Seguim amb la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell. Avui parlem amb el president del Moviment Ecumènic de Sabadell, Antoni Ibàñez Olivares. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.
El Moviment Ecumènic de Sabadell- Diàleg intercristià, és un moviment de cristians de base que busquen la unió de les esglésies cristianes que, al llarg dels segles, s’han anat separant. Es reuneixen al voltant d’una taula i parlen de temes comuns. A part dels temes teològics, també toquen temes socials.
Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de la ciutat de Sabadell?
És un estat de defalliment. Ha anat a menys. Però això no és culpa totalment de l’Ajuntament, el context social i econòmic no ajuda. Aquest govern que s’acaba, potser per falta d’experiència prèvia en la governació, primer, ha estat molt fraccionat, i això dificulta la governabilitat. Dos alcaldes… i d’altra banda, van entrar a l’Ajuntament, alguns d’ells, amb unes idees preconcebudes, i després, quan han topat amb la realitat, han vist que és molt dura.
Nosaltres, aquest any, estem tractant el tema de la pobresa a Sabadell. Concretament, de la cronificació de la pobresa. Aquest és un fenomen que, malgrat que ens diuen que l’economia està creixent, aquest creixement no arriba als de baix. El que ens confirmen els informes és que hi ha més ocupats, però més precaris, en quant a temps de contractació, tipus de contractes i sous. Això ens porta a un menor poder adquisitiu.
Moltes vegades ets un treballador, però ets un treballador pobre, i has d’anar complementant el que necessites anant a un lloc on reparteixin aliments: a una parròquia, al Rebost Solidari, a Càritas, a la Creu Roja… en general, a més, no es visibilitza la pobresa.
Si no fos per les entitats del tercer sector, ni se sabria que hi ha pobres. A menor poder adquisitiu per abastir-se de productes bàsics, alimentació, roba, energia… L’energia és molt important a l’hivern, perquè hi ha molta gent que passa fred. Pobresa energètica, habitatge… Si no tens un habitatge o passes fred, això porta problemes de salut, de tota mena, fins i tot de salut mental. Això també impedeix que els joves puguin adquirir un bon nivell formatiu. Abans tu feies una carrera i això et podia servir d’ascensor social. Ara això no existeix. I això també genera dins les famílies conflictivitat, malestar. En una família on no hi ha carències, la vida és més alegre. Però si falten coses necessàries per viure, l’ambient es deteriora, fins els punt que hi pot haver maltractaments, especialment cap a les dones i els nens, i els vells, quan hi conviuen.
Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
Poso per exemple el cas SMATSA, que no han aconseguit acomplir el seu objectiu de municipalitzar el servei de neteja. O el cas de la pacificació del trànsit. Quan veus els carrils bici de la Ronda Ponent, veus que no ha funcionat. Esperem que funcioni, és una idea lloable, però no és pràctica, perquè no hi circulen bicicletes. En canvi, els vehicles, que per molt que no vulguem, hi són, estan comprimits en un carril menys per banda. No és que jo estigui a favor de l’automòbil privat, però és una realitat.
Tenen, i jo també ho puc compartir, unes reticències respecte la banca. Això ve d’una veta anticapitalista que està present a l’Ajuntament. Molt bé, però la banca hi és. I si no arribes a un diàleg i a un conveni amb ells, què et trobes? Primer, amb una barriada sense servei bancari, i que els avis han d’anar a cobrar la pensió a una altra barriada, sense oficina. Em sembla que és el Poblenou de la Salut. I amb això l’Ajuntament hi podria haver col·laborat perquè hi hagués un punt, si més no un caixer a determinats llocs. Algunes entitats importants, han dit: simplement deixem de recaptar els impostos municipals. I no ha hagut acord.
Tenen mantres: els bancs són dolents, el trànsit és dolent. D’acord, però hi és. I l’Ajuntament tot no ho pot solucionar, perquè el marc social que és liberal capitalista, no ho permet. El marc constitucional no ho permet. No ho pot solucionar però sí que hauria d’establir prioritats.
Sent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
Està pitjor. A part de la inexperiència del govern i de la confusió política dels nombrosos grups, és perquè el context social no ha empobrit només Sabadell, sinó que tot el país. Està pitjor, però no és únicament culpa de l’Ajuntament de Sabadell, és del sistema liberal capitalista. Dins del govern sabadellenc hi ha forces anticapitalistes, la Crida ho és. Però, què pot fer? Si això és un granet de sorra. Doncs l’Ajuntament pot pal·liar, pot administrar bé, pot gastar en allò que cal. I té un gran avantatge respecte les altres administracions, i és que coneix els problemes de la ciutat de primera mà.
