Un total de 30 alumnes de fusteria han participat aquest divendres en el Concurs de fusta i moble de Catalunya. El concurs celebra aquest any la seva 27a, en commemoració de la festa patronal de Sant Josep. Hi participen alumnes de totes les escoles fusteres de Catalunya i una de Castelló.
L’escola de disseny ESDi ha estat l’encarregada de dissenyar la peça que els alumnes de fusteria hauran de crear durant el concurs, en un temps de tres hores. L’Escola Industrial dona les característiques bàsiques als alumnes de l’ESDi i després els organitzadors del concurs escullen la que ells creuen més adient per a dur a terme a la competició. En aquesta edició la peça escollida ha estat un revister.
Les empreses patrocinadores són les que faciliten a l’escola els materials necessaris per la realització del concurs i són també les que donen els premis. En aquest sentit, la professora de fusta i moble i organitzadora del concurs, Loles García, assegura que el concurs és una forma d’unió.
“Unim el gremi de fusters, amb les empreses patrocinadores i els estudiants. És important el contacte amb aquestes empreses, perquè són les futures contractants”, afirma Loles.
Els alumnes, per la seva part, estan molt motivats. Els professors asseguren que els competidors tornen a l’escola a la tarda, fora del seu horari escolar, per practicar. La motivació, més enllà dels premis, ve donada perquè els guanyadors es presentaran a altres concursos a nivell de Catalunya però també nacionals i fins i tot europeus.
D’altra banda, la professora Garcia assegura que “molts dels alumnes no es presenten al concurs per la pressió que comporta treballar sota les mirades atentes d’un jurat i amb un temps tan curt. Tampoc tots els participants són capaços d’acabar la peça. “Un 70 o 80 per cent aproximadament aconsegueix acabar a temps”, assegura.
S’està perdent la fusteria?
En relació al futur d’un ofici com el de fuster, ambdós professors asseguren que és un ofici que va a l’alça, tot i que cada cop queden menys escoles.
“Ara tenim més empreses que busquen alumnes que alumnes tenim”, explica la professora. “Les noves tecnologies no estan traient llocs de feina als fusters. Fins i tot per fer anar el control numèric d’una màquina que et fabricarà la peça, has de tenir coneixements de fusteria”, afirma.
Els professors consideren que aquest concurs és una bona forma de fer visible un ofici que té molt bon futur. Per això s’hi bolquen, i molts dediquen part del seu temps fora d’horari laboral a organitzar-lo.
Hi ha fusteres?
“Sí, hi ha fusteres. I són més bones que els fusters”, afirma la professora. Però assegura que tenen problemes per introduir-les al món laboral perquè les empreses no estan equipades per dones fusteres.
“En aquest ofici calen vestuaris, i com que la majoria dels fusters són homes, només hi ha vestuaris per ells. Les empreses no construiran un vestuari només per a contractar una fustera, contractaran un home”, afegeix. Per això, tan sols un 10 per cent del cicle està format per noies i en aquest concurs només estan participant quatre alumnes fusteres.
Els criteris d’avaluació
En el concurs no només es jutja l’acabat final de la peça. El jurat està constantment atent a d’altres detalls que poden marcar la diferència. Que portin l’equipament i el vestuari adient, que utilitzin les eines de forma correcta, que mantinguin net el seu lloc de treball, són només uns quants de tots els criteris que el jurat utilitza.
El jurat, que seran els lliuradors dels premis, està format per un professor de l’escola, un del l’escola de Castelló i membre de l’associació Profe madera, un professor de medi ambient de la Universitat Autònoma de Barcelona i un alumne de grau superior.
