Juli Fernàndez (ERC): “volem ser la força més votada a Sabadell”

EL CANDIDAT

De 37 anys d’edat, llicenciat en Farmàcia i màster en marketing farmacèutic per la Universitat de Barcelona. Treballa en una farmàcia de l’Avinguda Matadepera i resideix al barri de Gràcia. Casat i pare d’un fill de quatre anys, espera una filla al mes d’agost.

D’on prové la seva vocació política? Quan va començar a militar a ERC?
La primera experiència política prové del meu avi, un republicà espanyol, manxego, militant del PCE. Quan tenia 12 anys estava al poble de l’avi, Alcubillas (Ciudad Real), va caure la Unió Soviètica. El meu cosí em va dir que anés a comprar pel meu avi l’ABC. Recordo que a la portada hi havia una falç i un martell esquerdats, quan li vaig portar, em va mirar i va dir-me: “reaccionario” que jo no sabia el que volia dir. Va estar set dies a la vinya sense tornar a casa. Ell havia lluitat pels seus ideals i llavors vaig adonar-me de la importància de tenir principis.

Vaig ingressar a ERC per què vaig creure que era un projecte de futur, Convergència apel·lava als catalans de tota la vida, el PSC a les arrels de fora de Catalunya dels immigrants i ERC s’adreçava a tothom. Vaig començar a militar a Esquerra a l’any 2.000. Fou una decisió molt meditada ja que vaig decidir-me després d’acabar la carrera.

Quina ha estat la seva trajectòria pública?
He estat vinculat a les joventuts d’Esquerra i he tingut càrrecs de responsabilitat a la seva direcció nacional. He estat durant dos anys membre del Consell Nacional de Catalunya, que agrupa a les entitats juvenils del país. A l’època de l’Estatut vaig ser responsable d’aquest tema i vaig anar al Consejo de la Juventud de España a explicar la necessitat de canviar-lo. Del 2007 al 2011 vaig ser director general de Joventut. Primer com a director d’una empresa pública, Turisme Juvenil de Catalunya SA, que vaig liquidar. Després vaig continuar com a director de l’Agència Catalana de la Joventut. A partir de llavors vaig tornar a la meva dedicació professional. Entenc la política com un espai d’entrada i sortida, al que dediques uns quants anys de la teva vida a la gestió pública. 

Sabadell ha estat sacsejada pel cas Mercuri. Quins han estat els seus efectes entre la ciutadania i l’administració local?
Hem patit una pèrdua de confiança total dels ciutadans cap a l’administració. Això és molt preocupant per què no és la desconfiança cap a un partit polític, sinó cap a una institució. El nostre deure és recuperar aquesta confiança i l’única manera de fer-ho és demostrant que hi ha una manera de fer política, com la que va haver durant 20 anys amb Antoni Farrés, on la gent no dubtava que el bé comú estava per a sobre de tot, encara que es pogués discrepar en qüestions polítiques, però el que no estava en dubte era la bona fe. Proposo liderar aquesta recuperació i el sabadellenquisme. És a dir que la ciutat i el bé comú estiguin per a sobre de tot i que es torni a confiar en la gent que fem política.

A l’administració local tenim molt talent, el que ha passat és que els responsables polítics s’han dedicat a altres coses que no han estat la direcció política i estratègica de la ciutat. És evident que en aquestes situacions, quan no estàs segur que algú es responsabilitzi de les decisions presses, la gent tendeix a fer el que li toca fer i a no mullar-se més del compte. Tenim aquest espai paralitzat. Crec que serà fàcil recuperar, quan entri gent a l’administració que lideri la necessitat de recuperar la vocació de servei públic

Haurien donat suport a una moció de censura?
Sí. És més van fer una campanya des de fora de l’Ajuntament demanant-la. Estic convençut que la transició del PSC hagués estat d’una altra manera.

Quines són les seves propostes per lluitar contra la corrupció a l’Ajuntament de Sabadell?
La situació és d’alarma. I per recuperar aquesta confiança cal crear una regidoria de transparència. Aquesta regidoria hauria de pilotar un pla d’integritat per recollir les bones pràctiques que s’han de fer a l’Ajuntament. Això vol dir gestió de processos, adreçat tant a tècnics com a polítics, clarificant les seves responsabilitats, la qual cosa contribueix a que l’administració no es paralitzi.  En aquest camí ens pot ajudar l’Oficina Antifrau, com han fet a altres municipis. Ens cal fer un anàlisi de tota la contractació pública de l’Ajuntament, per conèixer si han motivacions més enllà del plec de clàusules, què s’està i què no s’està executant i per què. Hem de dotar a la Intervenció General, la part encarregada de vetllar per aquests processos, de recursos humans. Hi ha hagut una voluntat política per tal que sigui un àrea feble i així desmantellar aquests processos de control. A Sabadell vam estar sis mesos sense interventor i quan va arribar només tenia una persona amb ell.

