Les alumnes parlen de les ‘coses’ d’en Joaquim: “vine al despatx que t’ensenyaré una coseta”

“Ja sabem que no se l’apartarà de res perquè s’ha jubilat però almenys volem visibilitzar el que va fer durant tants anys”. Així s’expressa l’exalumna de l’Escola Industrial que ha posat en marxa el compte d’Instagram @no_ho_tolerem, en relació als comportaments de l’antic director de l’Escola Industrial de Sabadell. “Tothom ho sabia però ningú feia res”, diu l’alumna, que prefereix mantenir l’anonimat. Ella i dues antigues estudiants més han explicat el seu testimoni a aquest digital. 

Ara té 23 anys i és graduada en Psicologia, però el seu pas per l’Escola Industrial de Sabadell, entre 2009 i 2015, no el recorda com a fàcil. Quan va començar Secundària, la seva germana gran la va posar en preavís sobre en Joaquim, professor i director del centre. La seva mare havia tingut tota una sorpresa quan es va reunir amb ell i li va dir que no patís, que amb els pits que tenia la seva filla arribaria on volgués. “La mare va quedar en shock, no s’ho podia creure”, assegura la filla petita, que ara ha impulsat el compte d’Instagram. Van plantejar-se denunciar-lo però no han fer: va pesar més la por a perjudicar les filles.

“Jo sabia que ell era el director i ja anava sobre avís. A primer d’ESO em va dir que jo tenia cara de mirar pel·lícules pornogràfiques. A segon de Batxillerat el vaig tenir com a professor d’Història i em va dir que tindríem un fill”, recorda.

Aquesta alumna, i altres, van posar els comentaris en coneixement de les seves tutores a segon de Batxillerat. Van parlar amb ell. Quina va ser la resposta? “Ell deia que no teníem sentit de l’humor i que li havíem faltat al respecte. Ens va fer preparar una redacció sobre el respecte”.

Millan, almenys amb els testimonis recollits pel compte i per aquest digital, no va passar dels comentaris lascius o sexualitzats. Però els exabruptes eren “continus”, segons assegura una altra alumna, Marta Pla. Ara és Graduada en Turisme i té 24 anys. Va fer el Batxillerat a l’Escola Industrial entre 2012 i 2015.

“El vaig tenir com a professor d’Història. Al començar el curs, em van avisar que a vegades el Joaquim tenia gent fitxada i els feia comentaris fora de lloc. Em va tocar a mi. Passava llista i a l’arribar a mi em deia: ‘Després vine al despatx que t’ensenyaré una cosa’. Badallaves i et deixava caure que havies estat tota la nit follant. Algun cop feia un comentari a algun noi, però sempre com reforçant-lo. A mi, si m’oblidava alguna cosa em deia que l’altre dia m’havia deixat les calces a casa seva o al despatx. Tinc un caràcter fort i jo li contestava. Li deia que no calia fer aquests comentaris i que em deixés tranquil·la. Però encara l’estimulava més i et deia que contestaves perquè havies follat poc i estaves de mal humor”.

Pla planta cara a Millan però no va portar els comentaris a cap altra instància. “Em feia més ràbia que em faltés al respecte que el tema sexual”, diu. Però sí ho van parlar amb alguns docents: “Em van dir: ‘El Joaquim és així, són les coses del Joaquim’. Hi havia professors a qui no agradava el que feia i sabien que estava malament però al cap i a la fi ell era el director”.

La impulsora del compte @No_ho_tolerem creu que la majoria de professors sabien el comportament de Millan però que van optar per mirar cap a una altra banda o normalitzar els seus comentaris. També ho va fer Inspecció. “Una companya ho va denunciar a inspecció i no van fer res”, assenyala Marta Pla. Aquesta companya tenia 13 anys quan va presentar la denúncia. Es diu Neus Gorina. Ara en té 23, ha acabat Administració i Direcció d’Empresa (ADE) i treballa de consultora.

“En Joaquim feia comentaris que a gairebé tothom li feien molta gràcia. Ell sempre deia que eren bromes. Jo només el tenia com a professor substitut. Si havies de sortir a buscar una llibreta et deia: ‘surts a buscar la llibreta o el consolador?’ Sempre m’ha agradat dormir i al matí em costava activar-me. Em deia: ‘es nota que ahir a la nit et vaig deixar cansada’. Eren comentaris sempre d’aquest estil, molt continuats. Però no li feia a tothom. Havies de tenir certes característiques físiques. Trobar-te ell guapa d’alguna manera. Jo sempre m’enfadava i em rebotava. Mai vaig entendre aquestes faltes de respecte”.

