El germà d’Helena Jubany, assassinada el 2 de desembre de 2001, i la germana de Montserrat Careta, suïcidada el 7 de maig de 2002, tornen a unir-se per fer una crida a tota la ciutat: “que algú parli, si us plau”. La investigació per la mort de Jubany està sobreseguda des de 2005 i, si no hi ha cap estímul que faci reobrir la investigació, prescriurà a principis del 2021. Sense haver aconseguit identificar el culpable, les famílies de les víctimes alerten que l’assassí segueix pels carrers de Sabadell.
Una orxata i una carta anònima esperen a l’Helena Jubany davant la porta de casa seva el 17 de setembre del 2001. No sap qui en pot ser l’autor ni que la beguda conté substàncies sedants, però la jove de 27 anys decideix beure-se-la. Dues setmanes després, la història es repeteix; ara, però, l’anònim va acompanyat d’un suc de préssec. Tot seguit agafa el cotxe i se’n va cap a la feina, la biblioteca de Sentmenat. Un company l’haurà de tornar a casa seva perquè ella es troba tan malament que no es veu en cor d’agafar el cotxe. L’endemà no recorda res.
El 30 de novembre d’aquell mateix any, Jubany desapareix durant tot el cap de setmana. Havia quedat per dinar el divendres amb el seu pare, però ni ell ni ningú sabien on era la jove. El dilluns apareix morta al solar d’un edifici al carrer Calvet Estrella, a l’Eixample. Està despullada i presenta algunes cremades arreu del cos. Malgrat que l’autòpsia determinés que la víctima havia mort per l’impacte contra el terra en caure des d’un quart pis, el cos de Jubany també contenia alcohol i tres tipus diferents de benzodiazepina (substàncies psicotròpiques que tenen efectes sedants): midazolam, lormetazepam i alprazolam. Les dosis de cada una d’elles l’endemà del crim multiplicaven per 30 les quantitats recomanades en les dosis terapèutiques.
El 14 de febrer de 2002, el magistrat del Jutjat d’Instrucció número 3 de Sabadell de l’època, Manuel Horacio, decreta presó provisional sense fiança per a Montserrat Careta, com la presumpta responsable d’un delicte d’homicidi, i per a Ana Echaguibel com la còmplice d’un assassinat amb agreujants. Ambdues acusades s’enfronten a una pena de fins a 25 anys de presó i una indemnització de 300.000 euros per a la família de la víctima, els Jubany Lorente.
“Te vas a comer el marrón tu sola. ¿Quién más? Di nombres“. Transcriu en una carta Montserrat Careta de l’interrogatori que ha rebut a la caserna. “De nou, tornar endarrere i recordar. Necessito temps. Tot sembla dat i beneït. Les peces encaixen erròniament. La incomprensió creix. La veritat s’esvaeix i el dictat de la sentència em cau a sobre com una llosa” escriu en uns paràgrafs més avall.
Després de 60 dies empresonades de manera preventiva a Wad-Ras, Careta se suïcida als banys de la presó amb la corda de la persiana. Aquest és el detonant que motiva a Manuel Horacio Garcia a arxivar el cas i a deixar Echaguibel en llibertat. Per una banda, el jutge conclou que hi ha indicis suficients per acreditar que Helena Jubany va ser assassinada per almenys dues persones, tal com es desprèn dels informes forenses. Per altra banda, la presumpta responsabilitat criminal de Careta s’extingeix automàticament per la seva mort, i els altres dos imputats (Ana Echaguibel i la parella sentimental de Careta, Santiago Laiglesia) no reuneixen indicis suficients per imputar-los la mort de Jubany. A Laiglesia se’l va imputar pel mateix motiu que a Careta: coneixia la víctima i també vivia a l’edifici on van passar els fets, els quals era impossible que realitzés una persona sola. En canvi, a Echaguibel se la va imputar per la discussió que havia tingut amb Jubany dies abans del seu assassinat i pels resultats de les proves cal·ligràfiques.
