Ciuró (JxSabadell): “la nostra prioritat de pactes sempre ha estat Esquerra. Què vol ERC? No ho sé”

Lourdes Ciuró Buldó, nascuda a Reus el 1971, resideix al barri de Covadonga de Sabadell. És llicenciada en dret i advocada de professió. No havia militat, a banda de Convergència i després del PDeCat, en cap altre partit. És sòcia del Club Natació Sabadell i de Sabadell Sardanista. Està casada i és mare de dos fills i ha estat diputada al Congrés dels Diputats en les dos darreres legislatures.

Es defineix de centreesquerra en l’eix social i independentista en l’eix nacional.

Al seu programa vostès proposen un Pla d’Impuls d’Infraestructrura Verda i un Pla Director de Verd Urbà. En què consistirien?
Consistirien en crear una regidoria específica de Parcs i Jardins que es dediqués a planejar una infraestructura integral a tota ciutat de verd urbà als carrers. Apostem pel carrer-bici. Implicaria tota la trama urbana que relligués el verd urbà, comuniqués amb el Ripoll, que és el gran actiu a integrar a la ciutat, mitjançant un planejament de balcons que ens obrís al riu, igual que Barcelona es va obrir al mar. Hem de fer accessible el riu en molts més aspectes, amb balcons i miradors al riu.

Quins serien els objectius del Pla Interdepartamental de Salut Pública?
Es tracta d’optimitzar tots els equipaments sanitaris que tenim. De manera que tots el CAPs donessin el màxim de sí, poguessin atendre el màxim d’urgències i poder redistribuir la població d’una manera efectiva per a tendir a les llistes d’espera zero a Sabadell. Així impulsaríem una planificació amb els departaments de Salut del municipi i la Generalitat per a obtenir en els nostres equipaments la màxima optimització de tots els serveis i esvair els dubtes de la ciutadania sobre on ha de recórrer i qui l’ha d’atendre en qualsevol contingència mèdica.

Quin significat té el programa de Treball Comunitari Permanent?
Sabadell és una ciutat molt solidària, amb molts voluntaris. Aquesta proposta pretén que hagués formació específica de voluntaris, que hagués un retorn a la comunitat de serveis personals i que tothom pogués sentir-se com a propi algun aspecte de la ciutat com succeeix en algunes ciutats europees com ara atenció específica en un parc, en un carrer, en l’atenció a un determinat col·lectiu de persones.

Quines atribucions i objectius tindria el Consell de Formació Professional que vostès plantegen al seu programa?
Doncs acompanyar als instituts. Nosaltres apostem per la formació professional dual. Això implica que hi hagi un esforç extra perquè es necessita un currículum adaptat. Sovint aquest recurs extra, per manca de recursos, per manca d’efectius, per manca de coneixements específics de com s’ha de fer, s’oblida una mica. Aquest Consell serviria per a què els nostres joves poguessin trobar aquells espais, formacions o graus que necessiten les empreses de la nostra ciutat. També per acompanyar als instituts per tal de fer aquesta FP dual. És una forma d’integrar als estudiants, donar valor a la FP, donar eines a les empreses per tal de disposar de la mà d’obra qualificada que necessiten i ara no troben. Així mateix per a despertar vocacions científiques i, en carreres que estan molt masculinitzades, fomentar la incorporació de les noies.

Lourdes Ciuró - Junts per Sabadell. Autor: David B.

Vostès propugnen la revisió del Mapa Escolar de Sabadell. Quines serien els criteris i les fites d’aquesta revisió?
Es buscaria que no hi haguessin escoles o instituts estigmatitzats. Es tractaria de posar en valor totes les escoles públiques de Sabadell, que hagués una qualitat en totes elles, que desenvolupessin programes comunitaris de formació a nivell de ciutat-escola per a fomentar tota aquella part més sabadellenquista de la ciutat i que les escoles en formessin part. Veiem que hi ha una gran diferència en el sistema educatiu a la ciutat, amb escoles de primera i de segona. Això hem d’eradicar-ho, amb molta més permeabilitat i que existís molt més atractiu en aquelles escoles que avui es troben estigmatitzades.

