El govern municipal de Sabadell afronta l’esprint final del mandat amb bona part de l’actuació municipal per determinar. Falten nou mesos per a les properes eleccions i, per la sort o la desgràcia de l’actual executiu, bona part del seu llegat es concentrarà en aquest temps. La realitat és que, sense haver d’aplicar la metàfora del mal estudiant, el quatripartit arribarà a les eleccions amb algunes actuacions acabades, la majoria a mig fer i deixant algunes pendents pel proper mandat.
Les que segueixen són algunes de carpetes pendents.
L’estat dels carrers
L’estat de les places, les fonts, l’asfaltat, el mobiliari públic i en general l’espai comú a les acaballes del bustisme van colpejar fort les aspiracions de l’anterior govern, tacat a més per la corrupció. Però quatre anys després, sense crisi econòmica en els comptes municipals, i amb superàvits milionaris, la situació segueix sent dolenta. L’actual govern argumenta que han incrementat els recursos, però que revertir la situació costarà anys. No hi havia pla de poda, de neteja del clavegueram, contracte de manteniment dels carrers…
Però amb diners al calaix municipal no està gens clar que la ciutadania comparteixi l’argument. Fa un temps es va fer un pla de xoc amb un miler d’actuacions, però es va fer curt. Al llarg del mandat hi ha hagut un degoteig de queixes veïnals pel mal estat dels barris, arribant al màxim amb la crisi de les xinxes a Espronceda de juliol de 2018.
El soterrament de les vies dels Catalans
És el gran èxit polític de l’alcaldia de Juli Fernàndez: les vies entre Gràcia i Can Feu s’estan soterrant i les obres acabaran abans del 2020. Un projecte que sotto voce molts veien impossible, sobretot si la factura l’havia de pagar la Generalitat, com així serà. A partir del 2020, quedarà un passeig entre la Rambla d’Ibèria i el Passeig de Can Feu i s’obrirà una oportunitat de desenvolupament que l’actual alcalde, Maties Serracant, compara sovint amb el que va significar l’Eix Macià als anys 90 del segle passat.
Les obres del Taulí
Les obres per fer dues plantes a l’hospital Parc Taulí és el principals missatge polític del govern d’esquerres. Així han mostrat com, per millorar l’atenció sanitària, han estat disposats a invertir fons econòmics en una competència que no és municipal, i a fer-ho en solitari malgrat que se’n beneficiïn també els ciutadans d’una desena llarga de municipals. Però, tal i com hem avançat aquest diumenge, les obres s’han aturat i el calendari ara és terreny desconegut. Una pedra en el camí per a una obra que s’havia d’enllestir al llarg de l’any vinent i que era el gran missatge del govern per reforçar els serveis públics des de l’acció de govern.
Pocs avenços en equipaments
Diferent a l’ampliació del Taulí, però amb semblances, hi ha la construcció del CAP Can Llong, compromesa i licitada, però sense les obres començades encara. I encara s’hi inclourien l’escola Virolet, també a Can Llong, licitada però sense obres, i l’institut de Can Llong, compromès però sense licitar. Pel que fa als equipaments de Can Llong, una situació similar a la trobada l’any 2012.
I en terreny dels equipaments, l’executiu municipal haurà de trobar en aquests nou mesos una sortida a l’atzucac en que s’ha convertit la construcció d’una residència pública a la zona sud. Després d’anys d’anades i vingudes, entre els impulsors regna la desconfiança amb els gestors públics, i el govern català no aposta per construir residències públiques. Prefereix concertar places. La patata calenta la tenen els regidors Juli Fernàndez (Urbanisme) i Gabriel Fernàndez (Acció Social). Hi haurà novetats aquesta tardor.
La reforma del Centre: de la revolució a la modèstia
La reforma del Centre, en sentit ampli (des del Passeig de la plaça Major fins a la mobilitat de l’eix Gran Via – Vilarrubias – Ronda Ponent – carretera de Terrassa) ha estat fruit de moltes rodes de premsa i anuncis al llarg dels darrers quatre anys. Però d’aquest mandat en quedarà un fruit molt més modest: s’haurà actuat en el trànsit al carrer Sant Pere, a l’entorn Creueta i en principi se senyalitzaran millor els aparcaments. Poca cosa més. I en qualsevol cas molt lluny del tall de la Rambla i la Via Massagué al vehicle privat, la restricció de carrils a la carretera de Barcelona i l’ampliació de la illa de vianants del casc antic.
Pel que fa al Passeig, l’etern debat, s’hauran aplicat sense gran èxit dues solucions estivals (la bastida al 2017 i les alzines al 2018), i s’ha dissenyat un nou projecte definitiu, ara ja amb arbres i aigua. Segons el calendari, hauria d’estar enllestit a començaments del 2020. A tot això, el gran aparcament sota el Passeig Manresa segueix tancat i sense projecte.
Fi de trajecte per a les obres de la plaça d’Espanya
Després d’una dècada aixecada, i sense tan rebombori com les obres del Passeig, la nova plaça d’Espanya s’acabarà aquest any. No és un lloc qualsevol: l’únic intercanviador ferroviari de Sabadell, a tir de pedra de l’Eix Macià, al mig de la Gran Via i en una zona densament poblada. Tindrà un petit amfiteatre, i es presenta des del govern com un petit espai de respir al mig de la jungla del trànsit.
Carpetes per al següent mandat
El quatripartit va entumar alguns deures pendents a la seva arribada al govern, i els deixarà pel següent govern. En aquest ordre de coses, hi ha el Parc del Nord, reivindicadíssim però retardat de nou després d’un fallit concurs d’idees fa un any. També la nova regulació de l’oci nocturn. Sabadell va decidir fer l’harakiki a la Zona Hermètica l’any 2010 però ni l’anterior govern ni l’actual han estat capaços de dibuixar un nou pla, ni prometent-ho en ple als empresaris del sector.