Un cas ple d’irresponsabilitats
La instrucció està incompleta. Dels tres acusats principals, Montserrat Careta, Ana Echaguibel i Santiago Laiglesia, només dos –Careta i Echaguibel– es van sotmetre a una prova cal·ligràfica per determinar si tenien probabilitats de ser els autors dels anònims que van iniciar aquest joc macabre, on Helena Jubany era la diana a qui apuntaven els dos anònims i on l’autor d’aquests li fa fer escac i mat a finals del 2001. Malgrat que la procuradora de la família Jubany Lorente, Teresa Prat, hagués instat al jutge instructor a realitzar la mateixa prova a tots els sospitosos, el magistrat ho va rebutjar totes les vegades. La germana de Montse Careta va oferir-li com a prova una carta escrita per Santiago Laiglesa en la qual ella percebia similituds en la lletra dels anònims. Davant aquesta possible evidència, el jutge no només es va limitar a denegar la petició de Careta, sinó que li va esbotzar “esto se lo regalo a mi hermano y me lo echa por la cabeza“.
El registre del domicili es va realitzar sis hores després que la policia arrestés a la propietària, Careta. Durant tot aquest temps, el seu company sentimental també imputat, Laiglesia, va romandre a l’habitatge sense cap tipus de supervisió. Les trucades telefòniques que van quedar enregistrades des d’aquesta localització són les proves que ho demostren. Aquest és el detonant que exposa un amic de Careta, Eladi Martínez, per aventurar que “Laiglesia està immunitzat per la justícia”. Sospita que durant aquesta estona, l’acusat aprofités per recol·locar un dels presumptes escenaris del crim, evidenciant unes pastilles de Noctamid, el principi actiu de les quals és el lormetazepam (una de les substàncies que presentava la víctima Jubany), i una capsa de llumins (amb els quals s’explicaria les cremades que presentava la mateixa jove) al capdamunt de la brossa.
“Algú va parar-li una trampa perquè totes les proves apuntessin cap a ella”. Per Martínez “és ridícul creure’s aquestes proves, fins i tot atempta contra la intel·ligència. Algú pot creure’s que si la Montse hagués matat l’Helena haguera deixat aquestes evidències tan clares?”
Una de les altres incoherències d’aquest cas és que s’associen les pastilles i els llumins del pis de Montserrat Careta als materials que es van utilitzar per cometre el crim, però no es prenen mostres d’ADN al lloc del crim per saber si la víctima va estar en aquest domicili. Tampoc es preocupen per saber d’on surten les altres dues substàncies que presenta Helena Jubany.
Finalment, tal com declara la funcionària interina numero 834 de la presó de Wad-Ras, “els recomptes no es realitzen d’una manera exhaustiva, sinó de manera somera i rutinària”. En la mateixa línia, la funcionària del mateix centre assegura que “no sempre es procedeix a la comprovació de les dutxes una per una”. Això explica que ningú sabés on era Montserrat Careta quan va perdre la vida.
Com es pot ajudar a reobrir el cas?
Atès que 19 anys més tard és impossible aportar qualsevol prova física o material, només un nou testimoni o declaració pot reactivar el cas. La germana de Montserrat Careta insta ara tota la ciutat a parlar. Se sap que l’assassinat va ser comès per dues persones, que hi havia tres sospitosos i que ara només en queden dos. “Queda algú que sap el que va passar… però qui i on és?” es pregunta Careta cada dia.
Per una banda, el jutge que s’encarrega del cas exposa que no pot reobrir-lo fins que la policia aporti un nou estímul. Per contra, aquesta diu no poder actuar fins que el jutge li ho ordeni. Dos estudiants de periodisme a la UAB, Yago García i Anna Prats, van escollir aquest cas com a objecte d’estudi en el seu Treball de Final de Carrera (TFG) l’any 2017. Actualment, García segueix involucrat en el cas i ha començat a escriure un llibre on n’exposa tota l’evolució, però encara està en una fase embrionària.
L’any 2007 es va crear l’Associació Cultural Helena Jubany per mantenir viu el record. Organitza un premi literari anualment, un guardó de narració curta o de recull de contes per ser explicats que s’entrega a la capital del Maresme, on va néixer Helena Jubany.