Vostès plantegen el compliment escrupolós del Reglament d’Usos Lingüístics municipal. Quin és el sentit d’aquesta proposta? Creuen que no està complint?
Apostem perquè el català sigui llengua de primera a Sabadell. Creiem que el català és una llengua que ha de conèixer tothom, en la que s’ha d’expressar tothom i que l’administració ha de reivindicar-la, exercir-la i utilitzar-la. Nosaltres fomentaríem tot el que és la retolació, la comunicació de l’Ajuntament, la llengua vehicular a les escoles, doncs hi ha escoles on la llengua vehicular no és el català. És un aprenentatge actiu i no passiu. Hi ha molta gent, encara que el 99 per cent coneix el català, que té moltissímes dificultats per a expressar-se, perquè no ho fan servir. L’objectiu d’aquest pla és que fossin competents al cent per cent tant en català com en castellà, en castellà ho som tots i en català encara no.

Si un ciutadà volgués adreçar-se a l’administració municipal en castellà, també ho podria fer?
Absolutament. Són dues llengües cooficials. Nosaltres partim que la llengua pròpia és el català. L’administrat pot dirigir-se a l’administració en la llengua que vulgui i té el dret a ser contestat en la llengua que ell vulgui encara que sempre hi haurà la resposta en català.

En què consistiria el seu projecte de Ciutat-Museu?
Sabadell, a més del museus, disposa de molt patrimoni arquitectònic, industrial i urbanístic. Voldríem que la ciutat pogués lluir tots aquests elements singulars que la fan especial i la fan reconèixer com a ciutat. Des de les cases que hi ha al començament de la Rambla, a Cal Saus, per entendre’ns, explicar perquè són unes cases protegides, què representen per a la ciutadania, fer que les xemeneies parlessin i expliquessin la seva història i què s’hi feia en aquella època. Voldríem que els museus tinguessin una gestió externalitzada, que els dinamitzés, que els potenciés, que es fessin exposicions per la ciutat de forma constant…A més a més, amb tot el patrimoni arquitectònic, que en tenim molt, fer un pla de manteniment i de recuperació que donés un relat a tota la ciutat. Tenim molta història, molta tradició. Aquest patrimoni també podria reconduir-se dintre de segons quines naus i fer habitatge per a joves.

Lourdes Ciuró - Junts per Sabadell. Autor: David B.
Lourdes Ciuró – Junts per Sabadell. Autor: David B.

Vostès també proposen un Pla de Museus. M’imagino que les dues propostes estan vinculades?
Sí, estan vinculades i lligades l’una amb l’altre. Hem elaborat un model de ciutat, tot ell amb un relat que passa per la sostenibilitat, la cohesió, la història… i tenir aquest criteri a l’hora de rehabilitar. D’aquí es derivarien rutes turístiques i tota una sèrie d’iniciatives per a que la gent conegués més i millor Sabadell.

Ara li formularé una sèrie de preguntes sobre les noves infraestructures que proposen per la ciutat. Vostès plantegen la construcció d’un Palau de Cultura i Congressos. On s’ubicaria i quines funcions tindria?
L’ubicaríem a l’Eix Macià davant de El Corte Inglés, en el solar on antigament s’havia dit. Seria per fer cultura de gran format. Actualment, tenim l’Orquestra Simfònica, Amics de l’Òpera als quals els hi manca espai per poder exhibir-se a la ciutat. Ens manca un espai on les escoles de música puguin fer el festival de final de curs i que no hagin d’anar-se a Sant Cugat. És a dir, per fer tots aquells esdeveniments culturals que precisen una magnitud extraordinària, doncs La Faràndula és insuficient i no dona de sí. El de Congressos ens el imaginem com un espai polivalent. Si volem exercir de capitalitat hem de poder acollir congressos. Aquesta ciutat del Vallès, amb 211 mil habitants, amb tan potencial a nivell científic, cultural, associatiu ha de tenir un centre per acollir congressos nacionals, internacionals, estatals, de metges, de pintors, del que sigui que no podem fer a dia d’avui.