Voldria aclarir que aquesta regidoria no crearia més burocràcia, sinó donaria rang polític,  recursos i reconeixement a una situació que vivim. Aquesta regidoria pot dependre de l’alcalde i estaria condemnada a desaparèixer.

En què consistiria la carta de compromís en qualitat democràtica?
Són 10 punts, on ens comprometem amb actituds de política honesta, per demostrar a la gent que hi ha persones que ens dediquem a la política de manera honesta. Per què creiem en el servei públic i treballar pel bé comú.

Com es concretaria la seva proposta de Pressupostos Participatius?
Creiem que els veïns han de tenir l’oportunitat de decidir a l’hora de prioritzar. La ciutadania ha de participar en les decisions en què es pot invertir i en què no. Disposem d’òrgans a la ciutat, que s’han de transformar, com són els Consells de Districte que poden ser espais de decisió i que haurien de deixar de ser espais unidireccionals. Els Consells de Districte haurien de tenir capacitat de gestió pressupostària, encara que fos modesta, en el seu àmbit. Estem parlant d’actuacions de via pública on els veïns podrien incidir directament en què és prioritari. Haurien d’aconseguir transmetre a la gent, a través dels Pressupostos Participatius, que tenen capacitat de decisió.

Quines modificacions introduiria al Reglament Orgànic Municipal?
La primera és que qualsevol persona que treballi en una administració pública o sigui càrrec electe no ha de percebre ni indemnitzacions ni dietes per assistir als plens. I això també s’hauria d’aplicar als càrrecs de confiança. També volem millorar la participació als plens de les entitats, ampliant els terminis.

DSC_5628

Si vostè fos alcalde quants càrrecs de confiança nomenaria?
El problema no són els càrrecs de confiança sinó les places de funcionari que són càrrecs de confiança. Llavors acaba passant que l’administració es converteix en una ceba: arriba un i porta el seu càrrec de confiança que acaba sent funcionari, arriba un altre que pot ser del mateix partit que porta el seu i passa el mateix. Així s’acaba fent una bola. M’agradaria acabar amb això i aprofitar el talent de molta gent de l’Ajuntament. Però també defugir la demagògia de quants càrrecs de confiança. A Baden-Württenberg tenen molts més càrrecs de confiança que a Catalunya, el que passa és que quan finalitza el mandat del polític de torn marxen tots. Així sempre hi han els mateixos càrrecs de confiança i no augmenta el nombre de funcionaris.

Què proposa per millorar la qualitat sanitària a l’Hospital Taulí i la sanitat pública de la ciutat?
La sanitat pública i de qualitat és una prioritat. Al Taulí, on l’Ajuntament participa i té capacitat d’influir, estarem al costat dels treballadors i dels pacients, per què nosaltres som usuaris del Taulí. Amb els ambulatoris igual. Al Taulí cal revisar urgentment l’externalització o subcontractació a la Clínica del Vallès que va haver de fer servir per què el Taulí no absorbia, però que ara no és així. No té sentit que tinguem plantes tancades al Taulí i estiguem derivant a una clínica privada. La prioritat ha de ser el servei públic. Aquest és un dels punts en què més treballem a nivell parlamentari i una de les qüestions més complexes en la relació de suport pressupostari al govern de CiU.

Molts ciutadans pateixen una situació d’emergència social. Quines mesures proposen per revertir-la ? En què consisteix la cartera de serveis socials bàsics que plantegen al seu programa?
En primer lloc, hem de facilitar la creació de llocs de treball, fomentar l’educació i la formació  que són mesures a mig i llarg termini. Però hi ha molta gent que no pot esperar a demà. Per aquesta gent s’ha de fer un pla d’emergència social amb un equip d’actuació ràpida que pugui donar solució a gent desnonada, en situació de pobresa energètica, amb mancança de recursos…Hem de ser capaços de trobar solucions. No pot ser que hi hagi entitats que trobin solucions i l’Ajuntament no les trobi.

