Marta Farrás -PSC. Autor: David B.

Marta Farrés (PSC): “el problema que tenim no és el cas Mercuri; són quatre anys de desgovern”

Marta Farrés Falgueras va néixer a Sabadell el 1981 i resideix al barri de la Concòrdia. És llicenciada en Ciències Polítiques i en Protocol i Relacions Institucionals. L’últim treball ha estat d’autònoma de Relacions Institucionals. Viu en parella i és mare d’una filla. Abans del PSC no havia militat en cap partit. És membre de l’Associació de Veïns de la Concòrdia, de la Fundació Bosch i Cardellach, de les Joventuts Musicals, del Cercle Sabadellès i de la Creu Roja.

Es defineix com a socialdemòcrata de centreesquerra i federalista en l’eix nacional.

Al seu programa manifesten la seva preocupació per la situació de l’Hospital Taulí. Quines serien les seves propostes per millorar el seu funcionament?
Per a nosaltres el Taulí és molt important com la principal empresa de la ciutat i perquè nosaltres apostem per serveis i equipaments que refermin el nostre paper com a capital. Volem reforçar el Taulí en la seva part sanitària estrictament i per això el volem fer créixer; però, també, tota la part de recerca i universitat. Són dos pols importantíssims. A  més, està en l’eix de la Gran Via amb uns equipaments que hi ha al voltant i on l’Ajuntament també tenim alguns tenim alguns, com la caserna de la Guàrdia Civil o l’Artextil que hem de saber jugar. Creiem que s’han de posar al servei del Taulí per tal d’ampliar tot el tema de recerca i universitat i el tema sanitari.

En aquest mandat han hagut dos qüestions que han desfermat una certa polèmica: la donació de quatre milions d’euros per les urgències i la pèrdua del servei d’oncologia infantil. Què opina al respecte?
Sobre els quatre milions d’euros el que no m’agradat és que no siguin de retorn. En un determinat moment pot estar bé que hi hagi col·laboració entre Generalitat i Ajuntament, si l’administració local té capacitat econòmica i l’autonòmica no la té; però el que hi ha d’haver és un pla de pagament. El que no pot ser és convertir-nos en el banc de la Generalitat. Sí cal ajudar d’acord, però no a fons perdut. Aquest ha estat l’error, no s’ha fet un pla de retorn d’aquests quatre milions.

El tema de l’oncologia pediàtrica ha estat un dels grans errors d’aquest govern. Estem dient que volem que Sabadell sigui capital, que Sabadell primer, que no volem perdre inversions i resulta que ens deixem perdre un servei de més de 40 anys. Crec que es perd perquè hi hagut una cohabitació entre Juli Fernàndez i el govern d’ERC de la Generalitat. I això l’alcalde Serrancant no ho defensa perquè això li trasllada inestabilitat al seu govern que no vol abordar.

Vostès proposen l’elaboració d’un nou Pla General d’Urbanisme. Quines serien les seves línies estratègiques?
En primer lloc, posar un mica d’ordre en tots els plans refosos que s’ha anat fent. Des de l’any 1992 i 1993 s’ha fet múltiples modificacions de Pla i si vas a buscar el Pla General no ho tens clar perquè hi ha la tira de subapartats. En clau de ciutat hi ha una sèrie d’espais que cal abordar com ara tot el tema industrial de l’entrada sud de la ciutat, on s’ha de decidir que és el que fem. S’ha de decidir que fem amb la zona de Sant Pau de Riu-sec, què fem amb tot el tros de creixement de la ciutat a la part de Cifuentes i Can Gambús. Aquesta és la clau del Pla General, sobretot com arreglem l’entrada de Sabadell i tota la zona sud. Aquí ha d’haver-hi tota una reflexió estratègica. A més, és un Pla que se’ns ha quedat bastant esgotat, des de l’any 1992 hi an hagut molts canvis i cal redefinir-ho en calma. Per això es necessitem majories i ara cal plantejar-ho.