Què encabirien en el Castell de Can Feu que volen recuperar?
El Castell de Can Feu s’hauria de rehabilitar en aquests quatre anys del proper mandat amb un dotació pressupostària anual sostinguda. El veiem com un equipament cultural, gastronòmic, on hi podrien haver diferents tipus de restaurants; un de més qualitat i un de més assequible per poder combinar l’oferta. A l’estiu podria acollir unes carpes d’oci, amb un aforament limitat. Seria un espai singular i emblemàtic, molt maco per poder gaudir-lo tots els sabadellencs i sabadellenques. A més està en un lloc privilegiat i a més ha guanyat un procés participatiu per a rehabilitar el jardí.

Vostès recuperen el projecte que fa molts anys es planteja de fer un Museu Tèxtil al Vapor Pissit. Quin sentit tindria per a vostès?
Apostem pel Vapor Pissit perquè és el lloc on es va decidir que hi aniria. No volem obrir debats d’ubicacions que ja s’han tractat. Hem d’intentar construir sempre sobre el que hem acordat. Nosaltres faríem un museu modern, del segle XXI, interactiu, amb col·leccions de roba i els mostraris que ja s’han exhibit. Un museu que expliqués la història i no el teler que tenim a l’entrada de Sabadell, brut, mort i deixat. Sabadell té molt patrimoni industrial, del tèxtil, que l’hem d’ubicar allí. Un museu molt didàctic per tal que els estudiants coneguessin quin ha estat el nostre passat i present.

Faci’ns cinc cèntims de la seva proposa d’instal·lar a la fàbrica de Sallarès Deu a Gràcia d’un espai per creadors artístics?
Tot això va lligat al relat que li he dit de recuperar patrimoni. Tot el patrimoni industrial que tenim s’ha de poder utilitzar. Al barri de Gràcia batega molta cultura, amb moltes entitats i molta sensibilitat cultural. Alhora la ciutat té creadors de diferents disciplines artístiques que no tenen un espai ni on crear ni on exhibir-se: joiers, fotògrafs, pintors, poetes… Es tractaria que la gent de la cultura pogués trobar allà un espai per poder interactuar i donar a conèixer la seva obra i des d’aquí exportar la marca Sabadell en un espai emblemàtic. Això aniria lligat a una remodelació del pla d’usos de Gràcia per tal de qui volgués pogués habilitar en els petits garatges o plantes baixes de les cases comerç a l’estil del Born. Comerç gastronòmic, específic o singular per algun motiu.

Li preguntaré per un tema en el qual vostè s’ha implicat molt com és la recuperació de l’edifici de Correus. Vostès plantegen la creació d’un espai gastronòmic, cultural i d’oci. Com es concretaria aquest projecte?
És una peça que és prou grossa per encabir-hi diferents usos. Massa grossa per a una sola activitat i amb prou bona mida per a compartir diversos usos. Imaginem un comerç de referència, un comerç tractor tipus FNAC, amb un espai de restauració com ara al Nacional de Barcelona que alhora servís com espai d’exhibició d’obra d’artistes i per poder fer música en viu. Crec que seria un espai molt amable a la ciutat, seria tractor de dinamisme. A més, ens permetria relligar Rambla amb la plaça Marcet i l’avinguda Onze de Setembre. Així tindries un eix comercial orientat cap l’Eix Macià. La nostra opció és fer eixos d’activitat econòmica, comercial i de lleure que relliguin la ciutat. Sense que te’n donis compte vagis anant d’un lloc a l’altre, amb equipaments amables i tot això amb el verd urbà amb espais d’ombra i descans per al vianant.