Respecte a la cartera de serveis socials creiem que és necessari que la gent que s’adreci a Serveis Socials sàpiga a què te dret i a què no. Un catàleg detallat on tothom sàpiga a quins serveis pot accedir. D’altra banda, els barems basats només en l’ingrés tenen una part d’injustícia. No és el mateix ingressar 600 euros i no tenir a ningú al teu càrrec que ingressar el mateix i tenir càrregues. Per això hauríem de parlar de renda efectiva a l’hora d’instaurar els serveis i drets.

Vostès propugnen la creació de Plans d’Ocupació Municipal. Com es concretaria?
Aquest pla va en la línia de planificar les necessitats de la gent i les estratègies de la ciutat. Aquí han de confluir dues línees. Una, la que pot fer l’Ajuntament per crear ocupació, a través de plans d’ocupació, d’utilitzar instruments com VIMUSA que podrien generar llocs de treball directes, apostant per la rehabilitació d’edificis. Al mateix temps es podrien fer subcontractacions a empreses amb un component formatiu. L’altre línia seria aplicar mesures per atreure indústria i activitat econòmica a la ciutat. Això passa per reinvertir part de l’IAE en microcrèdits per empreses que es vulguin instal·lar a la ciutat, per bonificacions de l’IBI a emprenedors que generin més de dos llocs de treball que no siguin socis de l’empresa, per facilitar la instal·lació espais en desús…Sabadell ha de tenir un paper de lideratge en la nostra àrea industrial i motor en un lideratge col·laboratiu i compartit.

En què consisteix el Pla d’emergència contra l’atur juvenil?
Està basat en la formació i adreçat a la joventut que està poc formada i que el seu moment va entrar al sector de la construcció. Hem de ser capaços de generar un pla de formació professional local on els agents econòmics puguin articular les necessitats del nostre mercat laboral i les necessitats formatives, per tal d’oferir formació concreta amb capacitat d’inserció laboral. La formació és essencial. Les societats educades són molts més resistents a la crisi. La inversió en educació és la que té més retorn a llarg termini.

ERC planteja l’elaboració d’un Pla Estratègic d’Èxit Educatiu. Quins són els objectius que volen assolir?
Volem que la ciutat disposi del màxim d’eines i oportunitats. Aquest pla pretén reduir el fracàs escolar que ara està al voltant del 24% a tota la ciutat i portar-lo cap a la mitjana europea que és del 15%, però que arriba al 50% en certs barris. Això només es pot aconseguir invertint. L’Ajuntament té pocs recursos en matèria educativa, però si capacitat per generar entorns educatius favorables. Això vol dir potenciar les aules obertes, que les entitats formin part de l’educació, que pugin tenir alumnes de primer o segon de batxillerat per ajudar a gent d’escoles que no tenen capacitat econòmica per fer-ho i que l’Ajuntament els contracti. Això vol dir teixir complicitats amb la UAB per fer tutelatge d’estudiants. Aquestes actuacions han d’anar enfocades al barris on hi ha més fracàs escolar.

Quines són les seves propostes en matèria d’habitatge? Quina valoració fa de la tasca desenvolupada per VIMUSA?
Proposem la creació d’una oficina de lloguer social privat. Hem de ser capaços de posar els pisos buits a disposició de la gent que els necessita. L’Ajuntament ha de ser vehement i actuar de manera taxativa. Un símptoma que el sistema no funciona és que la PAHC trobi solucions i l’Ajuntament no sigui capaç. Potser hem de prendre decisions que no agraden a les forces econòmiques, però les nostres prioritats han de ser les necessitats de la gent. VIMUSA ha de jugar dos papers. Primer el de seu propi parc d’habitatge, hem de ser capaços de mobilitzar més habitatge per situacions d’emergència. Segon, VIMUSA ha de ser un agent de rehabilitació d’espais una part dels quals destinats a situacions d’emergència social.

Comparteix l’opinió que Sabadell ha perdut vitalitat cultural als darrers anys? Si és així quines mesures plantejar per redreçar aquest situació?
Sabadell no ha perdut vitalitat cultural per què les entitats generen molta activitat cultural. Altra cosa és que l’Ajuntament com a institució ha perdut oportunitats d’acompanyar l’activitat cultural de la ciutat. L’Ajuntament ha de facilitat i catalitzar les iniciatives culturals i posar-se al costat dels creadors. No per fer de substitutiu sinó per fer que Sabadell també sigui líder en l’àmbit cultural.  Sabadell té moltes possibilitats per ser la ciutat de la música a Catalunya. Tenim l’Orquestra Simfònica del Vallès, un model a nivell català i europeu, amb un sistema de funcionament com cooperativa de treball a seguir. Tenim Els Amics de l’Òpera, que proporciona una programació estable d’aquest gènere musical. Tenim centenars d’iniciatives musicals, escoles de música, el Conservatori… Tenim una quantitat de talent que si utilitzem podríem ser la ciutat de la música, però es va confondre això amb fer un edifici enlloc de potenciar el contingut. 

