- Nova tongada de declaracions del cas Mercuri als Jutjats de Sabadell.
- Els investigadors creuen que Bustos usava les institucions supramunicipals per col·locar els seus afins.
La jutgessa instructora del cas Mercuri, Beatriz Faura, ha encomanat una nova tongada de declaracions per aquesta setmana, que comencen dimecres i s’allarguen durant tres dies. En aquesta ocasió, és per la peça 31, que tracta de dilucidar si l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, amb la col·laboració de l’exgerent dels consorcis comarcals, Francisco Fernández, va col·locar de forma irregular a dirigents i militants socialistes bàsicament al Consorci de Residus però també a altres organismes supramunicipals.
Tant Bustos com Fernández hauran de donar explicacions com a investigats. El primer per un presumpte delicte de tràfic d’influències. El segon per presumpta malversació de fons públics i prevaricació. L’exalcalde de Sabadell, Juan Carlos Sánchez, que presidia el Consorci de Gestió de Residus del Vallès Occidental en el moment dels fets, va ser denunciat pels Mossos per prevaricació i malversació. Com Fernández va prestar declaració en seu policial el passat desembre. I com ell es va acollir al seu dret a no declarar. Però Sánchez no ha estat imputat per la jutgessa Faura i per tant queda fora de la investigació.
A més de Bustos i Fernández, pel jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell també passaran en qualitat de testimonis nou persones. Set van tenir feina als organismes supramunicipals entre 2011 i 2012. Dos més no en van aconseguir malgrat sortir a les converses. En tots els casos, són persones pròximes al bustisme.
Però com comença el cas?
L’origen de la investigació es troba en una conversa per telèfon entre Manuel Bustos i Francisco Fernández del dia 18 d’abril de 2012:
Ten en cuenta que al final en [el Consorcio de] Residuos estarían el Cristian, la Marta Solé, Alba, Ana Carrasco… es decir, prácticamente es todo ¿eh? Lo digo, Manuel, para que evalúes los riesgos, ¿vale? Todo el Consorcio de Residuos, pràcticamente todo, es partido, ¿eh? En Sabadell. Que se verá…”.
Des de feia uns mesos Bustos tenia intervingut el telèfon per ordre judicial. A partir d’aquell moment, s’inicia la investigació de l’anomenada peça 31. Un atestat policial remès als tribunals, i al que ha accedit iSabadell, detalla un per un els presumptes beneficiaris i els moviments de Bustos i Fernández per col·locar-los. Són els següents.
José Luis Jimeno
El cas de José Luis Jimeno és potser el més paradigmàtic de la forma de fer que s’està investigant. El primer lloc, perquè mostra com Bustos movia les peces entre les diverses institucions públiques controlades pel PSC. A la primavera de 2012, Jimeno porta tres anys a sou de les institucions comarcals (primer Consell Comarcal i després Residus). Però en aquell moment ha de sortir de Residus perquè cal fer lloc:
¿José Luis Jimeno se va o no se va? Se tiene que ir. Es que tengo que poner al Cristian [Sánchez, actual regidor del PSC a Sabadell]. Quería poner al Cristian porque quiero que el Cristian se dedique solo a la ciudad”.
Bustos conversa amb el seu germà Paco sobre el tema. Paco Bustos és el cap comarcal del PSC i regidor d’Espai Públic a Sabadell. Segueix l’exalcalde:
Que se vaya con el carnet del paro [en referència a Jimeno]. Quiero colocar ahí al Cristian. He hablado con el Cristian. Digo: ‘Cristian, tenemos problemas. Ya sabes. Te puedes dedicar a hacer Sabadell y te liberamos desde el Consell Comarcal’. Y dice: ‘sí, sí, yo estoy dispuesto’.
Finalment Jimeno va plegar de l’ens comarcal però no se’n va anar a l’atur sinó a l’Àrea Metropolitana de Barcelona un temps. De fet, des de l’endemà de deixar l’alcaldia de Badia l’any 2009, Jimeno encadenava contractes a administracions controlades pel PSC: entre març de 2009 i octubre de 2011 al Consell Comarcal amb dues contractacions com a eventual. Entre novembre del 2011 i setembre de 2012 al Consorci de Residus i d’allà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona com assessor del PSC fins març de 2013, quan surt per deixar lloc a Paco Bustos, que es queda sense part del seu sou a l’ajuntament de Sabadell.
El cas és extrem ja que tot i ser col·locat al Consorci de Residus Jimeno no apareix pel seu lloc de feina. Segons diu el gerent dels consorcis comarcals a Bustos, “no ha venido nunca a trabajar”. Fins a tres funcionaris diferents van validar en seu policial que Jimeno no va ser vist mai en el seu lloc de feina al Consorci de Residus. A dia d’avui, Jimeno és el primer secretari del PSC al Vallès Sud i a més des del passat Nadal, és el president de la Comissió Gestora del PSC a Sabadell.
Cristian Sánchez
L’avui regidor del PSC a Sabadell mai va treballar pels ens comarcals. Però, com s’ha explicat, en un moment determinat Bustos el vol col·locar i per això cal remoure a Jimeno.
El 25 d’abril de 2012, Manuel Bustos i el seu germà Francisco parlen de la necessitat de fer un dinar amb Francisco Fernández i Cristian Sánchez. L’objectiu: “hablar de todos esos temas de personal de los que tenemos que reubicar, recolocar y echar”. Bustos tenia problemes per donar sortida als càrrecs de confiança en nòmina municipal que havia de donar de baixa a causa del pla d’ajust del ministeri d’Hisenda. Finalment, Sánchez no va entrar al Consell Comarcal.