Quines són les seves propostes de mobilitat en general i per la Gran Via en particular?
El tema de la Gran Via ho van treure a la Conferència de Ciutat com a palanca de transformació del Sabadell que tenim avui en dia. Celebrem que ara surti a la palestra la Gran Via. És evident que portem un projecte més treballat perquè sabem que volem fer a la Gran Via i a què s’ha de destinar. No hi volem un tramvia a la Gran Via que ja ha fet aquesta funció de divisió a la ciutat durant massa anys. La Gran Via ha de ser un eix de cohesió social i ciutadà. Abans de posar aquesta proposta sobre la taula vam anar al Departament de Territori. El conseller Damià Calvet ens va dir que veia bé aquesta connexió de la carretera de Castellar amb la C58c, la ronda nord, i que forma part d’un debat sobre el Quart Cinturó, però que hem de desvincular d’aquest debat. Si el dia de demà el Quart Cinturó s’acaba de desencallar,  que nosaltres defensem, ja estaria feta la connexió i ens rescabalaríem de la inversió de l’Estat i ja buscaríem la manera. Territori, com altres vegades, ha vist que és necessari avançar com a ciutat. Aquesta connexió ens treu tots aquests vehicles de pas que ens contaminen la Gran Via. Veiem la Gran Via, sobretot, com una arteria que cohesioni la ciutat i no que separi.

El nostre plantejament és posar tot el trànsit en superfície. Això permetria que haguessin carrers que creuessin la Gran Via i connectaria les dues bandes, comunicaria, per exemple, el Taulí amb la Creu Alta, la Fira i la Universitat i aproparia el riu. En aquestes cruïlles, tindríem una vitalitat i hauria comerç. Al voltant de la Gran Via viuen 47 mil persones que es veurien afectades per aquesta pacificació. Imaginem dos carrils de pujada i dos de baixada i al centre una arteria com la Meridiana està fent ara, on hi hagués carril-bici, zones per passejar, zones d’ombra. Allà on l’espai fos més ample hi faríem parcs, grans rotondes. Per exemple, a Antoni Llonch passaria pels laterals i al centre deixaria de ser un carril estret i seria el nostre Central Park. Podria haver altres pols de verd, per exemple al peu de la Rambla. Això també formaria part d’aquest verd urbà del que parlàvem. Com que estem per la sostenibilitat, per la recuperació de l’aigua, un bé escàs, els túnels de la Gran Via en desús -ho hem parlat amb la Companyia d’Aigua si era possible a nivell tècnic- faríem uns dipòsits per emmagatzemar l’aigua de la pluja, per tots aquest parcs que s’han de regar.

Vostès fan una forta aposta pel riu Ripoll. Com es concretaria?
Sobretot l’accessibilitat. El riu Ripoll ha de ser el nostre gran actiu. El Ripoll, que és un parc fluvial i industrial, té diferents usos, a més del de lleure. Defensem fer accessos al Ripoll, començant per la Universitat que té un potencial enorme i ara visquem a esquenes. Ara no és atractiva; no té campus, està completament d’esquena al riu quan hi podria estar de cara. Treballem per fer un accés al riu des del campus de la Universitat amb un sistema de terrasses, com fan al Priorat que planten els ceps en bancades. Això permetria un accés molt més còmode al riu, pels estudiants i per tota la ciutadania. I aquest sistema reproduir-ho a tota la timba, a tota la llera del riu. També permetria que tot el parc industrial que hi ha al Ripoll es potenciés. Imaginem una zona de talent del que va de la Universitat, Parc Taulí, Companyia d’Aigües i Escola Oficial d’Idiomes, i aquest rectangle amb el que ja hi ha al riu.  A l’Artextil ubiquem el nostre 22@, un espai impulsor i generador d’starts-up, de recerca en un espai igual al de creadors a Sallarès Deu. El riu el necessitem perquè hi ha activitat industrial, de manera que seria còmode la transferència de coneixement i per això l’accessibilitat és una prioritat.

Al seu parer quina hauria ser la relació entre ciutat i Aeroport?
Nosaltres apostem fermament per l’Aeroport. Quan he estat diputada a Madrid he treballat perquè no tanquessin l’Oficina de Seguretat en Vol del nostre Aeroport que pot ser un extraordinari generador d’ocupació. En l’Aeroport hi creiem i ho defensem. Hem de millorar els accessos. L’Aeroport podria ser el nostre segon campus universitari, perquè venen estudiants de tot el món a formar-se. Aquests campus l’hem de mantenir; és més, hem de fer que aquests estudiants es quedin a Sabadell i sigui la seva ciutat de residència i per això s’hauria de fer una residència d’estudiants. Volem recolzar que pugui acollir totes aquelles activitats vinculades amb la navegació aèria, com ara empreses vinculades amb el drom. Sense oblidar que tenim una Universitat que està fent un grau de gestió aeronàutica; una carrera amb molta projecció.

