El ple municipal de setembre iniciarà el procés per deixar en no res tots els acords presos entre l’anterior govern local i el ministeri de l’Interior al voltant de la caserna de la Guàrdia Civil. Malgrat que l’Ajuntament en té la titularitat, Interior manté l’afectació i la ciutat no disposa dels més de 9.000 metres quadrats de l’antiga caserna. Per desencallar el pols administratiu, el govern Bustos va oferir tres milions d’euros i 5.000 metres quadrats a Sant Pau de riu-sec. El cas va provocar un gran polsaguera i l’acord mai s’ha fet realitat.
L’acord entre Bustos i el llavors ministre Alfredo Pérez Rubalcaba va ser dut als tribunals per l’Entesa per Sabadell, sumant-se després CiU, ICV-EUiA i ERC. El contenciós administratiu, però, va rebutjar la denúncia per un defecte de forma. Malgrat el plàcet judicial, el conveni no s’ha dut a la pràctica mai. El nou govern vol revertir els acords, com també ha aprovat el ple municipal al desembre de l’any passat. El govern Fernàndez portarà al plenari un dictamen per revertir tots els acords (decrets d’alcaldia, de la Junta de Govern, del ple municipal, el protocol entre l’Ajuntament i Interior i finalment el conveni signat per Bustos i Alfredo Pérez Rubalcaba el 20 d’octubre del 2006).
Però com pensen recuperar l’ús de la caserna? L’estratègia del quatripartit Fernàndez passa per un nou gir de volta. Un cop es reverteixin els acords, s’obrirà un període d’audiència amb al·legacions i finalment la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat emetrà un informe vinculant sobre l’afectació de la caserna. Es tracta d’un òrgan consultiu i dependent del departament de Presidència. L’Ajuntament espera que en sis o set mesos estimin que el consistori pot entrar a la caserna sense compensar el Ministeri. L’equipament es va construir l’any 1911 amb fons públics i privats (bàsicament, d’industrials) per contenir l’exaltada classe obrera sabadellenca del primer terç del segle XX (més info: Història de Sabadell: ‘La caserna de la Guàrdia Civil‘).
Fernàndez sosté que la ciutat va cedir l’any 1911 l’ús de l’espai, ratificant-se la decisió l’any 1944, en el benentès que “un cop que la caserna no sigui utilitzada, el seu ús tornarà a la ciutat”. La tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Glòria Rubio, assegura que des de setembre de l’any passat hi ha converses amb el ministeri de l’Interior i la Gerència d’Infraestructures i Equipaments de l’Estat (GIESE) per desencallar la situació. El GIESE s’ha compromès a fer arribar al consistori les necessites de metres quadrats que tenen per dur a terme els seus serveis. A hores d’ara, Rubio assegura que no han rebut les peticions del GIESE en relació a l’equipament de la Gran Via.
Ayuso (PSC) defensa el conveni
El portaveu socialista, Josep Ayuso, ha defensat el conveni i tots els actes que es volen revertir. Assegura que va ser la forma aconsellada en aquell moment per desencallar el conflicte de la Guàrdia Civil. I sosté que un acord previ entre l’alcalde Antoni Farrés i el director general de la Guàrdia Civil van ser declarats nuls de ple dret. Ayuso ha recordat que l’Entesa, amb la denúncia, “va dinamitar el projecte del Parc de Salut”. D’altra banda, com va fer al ple de novembre de 2015, assegura que revertir els acords situa el consistori allà on era fa una dècada i que igualment caldrà negociar amb l’Estat.
