Nens jugant amb mascareta a l'escola Joaquim Blume. Autor: cedida

7 visions sobre l’inici de curs escolar

  • Cinc directors i dues AMPES valoren per iSabadell les dues primeres setmanes de curs escolar.
  • “El nivell d’exigència que té l’escola no es dóna a la resta de llocs de la vida pública”, reflexiona el president de l’AMPA del Joaquim Blume”.

Setembre ha donat pas a un curs escolar que s’inicia amb una barreja d’incertesa i d’il·lusió pel retrobament. A causa de la pandèmia mundial del coronavirus, els alumnes han d’anar amb mascareta i no es poden mesclar amb altres grups. Els centres han hagut de fer un sobreesforç per complir amb unes estrictes mesures de seguretat i es veuen abocats a lluitar contra un cert absentisme provocat per la por. 

Les escoles han reprès la seva activitat després de cinc mesos tancades a causa de la pandèmia del coronavirus i les vacances d’estiu. Per tornar amb la màxima seguretat han calgut mesos de preparació i no tot ha sortit com s’esperava. La Generalitat de Catalunya va establir uns criteris, que han anat canviant a mesura que s’apropava l’hora de començar, però ha quedat en mans de cada centre la seva aplicació.

Menys nens per aula i més professors, mascaretes, distanciament, higiene i ventilació són dels conceptes que més han sonat en aquest inici del curs marcat pel virus. Però els recursos són limitats i l’escola pública ha hagut de fer un sobreesforç organitzatiu per esdevenir, no només a la teoria sinó també a la pràctica, un lloc sanitàriament segur. Aquestes són diverses visions des de les escoles d’aquest inici de curs tan especial

Cristina Llistar, directora de l’escola Catalunya (Hostafrancs)

El centre ha fet peripècies per tal que els grups tornin a quadrar. Tot i que la ràtio recomanada era de 20 nens per classe, en algunes línies arribaven als 27. Van decidir desdoblar classes i el departament d’Educació els ha enviat professors auxiliars. Però a última hora se’ls han matriculat més nens. I els grups s’han desquadrat.

“Ja no tenim més aules ni més mestres per poder desdoblar classes”, explica Llistar. “Ens hem trobat amb falta de recursos, de suport i de mans. Si tirem amb els mestres que tenim a l’escola, ja no podrem fer les especialitats ni els reforços”, adverteix.

Falten recursos. L’ideal seria rebre almenys dos professors més per poder desdoblar els grups que arriben a 27 nens, però Llistar no les té totes. “Encara estem esperant substituts per mestres que tinc malalts”, explica, “i ens diuen que no n’hi ha”.

“El primer dia va haver-hi embussos als accessos. Però ha anat molt millor a mesura que han anat passant els dies”, diu. Troba els nens “una mica apagats” encara amb tantes mesures de separació. Llistar parla d’un 2 o 3 per cent d’absentisme, per sota de l’esperat. Estan a l’expectativa de veure com evoluciona però avisa que “no treballarem a la carta”. “A primària és obligatòria l’assistència”, recorda. Per tant, no es planteja oferir materials alternatius als nens que no assisteixin a l’escola.

Pablo Giménez, vicepresident de l’AMPA de l’escola Catalunya

El vicepresident de l’AMPA de l’escola, Pablo Giménez, complementa el testimoni de la directora. “Les escoles no tenen ni mitjans, ni pressupost ni espais”, indica.

“Una cosa és el que el polític diu i una altra el que realment es veu a la pràctica. Ens han dit que cal ventilació però una classe té la ventilació que té i no han posat mitjans extres per afavorir-la. Tampoc han canviat el mobiliari: les taules són de dues persones. Segueixen estant juntes. L’escola ha arribat fins on tenia mitjans per fer-ho”, lamenta.

Segons el vicepresident de l’AMPA, “molts cops les famílies paguen aquesta frustració amb els professors, la direcció, i amb l’AMPA”. Pel que fa a l’absentisme, Giménez creu que algunes famílies s’abstenen de portar els infants a l’escola “per motius sobretot culturals”: “tenen por que no s’apliquin les mesures adequades”.

Ferran Teixes, director de l’Escola Sant Nicolau (Centre)

“Tots preveiem que era un inici de curs complex, ha estat diferent als altres anys però hem fet un esforç durant tot l’estiu per tenir les coses preparades. Ha funcionat tot bé.  Hem canviat els sistemes d’entrades i sortida de l’escola. Ho havíem estat plantejat molt bé. La previsió i la planificació ens ha ajudat molt. Els professors han posat de la seva part i tothom és conscient. Les coses funcionen quan tothom s’involucra. Els nens tenien moltes ganes de tornar a l’escola. Els d’infantil i primària tornen amb molta il·lusió”, assegura el director de l’escola Sant Nicolau, concertada. Segons Teixes, la mascareta “la porta i tothom compleix la normativa”: neteja de mans i peus a l’entrada. Neteja de les aules quan hi ha canvi d’estudiants. Dispensadors de gel.

Cristina Amat, directora de l’escola Joan Maragall

A l’escola Joan Maragall, al barri de Can Puiggener, on l’absentisme era quelcom que preocupava l’equip directiu, tampoc ha estat un aspecte a destacar. “Estan venint majoritàriament tots” malgrat que “sí que hi ha algunes famílies que no venen però ho han vingut a explicar”, ha dit la directora.