Lourdes Ciuró - Junts per Sabadell. Autor: David B.

Els Aeroports al món van cap a ser més rendibles, no només amb les taxes que cobren a les companyies aèries, sinó viure també del viatger. Això vol dir no limitar-se a anar a l’Aeroport per fer una connexió amb un vol internacional, sinó que puguis tenir aeroports amb activitats que facin que el viatger planifiqui les seves vacances tenim en compte una estada de dos o tres dies a l’aeroport. Perquè hi hagi un parc temàtic, botiges de referència, exposicions d’art…Cap aquí van els aeroports del món. El grau que estudia això ho tenim a Sabadell. Això és molt atractiu i ho hem de potenciar. Això sí que genera talent i és fer ciutat de referència. Hem de fer una relació simbiòtica entre aquest grau i l’Aeroport. Amb la Gran Via pacificada, es podria accedir a l’Aeroport a peu o en bicicleta i d’aquí a la UAB també a peu o en bicicleta. Per a què, al final de tot, la Gran Via començaria a la UAB.

Sabadell té un problema greu amb l’habitatge. Els preus del lloguer s’han disparat i cada cop, sobretot pel jovent, és més difícil accedir a una vivenda. Quines són les seves propostes per a resoldre aquest problema?
L’àmbit de l’habitatge és polièdric. Per començar crearíem una regidoria específica d’habitatge. Portem quatre anys sense planificar ni un sol metre quadrat d’habitatge. Volem posar sòl públic a disposició de VIMUSA, que és la principal actora, bé sigui de cooperativa o d’iniciativa privada perquè puguin edificar en sòl públic per a joves i gent gran amb un preu que no depassi els 450 euros al mes de lloguer. D’aquesta manera, l’adquisició de sòl no s’ha de produir perquè els poses a la seva disposició, s’ha fet la promoció i s’ha capitalitzat amb retorn a l’Ajuntament amb titularitat plena. L’Ajuntament no té el cost de construcció, el promotor no té el cost d’adquisició i l’Ajuntament té un parc d’habitatge públic en el seu patrimoni a cost zero. Això és un benefici per la ciutat.

També s’han de rehabilitat edificis que ja hi ha a la ciutat, amb criteris d’eficiència i sostenibilitat, aplicant la llei catalana de l’habitatge buit per poder ser cedit a l’Ajuntament amb la qual cosa s’incrementaria la bossa d’habitatge públic que ara està tancat. Sabem que a Campoamor i Can Puiggener els bancs tenen molt habitatge tancat, que ningú ha anat a negociar. És a dir, l’Ajuntament no ha negociat amb SAREB, cap metre quadrat d’habitatge. Només als blocs del carrer Sant Ferran de Gràcia, només perquè la Generalitat ho va negociar; però l’Ajuntament no ha negociat res amb cap entitat bancària. Això no ens ho podem permetre. Altres ciutats del nostre entorn ho han fet. Hem d’eradicar les màfies que s’aprofiten de la necessitat aliena, perquè les ocupacions per necessitat les resoldríem amb una planificació sostinguda d’habitatge públic i de lloguer.