Anna Carrasco
La també regidora socialista Ana Carrasco va ser contractada pel Consorci de Residus el desembre de 2011 com a interina durant sis mesos. El decret que aprova la seva plaça esmenta una feina puntual anterior on ja hauria superat un procés selectiu amb convocatòria pública. Però els investigadors no han trobat cap relació laboral anterior amb l’ens comarcal.
Sis mesos més tard, a finals de maig de 2012, es convoca una plaça temporal com a auxiliar administrativa per un any. La guanya Carrasco. L’alta a la Seguretat Social de la candidata es fa només 44 minuts després que es convoquin als aspirants a una entrevista personal. És el dia 31 de maig de 2012. Carrasco és valorada amb nou punts i l’altra candidata finalista amb 8,2 punts. S’estima la seva experiència durant sis anys com administrativa del PSC (entre octubre de 2005 i maig de 2011 però en nòmina de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) i tota una sèrie de cursos i formació política. Els investigadors mantenen que en cap moment s’ha visualitzat l’acreditació de cap títol. “El darrer procés de selecció es podria haver fet a la mida de les necessitats de la representant del PSC de Sabadell”, conclou l’atestat policial.
Carrasco va anar a les llistes del 2011 en el número 18. Des de novembre de 2013 és regidora a Sabadell.
Carme Sendrós
Carme Sendrós va ser candidata del PSC a Sabadell l’any 2011. Anava en el número 14 de la llista. Va quedar a prop de ser regidora. Al setembre de 2012 passava per problemes econòmics, tal com va explicar en conversa telefònica a Manuel Bustos. Relata que no pot pagar el lloguer. Truca a Bustos demanant-li una feina que l’alcalde li havia comentat. L’alcalde té bones notícies el 3 de setembre de 2012:
Tu passaries a ser càrrec de confiança en una institució que nosaltres tenim a l’entitat metropolitana… tindries un sou amb Seguretat Social i tot d’una mica més de 1.000 euros… uns 1.200 euros. La idea que portem és que et dediquis a treballar des del partit tot el tema de la sectorial de la gent gran. Que treballessis en el partit”, deia Bustos.
Sendrós va ser contractada com assessora del PSC per l’AMB entre setembre de 2012 i març de 2013. En aquell temps, va renunciar a ser regidora a Sabadell tot i que li tocava per llista. Al març de 2013, va ser cessada a l’AMB, igual que José Luis Jimeno. Calia fer lloc a Paco Bustos i Joan Manau, que es quedaven sense part del sou a l’ajuntament de Sabadell després de quedar sense funcions al govern.
Alba Gónzález Yagues
González va ser la número 15 de les llistes del PSC a l’ajuntament de Sabadell l’any 2011. És filla de l’exregidor de CiU Francesc Xavier González, que va formar part dels governs Bustos d’igual manera que l’exgerent dels consorcis Francisco Fernández. González Yagues va ser contractada tres vegades pel Consorci de Residus, una com a treballadora i dues com a autònoma que facturava a l’ens comarcal.
A l’octubre de 2012, com Carme Sendrós, va renunciar a ser regidora. En el seu lloc va entrar Carles Bosch, a dia d’avui regidor socialista.
Marta Solé
Marta Solé Costa era cap de Protocol de l’ajuntament de Sabadell fins l’any 2012. Havia entrat al consistori amb Bustos, l’any 1999, segons l’atestat. Producte del pla d’ajust causat per la morositat municipal, Bustos es veu obligat a reduir el número de càrrecs de confiança a l’Ajuntament. Troba sortida per a Solé, que és contractada el juny de 2012 com a interina al Consell Comarcal, en qualitat de tècnica de recursos humans. No tenia experiència en aquesta àrea. Sí la titulació que demana el concurs, una diplomatura en Relacions Laborals.
Joan Saumoy
Saumoy va treballar pel PSC entre juliol i setembre de 2011 com a tècnic de comunicació. L’endemà de ser cessat va ser contractat pel Consell Comarcal com a assessor. Substitueix José Luis Jimeno, que passa al Consorci de Residus.
Juan Manuel Poyatos
Un altre militant socialista, en aquest cap representant a l’època del partit al consell de districte 6 de Sabadell, també apareix en les converses. Va ser contractat pel Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica en dos períodes diferents entre febrer de 2011 i març de 2012. Feia classes de llengua anglesa.
Liudmila Alexandrovna Kojina
Aquesta professora de violoncel també haurà d’anar a declarar en qualitat de testimoni. El seu nom apareix en unes converses entre Bustos i Fernández. Els investigadors dedueixen que l’exalcalde va pressionar l’exgerent per aconseguir col·locar-la però que en aquesta ocasió s’hauria negat. Durant 20 dies del mes de setembre de 2012 ella va ser contractada per l’empresa de Melquíades Garrido, tiet de Manuel Bustos, president del Gremi de Constructors, i imputat en diverses peces del cas Mercuri. Els Mossos van trobar el seu currículum en el servidor del correu electrònic de l’exregidor Joan Manau, també investigat a Mercuri, i parella sentimental de la professora.
Conclusions
Per tot plegat, la Divisió d’Investigació Criminal creia l’any 2012, i ampliant la informació també tres anys després, que Manuel Bustos i Paco Fernández van usar institucions públiques com el Consorci de Residus, el Consorci per l’Ocupació, el Consell Comarcal i l’Àrea Metropolitana com una forma de col·locar militants i càrrecs vinculats al PSC de Sabadell. Bustos hauria comès un delicte de tràfic d’influències (ja està condemnat per això en el cas Montcada) mentre que Francisco Fernández hauria comès dos delictes: malversació de fons públics i prevaricació. Les declaracions d’aquest dimecres començaran pels testimonis. S’espera per divendres els testimonis dels dos investigats: Francisco Fernández i Manuel Bustos.
4 Comments