Cercavila Tallaret

Història d’un “assetjament”, en 10 dates

El titular del jutjat social número 2 de Sabadell veu provada una conducta d’assetjament continuat contra la funcionària Maite Morao, anterior cap de Planificació Urbanística de l’Ajuntament, que va ser rellevada per l’actual govern després de negar-se a donar llum verda a la cessió per la via ràpida al casal El Tallaret de la Creu Alta de la nau de Cal Balsach. 

La sentència del 23 d’abril, a la que ha tingut accés aquest digital però encara no el consistori segons han assegurat fonts municipals aquest dimarts al vespre, dona per provat l’assetjament laboral contra Morao i condemna l’Ajuntament a indemnitzar-la amb 25.000 euros. El consistori pot presentar recurs de suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L’assetjament laboral, provat segons el jutge, té la següent cronologia. Tot s’inicia en l’enfocament per cedir Cal Balsach al Casal d’Entitats El Tallaret i en si calia o no canviar el Pla General, cosa que alentia molt el calendari. Cal recordar que l’inici del procés es va aprovar per unanimitat al ple abans del canvi de govern de l’any 2015. Segons recull la sentència, va ser l’Entesa qui va demanar inicialment la cessió.

1. Dos arquitectes, Francesc Magem al febrer de 2015 (encara amb govern socialista) i Francesc Patrís al setembre de 2015, llavors amb bipartit ERC-Crida, negaven que fos compatible el planejament amb els usos de centre cívic. Cal Balsach estava qualificat com a ús esportiu. Patrís va denunciar després pressions per part del govern, segons la sentència.

2. El 15 d’octubre de 2015 Morao valida els informes dels arquitectes i dona llum verda a aquesta tesi: l’ús previst de la nau era esportiu i no era compatible amb us ús comunitari sense un canvi de planejament.

3. El 20 d’octubre Morao és citada per la seva superior, la coordinadora d’Habitatge, Margarita López-Nieto, que li mostra el seu rebuig a l’informe. L’intenta convèncer que el canviï. López-Nieto és més propera a una interpretació flexible i, per tant, més ràpida en la cessió del local. Morao es nega. I segons recull la sentència la coordinadora en fa mofa “amb ànim de ridiculitzar-la”.

4. Amb data de dia 1 de novembre de 2015, Morao és cessada com a cap de Planificació Urbanística. Motiu: pèrdua de confiança. Queda adscrita al Servei d’Obres com a Tècnica Superior Arquitecte i passa de cobrar prop de 4.300 euros mensuals a guanyar-ne uns 3.400 euros.

5. Segons els fets provats que esmenta la sentència, el 20 de novembre de 2015 l’exregidora de l’Entesa Virgínia Domínguez, actualment cap del gabinet d’alcaldia de Maties Serracant, “interessa la imputació de Morao” per tràfic d’influències al cas Ca n’Alzina, que investigava obres il·legals en terrenys protegits. Morao va ser investigada pels fets, arxivats pel que respecta a la seva persona avui en dia. L’Entesa és acusació popular en aquesta investigació, a l’espera de judici. Ara afecta només al propietari de l’hípica. Posteriorment, a l’abril de 2016, Morao denuncia per la via penal Serracant, i López-Nieto entre altres, per tràfic d’influències i prevaricació per la cessió de Cal Balsach. El titular del jutjat penal número 2 investiga Serracant, que deixa el govern mig any però hi acaba tornant al considerar la denúncia de Morao, i una altra pels mateixos fets de Josep Ayuso (PSC) com una denúncia política. Ara per ara, el cas està arxivat provisionalment.

6. Segons la sentència del jutjat social, a partir d’aquell moment Morao va rebre pressions des de moviments socials i polítics propers a l’entorn de la Crida per Sabadell. Es convoquen cassolades, es fan manifestacions i es col·loquen adhesius a casa seva amb la inscripció ‘Piensa el ladrón…’. En aquest sentit, el jutge precisa que al ple de novembre de 2017 Serracant, alcalde des de l’estiu, acusa Morao “d’anar de la mà” del PSC.

7. El 2 de març de 2017 Morao és citada per telèfon per una representant de l’Ajuntament perquè se li ha obert un expedient informatiu reservat i les dues instructores de l’expedient la volen interrogar. No li donen més detalls.

8. No obstant, el dia 7 la mateixa interlocutora li diu que la citació s’ha suspès. No cal que es presenti. Aquell mateix dia, però, Morao és citada de nou, ara per carta. Després de parlar de nou amb el consistori, se li insisteix que la cita s’ha suspès. “Es tracta d’una maniobra més de pressió d’entre les accions d’assetjament contra l’actora que afecta la seva integritat psíquica”, diu la sentència.

9. L’endemà, 8 de març de 2017, Morao presenta instància demanant empara en defensa dels drets dels funcionaris. El maig de 2017 s’activa el protocol d’actuació per a casos d’assetjament.

10. Un any i mig després, al setembre de 2018 l’expedient s’arxiva perquè no es troben motius d’assetjament moral o psicològic a la feina.

Tenint en compte els fets acreditats el jutjge, Guillermo Oteros Valcarce, considera que Morao “ha patit una situació d’assetjament laboral, que comença després de subscriure l’informe tècnic del 15 d’octubre de 2015 i negar-se a modificar-lo en contra del criteri de la senyora López-Nieto, coordinadora d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic”. El jutjador dona per provada la “conducta abusiva”, la mofa, la lesió a la “dignitat i integritat psíquica” de la funcionària, la degradació en les condicions laborals, el perjudici professional i econòmic, la imputació penal, les crítiques, rumors, subestimacions, publicacions de premsa, pamflets, manifestacions, actes vandàlics al seu domicili per part de l’entorn associatiu i polític proper a l’equip de govern del consistori “sense dubte propiciat pel mateix, fins i tot pel mateix alcalde”, diu la sentència. “Totes aquestes accions formen part d’un mateix assetjament”, finalitza el jutge Oteros.

25.000 euros

L’Ajuntament haurà d’indemnitzar Morao amb 25.000 euros. Abans, però, pot presentar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En el darrer ple, l’Ajuntament va aprovar cedir Cal Balsach al Tallaret per 17 anys.

I l’Ajuntament, què diu de moment?

Segons les fonts municipals consultades per aquest digital, el consistori encara no té coneixement de la sentència. Quan es tingui es valorarà presentar recurs. L’administració manté que es va activar el protocol d’assetjament, com recull la pròpia sentència també, però que es va arxivar al no trobar cap indici.

Foto portada: manifestació convocada pel Tallaret, al juny de 2016, després de la denúncia de Morao. Autor: David B.