Què diu la sentència sobre Carme Forcadell?

L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat condemnada a 11 anys i mig de presó pel Tribunal Suprem per un delicte de sedició. Així ho ha dictaminat la sala penal de l’Alt Tribunal. Què diu la sentència sobre l’exregidora sabadellenca?

La sentència és llarga. Té 493 pàgines. 18 estan dedicades en exclusiva a Carme Forcadell. En elles es desgranen els càrrecs i fonaments per condemnar la sabadellenca a 11 anys i mig de presó per sedició. Forcadell va ser la presidenta del Parlament en l’apogeu del procés sobiranista, entre les eleccions ‘plebiscitàries’ de 2015 i la declaració d’independència d’octubre de 2017.

“Legalitat paral·lela”

Forcadell va tenir un protagonisme “decidit” en el “concert delictiu ideat pels acusats”, incomplint de forma “reiterada” les resolucions del Tribunal Constitucional. “Va fer possible la creació d’una legalitat paral·lela carent de validesa”. Les impugnacions del govern central davant el TC van ser “altivament desateses”, fent oïdes sordes “una vegada i una altra als requeriments del TC”. La sentència estima que va “entorpir” l’autoritat pública dels tribunals de justícia, burlant els seus mandats, tant el TC com del Tribunal Superior de Justícia com del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona.

Més enllà d’això, el tribunal conclou que va alentar, organitzar i protagonitzar actuacions “multitudinàries” que van generar “importants enfrontaments entre els ciutadans i els membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat”.

“La celebració del referèndum, malgrat la seva expressa prohibició, i la posterior declaració d’una inviable independència, van culminar un procés que va satisfer el tipus penal previst de la sedició. En el pla pluralment dissenyat, la processada Carme Forcadell va tenir una intervenció rellevant i decisiva, que va tenir la major intensitat en el pilar parlamentari a través del que es va teixir un entrament de legalitat paral·lela, carent de validesa, però que servís de suport a l’estratègia independentista”.

Segons el text, la presidenta del Parlament va ultrapassar el seu àmbit dins una “estratègia delictiva”, encoratjant públicament la mobilització, amb una “presència protagonista” en moltes mobilitzacions entre juny i octubre de 2017. A més, va “contravenir” les notificacions i requeriments no només dels tribunals sinó també les alertes del Secretari General del Parlament, Xavier Muro, i el Letrat Major del Parlament, Antonio Bayona, així com els grups parlamentaris de Ciutadans, el PSC i el PP.

“Va permetre la incorporació a l’ordre del dia de la Mesa d’iniciatives que contravenien frontalment allò acordat pel Tribunal Constitucional”, durant les jornades del 6 i 7 de setembre de 2017. En aquest sentit, el tribunal jutja com a “voluntaristes” i “complaents” les declaracions d’expresidents de la cambra catalana o altres membres de la Mesa en descàrrec de Forcadell, en clara contradicció amb els testimonis tècnics de Muro i Bayona.

“No té lògica admetre com una de les característiques definitòries d’un sistema democràtic la possibilitat de donar curs legal a iniciatives que porten causa de decisions suspeses pel Tribunal Constitucional”, diu la sentència. La senyora Forcadell era coneixedora de la possibilitat d’exercir la seva potestat per vetar la tramitació de propostes contràries a l’ordre constitucional, sigui que fos la seva procedència […] Allò decisiu és que no va impedir que es votessin resolucions obertament contràries a allò declarat pel Tribunal Constitucional. Es més, va impulsar de forma activa la seva tramitació. Va contribuir de forma efectiva i eficient a la creació de risc que es va concretar en el resultat produït, el va incrementar al llarg del temps i, podent fer-ho, no el va frenar […] va projectar la seva activitat pública més enllà de l’àmbit parlamentari, donant suport de forma decidida al Govern en les decisions concernents a la preparació del referèndum i a les entitats ANC i Òmnium Cultural en les mobilitzacions que van propiciar. Va desbordar els contorns de la posició institucional que ostentava i va trencar el deure de neutralitat inherent a la seva posició”.

 

Forcadell ha estat condemnada per sedició a 11 anys i sis mesos de presó. També està inhabilitada per exercir càrrec públic durant el mateix temps. Porta any i mig en presó preventiva.

Comments are closed.