Caps de llista a Sabadell. D'esquerra a dreta: Juli Fernàndez (ERC), Marta Farrés (PSC), Joan Berlanga (Sabadell en Comú), Maties Serracant (Crida), Esteban Gesa (PP), Lourdes Ciuró (JxS), Adrián Hernández (Cs) i Marisol Martínez (100% Sabadell). Autor: ACN

Sabadell se la juga: així arriba cada partit al 26-M

La campanya ja ha acabat i aquest diumenge la ciutadania té la paraula. 154.775 persones estan cridades al vot en 57 col·legis i 226 meses. Segueixen havent-hi moltes incerteses però la campanya ha donat algunes pistes de com pot ser el proper executiu municipal.

El partit que ha trepitjat més fort aquesta campanya ha estat, sense lloc a dubtes, Esquerra Republicana, que les ha plantejat com un plebiscit entre ells i el PSC, hereu del bustisme i de la pitjor etapa de la història de Sabadell, segons el discurs republicà. Juli Fernàndez s’ha empleat a fons en aquests 14 dies per anar cargolant els adversaris (i possibles socis) i buscar que es mullin descartant pactes amb el PSC. Així es va dirigir primer a Junts per Sabadell i després també a Sabadell en Comú. Fernàndez creu que les eleccions són un pols, en essència, entre ells i els socialistes, donant per bons els resultats del 28 d’abril. Si Esquerra és la llista més votada, té grans probabilitats de ser el nou alcalde. Si no ho és, caldria arribar a 14 regidors que l’investeixin i, a hores d’ara, no sembla fàcil.

El candidat d'ERC a Sabadell Juli Fernàndez. Autor: J.d.A.
El candidat d’ERC a Sabadell Juli Fernàndez. Autor: J.d.A.

Els altres grans favorits són el PSC. Marta Farrés ha fet una campanya local, basada en desgranar i repetir les seves propostes i partint de la base que l’actual quatripartit no ha quallat. No ha esmerçat gaires esforços en separar-se de l’herència de Manuel Bustos, que tampoc ha reivindicat. La brúixola socialista ja no detecta turbulències quan es parla del Mercuri. Farrés obre la porta a governar en minoria, però no en solitari. Pot disposar d’opcions per a l’entesa a l’òrbita dels comuns (Sabadell en Comú, Podemos o 100% Sabadell), fins i tot amb Junts per Sabadell o, en tercer lloc, amb Ciutadans, qui vol obertament un acord amb el PSC.

Berlanga, candidat de Sabadell en Comú. Autor: J.Peláez.
Berlanga, candidat de Sabadell en Comú. Autor: J.Peláez.

Sabadell en Comú vol reeditar els seus resultats del 2015, quan van quedar a uns pocs centenars de vots per ser la llista més votada. Un Joan Berlanga de menys a més s’ha mostrat a la vegada satisfet amb la tasca del govern però crític amb les formes dels alcaldes Fernàndez i Serracant. Ha evitat posicionar-se entre Farrés i els independentistes. Creu en la tercera via: donar la “campanada” aquest diumenge. En el mateix àmbit polític, Podemos es presenta i amb la seva marca. Tant les enquestes com els passadissos de la política municipal els donen opcions de tenir representació. Com també a 100% Sabadell, abans Guanyem, grans ‘animadors’ de la campanya amb l’autobús londinenc pels carrers. Marisol Martínez ha tornat a sorprendre i, 12 anys després d’entrar al ple per primera vegada, ja no hi ha cap ingenu que els deixi fora abans de jugar-se la partida. Si entren al ple, Martínez tindrà molt a dir. Més difícil ho té Ara Sabadell, encapçalada per l’exsecretari general de Podemos, Ramon Vidal, que ha fet un discurs municipalista durant la campanya.