“Tenim algunes famílies d’ètnia gitana que tenen molta por però una d’elles ja ha portat a la nena. Tenim dues o tres que ja eren absentistes l’any passat i segueixen sent-ho”, lamenta. Però “creiem que a finals de la setmana que ve els únics que no vindran són els que l’any passat ja costava molt que vinguessin”, conclou.

La directora de l’escola del barri de Can Puiggener prefereix posar l’accent en el retrobament després de mig any: “tenien moltes ganes de tornar. El nostre alumnat està format per nens que no han anat de vacances i tant el confinament com el postconfinament ha estat molt dur per ells”. “Venen i t’expliquen que els ha agradat molt tornar”, diu satisfeta. “El primer dia hi va haver més nerviosisme, acumulació de pares a la porta” però els embussos s’han reduit amb el pas dels dies.

Hi ha reptes? Sí. L’hora més temuda és la del menjador. És un neguit comú entre bona part de les escoles consultades. L’escola Joan Maragall va haver de començar dos dies més tard el servei de menjador, segons la directora per una “manca d’organització prèvia a l’obertura”. Les escoles públiques no s’encarreguen del servei de menjador, sinó que està en mans d’una empresa privada, SERHS, subcontractada per l’Ajuntament de Sabadell.

Domingo Rodríguez, director de l’escola Joaquim Blume (Sol i Padrís)

El director de l’escola Joaquim Blume es mostra molt satisfet de com els nens s’han adaptat de nou a l’escola:

“El retrobament ha estat molt emocional, però de seguida hem agafat rutina: veiem normal no poder-nos relacionar entre grups estables i que hi hagi el mínim contacte possible”, explica Rodríguez. “Els nens s’adapten a tot, és una passada”, conclou.

“La primera setmana va ser genial”, explica Rodríguez. “Els alumnes i les famílies ho estan fent molt bé”. Els professors, però, han acabat “esgotats”. “Veníem de setmanes de preparació molt intenses i amb molta angoixa. Ha valgut la pena perquè estem tots a l’escola, estem tots bé, tot preparat i en funcionament”, celebra Rodríguez. “A l’escola no hi ha risc 0, però hem intentat que sigui el lloc més segur possible”, conclou. No detecten absentisme: “tothom a escola”, diu.

“El que més por ens fa és l’hora del menjador. És l’espai que més ha costat de coordinar”. També parla de les dificultats amb l’empresa per posar en marxa el servei i critica que “a vegades hi ha una monitora amb tres grups estables”. “Intentem que els nens no es relacionin entre ells, però després la mateixa monitora del menjador ha de controlar tres grups”, lamenta.

Toni Mata, president de l’AMPA de l’escola Joaquim Blume

Mata se suma a les crítiques respecte el servei de menjador a l’escola: “No hi ha els mitjans per garantir la qualitat del servei de menjador”, conclou.

“És una empresa molt gran que no atén les necessitats particulars de cada centre. No havien planificat un protocol amb garanties sanitàries, deien que no tenien prou monitors i que se’ls disparaven els costos. No serveix de res fer grups bombolla a les classes si de cop i volta un monitor porta quatre grups”.

“És evident que cal augmentar la quantitat de personal i que estigui format, igual que s’ha format els professors”, diu Mata, qui també destaca les qualitats de retrobar-se després de bastants mesos: “estan feliços de tornar a l’escola” fins el punt de passar per alt “el fet d’estar separats dels seus companys. Els primers dies sí que t’ho diuen i estan nerviosos. Però tenien tantes ganes d’escola, necessitat de contacte amb els professors i alumnes, que cada dia surten encantats”, reflexiona. Deixant de banda el problema del menjador, “els pares veiem que les mesures que s’han pres són més que suficients. La valoració és molt bona”.

“Tant de bo la seguretat que es dóna a l’escola fos també als centres de treball o al transport públic. El nivell d’exigència que té l’escola no es dóna a la resta de llocs de la vida pública”, reflexiona.

També destaca el fet que algunes famílies “estan observant molt la simptomatologia per no portar el nen a l’escola si pot contagiar”. La gent “té molt interioritzat que cal reduir riscos, però sense entrar en la paranoia”, diu. “No és una por excessiva”, conclou.

Jonay roda, director de l’IES Jonqueres (Plana del Pintor)

“Ha anat força bé. Hi ha hagut menys absentisme del que estava previst. Pensàvem que hi hauria més per por. Però no n’hi ha hagut tanta. Hem hagut de parlar amb pares per intentar fer-los veure que fèiem tot el possible. Han vingut bastants més dels que esperàvem. Esperàvem cinc o deu a cada classe.”. De moment no tenen cap cas confirmat al seu centre. “Hi ha alumnes que estan molt preocupats i d’altres que no, amb alguns t’has de barallar perquè es posin la mascareta. Però quant més grans més conscient són. Als cursos superiors són més responsables i entre els petits [de l’institut] costa més”.

Roda reconeix dubtes entre alumnes i famílies que tenen “malalties respiratòries” ja que “els pares són més reticents”. 

Més informació:

12 grups confinats per algun cas de Covid, segons Educació

Preocupa l’absentisme escolar de molts alumnes de la comunitat gitana

Comença el curs de la ‘nova normalitat’

Els sindicats educatius demanen més mesures per garantir la seguretat

Foto portada: nens jugant al pati de l’escola Joaquim Blume, a Sol i Padrís. Autor: cedida