’euros per les urgències.
Nosaltres sempre posem per davant de tot la millora de la qualitat de vida de la nostra gent. En l’àmbit de la salut ho intentem de manera especial. Per això hem fet possible que tinguem unes millors urgències a la ciutat.

Encara no s’ha pogut concretar perquè no hem caigut en el xantatge de les grans empreses que guanyem un concurs públics i després volen que els incrementis els preus. Però que serà una realitat. Per què ho fem? Tothom a la ciutat passa per les urgències del Taulí.

A partir d’aquesta actuació deriven tot de compromisos com la construcció del CAP Can Llong on ara ha de començar la licitació de les obres. També, es deriva la inclusió de l’edifici Taulí en el pla director d’equipaments hospitalaris del Departament per tal que hi puguin haver millores en aquest edifici que s’haurien de concretar. Parlem del bloc quirúrgic nou, de Santa Fe. Al nostre programa tenim propostes interessants. Ara tenim la unitat docent de medecina i infermeria en el mateix espai de l’Hospital que podrien posar-la en l’espai que hi ha darrera de la caserna de la Guàrdia Civil, a la plaça Taulí, on es podria concentrar la part d’innovació en l’àmbit mèdic i d’infermeria. Així alliberaríem espais i aquest pla director podria anar desenvolupant-se. Bàsicament, aquestes són les concrecions. Segur que trobarem possibles millores en la mesura que la nostra ciutat és referent en moltes especialitats mèdiques. Continuarem per a què això sigui així, perquè l’excel·lència dels serveis de salut de la nostra ciutat és molt important. Per a sobre de tot, sempre, posem el benestar dels nostres conciutadans.

Quin és el sentit de portar les dependències municipals a l’Artextil?
Creiem que està bé que hi hagi propostes al voltant de l’Artextil. És un nou equipament que ha aparegut a la ciutat. Està clar que tots veiem que és una nova centralitat. Creiem que la ciutat s’obrirà cap al riu, en l’entorn de coneixement. En tota aquesta legislatura hem estat buscant espais de gran dimensions per veure on concentraven les dependències municipals i és molt difícil trobar 10.000 metres quadrats per poder-ho fer. Apareixen entre 10 i 11.000 metres quadrats a l’Artextil i plantegem que la concentració de les dependències municipals i administratives podria fer-se allí per tal que hi hagués un pol de centralitat en un equipament que és molt gran, que ens pot respondre a aquestes necessitats i ens millora l’eficiència a l’hora de treballar. Els ciutadans tindrien un punt de referència molt clar. També, seria molt més eficient a nivell econòmic.

Què es faria a l’actual edifici de l’Ajuntament?
A l’Artextil traslladaríem la màquina administrativa que ara està disseminada en diferents espais i l’actual seria l’edifici institucional que tenen totes les ciutats.

Com funcionaria la finestreta única empresarial que figura al seu programa?
Conscients de les dificultats i amb la voluntat de fer la vida fàcil a tothom, es pretén la unificació de les llicències urbanístiques i d’activitats per tal que tothom, en una única intervenció, pugui resoldre els diferents tràmits a l’hora d’obrir un negoci o instal·lar-se a la ciutat. Al voltant de tot això, hem de ser conscients que el nostre Ajuntament segueix treballant  d’una manera més semblant al 1980 0 1990 que al 2019. Per això, al final d’aquest any, entrarà l’administració electrònica en vigor. Encara que fa deu o dotze ho podria haver estat. Creiem que és una eina que facilitarà la vida i també a les empreses. No només és una eina, sinó que ha de ser una oportunitat per fer un canvi de cultura administrativa consistent en situar al ciutadà com a peça principal. Ho dic des d’un concepte més organitzatiu. És a dir, es pot funcionar d’organització a organització, que és el cas del nostre Ajuntament o d’organitzacions centrades en clients o en el nostre cas ciutadans. Crec que és una bona oportunitat per aprofitar per tal que l’organització viri cap a tenir el ciutadà com el centre més important de la seva feina.

Juli Fernàndez - ERC. Autor: David B.