Al seu programa es proposa la creació d’una Agència Local de l’Energia. Quines serien les funcions i l’objectiu que persegueix?
El tema de l’energia és un tema estratègic de totes les ciutats del segle XXI. Això ho vam intentar començar quan van haver de deixar l’alcaldia, al final va quedar molt aturada pel tema de la crisi econòmica i pel decretazo del PP en el tema energètic. Es tracta de com convertir les cases en centres de producció d’energia. Aquí pot tenir sentit l’Agència Local d’Energia. Una de les grans despeses que tenen les famílies, a més de l’habitatge, és el tema dels consums. Nosaltres podem ser generadors d’energia. Més enllà de l’Agència, es tractaria de fer un pla, com en el seu moment es va fer el pla dels ascensors per col·locar-los en aquells habitatges antics, podem fer igual en el tema energètic. És a dir, impulsar tota una sèrie de polítiques al voltant de l’energia, a través de plaques fotovoltaiques per poder crear centres d’energia en els propis habitatges. Podem trobar recursos per fer-ho. Europa està apostant molt clarament pel tema de les renovables i l’Ajuntament i la Generalitat poden posar diners en aquí. No només als edificis públics, com diuen altres partits, anem a intentar-ho també en els privats que és on realment es produeix el canvi.

Des de l’esclat de la crisi financera s’ha incrementat les desigualtats socials a la ciutat. Des de les competències municipals, quines serien les mesures per combatre aquest fenomen?
Al meu parer el gran element de desigualtat que hi ha a la ciutat és l’accés a l’habitatge. És el principal element on pivota aquesta desigualtat. Hi ha un altre element que ha sigut clau en aquest quatre anys.

Fa quatre anys teníem una crisi econòmica molt bèstia que feia molt difícil poder abordar inversions a la ciutat i una gran preocupació per no haver de tancar equipaments. Ara, quan s’ha superat aquesta crisi, crec que aquests diners de més que té l’Ajuntament no s’han revertit de forma igual a tots els barris de Sabadell. Aquells barris que ja patien una major desigualtat encara s’ha accentuat més i això és un drama. Això s’ha traslladat des de polítiques de seguretat fins a elements d’espai públic. De manera que molta gent s’han sentit absolutament abandonada pel seu govern local.

Aquest és un dels elements on s’ha de posar solució i tornar a reequilibrar la ciutat; també, en termes d’inversió.

En què consisteix el Programa de Segones Oportunitats?
Nosaltres diem que no volem abandonar ningú. Aquest ha de ser leitmotiv de tota política. Quan una persona està en una situació complicada, bàsicament en termes econòmics i s’encavalquen altres coses, anem a garantir-li un mínim a través de programes d’inserció laboral, ajudes per l’habitatge i reinsertar-lo en el món laboral. Nosaltres no volem polítiques de subvenció. Aquest és l’últim recurs, es tracta de treballar amb l’individu perquè sigui el màxim d’autònom possible. Aquest Programa de Segones Oportunitats va molt en aquesta línia, a través de plans de formació, de contractes laborals de la pròpia administració a fi que es torni a reenganxar en el món laboral i per evitar caure en les subvencions.

Quin el sentit de la seva proposta del contracte-programa entre Generalitat i Ajuntament en matèria de serveis socials?
Com està la llei de serveis socials qui ha de pagar les polítiques de serveis socials és la Generalitat. Els Ajuntaments el que fem és pagar o finançar les polítiques d’emergència social, això que surt sobreeixit i que no és estructural. Hi ha hagut un desequilibri brutal al país, no només a Sabadell i són els ajuntaments qui estan entomant el finançament de les polítiques socials. Crec que, poc a poc, s’ha d’exigir anar dotant el contracte-programa tant en temes de desigualtats, de problemes estrictament econòmics, com de temes vinculats a polítiques socials relacionats amb la llei de la dependència. Aquí tenim un altre gran gap [buit, en anglès] que no s’està finançant correctament. La llei de la dependència no s’està posant en funcionament perquè ha quedat aturada. Nosaltres hem d’exigir a la Generalitat que la doti, perquè si no els Ajuntaments anem sols en finançar aquestes polítiques.

Això vostè ho relaciona amb la polèmica que hi hagut amb la residència del sud?
Va absolutament lligada. Volem combatre l’idea que nosaltres hem de finançar la Generalitat. Hi ha d’altres, com l’actual govern, que diuen: hem de finançar la Generalitat. Nosaltres diem: no.

