Unes obres no acabades a temps condicionaran les primeres inversions del govern Farrés

  • 6,4 milions del superàvit del 2017 aniran a eixugar deute per la lentitud en els procediments entre 2018 i 2019.
  • ERC assegura que un ajuntament sense projectes al 2015, la burocràcia i la llei Montoro van fer impossible acabar-les abans. 

Ple extraordinari aquest divendres per fer un canvi comptable que condicionarà la capacitat d’inversió del govern municipal l’any vinent. L’executiu del PSC i Podem es veurà obligat a finançar amb pressupost de l’any vinent unes obres que s’havien de pagar amb el superàvit dels comptes del 2017 però que no s’han acabat a temps. Els diners ara aniran a reduir deute. 

La discussió serà divendres a les 10.30 hores i deriva del fet que unes obres del 2017 no s’han pogut acabar quan toca. Es tracta d’un tema bàsicament comptable amb derivades polítiques. Des de fa anys els ajuntaments acaben l’any amb superàvit. I no es pot reinvertir. Així ho diu l’anomenada llei Montoro. Aquest superàvit havia d’anar com a norma general a eixugar el deute de l’administració, però des de la irrupció del nou govern central del PSOE es va flexibilitzar la norma. Es permetia destinar el superàvit a inversió en alguns casos sempre i quan els projectes s’acabessin en un calendari determinat. Pel que fa al superàvit del 2017 s’havien de finalitzar el 31 de desembre de 2018 o el 31 de desembre de 2019 si hi havia una pròrroga, com és el que cas que ara afecta Sabadell.

El govern quatripartit va destinar part del superàvit a 35 projectes. Així es va comprar el 70 per cent de l’antiga fàbrica Artextil o tot el conjunt catalogat de la fàbrica Sallarés Deu, al barri de Gràcia. Però 31 projectes van passar mitjançant una pròrroga a l’any 2019 amb la condició que estiguessin acabats abans d’arribar el 2020.




Així el quatripartit volia invertir 8,95 milions en una trentena de projectes. El més importants: el pla d’asfaltat de carrers (2,2 milions), la renovació dels jocs infantils (un milió i mig), la urbanització de la plaça de la Vall d’Aran (600.000 euros) o la nova depuradora de la piscina de Ca n’Oriac (420.000 euros). Però, entre altres de menor quantia, els projectes estan licitats però no acabats. En molts casos, ni tan sols començats.

Així que ara el nou govern es veu obligat a destinar 6,4 dels 8,95 milions a reduir deute amb la banca. En canvi, els projectes s’hauran de fer, perquè estan avançats, i s’hauran de pagar amb el pressupost ordinari del 2020. En altres paraules, el futur pressupost pagarà projectes compromesos anteriorment per l’anterior govern. Un fet que condicionarà la capacitat d’inversió del govern Farrés i que “penalitza la ciutat” diu el primer tinent d’alcaldessa. Gibert no ha estat especialment crític amb l’anterior govern tot i que sí ha valorat que aquests tipus d’inversions haurien d’haver estat més modestes en quant a quantia, projectes més petits, per garantir que es poguessin executar abans d’acabar el termini i així evitar aquestes situacions.

ERC: “vam fer-ho tan de pressa com era possible”

Qui va gestionar la hisenda municipal en els darrers quatre anys? Bàsicament Esquerra Republicana, ja que l’exalcalde Juli Fernàndez va ser el responsable econòmic durant tot el mandat. Els republicans han assegurat aquest dimarts que el causant de la situació bàsicament és la llei Montoro, en referència a l’exministre Cristóbal Montoro, que “el PSOE va mantenir” amb la ministra Montero. No obliden que la llei Montoro es va aprovar amb el suport de Ciutadans i també de l’ara extinta CiU. La llei “talla les ales a l’administració local de tot l’Estat”, diuen, i per això demanen al PSC i a Podemos a derogar-la. Són incomptables els alcaldes i alcaldesses que defineixen la llei Montoro com a lesives pel món local.

La regidora republicana Èlia Soriano afegeix dos elements més que expliquen com unes obres pagades amb fons del 2017 no es podran fer abans que acabi l’any 2019. La primera és que l’any 2015 van trobar l’ajuntament paralitzat a causa del cas Mercuri. En altres paraules: no hi havia projectes al calaix. “Vam haver de començar de zero: estudiar, projectar, licitar i, de seguida que es va poder, executar. I vam fer-ho tan de pressa com era possible”, diu. La segona és que els procediments de l’administració municipal són molt lents i, ho diu ERC, “no es caracteritzen precisament per l’agilitat i la modernitat i són molt feixucs”. El portaveu republicà a l’Ajuntament, Gabriel Fernàndez, esperona el govern Farrés a aplicar l’administració electrònica que, argumenta, ells van deixar preparada, com una forma d’agilitzar la maquinària.

Foto portada: obres al carrer Sant Pere. Autor: M.Tornel. 

 

Comments are closed.