PSC, Cs i Podem esquiven debatre al ple la sentència del Suprem sobre les banderes no oficials

El Tribunal Suprem ha dictaminat aquest dilluns que les banderes no oficials no es poden penjar als edificis i espais públics. La sentència estableix doctrina i entra per exemple en les banderes irisades o del poble gitano que, per exemple, es pengen al balcó de l’Ajuntament de la plaça del doctor Robert. Els tres partits independentistes han volgut forçat per la via d’urgència que el ple rebutgés la sentència. El PSC, Ciutadans i Podem ho han esquivat derivant-la a un altre àmbit de debat. 

Com la moció ha arribat per la via d’urgència al plenari, s’ha hagut de votar primer si s’acceptava debatre-la o no. Els 14 regidors del PSC, Ciutadans i Podem ho han rebutjat, sense poder explicar-se ja que el reglament impedeix posicionar-se als grups que no ho han proposat.

Sí han pogut argumentar els tres grups que portaven el debat al ple: Esquerra, la Crida i Junts per Sabadell. Els seus representants ha argumentat que la sentència era d’aquest dilluns, de plena actualitat per tant, i entrava per exemple en la bandera irisada que ja penja, i aquest dimarts segueix penjant, a l’Ajuntament amb motiu del Dia contra l’Homofòbia o el proper Dia de l’Orgull LGBTI. La sentència hi inclou totes les banderes no oficials, per tant també les estelades o les proclames ‘llibertat presos polítics’ o ‘refugees welcome’. 

Però la proposta no ha tingut sort. Els dos partits que sustenten el govern, el PSC i Podem, han votat en contra. També ho ha fet Ciutadans. La urgència ha tingut 13 vots a favor (els d’ERC, la Crida i Junts) però 14 en contral. L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés (PSC), ha emplaçat els grups municipals a parlar en junta de portaveus el proper dilluns, per buscar un posicionament compartit. Així mateix en una piulada la portaveu municipal de Podem, Marta Morell, ha anunciat el seu vot a favor de la proposta però ha assegurat que ha votat en contra de debatre-la perquè “alguns grups ens han demanat més temps per valorar-la”.

Què diu el Suprem?

El Suprem ha argumentat dilluns en relació a un cas de Santa Cruz de Tenerife del 2016 però que s’estén a tot l’Estat que “no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent” ni “amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques” penjant banderes no oficials dels edificis públics.

Foto portada: @cssabadell via Twitter.

Comments are closed.