Hem de col·laborar amb la Generalitat, però no l’hem de finançar. Respecte la residència, que és competència exclusiva de la Generalitat, diuen: ‘paguem-la nosaltres’. D’això fins i tot estaria disposada a parlar del que és pagar l’edifici, però del que estic absolutament en contra és que l’Ajuntament costegi el capítol 1, el personal que treballa a la residència. És una animalada. Agafes el compromís de pagar uns sous cada mes quan la Generalitat històricament no ens ha fet al no pagar les escoles-bressol. Un tema que ha acabat en un contenciós-administratiu per reclamar aquests diners. No ens en fiem de cobrar, no és una competència nostra, l’han de finançar ells.

Per tant,  no pot ser que entrem a ser Generalitat de Catalunya que ha d’assumir el que li toca.

Quin continguts tindria el Pla Local per la Infància?
Des dels Ajuntaments sabem fer molt bé i ha funcionat molt bé tot el que són les escoles bressols i les polítiques de lleure que són dos elements claus alhora d’abordar la infància des de la perspectiva de la ciutat. Aquí hi ha hagut un cert debat que ens diferencia dels altres partits respecte als centres de tarda. Un projecte que vam posar en marxa, que ho vam expandir nosaltres i que ens ho creiem enormement; però és una política per quan deixen de funcionar algunes coses. No es pot abordar tota la política d’infància sobre els centres de tarda perquè no és un element normalitzador. En qualsevol política pública l’element diferenciador i que fa que tingui èxit és que sigui el màxim normalitzada possible. I més amb els infants. No els podem etiquetar des de que tenen tres anys: tu ets pobre, tindràs recursos de pobre i anem a finançar coses de pobres. Jo estic radicalment en contra d’això, és un horror. És estigmatitzar la pobresa amb uns nivells horrorosos, perquè els estàs interioritzant en la persona. Aquest pla vol expandir recursos el màxim de normalitzats. Per això, parlem de les escoles bressol i del lleure normalitzat. No s’ha de saber si un nen que va un grup d’esplai ho paga la família o serveis socials i ha de poder anar amb altres nens que venen d’entorns més normalitzats.

Marta Farrás -PSC. Autor: David B.

Sabadell té unes taxes molt elevades de fracàs i abandonament escolar. Vostès proposem el Pacte Local per l’Educació i un Pla de Prevenció de l’Absentisme i Abandonament Escolar. Ens podria explicar els objectius d’aquestes dues propostes?
Van molt en l’idea de combatre el fracàs escolar i en l’idea de la normalització. Tenim molt clar que uns dels factors claus de l’ascensor social és l’educació i tenim molt estudiat que és precisament en les etapes inicials dels 0 als 5 anys. Si en aquesta etapa fas una bona feina els alumnes se’n surten. Amb aquest Pla per l’Educació ens estem referint a aquestes edats. Posteriorment, com sabeu, les edificis de les escoles són de l’Ajuntament on també s’ha de fer tota una aposta. I anar amb la Generalitat per desenvolupar el Mapa Escolar de Sabadell. Nosaltres creiem molt en els projectes d’instituts-escola que funcionen molt bé  per tal que els nanos tinguin una continuïtat en el mateix centre educatiu i no hi hagi aquest trencament entre l’ESO i la Primària. Això d’acord amb la Generalitat qui és qui els ha de fer. També, volem treballar en tota la línia de Formació Professional (FP), un dels altres elements que s’han d’explorar a la ciutat. No pensar que la FP és pels que no funcionen en el sistema educatiu i no van a la Universitat. Hi ha gent que ha sortit de la FP que té unes condicions laborals molt millors que molts universitaris. Per tant, està bé potenciar la FP i crear centres de FP al màxim d’extensius possibles a la ciutat.