També es deixa per al proper mandat la hipotètica ruptura del monopoli de la funerària Torra. El projecte per fer un segon tanatori no ha tingut llum verda des de l’Ajuntament, que a més ha prohibit durant un any donar llicències. Tampoc s’ha desenvolupat cap iniciativa per omplir Sant Pau de riu-Sec, que havia de ser la joia de la corona industrial i de serveis i s’ha quedat en un polígon comercial. De fet, l’última gran empresa que s’ha establert a Sabadell creant desenes de llocs de treball és Ikea. Fa gairebé sis anys. Va ser al desembre de 2012.
Carpetes tancades
Aquests darrers quatre anys sí han saldat alguns deutes històrics de Sabadell. Per un costat, les escales mecàniques i els ascensors de l’estació de RENFE del Centre. Ara es pot dir que l’estació ja és accessible. Per altra banda, s’han acabat les obres per ampliar la xarxa dels FGC. El tren ja arriba a l’Eix Macià, la plaça d’Espanya i la zona nord. A més, Gràcia i el Centre tenen noves estacions. On abans hi havia l’estació Sabadell Rambla ara hi ha un centre de formació ferroviari.
Municipalitzacions
L’any 2015 hi havia fervor remunicipalitzador. Tant que fins i tot les dretes es van sumar a una moció aprovada per estudiar la gestió pública per a tots els serveis municipals. A la pràctica, però, s’han municipalitzat serveis secundaris, com la grua i la zona blava. Empreses privades segueixen gestionant les escoles bressol públiques, el servei d’atenció domiciliària o el servei de menjador escolar. El govern s’ha trobat amb grans problemes, en alguns casos conflictes, per controlar les grans concessions, com la recollida de residus, la neteja viària, el servei d’aigües o els serveis funeraris. Capítol apart mereix la polèmica amb l’empresa SMATSA, ara als tribunals, i que afecta el primer punt d’aquesta informació: l’estat dels carrers. Fora de la polèmica ha quedat el transport urbà, que gestiona la TUS, la concessió del qual ha d’anar a concurs a començaments del proper mandat. Tot sota l’atenta mirada de la totpoderosa família Martí, desallotjada de Sabadell per l’alcalde Farrés.
Habitatge
El dret a l’habitatge va ser un dels cavalls de batalla de les forces que configuren l’actual govern, especialment de la Crida, amb molts vincles a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Però a l’hora de la veritat, pocs fruits tangibles. El mandat acabarà sense cap nova promoció d’habitatge públic, malgrat que hi ha projectes per a dues de lloguer al Centre i la Creu Alta. Sí s’ha augmentat el parc d’habitatge d’emergència i s’han canviat alguns criteris d’accés. Les gestions per tenir pisos buits de les entitats financeres han donat poc resultat tot i que s’han rebut alguns via Agència de l’Habitatge de Catalunya.
A la situació d’emergència habitacional del 2015 s’hi ha sumat l’actual increment de preus, tant per als habitatges de compra com, sobretot, els de lloguer. Amb l’actual parc públic d’habitatge l’Ajuntament té molt poca força per incidir en els preus. Ningú diria que, ni a Sabadell ni enlloc, el dret a l’habitatge estigui ara més garantit que fa quatre anys.
Patrimoni
Malgrat l’interès per la protecció del patrimoni de les forces de govern, poc se n’ha recuperat en aquests quatre anys. El mandat començava amb la destrucció de cafè-teatre Euterpe, cuinat durant l’etapa de l’exalcalde Sánchez a Urbanisme. I segurament acabarà amb l’enderroc de la part nord de l’Artextil, la darrera gran fàbrica de Sabadell, a la Gran Via. Es faran més de 150 pisos en una altra operació cuinada durant el bustisme amb grandíssima oposició de les forces que van entrar al govern l’any 2015 però que no han sabut o pogut evitar.
El cert, però, és que en patrimoni hi haurà alguna sorpresa ja que l’Ajuntament ha reservat alguns milions per comprar-ne. Però les naus del riu Ripoll segueixen caient, l’antiga Maternitat del carrer Illa segueix esperant, la masia de Ca n’Oriac encara no s’ha rehabilitat, la de Can Llong està en estat pèssim i del Museu Tèxtil al Vapor Pissit o l’edifici de Correus a la Via Massagué ja ni se’n parla. Capítol apart mereixeria la caserna de la Guàrdia Civil, ocupada per entitats de l’esquerra local, però en els llimbs encara a nivell de propietat i ús.
Memòria històrica
L’Ajuntament va anunciar la primavera del 2017 una revisió del nom dels carrers per adaptar-lo a la llei de memòria històrica. Per la via dels fets i retirant el monòlit dedicat a l’alcalde franquista Josep Maria Marcet. Però un informe que anava molt més enllà de l’encàrrec rebut, l’anomenat Informe Machado, va fer trontollar tota la revisió. L’executiu va deixar la proposta al calaix i va tornar el procés al punt d’inici. A hores d’ara, amb discreció es mira d’arribar a una proposta de consens abans que acabi el mandat.
Model de ciutat
L’actual executiu no ha sabut redreçar la sensació de decadència que viu la ciutat des de fa almenys una dècada, amb l’arribada de la crisi econòmica. A hores d’ara, per dir-ho ràpid, ningú sap que vol ser Sabadell de gran. L’alcalde mateix reconeix que no hi ha model de ciutat. Però reparteix culpes: no el té el consistori però tampoc cap dels seus agents socials i econòmics.