Quines funcions tindria el Consell Municipal Consultiu per al col·lectiu LGTIB?
Sabadell va ser una de les ciutats impulsores de la xarxa de municipis LGTIB. És important crear espais on puguem definir polítiques públiques amb els diferents agents que conformen la ciutat. Respecte a aquest col·lectiu és molt important la seva visió per tal de construir unes polítiques adients, no discriminatòries. Nosaltres tenim una persona trans, la Clara [Palau], a la nostra llista. Creiem que és molt important que a Sabadell és garanteixi ser com es vol ser i estimar com es vulgui estimar i que això sigui un exercici de normalitat. En aquest aspecte hauríem de ser capaços de treballar amb els diferents agents vinculats a la comunitat LGTBI i amb les diferents entitats de la ciutat per tal de construir aquestes polítiques de no discriminació i de lluita contra qualsevol tipus de fòbia.

Quines iniciatives impulsarien des de l’Ajuntament per la “implementació i construcció de la República catalana” com es pot llegir al seu programa?
La manera de consolidar i avançar en aquesta República són las polítiques republicanes i de defensa del benestar dels nostres veïns i veïnes. Aquest és el camí per a què, quan nosaltres governem Sabadell, avancin les polítiques que farem com a República. És el millor exemple per a què els veïns i veïnes, que encara no estant convençuts, passin a formar part del projecte republicà. A banda de tot això, està el nostre compromís ferm, com hem fet a la legislatura anterior, per tal que el nostre Ajuntament estigui encapçalat per un alcalde independentista i n’hem votat a dos i pocs mesos abans de l’1 d’octubre ho vam fer. També, el nostre compromís ferm per acompanyar les decisions que prengui el Parlament i el Govern de la Generalitat en el camí d’aquesta consolidació en els propers anys. El nostre compromís és defensar els drets i les llibertats de tots els ciutadans i ciutadanes de Sabadell. També, de denunciar la situació dels presos i preses polítics que alguns d’ells són veïns de la nostra ciutat com la Carme Forcadell i el Jordi Cuixart.

Quines són les seves propostes en matèria de mobilitat en general i sobre la Gran Via en particular?
Seré molt esquemàtic.

A tota la ciutat han d’haver espais de prioritat invertida, de prioritat dels vianants. Ens cal una revisió de la nostra xarxa de transport d’autobús per facilitar l’accés a tots els barris i també un bus nit els caps de setmana. Així mateix tenim la proposa d’un bicing elèctric, que ajudarà a reduir el trànsit intern de cotxes. Hem d’afavorir l’aparcament en zones on hi ha moltes pressions d’aparcament pels veïns, regular-lo en superfície d’alguna manera i generar aparcaments soterrats que volem gestionar com si fossin zones blaves.

Respecte a la Gran Via, és molt urgent i necessària la connexió amb la carretera de Castellar amb la Ronda Oest, que no seria la Ronda Nord que es fa servir com a part del sistema viari Terrassa-Sabadell. Nosaltres plantegem la connexió de la B-124 amb la Ronda Oest per arribar a la C58. També, creiem que és necessària la Interpolar Sud que ens ajudarà a millorar la connexió amb l’AP7. Aquestes connexions faran que la Gran Via sigui un espai d’oportunitat on proposem un bulevard amb un tramvia orbital que ens ajudi a que el transport públic a la nostra ciutat tingui una alternativa neta.

Estic molt content que hi hagi un consens molt ampli sobre la Gran Via. Des del 2011, en els nostres programes electorals, sempre l’hem portat com un espai d’oportunitat. Per afrontar reptes tan grans com aconseguir la connexió de la carretera de Castellar amb la Ronda Oest, cal un consens molt ampli  ja que així serà menys difícil, perquè serà difícil, aconseguir-ho. Per a nosaltres la Gran Via és un eix del coneixement i podria ser també un districte administratiu. Serà un dels bulevards d’aquesta ciutat.

També tinc clar que ho serà a mig termini ja que és una operació que va vinculada a moltes coses. Mentrestant, hem de ser capaços de fer intervencions als barris que limiten amb la Gran Via que ajudin a millorar-ne la qualitat.

Al seu parer quina hauria de ser la relació entre la ciutat i l’Aeroport?
Per a nosaltres, l’Aeroport té una avantatge competitiva. Tenim serveis d’emergència en base al costat de la nostra ciutat i sempre defensem que sigui així. Prefereixo que estiguin aquí i no a 20 minuts. Hi ha molts poques ciutats al nostre país que tinguin aquesta oportunitat. Hem de ser capaços d’aprofitar aquesta realitat en bé de la nostra ciutat i dels seus ciutadans.

