L’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, defensa que l’okupació d’habitatges és “una resposta social d’emergència” per a aquelles famílies que no tenen recursos econòmics per accedir a un immoble de forma legal. “En la majoria de supòsits, l’ocupació sorgeix d’una necessitat, ja que implica assumir un procés judicial, inestabilitat i dificultat per accedir als subministraments bàsics”, assenyala l’alcalde en un article d’opinió signat amb la regidora d’Habitatge de Sabadell, Glòria Rubio.
A la carta (més info: ‘L’okupació: una resposta social d’emergència‘), els responsables del govern municipal afirmen que a la ciutat la majoria d’entrades per part d’ocupes es fan en immobles abandonats o en desús. Basant-se en dades dels Mossos d’Esquadra, apunten que els últims dos anys hi ha hagut 381 ocupacions a Sabadell, i detallen que “només” 12 casos han estat denunciats per propietaris que asseguren que les immobles són els seus domicilis habituals.
Un d’aquests casos, recorda l’article, s’ha produït al carrer Fiveller –al barri de Gràcia-, on un veí ha denunciat que el seu immoble ha estat ocupat per una família de Badia del Vallès formada per pare, mare i quatre fills. Els propietaris han dut el cas a la justícia i han rebut el suport públic de l’Associació de Veïns de Gràcia (més info: “M’han ocupat casa meva” i “Què hauria d’haver fet? Trucar al ‘primo’ de Zumosol?”).
L’ocupació a particulars, fets “puntuals”
Sobre aquest cas, Maties Serracant i Gloria Rubio critiquen que “darrerament s’hagi volgut magnificar l’okupació d’habitatges on ja hi viu gent”, insistint que es tracta de fets “puntuals”, alhora que sostenen que els domicilis habituals de les persones “ja estan suficientment protegits” per la llei. “El què no està garantit és l’accés a un habitatge digne, i per tant, és això el què més hauria de preocupar a les administracions i a la ciutadania”, afegeixen.