Quina valoració fa dels mitjans de comunicació locals, particularment els de titularitat municipal com Ràdio Sabadell. És partidari d’un canal de TV municipal?
L’espai comunicatiu de la ciutat ha canviat molt i era una obsessió de l’anterior alcalde per la seva megalomania comunicativa. Crec que Ràdio Sabadell té uns grans professionals, però és un mitjà ja no politizat sinó partiditzat i això ha de canviar. No crec que sigui una prioritat invertir recursos públics en un canal de televisió.

Al seu programa defensen una sèrie d’accions per reforçar la llengua catalana. Quin paper hauria de tenir el castellà a l’administració local?
La llengua catalana és un vehicle de cohesió social que fa que siguem un sol poble. I aquells que busquen polèmiques a l’entorn lingüístic ho fan de manera interessada. Nosaltres treballarem de manera normal amb la llengua catalana com la llengua d’ús habitual de l’administració per què és la llengua pròpia del nostre país. Estarem al costat de la immersió lingüística a les nostres escoles com a eina d’èxit educatiu.

En aquells casos de gent que acaben d’arribar a la ciutat, l’administració ha de ser capaç de poder-se adreçar de manera normal en castellà. El castellà és la llengua pròpia de molta gent del nostre país, però crec que són polèmiques interessades quan es posa la llengua com a barrera.

Creu excessiva la pressió fiscal a Sabadell. És partidari de rebaixar, augmentar o congelar els impostos? Quines mesures proposa per redreçar la delicada situació de les finances municipals?
Si els impostos tenen un retorn en serveis als ciutadans la pressió fiscal és correcta. El problema és quan tens pressió fiscal i la percepció que no hi ha retorn i la ciutat està malament. Tenim un endeutament de 124 milions d’euros, fruit de despeses injustificades i de no haver estat capaços de gestionar l’austeritat. Crec hi ha un important marge d’estalvi en despeses municipals. Hem de revisar a fons en què ens gastem els diners. Estic convençut que en subministraments, contractes, despeses de protocol, repartides en diferents partides, es pot estalviar molt. Si ets capaç de generar marge de reducció, es poden reinvertir en situacions d’emergència social. Si després de fer això veiem que hi ha marge per a reduir  taxes i impostos, ho farem; sinó les prioritats seran les necessitats de la gent.

DSC_5690

Al seu programa propugnen un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Quines serien les seves línees mestres?
Sabadell es va planificar als anys 90. El Pla d’Urbanisme és de 1993, el Mapa Cultural de 1994. En aquella època es va voler pensar com havia de ser la ciutat. No s’ha pensat el Sabadell del segle XXI. Per a nosaltres el POUM ha de servir per planificar estratègicament el Sabadell del segle XXI. El POUM ha se ser un procés de reflexió de la ciutat, liderat des de l’Ajuntament, però compartit amb la resta de forces polítiques per trobar el màxim consens i amb agents econòmics i socials. El nostre model de ciutat passa per recuperar espais. Volem una ciutat on els nens pugin sortir al carrer, els avis pugin caminar sense problemes que faci que els veïns ens coneguem. Volem recuperar aquelles ciutats republicanes on la gent es coneixia. Això, passa per què la Gran Via deixi ser una via d’alta densitat de tràfic, connectat la B-24 que ve de Castellar amb la C-58. Això permetria canviar el model urbanístic i comercial amb itineraris de prioritat per vianants que connectin l’eix comercial del nord de Sabadell amb l’Avinguda Matadepera, passant per La Concòrdia,  la Creu Alta, arribant al Passeig i baixant fins a l’Avinguda Barberà. Tot aquest eix hauria de tenir vies de pacificació. Canviar la Gran Via ens permetria modificar el transport públic de la ciutat. Resulta clau que la Gran Via deixi de ser el que és. Després podrem entrar en detalls importants com el Parc del Nord, recuperar el Centre, repensar l’Eixample fins a la Creu de Barberà, amb nuclis on es potenciï el comerç de proximitat. El POUM ens permet pensar la ciutat en tota la seva integritat.

