Unes 4.000 persones, segons la Policia Municipal, s’han concentrat a la plaça Sant Roc per celebrar la declaració d’independència de la República catalana que ha fet aquesta tarda al Parlament. A l’ambient la creença que encara caldrà defensar la independència i un cert temor a l’aplicació del 155 que farà el govern central.
Sota les portes de l’Ajuntament, Maria Àngels Viladevall segueix des d’una prudent distància la celebració que centenars de joves duen a terme animats pels Diables de la Creu Alta i interrompuda per alguns petards.
“En els darrers dies he passat angoixa, sobretot ahir, però confiava en el president. No ens podia fallar perquè és molt valent”, assegura tranquil·la i convençuda que potser amb el 155 “hi haurà garrotades però no hem de tenir por; sóc optimista i hem d’estar tranquils”.
Al seu costat, Marissa Bertran, de 58 anys, no està tan tranquil·la. “Tinc una alegria molt gran i tinc por al 155 però hem de seguir endavant. Ara no ens podem aturar passi el que passi”. Bertran, catalanista de sempre va virar a l’independentisme fa uns anys i “no hi ha marxa enrera”. “El que espero és que tingum algun reconeixement internacional; no descarto la violència perquè sembla que hem fet molt mal a l’Estat espanyol”, finalitza.
Estelades al coll, els 15 anys de l’Oriol Codina i en Bernat Vidal no donen per a llarga experiència en mobilitzacions. La primera va ser a l’1 d’octubre, a excepció d’algunes manifestacions de la Diada Nacional. L’independentisme els hi ve de família: els seus pares van formar part de les meses electorals durant el referèndum i “els nostres avis, pares i família han lluitat molt per arribar fins aquí”, sostenen gairebé al uníson. “El meu besavi va lluitar a la Guerra Civil”, precisa Codina. “Jo he pensat molt en la meva àvia, estaria molt orgullosa avui”, diu Vidal. Què passara ara?
“No acceptaran la DUI però no ens podran callar. No es pot descartar res perquè ja tenim dos presos polítics de forma injusta. L’Estat ha perdut els papers”, lamenta Vidal, disposats a “defensar la Declaració d’Independència”.
“Estic contenta a nivell emocional però preocupada a nivell racional. Em fa por la repressió, perdre les institucions, tenir un govern a la presó i que hi hagi violència al carrer”, reconeix Txell Vicente, de 40 anys. Sigui com sigui, sosté com la majoria dels preguntats, que “això s’haurà de defensar durant temps i al carrer. Jo hi estic disposada”.