Quines són les seves propostes en matèria de mobilitat en general i la Gran Via en particular?
La mobilitat  és un dels grans reptes de la ciutat perquè no s’ha treballat. Venim des de l’any 1992 quan amb les Olimpíades moltes ciutats van aprofitar aquell moment per fer les rondes i les circumval·lacions. Nosaltres només tenim el tram de la Ronda Oest. La nostra proposta de mobilitat macro en aquest mandat és la Ronda Nord. Nosaltres la volem fer passar per sota de l’avinguda de les Palmeres i de l’avinguda Can Deu. Per tant, sense trinxar el bosc de Can Deu i fer que connecti amb Castellar del Vallès, a través de la C58. Nosaltres diem: Ronda Nord. Per què? Per nosaltres no es pot abordar el debat sobre la Gran Via, si no tenim la Ronda Nord. No es pot pacificar la Gran Via si no dones una alternativa de trànsit als cotxes. Per tant, diem: primer Ronda Nord i un cop feta la ronda Nord, i això es pot fer en paral·lel, començar a treballar la Gran Via com un gran bulevard. La Gran Via no podrà estar soterrada, ens sembla que té un cost econòmic inassumible per a la ciutat. Nosaltres apostem per la Gran Via com un bulevard com tenim a Barcelona a la part de dalt de la Diagonal, amb voreres molt més amples, guanyant zones verdes, amb un trànsit més pacificat i a nivell amb aquesta capacitat de reteixir tots els barris que en aquest moment ens queden partits per la Gran Via.

Al seu parer quina ha de ser la relació entre ciutat i l’Aeroport?
Total, absoluta i de màxima col·laboració.

Nosaltres defensem amb molta contundència l’Aeroport. Cada ciutat té els seus propis actius, que et venem donats, l’Aeroport és un d’ells i ens diferencia com ciutat i l’hem d’aprofitar. De vegades ens inventem coses i no aprofitem el que tenim.

L’Aeroport ens ha de servir per a dues coses fonamentalment. Una, per reteixir l’entrada sud de la ciutat, aquí hi ha un tema urbanístic claríssim de l’Aeroport, de com arreglem aquella entrada, de com fem més accessible l’entrada de l’Aeroport a la ciutat i com integrem més l’Aeroport a la ciutat la qual cosa tècnicament és possible. La segona és desenvolupar-ho des del punt de vista econòmic, ja que no és possible fer un aeroport comercial perquè no es poden allargar les pistes, hem de descartar aquesta idea. Però sí que podem fer un clúster de formació relacionat amb l’aeronàutica. Tenim la Politècnica de Catalunya i la Universitat Autònoma a tocar. Tenim un Aeroport que en aquests moments és un dels principals aeroports de formació de tota Europa i molt especialment el més important del sud d’Europa. Aquí tenim un element de competitivitat brutal. Els hangars ja els tenim fets. No només hi han escoles de pilots i d’ostesses de vol, en el sector de la mecànica es formen mecànics que no duren tres mesos perquè se’n van a les grans línies aèries. En tot l’àmbit de l’enginyeria i la mecànica falten professionals. Aquí tenim l’Aeroport, tenim el lloc i el coneixement, aprofiteu-m’ho.

Marta Farrás -PSC. Autor: David B.

Sabadell té un greu problema amb l’habitatge. Els preus del lloguer s’han disparat, per aquest motiu molts joves no poden emancipar-se, hi ha un important parc de vivendes buides. Quines són les seves propostes en aquesta matèria?
Abans li deia que l’habitatge és el principal element de desigualtat a la ciutat, sense cap mena de dubte. Per tant, ha de ser una de les principals polítiques públiques on s’ha d’actuar. En aquests quatre anys no s’ha posat ni un sol habitatge de lloguer públic sobre la taula, aquest és un element preocupant. S’ha de fer una aposta claríssima pel lloguer i dic lloguer protegit. Hem d’anar a cobrir sobre tot aquella demanda de gent mileurista. Els preus de l’habitatge a la ciutat estan entre els 800 i 900 euros, que és una barbaritat. Evidentment amb un sou mileurista, fins i tot una parella on tots dos treballin  no es pot accedir-hi.

Nosaltres, com a mínim, ens veiem capaços de construir 500 habitatges de lloguer en el proper mandat d’entre 350 i 450 euros al mes. Dic 500 mínim, perquè també podem jugar amb una altra cosa. No només hem de fer jugar a VIMUSA que ens sembla un excel·lent l’instrument per això, sinó una empresa mixta de llogar social, formada per VIMUSA i capital privat a través d’una empresa que es diu Cevasa que també va construir uns edificis a Can Llong que funcionen molt bé, que tenen capacitat d’inversió, que garanteix que el terrenys quedin en mans de l’Ajuntament. Ho vull deixar molt clar. No és veritat que ens venem el terreny.