Quines són les seves propostes relatives al transport públic?
Cal un model basat en la interconnexió de tots els mitjans de transport de la ciutat. També caldria introduir la tarifació en funció de la renda efectiva i no de la renta d’ingrés. En un àmbit superior, tenim propostes de connexió en l’àmbit del Vallès, importants pel lideratge de la ciutat i per facilitar la gran quantitat de desplaçaments que es generen i que avui estan molt mal coberts pel servei públic.

Es partidari de traslladar els locals d’oci de la Zona Hermètica a Sant Pau de Riu-sec?
Sí.

En certs barris de Sabadell existeix una gran preocupació per la seguretat ciutadana. Què accions impulsaria per combatre aquesta situació? Com valora la situació de la Policia Municipal?
Cal canviar la Policia Municipal perquè la seva prioritat sigui garantir els drets i llibertats de la ciutadania. Això passa perquè la policia estigui al carrer, als barris, conegui als veïns i comerciants. Això es pot nomenar policia de proximitat o policia de barri. No ens calen cossos especials. No pot haver cap gènere de dubte sobre la honestedat de cap membre de la Policia Municipal. Per tant, aquelles persones que estiguin imputades no poden continuar exercint les seves funcions.

ERC considera que els ajuntaments han de ser uns dels motors de la independència de Catalunya. Què mesures pensa emprendre des de l’Ajuntament de Sabadell?
Volem la independència per tal que les necessitats de la gent siguin la màxima prioritat de les administracions públiques. Aquest és el nostre model per enfrontar la crisi. Els ajuntaments són la primera baula d’aquesta cadena. Creiem que han d’estar al costat d’aquest procés de construcció de la nova república que estem segurs esdevindrà a partir del 27 de setembre, si ha una majoria. Si ERC governa la ciutat, ens proposarem que formi part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que els seus impostos es paguin a l’Agència Tributaria de Catalunya que els nostres regidors formin part de l’Assemblea de Càrrecs Electes que es pugui constituir…Donarem suport a tot allò que ens compromès a fer al signar el compromís amb l’ANC i en tot allò que proposa l’AMI. Si després de les eleccions al Parlament de Catalunya, hi ha una majoria que faci avançar el país cap a una república, Sabadell ha d’acompanyar-la i liderar aquest procés com a ciutat important del país. I si no hi ha aquesta majoria, seguirem treballant. Com hem fet des de sempre, per què en unes altres eleccions ho decideixin. Nosaltres sempre hem acceptat els resultats de les urnes.

Quants regidors esperen obtenir en aquestes eleccions?
No ens posem límits.  Treballem per ser la força més votada de la ciutat com va passar fa un any a les eleccions europees. Treballem amb l’objectiu que la gent ens faci confiança i poder governar la ciutat. L’alcalde de la ciutat serà aquell que sigui capaç d’aconseguir que 14 regidors els votin o aquell de la llista més votada. El nostre objectiu és tornar a ser la força més votada, com ara fa un any, per garantir que l’alcalde de Sabadell sigui algú que fins ara no ho ha sigut. I si no som la força més votada,  posarem els nostres regidors al servei d’una majoria absoluta que faci que aquells que han governat la ciutat fins ara i que ens han portat fins aquí no ho puguin fer.

Si el vot d’ERC fos imprescindible per garantir tant la investidura com la governabilitat de la ciutat amb quines forces pactarien i amb quines no pactarien mai?
El PSC s’ha inhabilitat per governar la ciutat. Han de passar, en l’argot futbolístic, un temps a la banqueta. És evident que amb el PP i Ciutadans tenim moltes diferències tant des d’una perspectiva nacional com de model social i econòmic. Estem convençuts que amb la resta de forces polítiques serem capaços de punts de consens. Sobretot al voltant que les necessitats de la gent siguin les prioritats del govern i que Sabadell recuperi la honestedat, el sabadellenquisme, la capacitat de posar la ciutat per a sobre de tot. Això ha de vertebrar el pacte d’investidura i crec que això ho compartim molts.

Quines serien les primeres mesures que adoptaria si fos elegit alcalde?
La primera seria formar el govern més ampli i transversal possible que tingui com a prioritat les necessitats de la gent. La segona la modificació del ROM en el sentit que li he indicat abans, d’austeritat en el sous del càrrecs públics. Després, la més urgent seria l’elaboració del pla d’emergència social per fer front a la situació dura que viuen molts dels nostres ciutadans. A partir d’aquí les nostres prioritats són ocupació i educació i començar a planificar el Sabadell del segle XXI.

El proper dilluns publicarem l’entrevista al cap de llista de la Crida per Sabadell, Maties Serracant.

Fotos: David B.

8 Comments