El nou Reglament Orgànic Municipal (ROM) entra en vigor aquest dijous, durant el ple ordinari del mes de juliol. En els darrers anys s’ha estudiat una nova regulació per adaptar la corporació municipal a l’actualitat. L’anterior ROM era del 1986, modificat al 1998 i 1999.
El ROM regula el funcionament de la corporació municipal, en molts aspectes: la junta de govern, les comissions informatives, el rol de l’alcalde i entre altres coses incorpora un Estatut de les persones electes. Pel que fa a la regulació dels plens, aquests són els principals canvis.
1. Sí al vot telemàtic; no al vot delegat
Des d’aquest dijous, en cas de baixa per malaltia greu, embaràs, permís de maternitat o de paternitat (“no per un refredat”, matisa l’alcalde, Maties Serracant), els regidors podran votar des de casa. S’activa així el vot telemàtic, a través de videoconferència, en concret, via Skype. En un moment es va estudiar el vot delegat, però finalment no ha trobat encaix al nou ROM. Aquest dijous hi haurà la primera mostra de vot telemàtic ja que la regidora d’Unitat pel Canvi Elena Hinojo està de permís per maternitat, ja que ha estat mare fa pocs mesos. Hinojo seguirà el ple des del seu domicili, i a la sala de plens s’instal·larà un plasma. Ella podrà votar així.
2. Intervencions més curtes
El temps d’intervenció de cada regidor es reduirà. Una forma d’atacar la llargada del ple municipal, que s’ha disparat en la darrera dècada i que la presència de vuit grups municipals des del 2015 ha agreujat encara més. Caldrà veure si serveix a la pràctica.
Aquests seran els nous temps: si fins ara el ponent dels punts tenia un temps il·limitat per expressar-se en primera intervenció, ara tindrà un màxim de 10 minuts. La primera intervenció de la resta de regidors passa de 10 minuts a cinc. La rèplica del ponent passa de 10 minuts a cinc. I la rèplica de la resta de regidors de cinc a dos minuts i mig. El ponent pot tancar el debat, de nou amb cinc minuts com a màxim.
En canvi, s’introdueix un aspecte no permès fins ara: les intervencions per al·lusions. Les haurà de validar, o no, el president del ple, que no és altre que l’alcalde, ara mateix, Maties Serracant.
3. Una moció per grup
Una altra mesura serà la limitació als grups municipals per presentar mocions. Podran plantejar-una per grup cada ple. En aquest mandat el rècord era del PSC, que n’havia presentat fins a quatre en una sessió. Però el límit té un matís: a part de la moció de cada grup se’n podran presentar també de forma conjunta. Si és així, pel que fa als temps, hi haurà un únic ponent o bé se l’hauran de repartir de forma equitativa.
4. Fil directe de les entitats al ple
Les entitats inscrites al registre pertinent amb una antiguitat superior a un any també podran portar propostes a la sessió. Ara ja ho feien, però d’una altra manera: de la mà d’algun partit polític, que les canalitzava. Ja no caldrà. Cada ple podrà tenir una moció a proposta d’una entitat, que a més, serà la primera en discutir-se un cop s’acabi la part executiva (els dictamens que l’executiu porta a ple) i comenci la part deliberativa i de control (les mocions). Només hi haurà un requisit: portar la moció a l’ordre del dia haurà de tenir llum verda per part d’un terç dels regidors com a mínim (9 de 27).
Les entitats, ja ho feien, poden demanar intervenir en altres punts del debat. Màxim 10 minuts.
5. Canvi de nom i divorci dels grups municipals
A partir d’ara, a petició del grup municipal afectat, es podrà canviar de nom durant un mandat. Això podria afectar, per exemple, l’actual grup municipal de Convergència i Unió. La federació CiU es va dissoldre al 2015, Unió està liquidada, Convergència va passar a ser PDeCat i es presentaran a les municipals del 2019 sota la marca Junts per Sabadell encara amb la incògnita de veure com s’integraran a la Crida Nacional per la República de Puigdemont. De moment, però, el grup segueix sent CiU.
El nou ROM estableix la possibilitat que un grup municipal formi dos o més grups separats si es presenten en coalició i acaben trencant. És el que va passar l’any 2011 amb la coalició ICV-EUiA. Llavors es van poder separar en dos grups, l’ICV de Carme Garcia i l’EUiA de Marisol Martínez. El divorci però no va ser sense polèmica, perquè no tothom ho va veure clar.
Més info: podeu consultar aquí el nou ROM.