És una cessió i sempre acaba en mans municipals. Hem de posar l’habitatge sobre la taula.

D’ençà el tancament de la Zona Hermètica, Sabadell no disposa d’una oferta d’oci nocturn. Seria vostè partidària d’una zona d’oci nocturn i si és així on l’ubicaria?
Sí, hem de tornar a tenir una zona d’oci nocturn. És un error no tenir-la en un ciutat de 210 mil habitants, no ens ho podem permetre. Entre el que teníem a la Zona Hermètica, sobredimensionada, a no tenir res, hi ha un ventall al mig de possibilitats. S’ha de buscar una zona industrial, el màxim allunyat de la trama urbana, però que es garanteixi poder arribar sense cotxe. Estic parlant d’oci nocturn, un altra cosa és que recuperem espais de música en viu. Si estem parlant de discoteques, per entendre’ns, hem de buscar una zona industrial. No li diré el lloc exacte perquè ho hem d’acabar d’estudiar urbanísticament. La ciutat té el que té, no tenim gaires zones industrials. Sant Pau de Riu-sec no és una opció perquè els preus del metre quadrat són inaccessibles. Per tant, acabem en el polígons que acabem.

Els veïns dels barris de la ciutat manifesten una gran preocupació per la seguretat ciutadana i la neteja i manteniment de la via pública. Quines serien les seves propostes per resoldre o si més no per encarrilar aquests problemes?
Crec que no és un problema de barris, sinó de Sabadell i que passa a tota la ciutat.

El tema de la neteja, el manteniment de la via pública i la seguretat són els tres grans fracassos d’aquest govern. No han sabut fer-ho funcionar i això que és l’ABC de política municipal. Podem estar parlant de molts temes, però si això no funciona, la resta no serveix per res.

Primer, has de fer funcionar això, després si tens més diners fas més inversions i si tens menys en fas menys. En temes de seguretat, hi ha la qüestió de dotar de més efectius a la Policia Municipal perquè s’han produït jubilacions i no se l’ha dotat de més efectius. En el nostre programa electoral portem dues mesures importants.

Una és traslladar la comissaria de policia. Volem tancar Can Marcet, traslladar-la al nord de la ciutat i fer una comissaria nova al darrera de la ronda Navacerrada que creiem és un lloc molt ben connectat. Per què? Per dos elements, primer perquè creiem que Can Marcet s’ha quedat molt obsolet, a nivell tecnològic és un desastre. A més, com està protegit patrimonialment és realment complicat fer reformes en la línia que s’estan fent en les modernes comissaries. Tenim molt clar que volem la comissaria dins la trama urbana. Abans les comissaries estaven a l’entrada o sortida dels municipis, ara totes les teories de seguretat afirmen que funcionen millor dintre. Al final tenim els terrenys que tenim. Ens sembla que el nord de la ciutat on hi ha una major densitat de població és on es pot funcionar millor. De vegades necessitem un trencament i en seguretat s’ha de visualitzar un trencament i fer alguna cosa nova. La comissaria és un bon punt d’inici. També, tenim una altra proposta que és la figura d’aquest agent entremig, que no és policia, però que té algunes competències en l’àmbit de seguretat, com ara en temes de regulació de trànsit, de normativa de civisme que allibera a la policia d’aquestes funcions més cíviques i es poden dedicar a altres coses més dures. Això ens permet guanyar aquesta proximitat en la policia que també volem. Per tant, potser és un bon model, encara que hem de veure com funciona perquè no s’ha experimentat mai a Sabadell.

En el tema de neteja viaria és evident que hem que arreglar el problema que tenim amb l’empresa, cal buscar una solució sigui la que sigui. Hem de ser capaços de seure, buscar una solució i tornar a tenir la ciutat neta. Això passa per veure quina inversió s’està fent en el tema de neteja i si no és suficient dotar-la de més recursos. El que no podem fer és continuar mantenint la ciutat en el nivell de brutícia que hi ha. Si abans estava neta i ara no ho està és que alguna cosa s’ha fet malament en aquests quatre anys.