Als barris de la ciutat hi ha una gran preocupació per la seguretat ciutadana i la neteja i manteniment de la via pública. Quines són les seves propostes al respecte?
El tema de la seguretat té diferents aspectes. Un és la il·luminació i un altre la neteja. Hem de fer que el conveni amb SMATSA s’adeqüi des de la negociació. Tenim una concessió donada a molts anys que ara ens està causant més problemes que solucions. Si aquest conveni ha d’estar vigent durant tots aquests anys hem renegociar-lo. Com es pot donar resposta a les necessitats d’una ciutat neta? Aquesta és una prioritat perquè tenim uns impostos molt elevats i no estem rebent el servei adequat. La neteja i il·luminació són vitals amb una formació continua de la policia amb prevenció. És a dir, una formació que sigui concreta per poder mediar, per  resoldre conflictes. No d’una policia reactiva, sinó preventiva. Això passa per estimular que els cossos policials s’hi apuntin a aquesta formació amb promoció interna, però sabent que si hi ha formació hi haurà uns beneficis laborals. Aquest formació continua de la policia redundaria en benefici de la ciutadania. Respecte als efectius, hem de tenir una plantilla constant. Hem de fer previsió de les jubilacions i de les noves incorporacions. Hem de tenir una ratio constant de policies. La que hi ara no és que sigui insuficient, però sí que n’hi falten alguns. Acordem el que necessitem que, per a mi, seria l’incorporació d’una trentena d’agents més. Això hauria de ser continu i preveure, amb una graella, les jubilacions i quina tasca pot fer el personal que no hagi de ser policia i regular la segona activitat de la policia. Nosaltres creiem que la policia és cooperadora. No el veiem com un cos hostil; al contrari. Ara bé, el volem ben format, preparat i que sàpiga donar resposta preventiva i només reactiva.

Els barris necessiten aquesta cohesió que veiem que hi falta. És intolerable que Merinals porti vint anys amb aquells blocs d’edificis que són de la Generalitat. Els alcaldes successius d’aquesta ciutat i líders diversos han tolerat aquella degradació que no s’ha produït en dos dies, ni en quatre anys. I molta gent ha mirat cap un altre costat. Hem d’aconseguir que les administracions competents en cada àrea responguin a les nostres necessitats. Volem carpetes de Sabadell a cada ministeri i cada conselleria. Si no reclamem nosaltres, ningú ho farà per nosaltres. Hi ha hagut molta deixadesa per part dels últims govern en els últims vint anys. Contundentment: és intolerable el que ha passat a Merinals.

D’ençà el tancament de la Zona Hermètica, Sabadell no disposa d’una zona d’oci nocturn. Vostè és partidària que és recuperés aquesta oferta i fos així on l’ubicaria?
La Zona Hermètica va morir d’èxit. Es va preveure el seu tancament, però no el que es faria amb l’oci a la ciutat. Evidentment necessitem oci nocturn a la ciutat. No veiem malament que alguna cosa es pugui tornar a obrir a la Zona Hermètica de forma continguda, a l’igual que a d’altres zones de la ciutat. Nosaltres apostem per un oci més disseminat, en diferents espais. Apostem per un tipus d’oci que es podria fer al Mercat, sota les marquesines que han de ser mercats de referència com el mercat de Santa Caterina de Barcelona amb espais gastronòmics que dinamitzin la zona constantment. Ja li he parlat de les carpes al Castell de Can Feu. No vull que el meu fill, per Sant Joan, se’n vagi a Sant Cugat una altra vegada i suposo que tots els pares i mares pensen el mateix.

Quines són les seves propostes per revitalitzar econòmicament la ciutat?
Hi ha diferents eixos per a recuperar la vitalitat econòmica. Nosaltres, com a model de ciutat, que no n’hi ha hagut en els últims vint anys, apostem pel talent. Aquesta manca de model ha estat reconeguda pel mateix alcalde i venim d’un projecte socialista esgotat i, pel que veig, les propostes de la Marta Farrés van en la mateixa línia, perquè no hi ha projecció econòmica. Nosaltres apostem pel talent, per la recerca i per la innovació. Tenim la del Taulí, tenim la de l’ESDI, la de l’Escola Illa, la pròpia CASSA fa investigació i recerca. I tenim un espai on ubicar-ho. Tenim la Universitat, tenim la comunitat educativa de trenta mil persones de la Universitat Autònoma. Tot això ens genera talent. Hem de poder ser una ciutat que ho retingui. Aquest talent el que fa és transferir coneixement a l’empresa. El nostre projecte de la Gran Via és un producte de la transferència del coneixement, d’un treball de màster i que pot revertir en un benefici per a la ciutat. Hi ha molts estudis a nivell de talent i de recerca que són oportunitats per la ciutat. Si ho tenim a tocar, ho hem de poder fer. Apostem per la indústria 4.0, pel talent i per la innovació. I sabem on posar-ho que és a l’Artextil.

