Un dels “pilars del moviment sediciós”. Així es refereix el Tribunal Suprem a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural i detingut a nou anys de presó, i els mateixos d’inhabilitació. Així sustenta el Suprem la condemna a Cuixart.
“L’acreditada capacitat de mobilització” d’Òmnium Cultural era imprescindible per “oposar una resistència activa – també pacífica- al compliment dels mandats dictats pels jutges i tribunals. El Suprem veu en Cuixart un “progressiu in crescendo” que el fa passar de fer crides a la protesta, la manifestació i la mobilització legítima fins “empènyer” la ciutadania simpatitzant amb el moviment secessionista a la “resistència activa, a l’oposició per vies de fet al compliment de les ordres judicials”.
“No és legitimitat contra legalitat. És un conflicte entre les concepcions parcials d’un sobre la legitimitat i les conviccions d’altres que, a més, tenen el suport d’unes lleis i una Constitució aprovades per uns procediments legals i per suposat susceptibles de ser modificades per procediments legals”.
Cuixart és condemnat sobretot pels fets davant la conselleria d’Economia el 21 de setembre de 2017 i la jornada de l’1 d’octubre. L’Alt Tribunal dona per bo que es va convocar la població a través de Twitter emplaçant a “defensar les institucions catalanes, exigint la Guàrdia Civil que posés en llibertat les persones detingudes i demanaven als catalans que es mobilitzessin. La sala “no posa en dubte” el “pacifisme” de la mobilització però subratlla que Cuixart va apel·lar “a la determinació mostrada durant la Guerra Civil, emplenat l’expressió ‘No pasarán!’ i que va reptar l’Estat a acudir a confiscar el material que s’havia preparat pel referèndum i que tenien amagat en determinats locals, acabant la seva al·locució amb les següents paraules: “avui som desenes de milers de persones aquí, demà serem centenars de milers allà on se’ns requereixi… no tingueu cap dubte que guanyarem la nostra llibertat”.
“N’hi ha prou amb reflectir els fets que assumeix”
No obstant, de cara al delicte de sedició, el tribunal estima que “n’hi ha prou amb reflectir els fets que assumeix i la interpretació que ell mateix els hi dona per encaixar-los a l’article 544 del Codi Penal”.
“L’àmbit legítim de la protesta i de lluita per les idees polítiques i socials, va quedar desbordat quan es va passar a l’oposició física, a l’impediment material d’execució de decisions judicials i derogació de fet dels principis constitucionals en un determinat territori en unes determinades dates”.
El tribunal estima que la jornada de l’1 d’octubre no va ser una “manifestació” o un “acte de protesta massiu”. “Va ser un aixecament tumultuari encoratjat per l’acusat entre moltes altres persones per convertir en paper mullat unes decisions judicials del Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”. En aquestes accions hi haurà la mobilització Escoles Obertes, per impedir el tancament de centres educatius la vigília de l’1-O.
“La resistència és resistència, malgrat que s’adjectivi amb l’evocació de la pau, i suposa força física i intimidatòria, suposa pressió, suposa oposició a l’actuació policial”, es diu.
Segons la sentència, Cuixart i Òmnium van provocar un “aixecament popular” que busca planerament la rebel·lia davant els pronunciaments judicials. Una “desobediència tumultuària, col·lectiva i acompanyada de força o resistència”, que “no és més que altra cosa que sedició”.