Quin és seu model de ciutat en matèria econòmica, després de la desindustrialització a la dècada dels 80, de l’aposta de l’alcalde Farrés pel sector terciari i de l’impacte de la recent crisi financera? Quines són les seves propostes per revitalitzar la ciutat i per tal que torni a ser una font de riquesa i ocupació?
Hem de tornar a parlar amb les empreses. Durant aquests darrers quatre anys, aquest govern no ha parlat amb les empreses i, permetim dir-ho així, han tractat a les empreses com els dolents de la pel·lícula. No hi hagut una relació fluida entre el sector empresarial i l’Ajuntament. I l’ocupació no la crea l’Ajuntament, sinó les empreses. Això vol dir que s’ha de parlar amb el teixit empresarial. S’ha de veure que és el que necessiten. Aquest és un tema de confiança, que vegin l’Ajuntament com un aliat i no com un problema.

A partit d’aquí, s’han de plantejar diverses qüestions. Primer, el tema del comerç. A mi em preocupa molt com tenim el comerç i no només als barris. Al Centre tenim la Via Massagué on ha tancat pràcticament tot. Hem de tornar a donar confiança al comerç. Això vol dir transformacions urbanístiques, que nosaltres estem disposats a fer, per poder facilitar que el petit comerç es pugui instal·lar a la ciutat amb molta més facilitat que actualment. Aquesta és un primera línia. També, buscar tractors del comerç, alguna marca que un cop instal·lada generi dinamisme en aquell sector. Això vol dir anar amb la maleteta a cercar-ho.

En la línea industrial, m’agrada això de les starts-up i que a Sabadell vinguin les starts-up que Barcelona està expulsant. Aquesta és una línia que es pot explorar. Sobretot en el tema del riu Ripoll, però agafant-ho amb prudència. L’eslògan està molt bé però això s’ha de veure baixant al terreny i no sé si hi ha tanta capacitat de país per a generar això. A més, hi ha tota una sèrie de potencialitats que tenim com a ciutat que han de fer d’element tractor. El Taulí és un element tractor brutal si som capaços de fer recerca i vincular-nos al sector universitari. El sector aeronàutic, quan m’obsessiono amb l’Aeroport, no només és per l’Aeroport, sinó per tot el sector aeronàutic i auxiliar que em sembla és un altre element tractor. Evidentment, també potenciar els polígons, les petites empreses i les pimes que poden acabar de donar musculatura a la ciutat, facilitant-li les llicències i generant aquest clima de confiança que abans li deia. Això és el que podem fer com Ajuntament. Crec que aquestes tres potes les hem de poder potenciar.

En aquest mandat hi ha hagut un debat sobre la municipalització dels serveis públics. Com valora la gestió de l’equip de govern en aquest àmbit? Son vostès partidaris de municipalitzar els serveis públics?
En aquest tema la política del govern local ha estat un fracàs. Vam prometre unes coses que tothom els hi deia que no eren possibles de fer. I s’ha demostrat de fet perquè en aquests quatre anys no se n’han sortit. Nosaltres, ideològicament, externalitzarem allò que cal i el que no cal, no. Vull dir que el que es pugui fer des del sector públic està bé que es faci. Si hi ha sectors en què no som eficients està bé llençar-los a fora. No som dogmàtics i el pitjor en això és ser dogmàtics. Li posaré dos exemples, per no fer-nos trampes al solitari.

El tema de la neteja i de la Companyia d’Aigües que són els dos que estan sobre la taula. Són dos àmbits que nosaltres no municipalitzarem, perquè ens sembla que funcionen bé. Precisament, ara ha sortit una enquesta on l’aigua és un dels serveis més ben valorats. No anem a tocar allò que funciona i no creïs un problema. La neteja funcionava i amb aquesta història de municipalitzar ha deixat de funcionar. Anem a arreglar el que està malament i allò que funciona no ho tocarem.

