Tret de sortida a la campanya electoral per a les europees del 25M

La tradicional enganxada de cartells electorals, més simbòlica que real, ha donat inici aquest dijous al vespre i la nit a la campanya electoral per a les eleccions europees del proper 25 de mig.

Les principals formacions polítiques de Sabadell han realitzat actes electorals, ja sigui a la seva seu o el carrer. Ja tenen representants al Parlament Europeu el PSC, CiU, PP, ICV-EUiA i ERC. També Ciutadans té possibilitats en aquesta ocasió. La formació local Entesa per Sabadell no hi participa, ni tampoc la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).

Mentre que PSC i ICV-EUiA volen situar princpalment l’agenda social en aquesta campanya, tant CiU com ERC opten pel full de ruta sobiranista, que també ocupa bona part del temps dels discursos polítics de Ciutadans i del PP. En aquest últim cas, també opten per situar la recuperació econòmica entre els seus missatges de campanya principals.

Us presentem algunes claus de les propers eleccions, tant a nivell local com global.

1. El PSC sempre ha guanyat les europees a Sabadell

Des de les primeres eleccions europees celebrades a Espanya, l’any 1989, hi ha hagut cinc eleccions (1989, 1994, 1999, 2004 i 2009). Tots els comicis han estat guanyats a Sabadell pel Partit dels Socialistes de Catalunya, sovint a una distància molt considerable de la segona formació amb més vots, habitualment Convergència i Unió. Els socialistes s’han mogut entre els 20.000 i els 30.000 vots mentre que CiU ha estat al voltant dels 10.000. La tercera formació habitualment ha estat ICV-EUiA, tot i que des de mitjans dels 90 el PP ha pujat posicions, com també ERC.

L’any 2009 el PSC va guanyar a Sabadell i Catalunya. A l’Estat espanyol va guanyar el PP, que va tenir més de 660.000 vots mentre que el PSOE va tenir 603.000. Els resultats comunitaris van donar un avanç de la dreta i també de l’extrema dreta a la cambra europea.

2. Què es decideix a Europa?

La participació a les eleccions al Parlament Europeu en els propers comicis és una incògnita i una preocupació, davant la probable alta abstenció. No obstant, l’any 2009 la participació a les eleccions va ser d’un 45 per cent a Espanya (37,5 per cent a Catalunya i 38,9 per cent a Sabadell). En general és una participació baixa, però no gaire més baixa que la que hi va haver, per exemple, a les eleccions municipals de Sabadell l’any 2011, per sota del 50 per cent. Entre els reptes de la Unió Europea, es troba apropar la seva acció política al ciutadà.

Malgrat la distància, no és gaire complex veure la importància del que es decideix al Parlament. De la mà del Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, les polítiques d’austeritat o retallades han estat impulsades des del govern de la Unió (la Comissió Europea), tot i que no tant des del Parlament. La legislació comunitària abarca camps importants, com la protecció del medi ambient, la regulació de la competència, la protecció de dades i la privacitat a internet, la mobilitat entre estudiants, plans d’ocupació juvenil a nivell europeu o subvencions a favor de les ciutats intel·ligents o la gestió econòmica.

3. Novetats en l’elecció del govern comunitari

La Unió Europea, el club comunitari, funciona amb unes regles pròpies que donen lloc a diferents sectors a destacar el dèficit democràtic de la Unió. De fet, hi ha consens en assenyalar una paradoxa: la manca de democràcia en el funcionament de la Unió faria impossible la seva entrada a la pròpia Unió, que exigeix una sèrie de garanties democràtiques als aspirants a ser membres. En aquests comicis al Parlament Europeu hi haurà algunes novetats. I és que fins ara el president del govern comunitari, la Comissió Europea, era escollit de forma pactada i bipartidista entre la dreta i l’esquerra moderada. Així al socialdemòcrata Romani Prodi a la presidència de la Comissió ha anat seguida del conservador José Manuel Durao Barroso.

A partir del 2014, però, el president de la Comissió Europea serà elegit i dissenyat tenint en compte els resultats de les eleccions. Mentre els socialdemocràtes proposen l’alemany  Martin Schulz, els conservadors proposen el luxemburguès Jean Claude Juncker. Els Verds proposen Ska Keller (entrevista a iSabadell: Ska Keller, eurodiputada de Los Verdes: “La economía ecológica creará los trabajos del futuro”) i els liberals el belga Guy Verhofstadt.

4. Quants parlamentaris hi ha a Brussel·les i quants envia Espanya?

El Parlament Europeu té 750 diputats, que es renoven cada cinc anys (i no cada quatre anys com, per exemple, les cambres estatals o autonòmiques a Espanya). El ple es reuneix a Estrasburg (França) mentre que la resta de l’activitat parlamentària es fa a Brussel·les (Bèlgica). Cada estat membre (ara la UE en té 28) té un número diferent de diputats, en base als criteris acordats entre els estats, que formen el Consell Europeu, veritable fòrum de decisió europeu. El país amb més diputats és Alemanya, amb 96, seguit de França (74), Regne Unit (73), Itàlia (54) i Espanya (54). L’estat amb menys diputats és Malta, amb 6, igual que Luxemburg, Xipre i Estònia.

L’Estat espanyol envia 54 diputats a Brussel·les i Estrasburg, que es decidiran el proper dia 25, en unes eleccions celebrades sota circumpcripsió electoral única i estatal.

Foto portada: d’esquerra a dreta i de dalt a baixa, actes aquest vespre de PSC, PP, Ciutadans, ERC, CiU i ICV-EUiA. Autors: David B i J.d.A.

Comments are closed.