Cansada de Millan, Gorina va denunciar el director, i una altra docent, a la seu dels serveis Territorials d’Ensenyament, a la Gran Via. Què van fer? “Des d’Ensenyament em van recomanar canviar d’escola i vaig marxar de l’Escola Industrial per això. La denúncia es va arxivar. Tant el Joaquim com l’altra professora van trucar a casa per intentar que la retiréssim. Al final jo vaig sortir del centre i ell va seguir sent-ne el director fins que es va jubilar i l’altra professora també”.

Una dècada després, aquella noia de 13 anys reconeix que l’incident la va marcar: “mentre ell feia els comentaris, la gent reia. Deien que no n’hi havia per tant, sobretot els nois. Al final li treies ferro. Si et tocava classe amb el Joaquim jo ja estava preparada per rebre qualsevol tipus de comentari. Sempre que hi era ell, tard o d’hora a algú li queia un comentari”, recorda.

Per què no s’ha sabut fins ara?

Millan va ser director molts anys en un institut públic del centre de Sabadell amb centenars d’alumnes i desenes de professors. Mai fins ara havien transcendit queixes. Per què?

“Crec que dins de l’institut estava normalitzat. Com qui veu normal que una persona sigui seriosa o bromista. Ell era així i es veia normal. Quan jo vaig denunciar, va coincidir que la meva tutora es va posar malalta i va agafar la baixa. Vaig tenir un canvi de tutora. Va venir una noia que es diu Cristina. Era nova i encara no havia normalitzat aquells comentaris. La Cristina em va ajudar molt. Sort en vaig tenir d’ella. Quan vaig denunciar en Joaquim, gairebé tota l’escola es va posar en contra i hi havia professors que et feien ratlla i creu. Per això vaig marxar també del centre. La Cristina, que era nova, em va entendre. Em va protegir en certa manera i li estic molt agraïda que algú gran dins de la institució em va ajudar i defensar”.

La impulsora del compte d’Instagram, assegura que algunes professores deien que en Joaquim els feia els mateixos comentaris també a elles. “Però molts professors, jo apostaria que tots, sabien el que feia el Joaquim i miraven cap a una altra banda. Ell era la màxima autoritat de l’institut i preferien abaixar el cap”, diu. Ara esperen que, després de la seva jubilació, el pas del temps i la major sensibilitat social, l’Escola Industrial com a institució demani disculpes. Ell ja s’ha jubilat però l’escola hauria de demanar perdó”, insisteix la impulsora del compte d’Instagram que ha destapat el cas.

“Per fi algú ha obert el calaix de la merda”, es felicita Gorina, qui agraeix a la impulsora del compte @no_ho_tolerem la seva iniciativa. Gorina demana protocols de comunicació entre l’alumnat i el professorat, si cal amb bústies anònimes que protegeixin l’alumnat que pugui denunciar casos similars. “Sovint tens por, i quan tens 13 anys més, de denunciar la jerarquia”, diu Gorina, satisfeta ara, una dècada després, “d’haver tingut la valentia amb 13 anys d’haver posat les coses sobre la taula encara que en aquell moment no va servir de res”.

La mobilització a l’institut Castellar remou l’Escola Industrial

Les denúncies de la comunitat educativa contra els comportaments d’un professor d’educació física de l’institut Castellar aquest dijous han empès les exalumnes de l’Escola Industrial a visibilitzar el seu cas. “Ahir vam veure com el cas de l’institut Castellar s’assembla molt a la nostra situació. Almenys volem visibilitzar-ho, recollir testimonis de tot el que va passar, buscar que l’Escola Industrial demani disculpes per tolerar els comportaments tants anys i no descartem a llarg termini veure si tenim alguna sortida legal”, finalitza la impulsora del compte.

Més informació:

Exalumnes de l’Escola Industrial: l’exdirector les “agredia verbalment en termes sexuals”

L’Ajuntament insta Educació a investigar el cas de l’exdirector de l’Escola Industrial

Foto portada: la façana de l’institut Escola Industrial, aquest divendres. Autor: David B.

Comments are closed.