En aquest mandat hi hagut una certa polèmica sobre la municipalització dels serveis  públics. Quina és la seva posició al respecte? Quines municipalitzacions entomarien?
Per a nosaltres és clau el control i la fiscalització dels serveis públics i garantir-ne la seva qualitat. Això és el que fem en totes les situacions. Aquells contractes en el que s’acabi la seva vigència, s’ha d’estudiar la viabilitat d’aquests municipalitzacions i, en cas de ser-ho i ser més eficients, ERC sempre estarà a favor. Ho hem fet amb la grua municipal. En tots els casos que això sigui possible ho farem. També, vull que  explicar que m’agrada treballar amb les entitats del tercer sector que no tenen un afany de lucre sinó un retorn social i ens poden aportar el coneixement que tenen de situacions sectorials. Així mateix ens agraden les fórmules cooperatives. A mida que vagin apareixent aquestes situacions, hi treballarem.

Juli Fernàndez - ERC. Autor: David B.

Per exemple, el dret a l’accés a l’aigua, és un dret bàsic i fonamental. A Sabadell a la concessió li queden molts anys, però també és veritat que hi ha en l’empresa on participem actius i negocis que no són de l’estricte àmbit de la nostra ciutat. Aquí pot haver-hi vies per treballar la possibilitat que nosaltres puguem gestionar la part que correspon a Sabadell. D’aquesta manera podem explorar vies per tenir la gestió directa de l’aigua. Sent conscients, sempre, que els contractes estan en vigor i que el moment òptim de fer operacions és en el moment en què s’acaben o buscant vies, com aquesta que ara plantejava, en que potser totes les parts poden tenir un interès que això sigui així. El negoci que la Companyia d’Aigües pugui tenir a les illes Canàries no és part de la nostra feina.

Sabadell té un greu problema amb l’habitatge. Els preus del lloguer s’han disparat entre els 800 i 900 euros al mes, molts joves no poden emancipar-se per aquesta qüestió, paradoxalment hi ha un important parc de vivendes desocupades, set mil segons les dades de l’Ajuntament. Quines serien les seves propostes per encarrilar la solució d’aquest problema?
Aquí hi ha diferents qüestions. Una, hem de ser capaços d’intervenir els preus del lloguer i, des del Departament de Justícia, estem preparant la modificació del Codi Civil de Catalunya per tal de fer-ho i és clau poder fixar màxims. L’altre tema és com fem per incrementar l’oferta en el mercat, on nosaltres hi podem intervenir de manera directa. Nosaltres utilitzem totes les eines que tenim al nostre abast. Això vol dir des de les urbanístiques, amb una normativa que faci que en zones on necessitem incrementar el parc de vivenda pública tinguin més percentatge que d’altres. Ho dic perquè els barris de la ciutat són diferents i mesures homogènies a tota la ciutat poden ser contraproduents.

Respecte a la construcció, tenim el Pla Local d’Habitatge on es preveuen 350 habitatges en els propers quatre anys. Tenim la possibilitat d’esbrinar col·laboracions amb agents diversos, sempre garantint la titularitat pública del sòl, i que siguin habitatges de lloguer social a preu públic. Aquesta via també l’hem d’explorar ja sigui per a construir habitatge dotacionals, que són els que es construeixen a sobre d’equipaments i per a col·lectius específics. Hem de continuar explorant la via del tanteig i retracte, en el moment en què els bancs es venen els pisos als fons voltors per a especular amb un dret bàsic, l’administració tenim el dret de comprar-los al mateix preu. Nosaltres, som uns ferms defensors d’això. Així ho hem fet durant l’últim any per adquirir-los i posar-los en lloguer social. Com a última qüestió, facilitar la rehabilitació de pisos i fer-ho molt més en el cas que els propietaris que els rehabilitin els vulguin posar en la borsa de lloguer públic de la nostra ciutat.

D’ençà el tancament de la Zona Hermètica, Sabadell no disposa d’una oferta d’oci nocturn. Són vostès partidaris de tenir una oferta d’aquestes característiques i de ser així on l’ubicarien?
En aquesta legislatura hem estat fent el Pla d’Activitats del que es deriva el Pla d’Oci Nocurn que és un diagnòstic de quina és la dimensió necessària a la nostra ciutat. Sabadell necessita espais d’oci nocturn, però han d’estar dimensionats per a la nostra demanda i no ser una oferta d’àmbit metropolità com ho havia estat en el seu moment la Zona Hermètica. Ara estem dimensionant quina ha de ser aquesta necessitat d’oferta per tal que els nostres joves no hagin de desplaçar-se fora de Sabadell. També, buscar una ubicació excèntrica per a què es pugui desenvolupar sense generar molèsties als veïns. Alhora, creiem que és important, més enllà de l’oci nocturn d’aquest estàndard, poder trobar espais d’oci nocturn per altres tipologies tant d’edat com d’oferta. Sempre que parlem d’oci nocturn parlem dels joves, però la gent de més edat també té dret a l’oci durant la nit i durant el dia.

