El pati de l’Aliance queda petit per conéixer més detalls de l’última obra de l’escriptor.
“Els homes hem tingut la capacitat de construir l’infern a la terra”, assegura.
El pati de l’ Aliança Francesa es va quedar molt petit per acollir els assistents a aquesta presentació del darrer llibre de l’escriptor sabadellenc (publicat al maig d’ aquest any, i del qual ens va parlar al Tast de Cultura que li vam fer llavors).
Casagran ha estat acompanyat per Juli Palou, professor de Llengua i Literatura a la Universitat de Barcelona que va fer una amena introducció en que va mencionar la tradició grega segons la qual un cop l’any joves i adults anaven junts a teatre, referències als contes clàssics on sempre queda palesa la necessitat del jovent de sortir de casa i ja centrant-se en l’àmbit de la novel·la presentada, el procés d’ animalització que pateixen els condemnats als camps d’ extermini, on, segons explicava Primo Levi a Si això és un home, perdien el nom per passar a ser un número, perdien els drets i perdien els trets de civilització que els caracteritzaven.
Argelers, però, on es desenvolupa la novel·la, no és pas un camp d’extermini sinó de concentració. Les víctimes tenen noms, però tot i així, la vida allà dins continua sent un infern. En el cas d’ aquest llibre són el Tian i el Tòfol. Un és el narrador, un noi de 14 anys. L’altre, el seu germà bessó que tot i no ser amb ell és present contínuament a l’ obra.
Juli Palou també va mencionar el sabadellenquisme de l’autor, present per exemple al personatge nadiu d’aquesta ciutat i anomenat, com no podia ser d’ altra manera, Salut, o la menció a Pere Quart; i va definir Casagran com lletraferit (“els llibres són una de les escapatòries de l’horror de l’ infern”) i antifeixista (“potser, tot i que ell segurament no ho sàpiga, sigui Marxista”) i va concloure amb un emotiu:
Hem de creure en la generositat humana perquè en aquesta vida mai, mai, mai, ni l’ horror ni la mort puguin tenir l’ última paraula”, va dir Palou.
Seguidament, el mateix Casagran va explicar com i perquè va decidir-se a escriure aquesta obra:
Des dels 14 o 15 anys que em rondava pel cap escriure un llibre sobre els refugiats republicans, és un tema molt important i desconegut. I arran de ser professor vaig adonar-me que havia un gran desconeixement general del tema, i per tal que els adolescents poguessin identificar-se més fàcilment vaig fer que els protagonistes també fossin adolescents”. “Es calcula que un 10% de la població catalana té familiars que van passar per Argelers però en molts casos no se’n parlava, degut en part, a que restava un sentiment de vergonya”, ha dit Casagran.
La tercera part de l’ acte va consistir en poemes de Miquel Desclot, Pere Quart ( les Corrandes d’ Exili, amb un vers modificat), Sagarra i el propi Casagran, musicats per Marc Torrents a la guitarra i Carles Belda a l’ acordió, que servien de rèplica a fragments de l’obra llegits per l’autor. Segons va explicar Belda, a mesura que llegia la novel·la, anava imaginant-se’l fet pel·lícula i va anar creant la banda sonora que si fos així, l’ acompanyaria.
Els assistents a l’acte, que va durar aproximadament una hora, van sortir molt satisfets, descrivint-lo com “molt emotiu”, “entretingut” i “original”. L’escriptor, per la seva banda, va declarar a iSabadell la seva “satisfacció per com havia sortit tot, l’ èxit de convocatòria de públic i per l’ actuació musical del Carles i el Marc. Penso que ha quedat molt maco”, va dir.
