‘Última jugada: ara, Antoni Llonch’, per Josep M.Benaul

ARTICLE D’OPINIÓ

Josep M. Benaul Berenguer, Historiador i membre de la Fundació Bosch i Cardellach

Les jornades sobre el nomenclàtor dels proppassats 14 i 15 d’aquest mes, organitzades per la regidoria de Cultura, havien de servir per elaborar uns criteris per a modificacions i/o incorporacions futures de noves denominacions en els nostres carrers. Encara no havia passat una setmana, quan tres grups municipals (ERC, Crida i PDeCAT) i dos regidors exbustistes (Monge i Bosch) van decidir portar al proper Ple municipal  (el d’avui, 27)  la proposta de substituir la plaça d’Antoni Llonch per la plaça 1 d’octubre. Si ja es volia tirar pel dret, aleshores per què esmerçar alguns milers d’euros en aquelles jornades? En realitat fou un muntatge per atorgar-se l’autoabsolució arran l’escàndol ‘Machado’ de l’estiu de 2017 i per posar una cortina de fum a decisions ja preses. En fi, van ser una comèdia; en castellà, derivat del caló, un paripé.

I d’on ve la pressa? Molt simple, el PDeCAT va obrir la cursa  fa uns mesos en proposar  el canvi de la plaça d’Espanya per plaça 1 d’Octubre, una pensada de sublim intel·ligència. Els grups del govern no ho van acceptar, però ara  s’han tret del barret  la proposta a dalt descrita. Vistos els programes municipals d’ERC i de la Crida, només en el primer  hi ha una referència genèrica a la recuperació de la memòria històrica  i una altra al reconeixement i valorització de les dones a través del nomenclàtor. Res d’això té a veure amb el canvi proposat.

La urgència només pot ser atribuïda al mateix oportunisme que tingué lloc amb la plaça Marcet el maig de 2017, iniciativa atribuïda a l’alcalde d’aleshores i bicàrrec avui, el senyor Juli Fernández. Tot indica que es vol aprofitar l’avinentesa de l’aniversari de l’1 d’octubre i fer-ho a costa d’Antoni Llonch. El resultat és que en lloc de fer Política basada en una reflexió cultural, de debat de dades i d’idees, es cau en la politiqueria.

La supressió dels noms dels alcaldes del franquisme podria ser un dels criteris a establir, perquè, a parer meu, no és automàticament deduïble de l’article 15 de la llei de memòria històrica, que dona marge a una àmplia interpretació. En tot cas, ni aquell ni cap altre criteri ha estat encara establert a partir d’argumentacions informades i raonades. Ara li ha tocat a Antoni Llonch, el soldat que no va voler sollevar-se el 18 de juliol de 1936, que fou destinat per l’exèrcit republicà al front d’Aragó, i que finalitzà la  contesa en dit exèrcit; més endavant va treballar des d’àmbits associatius catòlics i corporatius per dotar a Sabadell d’un teatre i de les primeres escoles als barris; i  com alcalde –nomenat a dit i inevitablement Jefe Local del Movimiento–  va endegar un programa significatiu de reformes urbanes a escala de  barri i de ciutat, moltes de les quals no va culminar en el seu mandat relativament curt. No hi ha criteris, però sí clarament dianes preferides, obsessives… No és significatiu que s’hagi escollit Llonch i no un negrer com el  marquès de Comillas?  Hi ha qui va cremat per imposar canvis, però si n’hem de fer en el nomenclàtor potser que comencem per dignificar-ne el procediment.

Foto portada: Benaul, a la jornada del nomenclàtor del passat 15 de setembre. Autor: J.d.A.

Comments are closed.