L’altre eix és tot el pla d’usos, on apostem molt fort pel comerç i per un urbanisme al servei del comerç. Això vol dir urbanisme amable, amb voreres amples. A la Via Massagué, quan hem parlat de Correus, permet voreres amples, amb circulació en un sol sentit que desemboqui en el pàrking del Passeig  que obrirem, que és una necessitat obrir-lo i que per qüestions politiques no es desencalla. De manera que pugin haver 400 places d’aparcament al Centre. Hem fer un Passeig a sobre amb el pla de verd urbà. Un passeig amable, amb ombra, amb una plaça porxada per poder fer activitats culturals malgrat les inclemències. Volem que el comerç de la zona del mercat es vitalitzi. Això ho replicaríem a tots els barris de la ciutat. Volem que tots els barris tinguin el mateix criteri i dinamitzar el seu comerç de proximitat.

La tercera pota per dinamitzar el tema econòmic radica en una administració al servei del ciutadà, àgil, amb formació, una administració que no estigui qüestionada, on els funcionaris no es sentin coaccionats. Això ho vaig defensar a Madrid amb ley del denunciante de corrupción. És necessari un organisme independent per dirimir els conflictes.

Ara fa sis anys la ciutat va ser sacsejada per cas Mercuri. A les darreres municipals va haver un tomb polític. Després de molts anys de govern socialista va entrar a governar un quatripartit que va aixecar moltes expectatives. Quina és la seva valoració d’aquest govern en aquest mandat?
Aquest govern que venia a passar pàgina ha acabat passant comptes. Hi ha hagut un excés d’anàlisi, ha mancat decisió i execució. Dit per la tinenta d’alcalde, han vingut a aprendre. Com que no tenim la garantia si han après, crec que Sabadell no es pot permetre ser un banc de proves, perquè això ens llastra oportunitats. Per a mi ha estat sortir d’un mal govern durant setze anys, per entrar en un govern dolent per a la ciutat en els últims quatre anys. Nosaltres, creiem que som la palanca de canvi per revertir aquests setze més quatre anys d’inanició ciutadana, de manca de bon govern que no ha satisfet les expectatives. No hi ha hagut projecte per aquesta ciutat, ni s’han posat d’acord en uns mínims denominadors comuns. La ciutadania no es pot arriscar a que tornin a intentar aprendre quatre anys més.

Quants regidors aspiren a obtenir en aquestes municipals?
Aspirem a guanyar-les, perquè tenim un bon projecte, perquè estem treballant des de fa dos anys, perquè ho apostem tot a Sabadell. Aspiro a tenir un regidor més del qui tregui millor resultat per poder liderar els pactes. Amb tanta fragmentació és molt difícil de preveure com anirà, perquè són setze forces. El nostre capteniment és la ciutat i sortir d’aquesta inanició, d’aquest conformisme, amb aquesta resignació. Vull esperonar la ciutat i ser la palanca de canvi.

Amb quines formacions estaria disposada a pactar i amb quines no ho faria sota cap concepte?
Juli Fernàndez m’interpel·lava si pactaria amb els socialistes.

Nosaltres mai hem pactat amb els socialistes, ells sí en els dos tripartits. Voldria saber si ells estan per la labor de reeditar tripartits. A més, a nosaltres se’ns ha exclòs de pactes de govern. La nostra línia vermella, incandescent, és la corrupció. Farem un defensa molt contundent del funcionari. La nostra prioritat de pactes sempre ha estat ERC per poder acompanyar en un model de país. Que vol fer Esquerra? No ho sé.

Per governar la nostra prioritat és Esquerra, per pactes de ciutat necessitarem a totes les forces polítiques de l’Ajuntament o aquesta ciutat no se’n sortirà.

Fotos: David B. 

Comments are closed.