Foto portada: Meritxell Moreno i el seu marit, a la porta que tenen tapiada al seu pis. Autor: David B.

Els afectats per la plaga de xinxes: “l’Ajuntament ens ha abandonat”

Espronceda té un nou veí inesperat. I indesitjat. Una plaga de xinxes que ha atacat diversos habitatges i porta de corcoll els afectats, la majoria gent molt humil que ha hagut de llençar mobles i roba al contenidor i assumir una despesa per fumigar les seves llars. El denominador comú és la desesperança i l’enuig amb l’administració. 

“Tot va començar amb moltes picades en el braç de la meva parella. Pensàvem que eren mosquits. Però la cosa anava a més. Vam comprar tot d’insecticides per a casa. Un dia quan vam anar a canviar els llençols, estaven plens de xinxes. Ens vam espantar molt. Per aquell moment ja hi havia una veïna que havia marxat de casa. Vam parlar amb ella i ens va confirmar que eren xinxes”. Així relata Meritxell Moreno el calvari que està suposant per la seva família la plaga de xinxes.

“Vam embolicar els mobles de la nostra habitació i els vam llençar. Vam precintar l’estança i vam marxar de casa. Ara estem netejant la resta de casa amb màquines de vapor cada dia. No em puc permetre un fumigador que costa 300 euros”, assegura.

Les economies domèstiques de la majoria d’afectats, com les del barri, van ajustades. “Ens estem fumigant el nostre pis perquè jo estic de vacances. Però quan torni a treballar no sé que farem. No puc deixar de treballar per estar tot el dia amb la vaporetta“, diu. Moreno, el seu marit i la seva filla han marxat de casa. “Som dos treballadors pagant hipoteca, el meu marit ara és pensionista: com ens ho comprem tot nou? No sé que fer. És un drama”.

Amb dos fills menors, de tres i sis anys, Pepi Maqueda encara es resisteix a llençar els mobles. “M’ha costat tres anys estalviar per tenir una llar i ara em passa això. Em sento molt impotent”, diu. Maqueda cobra 400 euros mensuals; aquest juliol la meitat del sou l’ha usat per fumigar el pis una primera vegada. Per a la segona ja no té diners. Havia marxat uns dies fora i al tornar va trobar xinxes per tot arreu: “matalassos plens, sofàs… em va donar un atac d’ansietat. Estic separada, no em paguen la pensió pels fills, i m’ha costat moltíssim tenir el meu pis. De cop i volta m’he quedat sense res”. Maqueta porta tres ansiolítics a sobre “i mira com vaig d’accelerada”.

Amaya, en el que queda de menjador: una televisió, una taula i un mirall. Autor: David B.
Amaya, en el que queda de menjador: una televisió, una taula i un mirall. Autor: David B.

Moreno i Maqueda viuen en una comunitat amb 10 pisos al número 8 del carrer de les Cosidores. Hi ha dos pisos buits, un dels quals va ser ocupat i podria ser l’origen de la plaga segons algunes fonts. Però no tothom al barri veu clar aquest darrer punt. La majoria aposten per la deixadesa i la brutícia al barri, per l’incivisme combinat amb la deficient neteja urbana. A Cosidores 8, dels vuit pisos amb residents, n’hi ha sis amb xinxes. La meitat de famílies del bloc ja han marxat de casa seva. Ho ha fet també Pepi Amaya.

“Ho hem hagut de llençar tot: sis anys de la meva vida llençats a les escombraries: mobles, roba, joguines dels meus fills… tot”, lamenta. Els queda un televisor, una taula de vidre i unes lliteres d’alumini. “He hagut de llençar tota la roba d’hivern. I a mi ara qui m’ajudarà?”, es pregunta.

Però Cosidores número 8 no és l’únic punt amb xinxes al barri. També n’hi ha al carrer de Manyans, a l’altra banda del Passeig Espronceda. Li van aparèixer a la Josefa López fa uns dies. “No se’ns passava ni pel cap. Ella i el seu fill ja han tingut diverses crisis d’ansietat”, diu la seva germana Remedios. Han fumigat dos cops el pis, a 290 euros per fumigació, i encara falta una tercera. Més uns 4.000 euros en mobles comprats fa dos anys a la brossa i un estat anímic entre la desesperació i la vergonya.

Josefa López, al meu menjador, potes enlaire després de dues fumigacions. Autor: David B.
Josefa López, al seu menjador, potes enlaire després de dues fumigacions. Autor: David B.

Malgrat la creença, les xinxes no signifiquen manca de neteja. L’any 2010 la Comunitat de Madrid va fer un manual amb recomanacions als hotels davant el seu ressorgiment de les xinxes de llit, del que se’n fa responsable a l’escalfament global. Se’n van trobar també a Westminster, seu del Parlament britànic fa poc.

Però a peu de carrer això no importa: “jo sé com tenia casa meva de neta, però quan dius que has tingut xinxes et trobes aïllat, qüestionat, incòmode”. Per aquest motiu, López creu que poden haver-hi més domicilis afectats però que alguns veïns s’ho callen. Els més grans del barri ni es creuen que hi ha xinxes. “Porto 50 anys al barri i no n’hem tingut ni quan es deixava la brossa al terra”, diu la germana de López, molt dolguda amb l’actual consistori: “ens han deixat abandonats. Mai Espronceda havia estat tan deixat”, es queixa. Ella havia estat a la junta de l’associació de veïns durant anys. Entre els afectats, és preguntar per l’Ajuntament, pel govern o per l’alcalde, i la gent s’encén.

Reunió amb afectats a l'associació de veïns, aquest dimarts. Autor: David B.
Reunió amb afectats a l’associació de veïns, aquest dimarts. Autor: David B.

La plaga ha provocat que encara hi hagi més mobles abandonats al carrer, dels molts que ja hi ha habitualment. I una nova picabaralla entre el govern local i l’empresa concessionària, SMATSA. La brutícia als carrers i la gran presència d’estris i mobles preocupa l’entitat veinal: “estem en el moment d’inici de la plaga. Si no ho parem ara, pot anar a pitjor”, diu el president de l’Associació de Veïns, Andrés Avellaneda, qui ha convocat una assemblea informativa per aquest dimecres al vespre a la seu de l’entitat. Avellaneda té clar qui és el responsable últim de la neteja: “l’Ajuntament és l’obligat a tenir els carrers nets. Si es barallen amb l’empresa SMATSA no és el nostre problema”.

Foto portada: Meritxell Moreno i el seu marit, a la porta que tenen sellada al seu pis. Autor: David B.

Comments are closed.