Entre els veïns dels barris de la ciutat hi la percepció d’un increment de la inseguretat ciutadana i una preocupació per la manca de neteja i manteniment de la via pública. Quines serien les seves propostes en aquests dos àmbits?
Sobre el tema de la neteja és especialment necessari, com deia abans, continuar amb el control i la fiscalització sobre tota aquella feina que s’ha de fer. La ciutat està més bruta del que ho hauria d’estar ja que aportem molts milions d’euros a l’any, 18 milions per la neteja dels nostres carrers i places. Sabem que no estem tenint el retorn que hauríem de tenir d’aquest contracte. Per això actuem fent les liquidacions, sancionant pels incompliments, exercint la feina que ens toca fer per tal que la ciutat estigui neta, no per una altra cosa. Més enllà de la neteja, creiem que hem de treballar per a la reducció de la generació de residus i per incrementar la recollida selectiva. Tot allò que no és selectiu ens consta diners i el que és selectiu ens dona diners. Les nostres taxes de residus en comptes de mantenir-se o incrementar-se haurien de baixar. Cal treballar per tal d’implantar tecnologia que permeti pagar per generació. Per això creiem que cal avançar en un porta a porta comercial, en una següent etapa. En un porta a porta pilot a on es vulgui fer. A més, som partidaris que, en aquestes zones, es bonifiqui la taxa de residus durant la prova pilot. Acabant, si així pot ser, amb l’aplicació a tota la ciutat d’aquí cert temps, encara que ara estem en les fases inicials.

En l’àmbit policial, segurament, es tracta de sensacions, de percepcions  d’inseguretat, ja que les dades d’inseguretat a Sabadell són les menors respecte a les grans ciutats de Catalunya. Malgrat aquestes percepcions, és important explicar la realitat, perquè si no ho fem, podem acabant creient en el què alguns diuen que és. A mi m’agrada, sempre, poder comparar i de les grans ciutats de Catalunya a la què menys delictes hi ha és Sabadell. Tenim un sensació d’inseguretat per pobresa o per diferència. Les vies són a través de l’intervenció comunitària i a través de l’increment del nombre d’efectius policials. Això és el que ha fet el govern en aquesta legislatura.

Hem posat més policies al carrer, hi ha més efectius que a l’inici del mandat i n’hi ha previstos de nous. El nostre objectiu és arribar a 275 efectius. També és veritat que mai hi hauran prou efectius, perquè sempre hi ha més gent que efectius.

El nostre esforç ha sigut i continuarà sent dotar a la policia dels recursos materials necessaris: armilles, vehicles nous, la nova central de comandament i fer promocions de nous policies per que n’hi hagi més a la nostra ciutat.

Quines són les seves mesures per revitalitzar econòmicament la ciutat?
M’agradaria desmentir alguns mites. A la nostra ciutat s’han instal·lat empreses, estem al 12 per cent d’atur, que s’ha reduït de manera especial i això passa per que hi ha activitat econòmica, si no n’hi hagués això no passaria. I no ho poso com a mèrit de l’Ajuntament, sinó de la gent que fa que tot això hi sigui. Permeti’n desmentir això que a Sabadell no passa res. A Sabadell s’hi implanten empreses com ara una com Flexngate de components de l’automòbil que s’ha instal·lat a Can Roqueta i és especialment gran.

La ciutat té unes quantes oportunitats que la fan molt atractiva. Hi ha dos districtes a la ciutat que són molt atractius per a empreses de base tecnològica perquè estan molt a prop del centre de Barcelona, on estàs a mitja hora en tren, que des del 22@ a la plaça Catalunya.

Des de Gràcia-Can Feu i des de tot l’entorn del riu Ripoll i la Gran Via estàs molt més a prop del centre de Barcelona que des del 22@. Hem de ser capaços d’explicar que, molt a prop del centre de Barcelona, hi ha un lloc que es diu Sabadell que té unes potencialitats en l’àmbit del coneixement amb les universitats, que tindrà un centre d’innovació tecnològica, que té un entorn molt agradable per a viure-hi, que té unes universitats a la ciutat i molt a prop de la ciutat que poden fer que empreses de l’àmbit tecnològic triïn la nostra ciutat en lloc d’altres opcions.

