Fernàndez destaca la llei 24/2015 com un bon instrument per lluitar contra el fenomen.
La trobada es duu a terme aquest dijous i divendres a Fira Sabadell amb un centenar de ponents.
Ajuntaments de divers color polític i entitats del tercer sector intenten posar la lluita contra la pobresa energètica a l’agenda política poques setmanes abans de començar les temperatures d’hivern. Fira Sabadell es converteix durant dos dies en punt de trobada per la reflexió d’un fenomen que continua creixent malgrat les xifres macroeconòmiques positives.
Aquest mateix dimarts, segons dades de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) palesava que gairebé un 9 per cent de catalans no pot mantenir la seva llar a la temperatura adequada o que gairebé el 7 per cent de famílies paguen amb retard la factura dels subministraments bàsics (aigua, llum i gas). Més de mig miler de persones participen dijous i divendres al Congrés Català de Pobresa Energètica. Es presenta com un fòrum de debat per trobar solucions. Però un fòrum molt protagonitzat pels ajuntaments, que gestionen l’emergència social sense gaires atribucions. Tot i així, s’ha destacat com un bon instrument la llei 24/2014, d’emergència social, suspesa parcialment pel Constitucional però vigent pel que fa a la lluita contra la pobresa energètica.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat accelerar el desplegament d’aquesta llei. “Cal exigir a les empreses”, ha dit la barcelonina. El seu homòleg a Sabadell, el republicà Juli Fernàndez, manté que el consistori ha “exprimit” al màxim la llei i ha iniciat el procediment per sancionar les companyies que la incompleixin. “Les empreses ja no han de fer Responsabilitat Social Corporativa. Ja parlem d’una altra cosa: parlem de legalitat”, diu Fernàndez.
Les set institucions organitzadores han fet pública una declaració institucional que ha llegit l’actriu i cineasta Sílvia Munt. El text demana al govern català que desplegui els procediments pendents en la matèria i al govern espanyol que reguli la protecció dels consumidors vulnerables com disposa la Unió Europea. Així exigeixen a les empreses que garanteixin l’accés al subministraments bàsics a tota la població.
Les oligarquies
El paper de les empreses ha estat abordat durant la inauguració. Colau, la badalonina Sabater i el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, mantenen que l’energia està en mans d’un oligopoli (Endesa, Iberdrola, Gas Natural i poques empreses més) que mira sobretot pels resultats i pels dividends dels accionistes. Colau ha destacat que Espanya és el quart país de la Unió Europea amb l’energia més cara. A més, el Tribunal Suprem va tombar a l’octubre l’anomenat bo social obligant a indemnitzar les tres empreses amb 190 milions. Per la seva banda, la presidenta de la Diputació i alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha demanat fer els deures amb més mesures d’estalvi energètic. “No acceptem que faci més fred a casa que al carrer”, ha dit Conesa. S’estima que més de mig milió de catalans pateixen pobresa energètica.
Una vintena de ponències
El congrés inclou una vintena de ponències i taules rodones que es desenvoluparan fins divendres al migdia, quan es farà la cloenda. La trobada està organitzada pels ajuntaments de Sabadell, Barcelona i Badalona, la Diputació, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Ecoserveis.
