CEIP Joan Montllor

Escoles per a rics; escoles per a pobres?

  • Les escoles públiques tenen el triple d’alumnes estrangers que la concertada.

  • Terrassa, Cerdanyola i Sabadell lideren la segregació escolar a Catalunya segons el Síndic.

Sabadell és un dels tres municipis de Catalunya amb més segregació escolar a l’educació primària. Així almenys es desprèn de l’informe del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó. El Síndic català va fer un informe similar l’any 2008. Vuit anys després la situació no ha millorat. “Ha estat una dècada perduda”, diu Ribó, qui demana mesures urgents ja que creu que s’està atacant l’equitat entre alumnes.

El desequilibri en la composició social dels centres es manté en proporcions similars a l’anterior informe, del 2008. Ribó assenyala que dins d’un mateix barri continua havent-hi escoles amb perfils d’alumnes molt diferents i també diferents en la composició social de l’entorn. El Síndic qüestiona la poca intensitat de les polítiques de lluita contra la segregació escolar implementades per Ensenyament i els proposa canvis normatius. Demana suprimir el criteri d’accés preferent a determinats centres com el de familiars d’exalumnes i desplega al màxim la proporció permesa per la llei d’alumnes amb necessitats educatives especials.

Inauguració de l'escola La Trama, al Centre, l'any passat. Autor: J.d.A.
Inauguració de l’escola La Trama, al Centre, l’any passat. Autor: J.d.A.

Ribó manté que hi ha diferències notables també entre municipis. I és que ciutats i viles amb un elevat percentatge d’alumnat estranger com Manlleu, Olot, Mataró o Vic tenen menys segregació escolar que municipis amb un percentatge inferior, com Terrassa o Sabadell. Precisament són tres municipis vallesans els que més segregació escolar a primària tenen: en primer lloc, Terrassa, en segon lloc, Cerdanyola i en tercer lloc Sabadell. La resta fins el desè amb més segregació són: Badalona, Tarragona, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Girona, Lleida i Sant Adrià de Besòs, i alguns districtes de la ciutat de Barcelona com ara Horta-Guinardó o Sants – Montjuïc. Ribó sosté que hi ha municipis que han establert mecanismes per reduir la segregació mentre que d’altres no els han aplicat.

Tres escoles i un institut amb majoria d’alumnat estranger

En el cas de Sabadell, per aconseguir equilibrar la distribució de l’alumnat estranger entre els centres, caldria canviar-ne d’escola al 57 per cent i a quatre de cada 10 a secundària. Hi ha tres escoles i un institut a la ciutat on més de la meitat de l’alumnat és estranger.

“Manca de coresponsabilitat a la concertada”

El Síndic recorda els desequilibris entre centres públics i concertats. Hi ha el triple d’alumnes estrangers a l’escola pública que a la concertada. I el sector concertat té “mancances de coresponsabilitat en l’escolarització de l’alumnat socialment desfavorit”.

Ribó lamenta l’escassa consciència col·lectiva de la necessitat de combatre la segregació escolar i de preservar l’equip del sistema com a bé comú. Creu que la llibertat d’elecció de centre no és il·limitada perquè si s’aplica sense condicions reproduirà la mateixa segregació escolar. I alerta que la segregació escolar pot estar condicionada per la segregació residencial però no del tot, ja que dins el mateix barri hi ha escoles de perfils molt diferents i que mentre una/es acullen els alumnes més desfavoritats l’altre/es acullen als més afavorits.

Foto portada: pati de l’escola Joan Montllor, a Torre-romeu, l’any 2012. Autor: J.d.A.