Però l’Ajuntament, almenys, és fruit del vot del poble. Ha estat elegit democràticament. Les entitats, no. Per tant, molt amb compte amb les associacions d’entitats, que tenen un poder paral·lel a l’Ajuntament que no els ha estat atorgat per les urnes. Les entitats han de treballar en el seu àmbit, han d’aconsellar, poden convertir en una federació a les quals l’Ajuntament consulti. Però l’Ajuntament ha de governar, i s’ha de mullar.
Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023?
La primera és pal·liar de manera satisfactòria i ràpida la situació de pobresa. La pobresa és el primer objectiu que has de tenir quan tens pobres en una ciutat. Amb els mitjans que tinguis, dintre de les limitacions que posa la llei, perquè ells no tenen totes les competències. Però ha de lluitar per això. Perquè no podem tenir un pavelló d’esports de luxe, infrautilitzat, metre hi hagi pobres. no s’hauria d’haver fet una cosa, que ningú no ho demanava, que era el metro de Sabadell. 400 milions d’euros. Ho iniciés qui ho iniciés, s’ha acabat amb aquest govern. Però, 400 milions d’euros, feia falta? L’estació arribava al carrer de la República i ja hi havia prou. Hi ha prou, sobretot quan tens altres prioritats. I, a més a més, han acabat destrossant la plaça Major, amb la nova estació. S’havia d’haver fet un sistema de busos llançadora, provisionalment, que et sortirà molt més barat. Busos petits, de 30 persones cada vegada que ve un bus. Una altra solució, però no això.
La segona prioritat, és sine qua non, posar-se d’acord, perquè hi hagi un govern estable i un projecte de ciutat. Amb l’oposició, si convé. Amb tots els que es vulguin afegir. I fer un llistat de prioritats i seguir-les, i signar un acord. Jo no veig que estigui definit el model de ciutat.
La tercera, per exemple, és molt puntual. Considero que, l’ensenyament, arriba més o menys a tothom. L’assistència sanitària, més o menys arriba a tothom. Però el que sobretot arriba a tothom en aquests moments és la brutícia. El tercer objectiu seria netejar la ciutat. Manteniment, i tot el que això comporta. Neteja, arranjament de voreres, clavegueram. El problema de les rates, de les xinxes… i això és perquè no hi ha una neteja eficaç. I la higiene és una condició bàsica per la ciutat. Cada dia m’ho corroboren totes les persones amb les que parlo. Abans d’això hi ha la pobresa, però a la nostra manera de veure, hi ha un problema estructural, més general que, amb la llei a la mà, es podria solucionar. Aplicar una normativa fiscal com deu mana. Però això ho ha de fer el govern d’Espanya. Redistribució de la riquesa perquè les desigualtats socials s’han incrementat. Els pobres són més pobres i els rics més rics.
Si vostè fos alcalde, quina seria la primera decisió que prendria?
La primera decisió que prendria seria fer una llista de prioritats per tenir un full de ruta a seguir.
Què li demana al proper govern?
El tema de que la ciutat ha de créixer, que això ho diu la gent de dretes de la ciutat, de tota la vida, és un conte xino. La ciutat no pot créixer més, més aviat, ha de decréixer. Hi ha molts economistes que sostenen aquesta idea. Perquè ha de ser una ciutat de qualitat de vida, no de quantitat. I si alguna cosa s’ha de potenciar, és la indústria basada en la recerca i la investigació, perquè dins el context actual no hi ha una altra solució. Els serveis no aporten res, l’únic que fan és comprar i vendre. No tenim indústria, no tenim agricultura. L’únic que aporta riquesa és la indústria, i això s’ha de potenciar.
Demano al proper govern que facin una llista de prioritats i que siguin pragmàtics. Jo no puc estar distret en crear la República mentre tinc pobresa. Mentre tu no te’n preocupes, estàs fent deixadesa de les teves obligacions, que són administrar el bé comú de la teva ciutat. Què vols una república com la de Guatemala? Els governants han de treure’s la màscara de les seves idees preconcebudes, mantenint la motxilla de la seva identitat ideològica, però observant la realitat. I la realitat és que hi ha pobres.
Completi la següent frase: ‘Sabadell necessita…’
Sabadell necessita ser governada amb pragmatisme.