Des de diverses forces polítiques se la critica a vostè i al seu partit per no haver fet una crítica sobre la corrupció i les males pràctiques de l’era Bustos. Què en pensa d’això?
Crec que són crítiques injustes i absolutament buscades. Quan un no pot defensar la seva acció de govern, perquè han estat quatre anys molt de transició, te’n vas a aquella fórmula que fa vuit anys et va funcionar. No és veritat que jo no hagi criticat aquell període. Sempre em remeto a l’últim ple al que vaig assistir on vaig fer una intervenció claríssima en el màxim òrgan de representació de l’Ajuntament. Hi ha l’acta del ple on es pot llegir el que vaig dir. Jo vaig marxar de la política durant quatre anys, precisament per la manera com havia acabat el PSC aquell mandat. Vaig ser transparent i sincera amb mi mateixa i amb la ciutadania.

Crec que la ciutat ja no està aquí. Del tema del Mercuri fa set anys. Crec que en aquests moments el problema greu que tenim a la ciutat no és el cas Mercuri, sinó els quatre anys de desgovern que hi ha hagut. A nosaltres ens trobaran parlant de futur i de com creiem que podem abordar la  ciutat. I és que qui es presenta sóc jo, no el Manuel Bustos. Sembla que continuem en aquesta inèrcia. Critiqueu-me pel que jo sóc. A l’Ajuntament he fet coses segurament bé i segurament malament. Però no es parla de mi. Em sembla que això demostra molt poc dels adversaris polítics.

Quan parlo del Juli o del Maties parlo d’ells i del que ells han fet. Quan li dic al Juli: ‘tu has deixat perdre l’oncologia pediàtrica del Taulí’, parlo d’ell.  El que demano és que parlin de mi. Per la resta és un debat que ja està superat. En aquests dies s’està parlant molt de límits i on posen la línia vermella, cosa que em recorda el que feien a Madrid en Rivera i en Casado contra Sánchez. Allò del cordón sanitario. La meva línea vermella és parlar de Sabadell. No em presento ni per delegada del govern, ni per presidenta de la Generalitat, ni del govern central. Em presento per ser alcaldessa de Sabadell. Per tant, no s’ha d’anar a vetar. Anem amb aquells elements de Sabadell on ens podrem unir tots. La ronda Nord, l’anirem a defensar tots junts o no? Si demanem que torni a la ciutat l’oncologia pediàtrica, anirem tots junts o no? Per a mi aquest és l’element clau, no el va passar fa set anys. Anem a parlar dels elements que tenim sobre la taula.

Quines aspiracions té el PSC en aquestes municipals? Quants regidors esperen treure?
Espero treure els màxims. Bromes a banda, ens presentem a guanyar. Hem fet un programa i un equip per anar a guanyar. A partir d’aquí ja es veurà. A més, la Llei d’Hondt és molt complicada i més quan es presenten 16 partits. No m’atreviria a fer un pronòstic. Tot dependrà molt dels restos, de qui arriba al 5 per cent i com es reparteixen aquests que no arribin al 5 per cent. Això pot fer variar ja d’entrada un o dos regidors. En aquestes eleccions la qüestió clau no és tant el número de regidors, sinó qui serà la força més votada. Aquest serà l’element transcendental en aquestes eleccions. En primera volta ningú serà capaç de treure majories absolutes i en segona volta es configurarà un govern a partir de la força més votada. Crec que, com ho vam ser fa quatre anys i com ho hem tornat a ser en aquestes eleccions generals, ho tornarem a ser en aquestes municipals.

Atès que, com bé diu vostè, no hi hauran majories absolutes, amb quines formacions estaria disposada a pactar per formar govern i amb quines no ho faria mai?
Segur que no pactarem ni amb l’extrema dreta i amb l’extrema esquerra radical. Aquests dos extrems els descartem, perquè no ens sentim còmodes i perquè no són bons per Sabadell. Amb la resta de l’espectre polític ens asseurem amb tothom. L’única línia vermella que nosaltres posarem serà parlar de Sabadell. Jo em presento per a ser alcaldessa de Sabadell. L’únic que ha d’estar a l’agenda són les polítiques que afectin la nostra ciutat. Si això és el que tenim a l’agenda ens hi trobaran als socialistes per parlar amb tothom del que sigui.

Fotos: David B.