El candidat de la Crida, i actual alcalde, Maties Serracant. Autor: J.P
El candidat de la Crida, i actual alcalde, Maties Serracant. Autor: J.P

En l’òrbita independentista, Crida per Sabadell té clar que mai pactarà ni per activa ni per passiva amb els socialistes i ja han fet públic que volen repetir l’experiència del quatripartit d’esquerres. De fet són els que més reivindiquen la tasca del govern en els darrers anys i la volen aprofundir especialment en política d’habitatge i amb les relacions amb les empreses concessionàries. La tasca ha quedat a mitges, i calen quatre anys més, diu un Serracant molt institucional durant la campanya, qui s’ha cuidat molt en tota la campanya de no atacar els socis de govern.

Ciuró, davant un plasma amb Puigdemont. Autor: David B.
Ciuró, davant un plasma amb Puigdemont. Autor: David B.

Junts per Sabadell s’ha volgut posicionar com la candidatura del veritable canvi. En expressió de Ciuró, la llista dels que no es resignen a mals passats (PSC) ni mals presents (el quatripartit). Ciuró ha sabut marcar agenda: mai s’havia parlat tant de la Gran Via, la seva proposta estrella. Amb un programa ben travat, ha sabut donar imatge de solvència. Confia que la coincidència amb les europees i l’efecte Puigdemont ajudin a sorprendre aquesta nit. Divendres tant ella com ERC (també Primàries; no la Crida) han lligat el seu futur, amb la mediació de l’Assemblea Nacional Catalana. Almenys presumptament hi hauria d’haver pacte independentista. Però les desconfiances entre ‘juntaires’ i republicans són més que evidents com es va evidenciar per exemple en el darrer debat electoral o fins i tot en la pròpia signatura de l’anomenat Pacte Municipal Republicà.

Bona feina ha fet durant tot el mandat el grup municipal de Ciutadans. Ho reconeix tothom, fins i tot els seus majors adversaris polítics. Però està a l’aire si tindrà premi a les urnes, més amb el gir conservador que ha fet la formació taronja a escala estatal. Adrián Hernández es presenta per primera vegada a l’alcaldia. Ha fet una campanya de proximitat, amb pocs titulars i molta carpa, apel·lant a concentrar el vot constitucionalista en la seva papereta i obrint la porta a un govern amb el PSC (si les sumes donen). Hernández basa la seva proposta en cuidar el dia a dia, carrers, places, fanals, jardins, fanals, neteja, residus, i aplicar polítiques pragmàtiques, més enllà de l’estricta neutralitat dels equipaments municipals. Van obtenir tres regidors fa quatre anys, a pocs vots del quart, que aspiren guanyar ara, si pot ser arribant fins el cinquè. El partit taronja va començar cortejant els socialistes i ha acabat atacant-los.

Serracant i Hernández. Autor: J.Peláez.
Serracant i Hernández, al debat de dijous. Autor: J.Peláez.

Lluita per la supervivència a la política municipal el PP, que confia en que l’efecte Vox baixi i recuperar votants. Una alta participació perjudicaria als populars, que van quedar prop de la frontera del 5 per cent fa quatre anys. Gesa confia en el seu estil directe i tracte proper per seduir els sabadellencs cansats del procés i de l’actual govern. Al furgó de cua, però sense descartar res, Independència i República, més coneguts com a Primàries. És l’opció independentista crítica amb els partits i patrocinada per l’ANC. Volen treure el cap a l’Ajuntament per garantir un govern independentista malgrat que, els números ho diran, hi ha risc de fragmentar l’espai independentista en quatre bocins.

I la participació?

Un dubte més, i primordial: la participació. L’any 2015 va ser del 54,46 per cent. Ara caldrà veure si puja, producte de la major mobilització dels electorats que s’està vivint darrerament, o s’estanca. A més participació, més costarà entrar a l’Ajuntament i per tant es tendirà a reduir el número de grups i els vots restants acabarien afavorint els partits grans. A menys participació, més fàcil serà entrar i, previsiblement, més grups i més fragmentació.