Globalment serà la marca Barcelona, però per a nosaltres cal que la nostra ciutat incrementi la seva capacitat de lideratge i generi llocs de treball. Aquesta és la nostra visió. Gràcia-Can Feu i el districte Gran Via-coneixement-riu són una oportunitat per aquestes empreses de base tecnològica.

Fa sis anys Sabadell va ser sacsejada per cas Mercuri, fa quatre anys va entrar un nou govern a la ciutat amb l’objectiu de passar pàgina d’aquesta etapa. Vostè durant els dos primers anys del mandat va ser alcalde de Sabadell. Quina és la seva valoració d’aquest mandat?
Hem estat capaços de recuperar la confiança dels ciutadans en la institució. Ara, la gent està convençuda que no hi ha corrupció a l’Ajuntament, això és clau. Hem donat passos per tornar a posar en marxa l’administració en el dia a dia, en els contractes de manteniment, que no hi era. Hem estat capaços d’iniciar projectes com el Parc del Nord on fa poc hi havia una muntanya de terres contaminades, ja no ens en recordem, el Parc de les Aigües que feia deu anys que estava parat i ningú havia tirat endavant, el Mercat de Campoamor. Hem estat capaços de fer realitat el soterrament dels ferrocarrils de Gràcia, hem fet la plaça Lluís Subirana al Vapor Cusidó, hem arribat a compromisos reals que faran realitat equipaments educatius… Sempre queden coses que pots fer i continuar fent, però crec que, en quatre anys, a molta gent si els haguessis dit que hauríem aconseguit tot això, t’haurien dit que no era possible. Hem treballat intensament, ens hem esforçat. Aquest és el nostre compromís: seguir treballant i seguir esforçant-nos.

Quines aspiracions té ERC en aquests municipals. Quans regidors esperen treure?
Tinc l’aspiració de guanyar les eleccions. Aquestes eleccions o les guanya ERC, gent honesta i des del republicanisme amb ganes de governar per a tothom, o les guanyen els hereus de la corrupció, del bustisme i els còmplices del 155. Aspiro a que ERC tingui el màxim de força possible i el màxim de regidors possibles per liderar un govern divers per continuar fent la feina que estem fent. Els nostres límits, els hi he explicat moltes vegades, són la corrupció i el 155.

Amb quines forces estaria disposat a pactar per formar govern i amb quines no ho faria mai? En aquest sentit, Lourdes Ciuró de Junts per Catalunya ens va traslladar clarament que ERC era el soci preferent. Maties Serracant, amb no tanta claredat, apunta en la mateixa direcció. Quina és la seva posició donada la dificultat de formar un govern on hi fossin els hereus de Convergència i la Crida on està integrada la CUP?
Hi ha una cosa en la que m’agradaria incidir i explicar. És molt important qui quedi primer a les properes eleccions. Ho dic perquè fa quatre anys tothom, la gent d’Iniciativa, de Podemos, de Convergència, de la Crida, nosaltres…tothom afirmava públicament i no se’n feia creus de dir que farien un govern alternatiu a la corrupció.

En aquestes eleccions estic especialment preocupat perquè la gent d’Iniciativa o Podemos no ho estan dient. Tampoc sento dir-ho explícitament a la gent de Junts per Catalunya. Això em preocupa especialment. Crec que és molt important que ERC quedi primera perquè segur que així no hi haurà cap risc que aquestes formacions s’inhibeixin i permetin que, si no fos ERC la primera, qui governés fos la primera força. És molt important per la gent honesta, d’esquerres, republicana d’aquesta ciutat que ERC sigui la formació amb més força.

Això és el que minimitza els riscos que aquells que representen el passat, el 155, pugin tenir alguna opció. Això o que explícitament aquestes forces polítiques ho diguin. Iniciativa ja ha dit que poden negociar amb els socialistes. Quan vostè em fa aquesta pregunta, la meva resposta és: nosaltres farem tot el possible amb qui calgui, excepte amb els corruptes i amb el 155, per tal que no torni el passat, que no torni el pitjor que li ha passat a aquesta ciutat que és la corrupció. Aquest és el nostre compromís. Ho va ser fa quatre anys i segueix sent-ho ara.

Fotos: David B.