Manel Larrosa. Autor: David B.

Larrosa: “no pot ser aquest tancament de l’Ajuntament en si mateix”

Seguim amb la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell. Avui parlem amb l’urbanista sabadellenc Manel Larrosa, cara visible de les entitats Via Vallès, Sabadell 5000 o la plataforma Fem Vallès. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.

Manel Larrosa és arquitecte i urbanista. Va ser regidor d’Urbanisme a l’Ajuntament de Sabadell entre 1979 i 1987. 

Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de Sabadell?
Estem al final d’uns quatre anys que han estat de baixa intensitat en la política municipal. I continuem tenint uns reptes molt forts, perquè la ciutat té una crisi profunda, no solament econòmica, sinó també de pèrdua de presència en el seu context i fins i tot podem veure que altres municipis del nostre entorn més dinàmics en la sortida de la crisi. És a dir que, hem perdut dinàmica, i des de la política s’hauria de poder fer-hi alguna intervenció que millorés aquesta situació.

Des del 2013 es creix, i per tant, si es creix econòmicament i es recupera ocupació, encara que la recuperació sigui dèbil i socialment amb molts problemes perquè l’ocupació no és de la qualitat ni intensitat que havia estat. La qüestió és que Sabadell això ho fa a un ritme que no és la mitjana, sinó que ho fa pitjor. És a dir, que tenim una bossa d’atur important, que ens envelleix com a ciutat. Juntament amb Terrassa, això ens fa que siguem un focus de problemàtica social i, al mateix temps, a nivell d’oferta d’ocupació, tampoc en tenim.

És a dir que, ja érem metropolitans perquè sortíem a treballar fora del municipi, però és que la nostra capacitat d’oferta de llocs de treball, no creix i perd ritme respecte als nostres veïns, perdem capitalitat i capacitat d’oferta econòmica.

Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
L’acció del govern ha estat un empat polític de quatre grups, i per tant, amb un canvi d’alcaldia a mig període i amb una debilitat de ritme i de visió estratègica compartida. I, per tant, en la mesura que ha hagut aquesta debilitat de funcionament i una manca de visió sobre la ciutat, no hem percebut un horitzó ni unes polítiques que s’adrecessin a començar a mirar cap el futur. Evidentment, les solucions no són a curt termini, però és molt diferent si la població té una percepció de que caminem cap a una direcció que la veiem i la podem compartir, o que en participem socialment, no solament l’Ajuntament, sinó que la societat. I això manca.

Sent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
Està lleugerament millor, perquè evidentment ens anem apartant del punt més fondo de la crisi, que va ser al 2013. Però aquest “lleugerament millor”, no és cap dada positiva per si mateixa, perquè resulta que altres municipis estan a un ritme superior al nostre, i nosaltres no fem front als problemes estructurals que tenim.

Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023?
Una seria la cooperació intensa amb la ciutat. L’Ajuntament no pot ser un organisme aïllat, sinó que ha de ser un instrument de la societat de Sabadell, per cooperar intensament amb el conjunt de les seves entitats. Això no vol dir que l’Ajuntament perdi protagonisme ni presència, perquè seria l’element director principal, però el que no pot ser és aquest tancament de l’Ajuntament en si mateix, en una visió administrativa interna, quan resulta que ha de cooperar i dirigir el conjunt de la societat. Aquest és un element important.

El segon element seria la transformació de l’Ajuntament en una màquina eficient. No pot ser que l’Ajuntament tingui una inèrcia dèbil de funcionament, és a dir, burocràtica, amb manca de polítiques fortes en matèries urbanístiques, en matèries socials. I ha de ser un element renovat i potent.

El tercer element seria que ens cal una política a dos peus. Un peu de capitalitat, és a dir, hem de fer política econòmica, política de Vallès, que doni sentit a la vida de la gent, al treball. En segon lloc, hem de fer un exercici de polítiques socials fortes, i dins d’aquestes polítiques socials l’habitatge públic és un element clau. Per tant, l’acció de l’Ajuntament ha de tenir aquest dos peus, una vessant econòmica i una vessant social. L’Ajuntament ha de plantejar-se l’habitatge públic des de moltes dimensions. Primer, perquè a Sabadell s’ha fet molt habitatge públic i als últims deu anys no se n’ha fet. S’ha de tornar a reemprendre aquesta promoció d’habitatge, que no és únicament el que construeixi directament l’Ajuntament, sinó que ho faciliti a les entitats socials fent política del sòl. Ha de diversificar les seves actuacions, però ha de tenir una incidència molt forta en l’habitatge, tant el que faci directament com el que pugui promoure en promoció social.

Si vostè fos alcalde, quina seria la primera decisió que prendria?
Seria la de formar un govern que tingués un pacte que no fos un repartiment de carteres, sinó un pacte estratègic. Que aquest pacte estratègic comptés fins i tot amb l’oposició, que no se la pot marginar, sinó que també té el seu paper, i que engegués aquest projecte de lligam amb la societat.

Què li demana al proper govern?
Traçar un període, perspectiva a 20 anys vista, que signifiqui una reformulació de la ciutat.

Acabi la frase… Sabadell necessita…
Un govern amb ambició i equanimitat.